cataLàTeX

Factures professionals

jqueralt — 2013-02-24T19:21:10Z

El paquet invoice permet crear i calcular l'import d'una factura simplement introduint els paràmetres bàsic com ara el concepte, la quantitat, el preu i l'IVA.

Basant-nos en la classe de document carta (letter) podem definir l'emissor de la factura, amb les seves dades corresponents, des del comandament \adress{DadesEmissor}. El receptor de la factura, i les dades de facturació, es defineix des de la definició de l'entorn letter: \begin{letter}{DadesReceptor} . Finalment, podem aprofitar el comandament \data per definir la data i el número de la factura.

El paquet invoice defineix un nou entorn anomenat invoice des d'on es defineix la moneda en què es factura i el percentatge de l'IVA. Per exemple: \begin{invoice}{Euro}{21}.

Dins d'aquest entorn tenim diferents comandaments:
\ProjectTitle{RaóDeLaFacturació} En una factura poden haver-hi diferents raons de facturació, per exemple diferents pressupostos. Sota cadascun hi haurà els diferents concepte, despeses i descomptes que, finalment se sumen.
Els diferents conceptes s'incoporen amb el comandament \Fee{Concepte}{PreuUnitari}{Quantitat}.
A més dels diferents conceptes en una factura s'hi poden afegir despeses puntuals sobre les que no es carrega IVA que es cobren en la mateixa moneda amb el comandament \EBC{DespesaConcepte}{Quantitat}. Si la despesa es va pagar en una altra moneda podem usar el comandament \EFC{DespesaConcepte}{Moneda}{Quantitat}{FactorDeConversió}{}. Invoice farà els càlculs que correspongui perquè allò pagat en una altra moneda es carregui en la moneda de la factura.
Si volem fer algun descompte l'introduïm amb el comandament \Discount{ConcepteDescompte}{QuantitatADescomptar}

El paquet fa tots els càlculs necessaris perquè no calgui més que introduir les dades amb l'ajut del paquet fp. Hi ha un bug, reportat a tex.stackexchange que implicava al paquet per la inclusió de gràfics graphicx però que s'ha resolt. Al fitxer comprimit invoice.zip adjunt trobareu el fitxer d'estil invoice.sty rectificat i amb la declaració de l'opció d'idioma català (catalan). També hi ha el fitxer de definició de les variables d'idioma traduïdes al català invoice.def.

Podeu estudiar el codi d'una factura al fitxer tex font i veure el resultat al PDF adjunt on s'ha utilitzat el tipus de lletra Paratype Sans Narrow.

shareLaTeX

jqueralt — 2013-02-10T16:39:52Z

Un editor en línia col·laboratiu amb integració a repositoris del núvol.

En l'article anterior on vàrem parlar de writeLaTeX ja vàrem veure les possibilitats que ofereix un editor de LaTeX en línia. No insistirem en els mateixos aspectes pel cas de shareLaTeX que estudiarem en aquest article, sinó que veurem possibilitats que ofereix ara mateix aquest servei i que, molt probablement, acabaran oferint altres alternatives.

Es tracta de serveis comercials que ofereixen una part del seus serveis gratuïtament per engrescar als particulars, però amb la mirada posada en les institucions, on realment és important el treball col·laboratiu de diferents autors sobre un mateix document.

En aquest sentit shareLaTeX ofereix un servei gratuït, per sempre, amb un nombre il·limitat de projectes i de compilacions (això sí, de prioritat baixa) per al propietari i per un col·laborador. Si es vol augmentar qualsevol paràmetre (nombre de col·laboradors, prioritat de la compilació o integració a GoogleDrive, Dropbox o accés per git) cal contractar alguns dels seus plans comercials.

La gestió de projectes, del seu accés i dels col·laboradors és molt senzill i es fa a través del menú Projects.

Un altra opció molt interessant és —dins de cada projecte— la configuració (settings) des d'on determinem els col·laboradors, el document arrel, l'accés: privat, públic amb només lectura o edició pública. També des d'aquí podem triar el compilador entre LaTeX (que dóna com a sortida un DVI), pdfLaTeX o XeLaTeX que com sabem permet incloure tipus de lletra TTF i diferents codificacions llatí, ciríl·lic, thai, etc).

L'edició es pot fer dividint la pantalla en 3 parts: configuració a l'esquerra, document tex font al centre i previsualització a l'esquerra o bé ocultant una o dues de les columnes de manera que puguem treballar en pantalla completa sobre el document font o veure la previsualització a pantalla completa.

És senzill veure els informes de la compilació a través del menú logs i gràficament perquè l'editor assenyala amb una X vermella la línia on hi ha algun problema. Un cop compilat el projecte es pot descarregar bé el PDF bé tot el projecte (incloent tots els fitxers d'estil, imatges o bibliografia) que hi haguéssim pogut pujar en un fitxer comprimit zip.

Podeu estudiar el funcionament d'aquest servei web visitant el projecte de prova que hem preparat anomenat Presentació

writeLaTeX

jqueralt — 2013-01-27T19:32:45Z

Un editor en línia col·laboratiu amb previsualització immediata.

Treballar amb writeLaTeX no exigeix estar-hi registrat, si algun membre ens envia l'enllaç a un projecte seu podem editar-lo, previsualitzar-lo, processar-lo i descarregar el PDF resultant o bé els fitxers font que componen el projecte. Podeu comprovar-ho seguint aquest enllaç on hi ha una prova de mostra.

Tanmateix sempre és millor aconseguir gratuïtament un compte d'usuari per poder utilitzar a fons les possibilitats que ofereix. Un cop registrats la web ens proposa que seguim algun d'aquests camins:
Crear un document de text nou.
Crear una nova presentació.
Crear el nostre propi document en un fitxer en blanc.

El lloc està a més enllaçat amb altres espais web amb exemples de documents que es poden fer amb LaTeX com ara howtotex.com o texample.net.

També podem trobar diferents exemples de plantilles de documents -per fer un CV, un article a doble columna, etc dins el mateix web.

Si hem triat crear un document de text veurem que entrem en una pantalla dividia per la meitat: a l'esquerra trobem el codi comentat i preparat per ser editat directament en pantalla. I a la dreta tenim la previsualització del document font que s'actualitza contínuament a mesura que editem el codi font.

Des del menú Fitxers (files) hi ha la possibilitat de carregar fitxers d'estil propis i usar-los, o bé fitxers d'imatge, bibliografia o de qualsevol altre tipus. Un cop els hem carregat els podem utilitzar en la compilació.

Quan hem acabat de compilar podem descarregar un fitxer comprimit amb tots els fitxers utilitzats en el projecte i el PDF resultant (writeLaTeX utilitza el compilador pdflatex, per ara no dóna suport a ConTeXt o XeLaTeX).

Però el que el fa especialment útil és que els projectes poden ser col·laboratius. writeLaTeX associa a cada projecte un enllaç que, si el propietari dóna a conèixer a un grup de col·laboradors, aquests poden accedir-hi i editar-lo exactament igual que si en fossin el propietari.

Hi ha aspectes millorables, tanmateix. Per exemple la gestió dels projectes o el fet de conèixer qui ha editat què (control de versions). Suposem que amb el temps els desenvolupadors aniran millorant aquests i altres aspectes.

Per concloure podem dir que és una excel·lent eina pels que volen començar a treballar amb LaTeX i pels que treballen en un ordinador que no tingui instal·lat LaTeX (el de la feina, un de prestat, un de poc potent, etc). Val la pena visitar-lo i usar-lo.

MathJax: fórmules a pàgines web

jqueralt — 2013-01-01T19:54:28Z

MathJax ens permet incloure fórmules matemàtiques a les nostres pàgines web, ja sigui usant LaTeX, MathML o bé la notació ASCIIMath. Aquestes fórmules són processades amb javascript per produir equacions HTML, SVG o MathML que es poden visualitzar en qualsevol navegador web actualitzat.

És molt senzill incloure aquestes fórmules i veure-les un cop processades per MathJax. Per aconseguir-ho només cal seguir dos senzills passos:

El primer pas consisteix en incloure en l'encapçalament de la pàgina web la crida a l'script que farà el processament:

<script type="text/javascript"
 src="http://cdn.mathjax.org/mathjax/latest/MathJax.js?config=TeX-AMS-MML_HTMLorMML">
 </script>

Amb això ja podrem escriure fórmules LaTeX -entre 4 símbols de $$, dos per començar i dos per tancar l'expressió- amb la tranquil·litat que dóna el fet de saber que es veuran perfectament a la web.

Podeu provar el següent codi en un editor HTML en línia, com ara el que ens ofereix w3schools i veureu immediatament el resultat.


 <!DOCTYPE html>
 <html>
 <script type="text/javascript"
 src="http://cdn.mathjax.org/mathjax/latest/MathJax.js?config=TeX-AMS-MML_HTMLorMML">
 </script>
 <body>
 <h1>Prova de MathJax</h1>
 <p>$$x=\frac{-b\pm\sqrt{b^2 -4ac}}{2a}$$</p>
 </body>
 </html>

Diagrames de Gantt o cronogrames

jqueralt — 2012-12-08T18:45:48Z

A Gantt chart is a type of bar chart, developed by Henry Gantt, that illustrates a project schedule. Gantt charts illustrate the start and finish dates of the terminal elements and summary elements of a project. We can buid Gantt charts in LaTeX with pgfgantt package.

Els diagrames de Gantt o cronogrames són representacions gràfiques que permeten visualitzar les fites i dates dels projectes. Això permet que fer el seguiment dels projectes i la seva avaluació sigui molt més senzill. Amb pgfgantt podem crear-los en els documents LaTeX.

El paquet pgfgantt proporciona l'entorn ganttchart que dibuixa un diagrama de Gantt en una imatge TikZ.

L'usuari, per personalitzar el diagrama, pot afegir diversos elements al gràfic, com ara:

títols amb el comandament \gantttitle
barres amb \ganttbar
fites amb \ganttmilestone
grups amb \ganttgroup
enllaços entre aquests elements amb el comandament \ganttlink

Cada element és una línia del diagrama que té un punt d'origen i un altre de final dins el calendari del projecte. Els enllaços permeten veure com estan relacionats entre sí els diferents elements i si, per exemple, perquè comenci un cal que s'acabi un altre.

Per crear una línia nova només cal escriure dues contrabarres \\ al final de l'element. Si no les posem els elements se situen en la mateixa línia.

Al document tex adjunt podeu trobar alguns exemples de cronogrames i estudiar-ne el codi. Al PDF adjunt en podeu veure el resultat.

A https://github.com/jqueralt/gantt trobareu les darreres versions dels fitxers.

De markdown a beamer amb pandoc

jqueralt — 2012-09-01T17:08:44Z

Abstract (en): Discussion about how to prepare a Beamer presentation from a markdown format text file with pandoc.

Si hi ha una feina pesada a l'hora de crear presentacions amb la classe beamer és escriure'n el codi. És igual que utilitzem una plantilla, sempre hi ha molta feina a escriure el codi.

Però hi ha una solució que ens simplifica la feina: escriure el contingut de la presentació en format markdown i en acabat amb l'ajuda de pandoc transformar-lo en format LaTeX o, directament, a un PDF generat per beamer. Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre i del que hem parlat en l'article Creació d'epub des de LaTeX amb pandoc i al nostre bloc personal Bitàcola. Ara en veure una nova i potent possibilitat relacionada amb la creació de presentacions.

Partim d'un fitxer de text escrit en format markdown que podem anomenar test.md. En aquest fitxer només hi posarem el contingut que vulguem que tingui la nostra presentació amb unes poques marques que tindran el següent significat un cop processades per pandoc:

* Els títols de Nivell 1 (marcats amb el prefix #) seran les seccions de la presentació.

* Els títols de Nivell 2 (prefixats amb ##) seran els títols de les diapositives.

* Podem iniciar una diapositiva amb qualsevol moment amb una sèrie de guionets: ------------------

* També, tot seguint la sintaxi de markdown, hi podem incloure enllaços, imatges així com qualsevol comandament LaTeX.

Un cop tenim el fitxer markdown test.md fet podem triar dos camins a seguir:

1. De markdown a LaTeX

Utilitzant pandoc podem transformar el fitxer de text markdown test.md en un fitxer de LaTeX que podem anomenar test.tex. L'ordre de pandoc és:


 pandoc test.md --slide-level 2 -t beamer -o test.tex

el fitxer test.tex resultant conté tot el codi de beamer tan feixuc d'escriure.

Aleshores podem crear un fitxer, diguem-li matriu.tex amb les especificacions de la presentació, el tipus de lletra i els temes de beamer a usar, etc i que finalment cridi al contingut desat a test.tex de manera que només amb un parell de passades de pdflatex matriu.tex tindrem una presentació de beamer en format PDF en la que controlem fins al més mínim detall. Una presentació perfecta.

2. De markdown a (beamer)PDF

El camí directe que ens ofereix pandoc és transformar el fitxer test.md en un pdf amb la presentació de beamer anomenat,m per exemple test.pdf. L'ordre de pandoc és:


 pandoc --toc --slide-level 2 -V theme:NomTema -t beamer test.md -o test.pdf

Observem que aquesta ordre permet triar el tema de beamer que s'utilitzarà i que equival al comandament de beamer \usetheme{NomTema}.

Com és costum adjuntem els fitxers que han permès crear la presentació PDF adjunta. Trobareu tant el fitxer testbeamer.md, com testbeamer.tex i el fitxer matriu.tex que permet tenir un control més detallat del procés. Podreu trobar les darrers actualitzacions d'aquest fitxers a github: https://github.com/jqueralt/md2beamer

+info: Beamer presentations using pandoc, markdown, LaTeX, and a makefile

+info: Producing slide shows with Pandoc

Esperem que pandoc estalviï a partir d'ara força temps a l'hora de crear presentacions.

PDFs per a e-readers

jqueralt — 2012-08-30T16:35:56Z

Abstract (en): Discussion about how to prepare a LaTeX document in order to read in a e-reader the resultant PDF.

Des que disposem d'un lector de llibres electrònics (en concret del Cervantes 2 de bq readers) anem fent proves per poder-hi llegir els documents resultants del processament de documents de LaTeX. La millor solució, sobre la que molt aviat publicarem algun articles és, sens dubte, el format epub obtingut a partir de LaTeX, però en aquest article discutirem l'experiència de preparar PDFs per a ser llegits en la petita pantalla de l'e-reader.

El tema és bastant habitual als fòrums de tex.stackexchange.com i hem anat seguint amb interès tant les preguntes com les respostes. D'entre les aparegudes la més interessant és la que remet a la solució donada pel Projecte Gutemberg a la publicació del llibre Calculus Made Easy, de Silvanus Thompson . En el fitxer tex font es pot veure que plantegen la possibilitat d'obtenir un PDF preparat per a imprimir o bé, l'opció per defecte, obtenir-ne un per veure en la pantalla d'un e-reader. I aquesta és la solució que hem seguit en el nostre exemple.

Es basa en l'ús del paquet \usepackage{ifthen} amb el qual definim la variable \newboolean{ForPrinting}. si és certa crearà el PDF clàssic per imprimir, però si és falsa, el que volem, aleshores definim els comandaments:


 %% Initialize values to ForPrinting=false
 \newcommand{\Margins}{hmarginratio=1:1} % marges simètrics
 \newcommand{\HLinkColor}{blue} % color dels enllaços
 \newcommand{\PDFPageLayout}{SinglePage}
 
 \ifthenelse{\boolean{ForPrinting}}{%
 \setlength{\paperwidth}{8.5in}%
 \setlength{\paperheight}{11in}%
 \usepackage[body={5in,7in},\Margins]{geometry}
 }{%
 \setlength{\paperwidth}{5.5in}% modificada en .5 polzades
 \setlength{\paperheight}{7.5in}% modificada en .5 polzades
 \raggedbottom
 \usepackage[body={4.5in,6.5in},\Margins,includeheadfoot]{geometry} %cos modificat en .5 polzades perls marges
 }

En l'original les mides de la pàgina i del cos eren mitja polzada més grans, suposem que per e-readers amb pantalla un xic més gran. Però pel Cervantes 2 les hem reduïdes i el resultat és perfecte: les pàgines encaixen perfectament en pantalla i són llegibles amb tota claredat i comoditat.

Però, sempre n'hi ha d'haver algun, sembla que el lector de PDFs que du incorporat el firmware del Cervantes 2 no és prou bo i no permet llegir les fórmules complexes, només les més senzilletes (superíndexs i subíndexs). Llàstima.

Trobareu adjunts el fitxer amb el codi i el PDF resultant (preparat per anar al vostre Cervantes 2 o per ser llegit en pantalla). Es poden trobar les versions actualitzades dels documents a https://github.com/jqueralt/ebookpdf

La conclusió és que el format PDF no és l'ideal pels e-readers. Provarem amb l'epub i us ho explicarem en propers articles.

Millores en les referències creuades amb prettyref

jqueralt — 2012-08-18T16:55:22Z

Abstract (en): The package prettyref improves creating cross-references regarding hyperref

En articles anteriors hem vist l'ús i algunes millores en les referencies creuades. En aquest article veurem què ens pot aportar el paquet prettyref a l'hora d'inserir referencies a seccions, figures, taules o equacions.

El paquet, que es crida al preàmbul amb \usepackage{prettyref}, només té un requisit i es que quan fem les etiquetes posem un codi per identificar cada element separat per dos punts de l'etiqueta. Per exemple: una equació es pot etiquetar amb \label{eq:segongrau}, una secció amb \label{sec:nomseccio}, una taula amb \label{tau:nomdelataula}, etc.

prettyref, que admet l'ús simultani de \ref, \pageref i \autoref, permet redefinir el comandament \newrefformat{eq}{Equació \ref{#1} de la pàgina \pageref{#1}} perquè quan escrivim el comandament per fer les referències creuades ens aparegui un text complet i ben adreçat:


 \newrefformat{eq}{Equació \ref{#1} de la pàgina \pageref{#1}} 
 \newrefformat{lem}{Lema \ref{#1}} 
 \newrefformat{teo}{Teorema \ref{#1} de la pàgina \pageref{#1}}
 %\newrefformat{cap}{Capítol \ref{#1}} 
 \newrefformat{sec}{Secció \ref{#1}} 
 \newrefformat{tau}{Taula \ref{#1} de la pàgina \pageref{#1}} 
 \newrefformat{fig}{Figura \ref{#1} de la pàgina \pageref{#1}}

Al document tex adjunt hom pot estudiar el codi i veure'n el resultat, un cop processat, al PDF adjunt.

Es poden trobar les versions actualitzades dels documents a github

Actualització de presentacions amb beamer

jqueralt — 2012-07-31T19:12:24Z

En les darreres presentacions on hem utilitzat la classe beamer no utilitzàvem les novetats que darrerament s'hi han incorporat després que el seu autor passés el testimoni del desenvolupament de la classe a altres programadors. Per això hem volgut actualitzar alguns punts que ja havíem tractat anteriorment, per exemple en l'article Presentacions amb Beamer, a Transició de diapositives en PDF o al més recent Pechakucha amb LaTeX.

Què hi podríem destacar? Potser els canvis més importants han vingut en la possibilitat de personalitzar de manera fàcil els temes i l'aspecte en general de les presentacions. Vegeu, per exemple, el PDF adjunt anomenat presentacio.pdf on amb l'ajut de l'estil Manhattan, d'en Sebastian Pipping, aconseguim una presentació semblant a les produïdes pel programa keynote de Mac.

Altres novetats són la facilitat per utilitzar logos, imatges en portada o imatges de fons. També és més fàcil ara definir nous blocs com a caixes de text, proposant el propi paquet la realització d'una mena de post-it per destacar contingut. També és molt fàcil fer botons amb que permeten navegar ràpidament entre les parts de la presentació o sortir a documents a la web. Finalment, podem incorporar animacions, vídeos i so al document pdf, però aquesta és una possibilitat que afegeix pes i que pot ser solucionada amb botons a enllaços a llocs externs on obrir les fitxers multimèdia.

Podreu veure aquestes possibilitats en la presentacio2.pdf i estudiar-ne el codi al document font. Com sempre la recomanació és obrir la presentació en pantalla completa i activar el mode de presentació. Veureu també les transicions de diapositiva que tan sorprenen als que desconeixen el format pdf perquè es conformen amb els pogüerpoins.

Glossaris amb el paquet glossaries

jqueralt — 2012-07-27T10:54:12Z

En l'article Glossaris amb BibTeX ja vàrem veure com crear glossaris senzills amb l'ajut del paquet gloss i BibTeX. En aquesta ocasió veurem com fer-los amb el paquet glossaries, un paquet molt potent que utilitza la feina que fa en segon terme el paquet makeindex (o xindy) per crear glossaris amb enllaços a les pàgines d'ocurrència.

El paquet es crida al final del preàmbul del document -després d'hyperref- amb diferents opcions, per exemple:


 \usepackage[style=treehypergroup,nolong,nosuper,%
 %style=nolong,%
 %style=nosuper,%
 %style=long,% 
 %style=list,%
 %style=super,%
 toc,% % surt a la TaulaDeContinguts
 translate=false,% % perquè aparegui la traducció catalana
 %numberline, % a la TdC alinea al text i no als números
 %acronym,% % per l'ús d'acrònims
 numberedsection,% % numera (capítol o secció) el Glossari a la TdC
 %description,% % permet el camp 'descripció' de les entrades
 %footnote,% % posa els textos en notes al peu
 %smallcaps,% % escriu els termes en versaletes
 ]{glossaries}

Ara cal crear les entrades del glossari amb el comandament \newglossaryentry{etiqueta}{opcions}, per exemple:


 \newglossaryentry{etiqueta}{%
 name={Nom de l'entrada tal com apareixerà al document},%
 description={Breu descripció. Per deixar-ho en blanc escriure description=\nopostdesc. Per fer paràgrafs: \glspar},%
 descriptionplural={Plural de la descripció},%
 first={Com es veurà l'entrada quan s'utilitzi per primer cop. Si està en blanc s'usa name},%
 plural={Com es veu l'entrada quan s'usa \glspl. Si no es diu res s'afegirà al name una s final},%
 firstplural={Com es veu l'entrada quan s'usa per primera vegada \glspl},%
 symbol={Per associar un símbol a l'entrada, si es deixa en blanc s'associa \relax},%
 symbolplural={Per posar el plural del símbol},%
 sort={Per indicar com s'ha de classificar alfabèticament},%
 type={Etiqueta del glossari al que pertany l'entrada, si no es diu res és el glossari per defecte.},%
 see=[vegeu també]{Etiqueta d'una altra entrada per enllaçar-la},%
 parent={etiqueta de l'entrada de la que penja pels glossaris en arbre}%
 }

A l'exemple següent hem aprofitat el camp symbol per escriure en cursiva el nom científic de l'espècie, hem creat una referència creuada a una altra entrada al camp see i la fem penjar d'una entrada "pare" que recull les entrades d'espècies de rèptils:


 \newglossaryentry{tortugaestany}{%
 name={tortuga d'estany},%
 description={és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de perill d'extinció per culpa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues},%
 plural={tortugues d'estany},%
 symbol={\textit{Emys orbicularis}},%
 see=[vegeu també]{tortugarierol},%
 parent={reptil}
 }

Les entrades es poden posar al preàmbul del propi document, o millor encara, en un document a part que es crida amb el comandament \loadglsentries{NomFitxerAmbEntradesSenseExtensió}. Finalment activem la creació del glossari amb \makeglossaries, similar al clàssic \makeindex.

Al lloc del document on volem que aparegui el glossari hi posem \printglossary[title=Títol].

El paquet no té traducció catalana per la qual cosa al preàmbul cal fer-ne la traducció dels termes:


 \usepackage[catalan]{babel}
 \usepackage[catalan]{translator}
 \addto\captionscatalan{%
 \renewcommand*{\glossaryname}{Glossari}%
 \renewcommand*{\acronymname}{Relació d'entrades}%
 \renewcommand*{\entryname}{Notació}%
 \renewcommand*{\descriptionname}{Descripció}%
 \renewcommand*{\symbolname}{Símbol}%
 \renewcommand*{\pagelistname}{Pàgina}%
 \renewcommand*{\glssymbolsgroupname}{Símbols}%
 \renewcommand*{\glsnumbersgroupname}{Nombres}%
 }%

Ara ja estem en disposició d'utilitzar els termes del glossari al document. Quan en el nostre text n'apareix un el podem inserir amb algun d'aquests comandaments:

\gls{etiqueta} escriurà el contingut del camp name tal com està definit.
\Gls{etiqueta} escriurà el contingut del camp name amb la inicial majúscula.
\glspl{etiqueta} escriurà el contingut del camp plural tal com està definit.
\Glspl{etiqueta} escriurà el contingut del camp plural amb la inicial majúscula.

Un cop tenim escrit el document hem de seguir aquestes passes per passar-lo a PDF:

Processem el document amb pdflatex NomDelDocument un parell de cops per crear totes les referències creuades i la TdC.
Creem el glossari amb el comandament makeglossaries NomDelDocument.
Finalment tornem a processar amb pdflatex NomDelDocument.

Podeu veure el resultat de l'ús del glossari amb l'estil d'arbre (entrades "pare" de la que pengen subentrades) al PDF adjunt. També trobareu adjunts el document tex font per estudiar-ne el codi o usar-lo de plantilla i el document amb les entrades del glossari.