U. 14 CONSTITUCIÓN DE SOCIEDADES

General No Comments »

1/4/ Cuatro socios constituyen una empresa dedicada a la venta de todo tipo de útiles de limpieza, con la denominación social de BADA7, S.A. El capital social asciende a 100.000 € dividido en acciones de 1.00 € nominales y emitidas al 120 %    

Socios  

Aportaciones  

Nº de acciones  

Fecha de las aportaciones  

Rafael  

Aportación no dineraria  Aportación dineraria 

   

20.000 (Vehicle)  28.000 

   

400 

   

Fecha de constitución  Fecha de constitución 

Carme  

24.000  

200  

Fecha de constitución (25 %)  

Josep Mª.  

24.000  

200  

Fecha de constitución (25 %)  

Nuria  

24.000  

200  

Fecha de constitución (25 %)  

  Todos los socios, excepto uno, desembolsan el mínimo legal exigido en una cuenta corriente abierta a nombre de la sociedad; este último entrega una furgoneta y completa ingresando en la cuenta de la sociedad el resto de la aportación total de su compromiso. 

  3/4/ Los gastos jurídicos necesarios para realizar la constitución ascienden a 900 € que se abonan con un cheque bancario y se amortizaran en tres años. 

5/4/ Se adquieren mercaderías por importe de 15.000 dólares. El tipo de cambio del dólar en esta fecha es de 1,20 € /$. La operación vence a los 30 días. 1/5/ Posteriormente, se exige un primer dividendo pasivo de un 25%, que es atendido, el 5/5/, únicamente por dos socios e ingresado en la cuenta corriente de la sociedad. 

  5/5/ Pagamos a nuestro proveedor americano la deuda pendiente. El tipo de cambio del dólar en esta fecha es de 1,25 € /$. 

  30/5/ La sociedad anónima procede ejecutivamente contra el moroso para que haga efec­tiva la parte del capital no entregado y los intereses. La sociedad ha abonado 200 € por gastos de procedimiento. El accionista abona su deuda más 250 € de intereses. 

  1/7/ Posteriormente, se exige un segundo dividendo pasivo del 25%. 5/7/06 El dividendo no es atendido por uno de los socios. 30/7/06 Se procede a emitir los duplicados de las acciones, consiguiendo venderlos, el 15/8/06, al 150% a través de un corredor de comercio. Gastos ocasionados: 300 €. La empresa rescinde con los accionistas morosos, cobrando 400 € de intereses. 

  10/7/ Vendemos mercaderías por valor de 10.000 € con un descuento comercial del 3% y unos gastos de transporte a cargo del cliente de 300€. Cheque, 3.000 € y nos aceptan letra por el resto. 

  15/7/ Se solicitó al Estado una subvención de 6.000 € para la compra de una maquina que costará 10.000 €, más IVA. La subvención es concedida y será entregada cuando se compre la máquina. 

  18/7/ Descontamos la letra del cliente anterior. Tipo de interés: 8%, vencimiento dentro de 80 días. Gastos bancarios 1/1000. 

  20/7/ Compramos la maquina a crédito (3 meses) La amortización se hará en cuatro años siguiendo el método lineal. 

  25/7/06 Recibimos el importe de la subvención. 

  1/9/ A continuación, se exige el dividendo pasivo pendiente. 5/9/06 El dividendo no es aten­dido por uno de los socios. 30/9/06 Se procede a emitir los duplicados de las acciones, no consiguiendo venderlos, por lo que se procede a la reducción del capital social, el 30/10/06. 

  20/10/ Pagamos al proveedor la máquina a través del banco. 

  31/12/ Asientos de regularización: 

1.       Amortización de la máquina e imputación a resultados la parte correspondiente de la subvención. 1.       Existencia final de mercaderías: 7.000 € 

2.       Declaración de IVA. 

PROVISIONES

General No Comments »
PROVISIÓNES PARA RIESGOS I GASTOS 

Descripción
Este tipo de provisiones se dotan para cubrir una serie de gastos, deudas o pérdidas que la empresa puede tener al finalizar el ejercicio, aunque su cálculo en cuanto a fechas o e importes no sea exacto.
Dentro de este tipo de provisiones englobaremos las que afectan a las cuentas, indicamos además las cuentas con cargo a las que se abonan por las estimaciones de los devengos anuales:

140. Provisiones para pensiones y obligaciones similares, se abona con cargo a la cuenta 643 Aportaciones a sistemas complementarios de pensiones.

141. Provisión para impuestos, se abona con cargo a cuentas del subgrupo 63 Tributos.

142. Provisión para responsabilidades, se abona con cargo a cuentas de los subgrupos 62 Servicios exteriores o 678 Gastos extraordinarios.

143. Provisión para grandes reparaciones, se abona con cargo a la cuenta 622 Reparaciones…

145. Fondo de revisión, se abona con cargo a la cuenta 690 Dotac. al fondo de reversión.

Todas ellas se abonan por el exceso de provisión en la cuenta 790 Exceso de prov. para riesgos…

La forma de contabilizar los asientos correspondientes a la dotación de alguna de estas provisiones es igual para toda la cuentas.

Provisión para impuestos
Esta provisión se justifica por la existencia de posibles deudas tributarias, cuyo pago en cuanto a su importe exacto y vencimiento están indeterminados.
Un ejemplo de esta provisión puede ser un acta de inspección recurrida.

Ejemplo: A la Sociedad Anónima “ALFA, S.A.” le ha sido incoada un acta de inspección de 3.000.000 € “ALFA, S.A.” recurre el acta por considerar que su tributación ha sido correcta. No obstante, al finalizar el ejercicio económico, los administradores deciden provisionar la totalidad de la posible sanción.

En el ejercicio siguiente se conoce el importe definitivo del acta, 1.500.000 €, que son abonadas por banco.

Se pide:

Registro contable de las operaciones anteriores.

.:: Solución ::.

– Por la dotación de la provisión:

3.000.000 Gastos extraordinarios (678)

                          a Provisión para impuestos (141) 3.000.000
——————– x ——————–
- Por el pago y eliminación del exceso de provisión:

3.000.000 Provisión para impuestos (141)

                  a Bancos, c/c a la vista (572) 1.500.000
a Exceso de provisión para riesgos y gastos (790) 1.500.000

Provisión para responsabilidades
La dotación a esta provisión se realiza cuando, en el futuro, la empresa esté obligada a desembolsar cantidades procedentes de litigios en curso, indemnizaciones u obligaciones pendientes de cuantía indeterminada, como es el caso de avales u otras garantías similares a cargo de la empresa.

Ejemplo 

La empresa “BETA” tiene un litigio en curso. Por este motivo, procede a dotar una provisión de 1.000 €. A la finalización del contencioso anterior, abona 500 € y considera innecesaria el resto de la provisión.

Se pide: Registro contable de las operaciones anteriores.

.:: Solución ::.

– Por la dotación de la provisión:

1.000 Gastos extraordinarios (678)

                          a Provisión para responsabilidades (142) 1.000
——————– x ——————–

– Por la aplicación de la parte de la provisión utilizada y eliminación del resto:

1.000 Provisión para responsabilidades (142)

                       a Bancos, c/c a la vista (572) 500
a Exceso de provisión para responsabilidades (790) 500

——————– x ——————–

Provisión para grandes reparaciones
Esta provisión está destinada a atender grandes reparaciones de inmovilizado. Estas reparaciones tienen un carácter plurianual, es decir, que se realizarán cada X años. El objeto de la provisión, en este caso, es tratar de repartir el gasto durante todo ese tiempo y que no se impute solamente al ejercicio en el que se realiza la reparación.

Pondremos un ejemplo: Una empresa adquiere, a primeros del año X1, unas instalaciones técnicas por 1.000.000 €. Creemos que cada tres años necesitaran reparaciones que pueden suponer un coste de 300.000 €. Durante el año X3 se realiza la revisión y se abonan 250.000 €.

Asiento:

Por la adquisición de las instalaciones:

1.000.000 (222) Inst. Técnicas a (572) Bancos 1.000.000

Por la dotación en los años X1,X2 y X3:

100.000 (622) Reparaciones y conservación

                          a (143) Prov. para grandes reparaciones 100.000

En el año X3, por el pago de la revisión:

250.000 (143) Prov. para grandes reparac. a (570) Caja, pesetas 250.000

Por el exceso de provisión:

50.000 (143) Prov. para grandes reparac.

                           a (790) Exceso de prov. para rgos. y gtos. 50.000 Cuando queramos dotar una provisión por cualquier otro concepto solo tendremos que sustituir las cuentas que correspondan a dicha provisión por las del ejemplo.

Fondo de reversión
Fondo que permitirá la inversión realizada en unos bienes, que al cabo de cierto tiempo deben pasar a ser propiedad de un ente público.

- Por la dotación al Fondo

(690) Dotación al fondo de reversión a (144) Fondo de Reversión

                               ——————– x ——————–-

Al aplicar la provisión:

(144) Fondo de Reversión a (22) Inmovilizado Material

                               ——————– x ——————–

- Por el exceso de provisión

(144) Fondo de Reversión a (79) Exceso de prov. de fondo de reversión.

Provisiones para insolvencias de tráfico
Provisiones para insolvencias de tráfico:
 

Descripción
Este tipo de provisiones se dotan para créditos incobrables con origen en operaciones de tráfico.

El plan general contable plantea dos alternativas para contabilizar estas provisiones dependiendo de lo siguiente: - OPCIÓN 1: La empresa cifra el importe de la provisión al final del ejercicio mediante una estimación global del riesgo de incobrables existente en los saldos de clientes y deudores:

Al dotar estas provisiones habrá que diferenciar entre las que se realizan cuando cerramos un ejercicio (1er asiento), y las que realizamos por la previsión existente en el ejercicio anterior (2º asiento).

OPCIÓN 2: La empresa cifra el importe de la provisión mediante un sistema individualizado de seguimiento de saldos de clientes y deudores.

Al dotar estas provisiones podremos nos podremos encontrar con los siguientes casos que contabilizaremos de la siguiente forma:

Dotar una provisión por insolvencias de tráfico por los riesgos que se vayan estimando a lo largo del ejercicio (1er y 2 º asiento), desaparecen los riesgos que determinaron la dotación de la provisión (3º asiento), se recupera el crédito para el que se dotó la provisión (4º y 5º asiento), y por último se da por perdido el crédito definitivamente por lo que deja de considerarse pérdida reversible a ser una insolvencia firme (6º y 7º asiento).

Asientos
Suponemos que sobre un saldo de 100.000 € se estima un riesgo de insolvencias del 5 % para el próximo ejercicio.
OPCIÓN 1

Debe Haber

El 31/12/01 dotamos la provisión:

5.000(694) Dot. a la prov. para insolvencias

a (490) Prov. para insolvencias tráfico 5.000

El 31/12/02 cancelamos la provisión anterior:

5.000 (490) Prov. insolvencias de tráfico

a (794) Prov. para insolv. de tráfico aplicada 5.000

El 31/12/02 dotamos la nueva provisión:

3.000(694) Dot. a la prov. para insolvencias

a (490) Prov. para insolvencias tráfico 3.000

OPCIÓN 2 Debe Haber

Consideramos de dudoso cobro a un cliente:

8.000 (435)/(445) Client./deud. de dudoso cobr.
a (43) o (44) Clientes o deudores varios 8.000

Dotamos la provisión:

8.000 (694) Dot. a la prov. para insolv. de tráfico

a 8.000 (490) Provisión para insolvencias de tráfico Desaparecen los riesgos:

8.000(490) Provisión para insolvencias tráfico

a (794) Prov. para insolv. tráfico aplic. 8.000

Se recupera el crédito:

8.000 (57) Tesorería a (435)/ (445) Client./deud. de dud. cob 8.000

———————x———————- 8.000 (490) Provisión para insolvencias

a (794) Prov. para insolv. de tráf. Apli. 8.000

Se da por perdido el crédito definitivamente: 8.000 (650) Pérdidas de créditos comerciales

a (435)/(445) Client./deud. de dud. cob. 8.000 ———————-x————————

8.000 (490) Provisión para insolvencias tráfico

a (794) Prov. para insolv. de tráfic. apli. 8.000

Provisiones para insolvencias de créditos (no comerciales)


Descripción
Este tipo de provisiones se dotan para cubrir posibles pérdidas “reversibles” estimadas al finalizar el ejercicio correspondientes a insolvencias de créditos no comerciales.
Dentro de este tipo de provisiones englobaremos las que afectan a las siguientes cuentas, indicando además las cuentas con cargo a las que se abonan por las estimaciones de los devengos anuales:

295. Prov. por insolv. de créditos a lgo. plazo a emp. del grupo, se abona con cargo a la cta. 697.

296. Prov. por insolv. de créditos a l/p a empresas asociadas, se abona con cargo a la cuenta 697.

298. Prov. por insolvencias de créditos a l/p se abona con cargo a la cuenta 697. 595. Prov. por insolv. de créditos a c/p a empresas del grupo, se abona con cargo a la cuenta 699.

596. Prov. por insolv. de créditos a c/p a empresas asociadas, se abona con cargo a la cuenta 699.

598. Provisión por insolvencias de créditos a corto plazo, se abona con cargo a la cuenta 699.

Las cuentas 295, 296y 298 se cargaran cuando desaparezcan las causas que determinaron la dotación de la provisión, con abono a la cuenta 797 Exceso de provisión para insolvencias de créditos a largo plazo.

Las cuentas 595, 596y 598 se cargaran cuando desaparezcan las causas que determinaron la dotación de la provisión, con abono a la cuenta 799 Exceso de provisión para insolvencias de créditos a corto plazo.

Se cargarán de la siguiente forma:

- Cuentas de largo plazo: Cuando desaparezcan las causas que dieron lugar a la provisión con abono a la cuenta 797. Por la parte del crédito que resulte incobrable, con abono a la cuenta 244.

- Cuentas a corto plazo: Cuando desaparezcan las causas que dieron lugar a la provisión con abono a la cuenta 799. Por la parte del crédito que resulte incobrable, con abono a cuentas del subgrupo 53. La forma de contabilizar los asientos correspondientes a la dotación de alguna de estas provisiones es igual para las dos cuentas.Pondremos un ejemplo para su mejor comprensión con las cuentas correspondientes al inmovilizado inmaterial:

Dotaremos una provisión por insolvencias de crédito a corto plazo (1er asiento), desaparecen las causas que determinaron la dotación de la provisión (2º asiento), se cancela el crédito (3er y 4º asiento), y por último se da por perdido el crédito definitivamente por lo que deja de considerarse pérdida reversible a ser una insolvencia firme (5º y 6º asiento).

Cuando queramos dotar o anular una provisión por cualquier otro concepto solo tendremos que sustituir las cuentas que correspondan a dicha provisión por las del ejemplo.

Asiento

Debe

Haber

Dotamos una provisión:(699) Dotación a la provisión para insolvencias de créditos a corto plazo 1
 

a

 

(598) Provisión para insolvencias de créditos a corto plazo

Desaparecen las causas:(598) Provisión para insolvencias de créditos a corto plazo 2
 

a

(799) Exceso de provisión para valores mobiliarios a corto plazo 

Se cancela el crédito:(57) Tesorería 3 a
(53) Inversiones financieras a corto plazo
Se cancela la provisión:(598) Provisión para insolvencias de créditos a corto plazo 4
a
 

(799) Exceso de provisión para valores mobiliarios a corto plazo

Se da por perdido el crédito:(667) Pérdidas de créditos a corto plazo 5
a
(53) Inversiones financieras a corto plazo 

Se cancela la provisión:(598) Provisión para insolvencias de créditos a corto plazo 6
a
(799) Exceso de provisión para valores mobiliarios a corto plazo 

Provisiones para el inmovilizado material e inmaterial
Descripción
Este tipo de provisiones se dotan para cubrir posibles depreciaciones o pérdidas “reversibles” estimadas al finalizar el ejercicio en el inmovilizado material e inmaterial.
 

Dentro de este tipo de provisiones englobaremos las que afectan a las cuentas siguientes, indicando además las cuentas con cargo a las que se abonan por las estimaciones de los devengos anuales: 291. Provisión por depreciación del inmovilizado inmaterial, se abona con cargo a la cuenta 691.

292. Provisión por depreciación del inmovilizado material, se abona con cargo a la cuenta 692. Se cargarán de la siguiente forma:- Inmovilizado inmaterial:

Cuando desaparezcan las causas que dieron lugar a la provisión con abono a la cuenta 791.

Cuando el inmovilizado inmaterial se enajene o se dé de baja en e inventario por cualquier otro motivo con abono a cuentas del subgrupo 21.

- Inmovilizado material:Cuando desaparezcan las causas que dieron lugar a la provisión con abono a la cuenta 792.

Cuando el inmovilizado inmaterial se enajene o se dé de baja en e inventario por cualquier otro motivo con abono a cuentas del subgrupo 22. La forma de contabilizar los asientos correspondientes a la dotación de alguna de estas provisiones es igual para las dos cuentas. Pondremos un ejemplo para su mejor comprensión con las cuentas correspondientes al inmovilizado inmaterial.

Dotaremos una provisión por depreciación del inmovilizado material (1er asiento), transcurrido un periodo de tiempo damos de baja el bien en el inventario por siniestro (2º asiento) y anulamos la provisión (3er asiento).

Cuando queramos dotar o abonar una provisión por cualquier otro concepto solo tendremos que sustituir las cuentas que correspondan a dicha provisión por las del ejemplo.

Asiento

Debe Haber

Dotamos una provisión:

(692) Dotac. a la prov. del Inmov. Mat.

a (292) Prov. por deprec. del Inmov. Mat. Damos de baja el bien por siniestro:

(678) Gastos extraordinarios a (22) Inmovilizado material

Anulamos la provisión: (292) Prov. por depre. del Inmov. Mat. a (792) Exceso de prov. del Inmov. Mat.

Provisiones para otras operaciones de tráfico
Depreciación de existencias
 


Descripción

Este tipo de provisiones se dotan por el valor de las pérdidas “reversibles” que se ponen de manifiesto con del inventario al cierre del ejercicio cuando el precio de mercado de las existencias es inferior al precio de adquisición o al coste de producción.
Al dotar estas provisiones habrá que diferenciar entre las que se realizan cuando cerramos un ejercicio (1er asiento), y las que realizamos por la previsión existente en el ejercicio anterior (2º asiento).

Asientos:

Debe Haber

Dotación por la previsión para el próx. año:(693) Dot. a la prov. de existencias

a (39) Provisiones por depreciación de existencias

Cancelación provisión año anterior:(39) Prov. por depreciación de existencias

a (793) Provisión de existencias aplicada

Provisiones para cartera de valores
Descripción
Este tipo de provisiones se dotan para cubrir posibles depreciaciones o pérdidas “reversibles” estimadas al finalizar el ejercicio en la cartera de valores.
 

Dentro de este tipo de provisiones englobaremos las que afectan a las cuentas siguientes, indicando además las cuentas con cargo a las que se abonan por las estimaciones de los devengos anuales:

293. Provisión por depreciación de valores mobiliarios a largo plazo de empresas del grupo, se abonaron cargo a la cuenta 696 Dotación a la provisión para valores mobiliarios a largo plazo.

294. Provisión por depreciación de valores mobiliarios a largo plazo de empresas asociadas, se abona con cargo a la cuenta 696 Dotación a la provisión para valores mobiliarios a largo plazo.

297. Prov. por depreciación de valores mobiliarios a largo plazo, se abona con cargo a la cuenta 696.

Las cuentas 293, 294y 297 se cargaran cuando desaparezcan las causas que determinaron la dotación de la provisión, con abono a la cuenta 796 Exceso de provisión para valores mobiliarios a largo plazo. 593. Provisión por depreciación de valores mobiliarios a corto plazo de empresas del grupo, se abona con cargo a la cuenta 698 Dotación a la provisión para valores negociables a corto plazo.

594. Provisión por depreciación de valores mobiliarios a corto plazo de empresas asociadas, se abona con cargo a la cuenta 698 Dotación a la provisión para valores negociables a corto plazo.

597. Provisión por depreciación de valores mobiliarios a corto plazo, se abona con cargo a la cuenta 698. Las cuentas 593, 594y 597 se cargaran cuando desaparezcan las causas que determinaron la dotación de la provisión, con abono a la cuenta 798 Exceso de provisión para valores mobiliarios a corto plazo.Se cargarán de la siguiente forma:

- Cuentas de largo plazo:
Cuando desaparezcan las causas que dieron lugar a la provisión con abono a la cuenta 796.
Cuando el inmovilizado financiero se enajene o se dé de baja en e inventario por cualquier otro motivo con abono a cuentas del subgrupo 24.

- Cuentas a corto plazo:
Cuando desaparezcan las causas que dieron lugar a la provisión con abono a la cuenta 798.
Cuando el inmovilizado financiero se enajene o se dé de baja en e inventario por cualquier otro motivo con abono a cuentas del subgrupo 53.

La forma de contabilizar los asientos correspondientes a la dotación de alguna de estas provisiones es igual para las dos cuentas.

Pondremos un ejemplo para su mejor comprensión con las cuentas correspondientes al inmovilizado inmaterial:
Dotaremos una provisión por depreciación de valores mobiliarios a corto plazo (1er asiento), transcurrido un periodo de tiempo se enajenan los valores teniendo dotada la provisión (2º asiento) y llegado su momento abonamos la provisión por el exceso (3er asiento).
Cuando queramos dotar o anular una provisión por cualquier otro concepto solo tendremos que sustituir las cuentas que correspondan a dicha provisión por las del ejemplo. Asiento:

Debe Haber

Dotación por depreciación v. m.:

(698) Dotación a la provisión para valores mobiliarios a corto plazo

a (597) Provisión por depreciación de valores mobiliarios a corto plazo Enajenación de los valores mobiliarios:

57) Tesorería a (53) Inversiones financieras a corto plazo

Se cancela la provisión:

(597) Provisión por depreciación de valores mobiliarios a corto plazo

a (798) Exceso de provisión para valores mobiliarios a corto plazo Si se trata de una inversión a largo plazo:

(696) Dotación a la provisión para valores mobiliarios a largo plazo

a (297) Prov. por depreciación de valores mobiliarios a largo plazo

————-x————(297) Prov. por depreciación de valores mobiliarios a largo plazo

a (796) Exceso de provisión para valores mobiliarios a largo plazo

——————–x——————————

General No Comments »

1. VENDA

1.1. CAS PRÀCTIC

El dia 1/8/08 venem per 300 € una taula d’escriptori amb un preu d’adquisició de 2500 €. L’amortització acumulada d’aquest bé a 1/1/08 era de 800 €. La vida útil que tenia assignada la taula era de deu anys, i el valor residual, de 250 €. El cobrament s’efectua per transferència bancària.

BA = 2500-250 = 2250 (Base d’amortització)

CA = 2250/10 = 225 (Quota d’amortització anual)

Quota d’amortització = 225 • (7/12) = 13,125

 

                                    1/08/08

131,25 (682) Amort. Im. Mat. a (282) Amortització Acum. I.M. 131,25

AAIM = 800 + 131,25 = 931,25

VNC = 2500 - 931,25 = 1568,75 (Valor net comptable)

 Com que 300 (P. Venda) < 1 568,75 (A. Acum.); hi ha una pèrdua

Pèrdua = 1 568,75 - 300 = 1 268,75

                                 

                                  1/08/08

931,25 (282) Amortització acumulada de l’immobilitzat material

348 (572) Bancs, c /c.

1 268,75 (671) Pèrdues procedents de l’immobilitzat material

                                a (226) Mobiliari 2500

                                a (477) H. P. IVA repercutit 48

 

Fixa’t que pel càlcul de l’amortització acumulada, hem tingut en compte la que correspon al període 1/1/08-1/8/08 que no estava comptabilitzada, però calia fer-ho així, ja que la taula ha estat en el nostre patrimoni durant aquest període, i per tant, ha patit la depreciació corresponent.

1.2. CAS PRÀCTIC

El dia 15/2/08 venem una patent per 60000 € cobrats amb un xec. El preu d’adquisició fou de 65000 €. L’amortització acumulada al començament de l’exercici de 12000 € no té assignada el valor residual, i la vida útil s’havia fixat en 20 anys.

BA = 65000 CA = 65000/20 = 3250

Quota d’amortització = 3250 • (46/365) = 409,59

 

                                        15/02/08

409,59 (681) Amortització de l’Immobilitzat immaterial

                        a (281) Amortització acumulada de l’immobilitzat immaterial 409,59

 

Amortització acumulada = 12000 + 409,59 = 12409,59

VNC = 65 000 - 12 409,59 = 52 590,41

Com que 60 000 (P. Venda) > 52 590,41 (A. Acum.) hi ha un benefici

Benefici = 60 000 - 52590,41 = 7409,59

 

                                 15/02/08

12409,59 (281) A.A.I.I. 69600

(572) Bancs, c /c.

                                  a (212) Propietat industrial             65000

                                  a (477) H. P., IVA repercutit             9600

                                  a (770) Beneficis procedents de l’.II. 7409,59 2.

 

SINISTRE

Les baixes per sinistre es produeixen com a conseqüència d’un accident (sinistre): incendi, terratrèmol, accident de circulació (en cas de vehicles), etc., que provoquen la destrucció de l’element en qüestió i, per tant, la seva baixa comptable.

En aquests casos la pèrdua que es produeix es comptabilitza en el compte (678) Despeses extraordinàries, tant si és un bé material com si és immaterial, i la quantitat de la pèrdua coincidirà amb el valor net comptable que tingui l’immobilitzat en el moment de produir-se el sinistre.

D’altra banda, també haurem de comptabilitzar l’amortització que correspongui des del començament de l’exercici fins a la data en què es produeix el sinistre.

2.1. CAS PRÀCTIC

El dia 1/5/08 una de les furgonetes de l’empresa té un accident de circulació que la deixa inservible. El preu d’adquisició va ser de 55 000 €, amb un valor residual de 2000 € i una vida útil de 10 anys. L’amortització acumulada a 1/1/08 és de 10000 €.

BA = 55 000 - 2.000 = 53 000 CA = 53000 / 10 = 5300

Quota d’amortització = 5 300 • (4/12) = 1 766,67

 

                                   1/05/08

1766,67 (682) Amortització de l’immobilitzat material

                                 a (282) Amortització acumulada de l’immobilitzat material 1 766,67

 

Amortització acumulada: 10000 + 1766,67 = 11766,67

VNC = 55 000 - 1 176,667 = 43 233,33

1/05/08

11766,67 (282) Amortització acumulada immobilitzat material

43233,33 (678) Despeses extraordinàries

                                  a (228) Elements de transport 55000

 

Fixeu-vos que no es produeix ni una entrada de diners ni es repercuteix l’IVA, ja que en aquest cas l’empresa no està venent l’immobilitzat.

 

3. FINAL DE LA VIDA ÚTIL

Quan arriba el final de la vida útil d’un element d’immobilitzat i, per tant, està totalment amortitzat, l’empresa ha de procedir a retirar del patrimoni l’element en qüestió donant de baixa tots els comptes que tinguin a veure amb aquest.

També es podria donar el cas que, tot i estar totalment amortitzat, l’empresa aconseguís vendre l’element. En aquest cas la venda es comptabilitzaria tal com hem vist en l’apartat Venda.

3.1. CAS PRÀCTIC

Una vegada practicada l’amortització corresponent a aquest exercici, i arribat el final de la seva vida útil procedim a donar de baixa una instal·lació tècnica que tenia un preu d’adquisició de 30 000 €.

30000 (282) A.A.I.M.            a          (222) Instal·lacions tècniques 30000

EFECTES A COBRAR I AMORTITZACIONS

Formació profesional No Comments »
200
5.000
 
100
    ?
215
10.000
 
112
20.000
223
30.000
 
116
47.200
227
15.000
 
117
5.000
228
34.000
 
1700
30.000
300
60.000
 
2815
2.000
327
6.000
 
2823
12.000
328
5.000
 
2827
4.500
430
10.000
 
2828
11.520
431
20.000
 
436
500
572
100.000
 
400
10.500
570
50.000
 
401
5.000
  1. Venem mercaderies per 60.000 € + IVA amb un descompte comercial del 5 % que s’acompanyen d’envasos amb facultat de devolució per valor de  3.000 €. El servei de transport va a càrrec del client i ascendeix a 400 € + IVA, que li facturem juntament amb les mercaderies. Ens accepten 2 efectes de 20.000 € i per la resta lliuren xec.
  2. Comprem mercaderies per valor de 20.000 € amb un descompte comercial del 4 % i unes despeses de transport 200 € que s’acompanyen d’envasos amb facultat de devolució per 1.000 € + IVA. El proveïdor ens concedeix un rappel de 200 €. Acceptem lletra per valor 15.000 i per la resta lliurem xec.
  3. 1/7/05 Venem maquinaria que ens havia costat 10.000 € i que té una amortització acumulada a 1/1/05 de 4.000 € per 5.000 €. Es considera que pot produir 100.000 peces i en el que portem d’any ha produït 5.000 peces.  Ens paguen el 50 % al comptat i la resta a crèdit.
  4. Portem una lletra de 10.000 € en gestió de cobrament. El banc ens cobra una comissió de 50 € pels seus serveis.
  5. Descomptem les 2 lletres de 20.000 € quan falten 100 dies pel seu venciment. El banc carrega en concepte d’interessos un 5 %, una comissió del 0,50 % del nominal.
  6. Un client negocia l’avançament del pagament de la lletra de 10.000 €. Ens accepta una nova lletra descomptats 50 € per interessos d’avançament de termini.
  7. Abonem nòmines per valor de 80.000 €. Es retenen en concepte d’IRPF un 18 % i per cotitzacions a la Seguretat Social, un 7 %. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és del 22 % . Abonament per transferència bancaria.
  8. Rebem del Banc la liquidació de la compte que l’empresa té a l’esmentada entitat: Interessos a favor: 60; Interessos a favor del banc: -8; Comissions i despeses de correu: 18; Retenció d’impostos: -12 ; Líquid ingressat: 22.
  9. El Banc ens comunica que dels 2 efectes descomptats un ha resultat impagats i l’altre ens el ingressa a la nostra compte. Per l’efecte impagat ens carrega el seu import més unes despeses de devolució de 200 €.
  10. El client de l’efecte impagat ens accepta una nova lletra que incorpora les despeses de devolució més 100 € de despeses de demora.
  11. 31/10/05 Comprem una furgoneta per 39.000 € a la que fem reparacions per adaptar-la al transport de les mercaderies per valor de 1.000 €. Acceptem lletres per valor 30.000 € i per la resta lliurem xec.
  12. Els clients ens tornem envasos amb facultat de devolució per valor de 2.000 € i ens compren envasos per valor de 1.000 €.
  13. 31/12/05 Fem la declaració y liquidació de l’IVA.
  14. Paguem pel Banc el rebut del lloguer: 2.000 € + IVA. A compte de l’IRPF practiquem una retenció del 15 %

Dades addicionals:

  1. Les existències finals de mercaderies, d’acord amb les fitxes de control de mercaderies, tenen un valor de 22 000 €., les dels envasos 1.000 € i el material d’oficina 4.000 €.
  2. Amortitzacions: (200) 25 %. (215) Lineal. Vida útil 4 anys. (223) Es considera que pot produir 100.000 peces i en el que portem d’any ha produït 15.000 peces. (227) Número de dígits, de forma progressiva, 4 anys. (228) Percentatge del 20 % sobre el valor pendent d’amortitzar. 5 anys. Valor residual: 2.000 €


Realitza els assentaments comptables i determina el resultat de l’exercici.

u. 10 Control comptable dels efectes a cobrar. Modificació venciments. Nòmines.

Formació profesional No Comments »

A partir de la següent situació patrimonial de l’empresa Zeta, SA, comptabilitza totes les operacions relatives al procés comptable:
 

215 10000 100  
226 10000 112 20000
227 23000 116 150000
228 34000 117 5000
300 60000 1700 30000
430 20000 400 10000
572 100000 436 500
570 50000

 
1. 5/1 Venem mercaderies per 40000 €. El servei de transport va a càrrec del client i ascendeix a 250 €, que li facturem juntament amb les mercaderies. Ens accepten lletra.
2. 10/1 El client de l’assentament 1 retorna mercaderies per valor de 200 €, per no ajus­tar-se a la comanda realitzada. Li descomptarem del seu deute.
3. 13/1 Portem la lletra anterior al banc en gestió de cobrament, el banc ens carrega 10 € per la gestió.
4. 1/3 Comprem mercaderies a crèdit per 23000 €, que s’acompanyen d’envasos amb facultat de devolució per valor 1000 €, amb un descompte comercial d’un 5% i unes despeses de transport de 100 €. La factura la rebrem per correu uns dies més tard.
5. 5/3 Rebem la factura de la compra anterior i acceptem lletra pel seu import.
6. 15/6 Comprem envasos per 500 € i embalatges per 750 €. El pagament es fa al comp­tat i el proveïdor ens fa per aquest concepte un descompte comercial del 3 %.
7. 15/8 Girem una lletra amb venciment en data 8/11  un client que ens devia 3750 €, la qual és acceptada.

8. 17/8 Descomptem la lletra anterior. El banc carrega en concepte d’interessos un 3 %,  més una comissió del 0,25 % del nominal.

9. 1/9 Abonem nòmines per valor de 64539 €. Es retenen en concepte d’IRPF un 17 % i per cotitzacions a la Seguretat Social, un 6,4%. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és de 7.200 €. Es deixen pendents de pagament 23000 €; la resta s’abona amb un xec bancari.
10. 2/9 El banc ens ingressa en compte la lletra en gestió de cobrament.
11. 26/10 Un proveïdor ens envia una nota d’abonament per 232 € en concepte d’atenció pel vo­lum d’operacions efectuades amb aquest, que ingressa en c/c.
12. 9/11 El banc ens torna impagada la lletra descomptada i ens carrega 10 € per despeses de devolució.
13. 12/11 El client anterior ens abona la lletra impagada més les despeses de devolució.
14. 1/12 Tornem al nostre proveïdor envasos  per valor de 800 €, la resta s’han perdut.
15. 6/12 Ajornem el pagament de la lletra del 5/3 al proveïdor acceptant una nova més 30 € d’interessos de demora.
16. 30/12 El banc en abona en compte els interessos del nostre compte (40) i ens descompta 5 per interessos al seu favor, 10 per la comissió d’administració, 2.50 per despeses de correu i el 15% per la retenció d’hisenda.
17. 31/12 Presentem la corresponen declaració d’iva.


 Dades addicionals:
-   Les existències finals de mercaderies, d’acord amb les fitxes de control de mercaderies, tenen un valor de 52 000 €.

Es demana: Regularitza les existències i determina el resultat de l’exercici.

EXERCICI EFECTES A COBRAR

General No Comments »

L’empresa Màgic, SA té pendents de cobrament els següents efectes comercials:
 
Lletra 1. Import: 375,10 €. Venciment: 3 mesos.
Lletra 2. Import: 1562 €. Venciment: 3 mesos i 15 dies.
Lletra 3. Import: 964 €. Venciment: 120 dies.
Lletra 4. Import: 584 €. Venciment: 4 mesos i 20 dies.
Lletra 5. Import: 248 €. Venciment: 6 mesos. :
Lletra 6. Import: 132,85 €. Venciment: 7 mesos i 25 dies.
 

  1. Les tres últimes lletres es descompten en el banc, i s’obté el líquid corresponent des­prés de la deducció dels interessos, calculats a raó del 8%, el 7 % i el 6% respectiva­ment, i de la comissió, que és d’un 0,5% sobre el nominal.
  2. Pel que fa a les altres lletres, es lliuren al banc perquè n’efectuï el cobrament el dia que vencin.
  3. S’ha produït el venciment de la quata i la cinquena lletres i el banc comunica que han estat ateses pel client.
  4. Ha arribat el venciment de la sisena lletra, el client no fa efectiu el pagament i el banc la torna, i cobra un 1% sobre el nominal d’aquesta lletra en concepte de comissió de devolució.
  5. Es gira una nova lletra com a reposició de l’anterior i es reclama al client, a més del nominal inicial, 12 € pel cost de la nova lletra, que s’adquireix a aquest efecte a l’es­tanc, i la comissió de devolució corresponent.
  6. S’envia la lletra anterior en gestió de cobrament.
  7. En vèncer la lletra, el banc comunica que ha fet efectiu el cobrament, i abona al compte l’import corresponent després de deduir un 2 % sobre el nominal en concepte de comis­sió més l’IVA corresponent.
  8. Pel que fa a la primera i segona lletres, el banc comunica que en produir-se el venci­ment d’aquestes, els clients han atès el pagament i abona el líquid després de deduir una comissió pels seus serveis del 2,5 % més l’IVA corresponent.
  9. La tercera lletra no és atesa pel client en produir-se el venciment, el banc la torna i cobra com a comissió pels seus serveis un 2 % + IVA.
  10. Després de reclamar al lliurat el pagament de la lletra anterior i de no aconseguir que es faci efectiu, es considera que el crèdit és incobrable i es reflecteix la pèrdua corres­ponent.
  11. Al cap de sis mesos s’aconsegueix el cobrament de 100 € corresponents al crèdit anterior.

 Comptabilitza els fets anteriors.
 

PLAN GENERAL DE CONTABILIDAD

General No Comments »

MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA

19884 REAL DECRETO 1514/2007, de 16 de noviembre por el que se aprueba el

PLAN GENERAL DE CONTABILIDAD

http://www.icac.meh.es/PGC_2007.pdf

COBRO DE EFECTOS

General No Comments »

CUENTAS DE CLIENTES:
 
430 Clientes
431 Clientes efectos comerciales a cobrar
4310 Efectos comerciales en cartera
4311 Efectos comerciales descontados
4312 Efectos comerciales en gestión de cobro
4315 Efectos comerciales impagados
432 y 433 Mismos derechos de cobro con empresas del grupo o asociadas.
434 Clientes efectos sin aceptar a cobrar
435 Clientes de dudoso cobro
436 Envases y embalajes a devolver por los clientes
437 Anticipos de clientes
 
COBRO DE EFECTOS
 

  1. EFECTOS EN GESTIÓN DE COBRO

 
4312 Efectos comerciales en gestión de cobro
                        a 4310 Efectos comerciales en cartera
Envío de efectos a una entidad bancaria en gestión de cobro
 
 

626 Servicios bancarios y similares
472 Hacienda Pública, IVA soportado
                             a 572 Bancos
      Importe de comisiones y correo
 

572 Bancos
                             a 4312 Efectos comerciales en gestión de cobro
      Por el importe ingresado          
 
 

4315 Efectos comerciales impagados
a 4312 Efectos comerciales en gestión de cobro
            Por la devolución del efecto impagado
 
 

626 Servicios bancarios y similares
472 Hacienda Pública, IVA soportado
                             a 572 Bancos
      Por el importe pagado por la devolución del efecto impagado
 
 


  1. DESCUENTO DE EFECTOS

 
CUENTAS:
664 Intereses por descuento de efectos
5208 Deudas por efectos descontados
 
 

4311 Efectos comerciales descontados
            a 4310 Efectos comerciales en cartera
Descuento de letras
 

572 Bancos
      Por el importe liquido de la operación
664 Intereses por descuento de efectos
      Por los intereses
626 Servicios bancarios y similares
      Por las comisiones y correo (sin IVA)
                  a 5208 Deudas por efectos descontados
                  Por el nominal de los efectos descontados
      Cobro del efecto descontando intereses y comisión
 
      A        
5208 Deudas por efectos descontados
      Por el nominal de los efectos descontados
            a 4311 Efectos comerciales descontados
Pago del efecto a su vencimiento
 

       B
4315 Efectos comerciales impagados
                  a 4311 Efectos comerciales descontados
      Impago del efecto a su vencimiento
 
 

5208 Deudas por efectos descontados
626 Servicios bancarios y similares
      Por las comisiones y correo de la devolución
                  a 572 Bancos
                  Por el importe total que cobra el banco por la devolución
                  de los efectos impagados
 
 

3. NUEVO EFECTO, COBRO O PÉRDIDA DEL EFECTO IMPAGADO
 
4310 Efectos comerciales en cartera
      Por el importe de los nuevos efectos
                  a 4315 Efectos comerciales impagados
                  a 763 Ingresos de créditos a corto plazo
                  Por el importe de los gastos ocasionados por
                  la devolución más los intereses del aplazamiento
      El cliente nos acepta un nuevo efecto en sustitución del antiguo
 
 

572 Bancos
      Por el importe del efecto impagado más los gastos de demora
                  a 4315 Efectos comerciales impagados
                  a 763 Ingresos de créditos a corto plazo
                  Por el importe de los gastos ocasionados por
                  la devolución más los intereses de demora
      El cliente paga finalmente el efecto impagado
     
 

650 Pérdidas de créditos comerciales incobrables
                  a 4315 Efectos comerciales impagados
      Consideramos el efecto impagado definitivamente incobrable
 
 

EXERCICI COMPRES, VENDES, IVA I FITXES DE MAGATZEM

General, Formació profesional No Comments »

L’empresa MODELO, SL, dedicada a la comercialització de roba per al jovent, en data 31.12.05 presenta el balanç de situació següent:


 

Actiu
Passiu
(212) Propietat industrial
3.600
(100) Capital
 
(220) Terrenys
40.000
(174) Efectes que cal pagar a llarg termini
10.000
(221) Construccions
80.000
(437) Acomptes de clients
10.000
(226) Mobiliari
30.000
(410) Creditors
2.000
(228) Elements de transport
19.000
(400) Proveïdors
10.000
(300) Existències comercials
          200 uts.
10.000
(477) IVA Repercutit
16.000
(327) Existències envasos
          300 uts.
3.000
(608) Devoluc. compres
10.000
(4310) Efec. cls. en cartera
6.000
(700) Vendes
100.000
(430) Clients
20.000
(708) Devolució vendes
5.000
(472) IVA suportat
6.400
(570) Caixa
10.000
(572) Bancs, c/c
75.000
(600) Compres
50.000


Les operacions pendents de comptabilització són les següents:
 

  1. Comprem mercaderies (300 uts. x 52 €) amb un descompte comercial del 3 % i unes despeses de transport de 500 €. Paguem el 50% amb xec. per la qual cosa obtenim un descompte per pagament accelerat de 200 € i per la resta acceptem lletra.
  2. Venem mercaderies (400 uts.) per valor de 40.000 € amb un descompte comercial del 2% que s’acompanyen d’envasos (200 uts. x 12 €) amb facultat de devolució. Cal afegir 500 € de despeses de transport a càrrec del client. Ens accepten lletra a 60 dies de 10.000 € de nominal, per la resta ens lliuren un xec. Descomptem l’acompte del client.
  3. Comprem envasos (300 uts. x 11 €) a crèdit.
  4. Els clients ens tornen 180 envasos i es queden els 20 restants. Lliurem xec.
  5. Paguem 10.000 € al nostre proveïdor que ens fa un descompte del 2 % per pagament immediat.
  6. Compra mobiliari per 50.000 €. Despeses d’instal·lació 1500 € i 500 € pel transport. Paga la meitat amb un xec i per a la resta accepta pagar una lletra de canvi.
  7. Comprem a crèdit mercaderies (100 uts. x 53 €) amb un descompte comercial del 3 % i unes despeses de transport de 500 €.
  8. El banc ens abona en compte 6.000 € al venciment de la lletra acceptada per un client.
  9. Queden pendents de pagament: Aigua, 214 € ; llum 348 €, i telèfon, 696 €. IVA inclòs.
  10. Rebem la factura del transportista per valor de 450 €.
  11. Declaració de l’IVA.
  12. Regularització d’existències. Mercaderies: PMP, envasos: FIFO.


Es demana: Diari. Major. Pèrdues i guanys. Balanç de situació final.

U. 8 COMPTABILITZACIÓ DEL ENVASOS I EMBALATGES

General No Comments »

Comptes:

 
(602) Compres d’altres aprovisionaments

(406) Envasos i embalatges per tornar als proveïdors

(704) Vendes d’envasos i embalatges

(436) Envasos i embalatges per tornar pels clients

 
Exemples compres:
 
1.- Comprem mercaderies per valor de 10.000 €. Els envasos corresponents sense facultat de devolució valent 1.000 €. Paguem amb xec.

 
10.000 (600) Compres de mercaderies

  1.000 (6027) Compres d’altres proveïments

  1.760 (472) H.P. IVA suportat                       a            (572) Bancs                          12.760

 
2.- Comprem mercaderies per valor de 10.000 €. Els envasos corresponents amb facultat de devolució valent 1.000 €. Paguem amb xec.

 
10.000 (600) Compres de mercaderies

  1.000 (406) Envasos i embalatges per tornar als proveïdors

  1.760 (472) H.P. IVA suportat                       a            (572) Bancs                          12.760

 
2.1.- Retornem els envasos al proveïdors.

 
  1.160 (400) Proveïdors                               a            (406) Envasos i embalatges       1.000

     per tornar als proveïdors

(472) H.P. IVA suportat              160

 
2.2.- Decidim quedar-nos amb els envasos tot i que tenen facultat de devolució.

 
 
  1.000 (6027) Compres d’altres                                   

aprovisionaments                        a            (406) Envasos i embalatges       1.000

     per tornar als proveïdors

 
2.3.- S’han trencat envasos per valor de 200 €, tornem el envasos restants.

 
     200 (6027) Compres d’altres                                   

aprovisionaments                       

     928 (400) Proveïdors                               a          (406) Envasos i embalatges       1.000

                                                                                        per tornar als proveïdors

                                                                     a           (472) H.P. IVA suportat             128

 
 
  
Exemples vendes:
 
1.- Venem mercaderies per valor de 20.000 € juntament amb uns envasos i embalatges sense facultat de devolució per valor de 2.000 €. Cobrem en efectiu.

 
25.520 (570) Caixa                                       a            (700) Vendes merc.               20.000

                                                                     a            (704) Vendes d’envasos          2.000

          i embalatges

                                                                     a            (477)  H.P. IVA repercutit       3.250

 
 
 
2.- Venem mercaderies per valor de 20.000 € juntament amb uns envasos i embalatges amb facultat de devolució per valor de 2.000 €. Cobrem en efectiu.

 
25.520 (570) Caixa                                       a            (700) Vendes merc.               20.000

                                                                     a            (436) Envasos i embalatges      2.000

         per tornar pels clients

                                                                     a            (477) H.P. IVA repercutit        3.250

 
3.- El client ens retorna envasos i embalatges per valor de 1.000 € i ens compra els altres.

 
2.000 (436) Envasos i embalatges

        per tornar pels clients

   160 (477)            H.P. IVA repercutit              a            (570) Caixa                             1.160

                                                                          a            (704) Vendes d’envasos           1.000

                i embalatges                       

 
 

REGISTRE COMPTABLE DELS DESCOMPTES

COMPRES

VENDES

Descomptes comercials:

Disminueixen el preu d’adquisició (600)

Descomptes comercials:
Disminueixen el preu de venda (700)
(608) Devolució de compres:
Devolució o descompte per incompliment de les condicions del contracte.
(708) Devolució de vendes:
Devolució o descompte per incompliment de les condicions del contracte.
(609) Ràpels de compres:
Descompte per volum.
(709) Ràpels de vendes:
Descompte per volum.
(665) Descompte sobre compres per pagament immediat.
(765) Descompte sobre vendes per pagament immediat.

 A tenir en compte: Tots els descomptes disminueixen la base imposable i per tan l’IVA. Els descomptes en les operacions de venda no afecten a la valoració de les existències al magatzem, donat que les sortides es registren al preu de cost segons el mètode de valoració triat per l’empresa (PMP, FIFO, LIFO), amb independència del seu preu de venda.