Glossari

Abrasió: destrucció, per desgast, dels teixits durs de la dent.

Acromi: Apòfisi superior de l'omòplat, de forma triangular, que s'articula amb l'extremitat externa de la clavícula.

Agent patògen: organisme que causa una malaltia.

Antropologia: és l'estudi de la humanitat, incloent-hi els humans de totes les èpoques i totes les dimensions de la humanitat.

Apòfisi estiloide: Eminència cònica situada darrere el cap del peroné.

Articulació acromiclavicular: articulació que uneix l'omòplat amb la clavícula.

Artrosi: malaltia crònica deguda a la degeneració progressiva del cartílag articular, que disminueix de gruix i pot arribar a desaparèixer.

Ateromes: Lesió de la capa interna de les artèries, caracteritzada pel dipòsit de lípids.

 Calavera: el crani,  juntament amb els ossos de la cara, forma la calavera o cap ossi.

 Cartílag de Creixement: cartílag que va desapareixent a mida que creixem.

Còndils: articulació que uneix dos ossos.

Cresta: eminències estretes i allargades del cos humà.

Dents deciduals: dents de llet.

Diàfisis: zona central d'un òs llarg.

Discs cartilaginosos: estàn situats entre dues vèrtebres.

Edat anagràfica: edat de l'individu en morir.

Epífisis: extrems d'un òs llarg.

Esplencnocrani: és d'on sorgeixen les mandíbules.

Esquelet apendicular: és l'esquelet de les extremitats.

Extremitat acromial: extremitat externa de la clavícula.

Foramen Magnum: orifici del crani on s'introdueix la medul·la.

Inhumació: enterrament d'un cadàver.

Mal·lèol: Cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell.

Meats acústics: conducte o canal natural de l'orella.

Metàfisis: zona d'unió entre el cos i els extrems de l'òs. És on estroba el cartílag de creixement.

Neurocrani: és el crani pròpiament dit, i recobreix l'encèfal de l'exterior.

Orificis nutricis: Obertura que hi ha en els ossos per al pas dels vasos nutricis.

Paleoantropologia: branca de l'antropologia que té per objecte l'estudi dels homínids, dels primats fòssils i de llur evolució.

Paleopatologia: Estudi de les malalties que poden ésser descobertes en les restes humanes o animals dels temps antics.

Perinatal: període que tracta l'embaràs, el part i el postpart.

Sinostosar/ sinostosi: soldadura dels ossos.

Símfisi púbica: articulació dels dos ossos ilíacs.

Sutures: són articulacions que no permeten mobilitat. Les sutures es troben al crani i són importants per la determinació del sexe.

Tendó: Feix de fibres, blanc i brillant, constituït per teixit conjuntiu, que uneix els músculs als ossos.

Tòrax: Porció del cos situada entre el cap i l'abdomen.  

Trepanació: Operació practicada amb un trepà als ossos, especialment als cranials.

Trocànter: cadascuna de les dues tuberositats òssies situades per sota del coll del fèmur. 

Tróclea: Eminència articular, a la part interna de l'extremitat inferior de l'húmer, que forma una espècie de politja sobre la qual gira el cúbit.

Vestigis: restes òssies.