4.1. Objectiu del maletí

Després de fer un aprofundiment en els diferents aspectes de l’antropologia de camp i forense presentats al treball, es va voler completar amb una activitat pràctica on es pugessin portar a terme els mètodes de treball de camp i laboratori indicats. Donada la impossibilitat de comptar amb restes òssies humanes reals, es van realitzar models a escala 1:1. 

Es van realitzar reproduccions de crani i fèmur, a partir de models a escala humana. El crani ens permet realitzar un diagnòstic del sexe i l’edat de l’individu, el fèmur és útil per determinar tant l’edat com l’alçada. A més es van aconseguir rèpliques de dentadures per tal de realitzar la determinació de l’edat a partir de l’estudi de les dents.

4.2.  Elaboració del models ossis

-Reproducció d’un crani humà

Material: Plastelina, silicona, làtex, i altres productes químics.

Procediment per a l’elaboració d’un model cranial

1. Desmuntar el model original de crani en la part superior del crani, la mandíbula inferior i la resta del crani, per tal de realitzar un motlle de cada part.

2. Fixar la peça original a una fusta. Tapar el orificis amb plastilina perquè a l’hora de fer el negatiu de silicona només es faci una rèplica de la forma i pugi ser desemmotllat.

3. Cal tallar amb fil d’alumini la plastilina en làmines fines que utilitzarem per recobrir totes les parts del crani original (i protegir-les). Posar aquestes fines làmines de plastilina recobrin tota l’estructura per poder fer una caixa on introduir la silicona.

4. Calcar : comprovar el gruix de plastilina, ja que s’ha de reduir al mínim (el gruix sera el mateix de la silicona que posteriorment aplicarem), és a dir, simplificar l’estructura, per tal que surtin bé de la caixa en el moment de desmutllar. Finalment aplicar cera a sobre de la plastilina perquè la caixa no s’enganxi.

5. Un cop tenim la peça preparada aplicar el guix i esperar a que aquest s’assequi per poder-lo treure i fer-li els forats per on aplicarem la silicona. Aquests es faran a la part més elevada de l’estructura i en cas de sigui necessari farem alguns més en els punts on podria quedar aire.

6. Un cop acabada la caixa hi abocarem la silicona per l'orifici que hem fet. La silicona s’ha de posar regularment sense parar fins que ens ompli el tub. La silicona és la unió de dos materials, la silicona pròpiament dita i el catalitzador, la mescla adequada i el temps d' assecat sempre venen donats pel proveïdor.

7. Un cop assecat tot tindrem la caixa, el negatiu de silicona i l’original el qual ja el podriem retirar ja que no l’utilitzarem.

8. Tot seguit ja podríem introduir el material amb el que volem que surti la rèplica (guix, altres silicones més dures...) dins el negatiu, el qual mantindrà la forma ja que es troba dins de la caixa. 9. Per desemmotllar un cop assecada la rèplica, començarem per separar la caixa del negatiu i posteriorment la rèplica del negatiu.

10. Muntem les peces per obtenir la rèplica final del crani

                        
-Reproducció d’un fèmur humà

En aquest cas es reproduirà el model original de fèmur de forma directa, modelant amb argila.

Material:

-          Llistó de fusta prim.

-          Pasta de modelatge.

-          Una mica d’aigua.

-          Una base antiadherent.

-          Una espàtula

Procediment per a l’elaboració d’una rèplica de fèmur

1. Ficar dins la pasta d’argila el llistó de fusta per tal que el fèmur adquireixi més consistència i rigidesa i evitar el seu trencament.             2.Anar modelant la figura fixant-se amb la forma i la mida del fèmur original.              3.Un cop s’ha modelat una de les cares del fèmur, es deixa assecar i després amb l’ajuda d’una espàtula s’ha de separar la pasta seca del marbre que hem utilitzat com a base per treballat la figura. Posteriorment es modela l’altre cara del fèmur, també s’ha de deixar assecar, i ja tenim el fèmur fet.   Important: Durant tot el procediment s’ha de anar mullant la pasta de modelatge perquè no s’assequi i així es pot anar modelant i allisant la figura per tal que quedi perfecte.

- Com es fa servir?

Un cop fet el maletí amb els models pràctics i les explicacions corresponents, es presenta com a activitat pràctica de 1^er de Batxillerat, dins l’optativa de Biologia Humana, per tal de complementar la unitat corresponent al sistema esquelètic.

Es facilita a l’alumnat les fitxes de treball corresponents, els models ossis, i s’explica el procediment de la pràctica, així com la forma de mesurar els models per tal de treure el màxim d’informació.

- Avaluació del material:

Durant la pràctica s’han fet observacions per tal de veure si l’alumnat és capaç de treballar de forma autònoma amb el protocol facilitat, si determina amb correcció els models i si l’activitat és prou motivadora.

Els resultats tant de les observacions directes com del treball realitzat ha estat el següent:

4.3  Com es fa servir

DIAGNOSI DE RESTES ÒSSIES HUMANES

Durant l’últim terratrèmol el cementiri de la localitat ha patit esllavissaments i moltes restes òssies  han quedat al descobert i barrejades. Per tal d’identificar-les i restituir-les a les seves tombes cal que feu un diagnòstic del sexe, l’edat i possible estatura de part de les restes, el més exacte possible.

Mostres a determinar

-          2 cranis

-          1 dentadura

-          1 fèmur

 
Materials

-          Compás de espesor / Peu de rei

-          Compás de corredera o Calibre

-          Cinta métrica

I. Procediment de diagnosi dels cranis

Amb un crani podem determinar el sexe, l’edat i el grup racial probable de l’individu. Cal estudiar els ossos, les sutures  cranials i els punts craniomètrics corresponents. Convé seguir els següents consells per prendre les mesures:

 

1. Cal repetir les mesures més d’una vegada per la mateixa persona, mentre un altre component del grup li indica on són els punts a mesurar i anota les mesures obtingudes. En acabar, es convenient que s’inverteixin els papers i es faci les mateixes mesures, quan sigui possible, amb l’altre aparell.

2. Es convenient estar assegut i situar el crani a mesurar sobre un rectangle d’esponja o algun material tou que dificulti que es mogui en manipular-lo.

3.   Quan s’hagin trobat els punts situar en un d’ells un dit i una de les puntes del compàs, i subjectar-la perquè no es mogui. Llavors amb l’altra mà desplaçareu l’altra punta fins a l’altre punt craniomètric.

4.   El calibre lliscant o el peu de rei s’ha de col·locar de manera que la part mòbil estigui en el base i la part fixa en l’altre punt craniomètric pertinent. Per moure’l amb facilitat a l’hora de prendre les mesures, només cal avançar la peça mòbil agafant-la per la part rectangular que llisca sobre el regle.

5.    Cal tenir en compte que la graduació del calibre lliscant ens permet una major precisió (error 0,1 cm) que si utilitzem el compàs (error 0,5 cm).

1. Determinació del sexe:

Es poden classificar les característiques morfològiques per determinar el sexe en cinc categories: Hiperfemení (-2), Femení (-1), Neutre (0), Masculí (+1) i Hipermasculí (+2)  

Alguns trets morfològics aporten més informació que altres, és per això que s’han ponderat segons el cas(1,2,3). Cal completar la taula 4, tot observant  la taula 3.

Metodología

1.S’observa el tret considerat i se l’assigna un valor entre -2 i +2.

2.El valor anterior es multiplica per la ponderació que té el tret.

3.Es fa el mateix amb la resta de trets morfològics.

4.Es sumen els valors totals (*)

5.Es divideix la suma total entre la suma dels valors de les ponderacions (**).

6.Els resultats positius indiquen sexe masculí i els negatius femení.

2. Determinació de l’edat:

Els mètodes que més s’utilitzen per reconèixer l’edat d’un individu a partir del seu esquelet són de tipus macroscòpic, microscòpic i radiològic.

En aquest sentit els millors indicadors són la símfisi púbica, la superfície auricular i el contorn de les costelles. Els que presenten una fiabilitat més discutida són, curiosament, les sutures dels ossos cranials.

Sutures cranials

Es valora el grau de sinostosi de les sutures. El rang de valoració segons el grau d’obliteració de les sutures és:

0= oberta: No hi ha evidència de fusió

1= oberta inicialment: ja hi ha alguna fusió, fins a un 50%.

2= Fusió accentuada: queda algun punt sense fusionar.

3= Tancada

 
Els punts d’estudi indicats a la figura són:

1 -           Punt mig de la sutura lamboidea

2 -           Punt Lambda

3 -           Punt Obelió

4 -           Sutura anterior sagital

5 -           Punt Bregma

6 -           Meitat de la sutura coronal

7 -          Punt pterion

8 -           Sutura esfenofrontal

9 -           Sutura inferior esfenotemporal

10 -       Sutura superior esfenotemporal

Una vegada tenim el valor de cada punt es sumen els totals i s’obté una valoració que anirà al primer sistema ( 0 a 21) i al segon (0 a 15). El punt es verifica en les taules obtenint per estimació l’edat anagràfica per adults.

3. Determinació del grup racial: Hi ha unes mesures fàcils de prendre i que donen una aproximació a aquesta identificació. Consultant l’esquema completa la taula 1, i a continuació determina la raça possible de l’individu amb l’ajut de la taula 2.

A partir del fèmur es pot determinar  el sexe, l’edat i l’alçada aproximada de l’individu .

1.  Determinació del sexe:

Es pot determinar el sexe a partir de la mesura del diàmetre màxim del cap del fèmur (mm):

2. Determinació de l’estatura

En aquest cas, cal mesurar la longitud del fèmur, i segons el sexe, consultarla taula següent:

estatura indidu : .....................

III. Procediment de diagnosi de la dentadura

Amb la dentadura podem determinar l’edat aproximada de l’individu.

1. Determinació de l’edat:

Determinarem l’edat segons la presència de peces permanents:

2. Desgast dentari

Acabarem de determinar l’edat estudiant el desgast dentari. El procés de masticació produeix una fricció entre les peces dentals maxil·lars i mandibulars que es tradueix en un desgast de les superfícies de contacte. Aquesta acció es produeix de forma continuada al llarg de la vida del individu, i per tant té un caràcter acumulatiu que es tradueix en una major abrasió en individus de major edat. 

a)       Segons el nombre de peces dentaries presents, quina seria l’edat aproximada de l’individu? Perquè?

b)       Estudiant les formes de desgast dels molars, quina edat creus que tindria l’individu? Raona-ho

Aquesta pràctica ha estat realitzada per grups de treball de 1er de Batx.

Maletí amb instrumental antropomètric de mesura, cranis, fèmurs i dentadures.

Grups que realitzaven la diagnosi amb el crani. 

Grups que realitzaven la diagnosi amb la dentadura.