Els objectius plantejats al començar el
treball no sols s’han complert sinó que s’han ampliat a mesura que s’ha anat
aprofundint en la recerca.
La lectura i estudi dels textos
especialitzats en el camp de l’antropologia física no ha estat fàcil en un
primer moment, així que ha sigut necessari aprofundir en conceptes d’anatomia,
per tal d’interpretar-los amb tota la seva complexitat.
Pel que fa a la primera hipòtesi del
treball, s’ha pogut constatar que a partir del crani i de l’estudi dels ossos
llargs es possible determinar amb certa
exactitud el sexe d’un individu.
Respecte a la relació entre les
dimensions d’un fèmur i l’alçada d’un individu, la diagnosi es pot realitzar,
si bé tenint en compte les múltiples taules existents, i el fet que l’edat de
l’individu és també un factor determinant, aquest tipus de determinació és més
inexacta, i caldria disposar de més restes òssies o de proves bioquímiques per
garantir el resultat.
En quant a la tercera hipòtesi inicial, la
que fa referència a la diagnosi de l’edat d’un individu a partir de l’estudi de
les sutures cranials i de l’estat de la seva dentició, s’ha constatat que es
tracta possiblement de la determinació més inexacta, en particular pel que fa a
l’estudi de les restes dentals, donat que altres factors com l’estil de vida
poden afectar al procés de desgast de les mateixes. En tot cas per a individus
joves pot ser una tècnica a tenir en compte.
Respecte als objectius plantejats, tal i
com s’ha comentat a l’inici, han estat assolits satisfactòriament. Les
tècniques senzilles de determinació pròpies de l’antropologia forense han estat
experimentades: s’ha après a identificar l’edat d’un individu a partir de
l’estudi de la dentició, de les sutures cranials i del fèmur i s’ha realitzat
la identificació del sexe d’un individu a partir del crani i del fèmur. La part
pràctica del treball ha fet possible aplicar aquests coneixements apresos i
donar-los a conèixer a altres companys del Institut: l’elaboració del maletí
amb restes òssies i instrumental ha servit per aplicar de manera pràctica
l’aspecte de la diagnosi dels ossos, tot fent servir els diferents aparells de
mesura utilitzats en estudis d’antropologia, com el peu de rei i el compàs de
branques corbades i puntes agudes.
D’altre banda s’han pogut realitzar amb
èxit rèpliques de diferents models d’ossos, amb la dificultat tècnica que
comportava.
Cal indicar que l’antropologia física forense és un camp força multidisciplinar, on no només s’emprenen les tècniques macroscòpiques practicades al treball, sinó també l’última tecnologia en proves bioquímiques, malauradament no disponibles per aquest tipus de treball.