Facebook Twitter Gplus RSS
 
 
formats

Create A Graph

Imagina’t que estàs amb els teus alumnes treballant des de l’àrea de mates o potser coneixement de medi o qualsevol altra situació que requereixi recollir unes dades i fer-hi una lectura gràfica de les mateixes. Aquí apareix “Create A Graph” una eina web 2.0 on d’una manera fàcil i intuïtiva es recullen les dades i es converteixen en un gràfic. Aquest es pot “baixar” en diferents formats d’imatge que després es poden afegir a un document.

Create A Graph

 
formats

“Això és el que hi ha?”

 

Ens trobem a pocs dies de la celebració d’una vaga general. En moments com aquest,sovint, s’enfronten diferents tipus d’opinió a favor i en contra de la mateixa, però hi ha un determinat tipus d’argument que emergeix amb empenta tot i tenir-ne poca força moral: “No podem fer res, … això és el que hi ha”.

Una de les eines paralitzadores d’aquesta societat postmoderna és fer creure al ciutadà que hi ha coses que són com són, inamobibles. Com si la realitat no es pogués canviar, com si sempre hagués estat com ara. És evident que no és així i que al llarg dels temps arreu les coses han canviat. Conscient o inconscientment, amb més o menys mala intenció, sostenir l’argument del “això és el que hi ha” només aconsegueix que la societat caigui en el parany de l’inmobilisme. Els ciutadans es tornen individualistes, conformistes i superficials. Sovint reconeixen que la realitat no és com els agradaria, però han oblidat (o els han ajudat a oblidar) que els canvis depenen d’ells mateixos. Han pensat que exerceixen la democràcia quan van a votar; i la democràcia s’exerceix participant activament en la construcció d’una societat més justa. En aquest sentit, la classe política no ha ajudat gaire quan ha utilitzat el verb “participar” quan demanava el vot al ciutadà. Els polítics ens “consulten” cada quatre anys, una altra cosa és si ens permeten participar mai. No s’ha de confondre consultar amb participar.

L’expressió “això és el que hi ha” fa molt de mal. Tan de mal que, fins i tot, alguns renuncien a un dret reivindicatiu com és de la vaga, que no és una altra cosa que una legítima forma de participar en una societat democràtica.

 
formats

El derecho a huelga y su contenido esencial

 

Ante la imminente huelga general analicemos los preceptos legales en que se basa este derecho

TRABAJADORES I EMPRESARIOS DEFIENDEN SUS INTERESES

Cuando el art. 7 de la Constitución Española (CE) establece que los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios, está reconociendo de manera tácita pero inequívoca que no existe un interés general; por lo menos, no entendido como un interés común.

MEDIDAS: UNOS LA HUELGA, OTROS EL “LOCK OUT”

Este conflicto de intereses no se le escapó al Constituyente cuando en el art. 37.2 CE reconoció el derecho de los trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo. Quedaba así establecido un principio de reciprocidad en el que la contrapartida al derecho de huelga de los trabajadores lo ponía el “lock out” o cierre patronal. Así, este último derecho quedó también implícitamente reconocido por nuestra Carta Magna.

EL LÍMITE, LOS SERVICIOS ESENCIALES

De una forma más explícita, el art. 28.2 reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. El único límite que el Constituyente impuso a los trabajadores prosigue en el mismo artículo, cuando establece que la Ley que regule el ejercicio de este derecho establecerá las garantías precisas para asegurar el mantenimiento de los servicios esenciales de la comunidad. Por lo tanto, parece claro que los trabajadores, cuando ejercen su derecho a la huelga, no tienen por qué ser sensibles a otros intereses que no sean los suyos propios.

UN DERECHO BLINDADO

El Derecho de Huelga fue configurado como un Derecho Fundamental y, como tal, goza de reserva de ley. El mismo art. 28.2 ya alude a “la ley” que lo habrá de regular. Sin embargo, es el art. 53.1 CE el que preceptúa, como una Garantía, el que los derechos y libertades comprendidos entre los artículos 14 a 38 CE – entre los que se incluye el Derecho de Huelga – se regulen sólo por Ley. Asimismo, el Constituyente, a través del mismo art. 53.1, quiso (como otra garantía adicional más) poner a salvo, los citados Derechos y Libertades, de la propia Ley que los habría de regular cuando estableció que la ley que regule el ejercicio de tales derechos y libertades deberá respetar en todo caso su contenido esencial.

Completa este blindaje lo prevenido en el art. 81.1 CE, cuando establece que, entre otras, son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas. El art. 81.2 CE precisa que la aprobación, modificación o derogación de las Leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Congreso.

UNA LEY QUE TODAVÍA NO EXISTE!

Aunque la anunciada ley orgánica que habría de regular el Derecho a la Huelga no existe aún, -es la última gran ley constitucional pendiente-. El citado Derecho Fundamental sí está regulado por Sentencia del Tribunal Constitucional (STC 11/1981, de 08 de abril). Se trata, ésta, de una Sentencia de las conocidas como Interpretativas, que indican el sentido preciso que debe tener una norma para no ser contraria a la CE. A través de este tipo de sentencias, el TC innova el Derecho. La Jurisprudencia del TC tiene, entonces, la consideración de Fuente de Derecho.

EL DERECHO A HUELGA FUE OBJETO DE RECURSO DE INCONSTITUCIONALIDAD

La regulación de la huelga en nuestro Derecho se contenía en el Real Decreto Ley de Relaciones de Trabajo de 4 de marzo de 1977 (post-franquista pero pre-constitucional) Esta norma fue objeto, en su día, de un recurso de inconstitucionalidad, que desembocó en la citada STC 11/1981, sentencia interpretativa que salvó, en general, la constitucionalidad de la misma pero vinculó la interpretación de muchos de sus preceptos. El R.D.L.R.T. debe, por tanto, leerse a la luz de esta sentencia.

LA CONSTITUCIÓN GARANTIZA QUE NINGUNA DISPOSICIÓN PUEDE IR CONTRA LO QUE ESTABLECE LA CARTA MAGNA

Por un lado, el art.9.3 CE garantiza el principio de jerarquía normativa. Si lo enlazamos con lo prevenido en el Apdo. 3 de la Disposición Derogatoria de la propia CE, cuando explicita que quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución, no cabe duda de que en lo más alto de la piràmide de prelación de las Fuentes del Derecho se asienta la CE; nuestra Carta Magna.

Por otro lado, establece el art. 1 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional (LOTC) que el TC es el Intérprete Supremo de la CE. Así las cosas, es clave saber qué interpretación hizo el TC de ese “concepto jurídico indeterminado” denominado “contenido esencial” del Derecho de Huelga que, recordemos, supone un límite que la CE impone directamente al legislador.

UNA MAYORIA ABSOLUTA PODRIA CREAR LA LEY ORGÁNICA QUE LIMITASE EL DERECHO A HUELGA

Teniendo en cuenta que los poderes públicos, en virtud de lo prevenido en el art 9.1 CE, están sujetos a la Constitución, éstos no pueden sustraerse a la interpretación que del Derecho de Huelga hizo ya el TC hace más de 30 años. Esto cobra especial relevancia de cara a una eventual regulación vía Ley Orgánica. Sin perjuicio de que, personalmente, considero que sería democráticamente insano regular un Derecho Fundamental en un momento de Mayoría Absoluta monopolizada por un solo color político, el Gobierno tiene la Iniciativa Legislativa (art. 87.1 CE). Así, tras someter al Congreso de los Diputados un Proyecto de Ley aprobado en Consejo de Ministros (art.88 CE), ése podría aprobarse por Mayoría Absoluta con los votos de un solo grupo parlamentario (el del Gobierno), sin necesidad de apoyos de otras formaciones políticas.

EL MANIDO ARGUMENTO DEL INTERÉS GENERAL

Sería susceptible de recurso de inconstitucionalidad la Ley Orgánica que intentase limitar el derecho de huelga en base a previsibles perjuicios para los intereses de colectivos distintos del de los trabajadores. Igualmente inconstitucional sería limitar el derecho pretendiendo asimilar el interés particular de la patronal con el interés general. Sin perjuicio de que no existe un interés común, en una Democracia Representativa como la nuestra, el interés general se correspondería con el interés de la mayoría; esto es, con el interés de la clase trabajadora. Esto último es especialmente cierto en las Huelgas “Generales”, que – es de Perogrullo – son de interés “general”

Por todo lo expuesto hasta ahora parece que aún queda un hilo de esperanza para el DERECHO (con mayúsculas), entendido como un mero instrumento al servicio del VALOR JUSTICIA (art. 1 CE). Sin embargo, este que escribe es un descreído y se comienza a formular las siguientes preguntas:

¿Pueden los Tribunales cambiar sus propios criterios jurisprudenciales?

 

¿Es el TC un órgano susceptible de irse tiñendo de determinado color político conforme se van renovando sus miembros por terceras partes cada tres años (art. 159.3 CE)?

Las respuestas a estas preguntas son: Sí. Por supuesto; o bien: Por supuesto. Sí (como queráis) …

… ¿entonces? … entonces os emplazo a que leáis mi próximo artículo sobre la “División de Poderes” …

 
formats

Reflexionant sobre les idees de Sir Ken Robinson

El programa Redes de TVE sempre ens obsequia amb les millors joies de cada camp del saber. En aquesta entrevista, Sir Ken Robinson (programa Redes) ens analitza el sistema educatiu actual i ens diu que és anacrònic. Es basa en que els tres objectius bàsics que persegueix abastar tot sistema educatiu han canviat tant que el sistema ja no pot assolir les fites pel qual està dissenyat.

Crec que Sir Ken Robinson té raó ens el seu plantejament, però potser jo sóc més mal pensat que ell i sostinc que la transformació del sistema educatiu sí que s’ha fet. No és que s’hagi fet malament, és que deliberadament interessa que sigui així de dolent.

Ken Robinson diu que hi ha tres objectius bàsics que estan a la base de qualsevol sistema educatiu:

  • Econòmic. Amb la revolució industrial es pretenia formar els futurs treballadors d’aquell sistema productiu emergent. Avui dia els canvis econòmics globals fan que el model no estigui ben ajustat. La producció es realitza en països asiàtics i la formació dels alumnes d’avui en dia no s’ajusta a les noves necessitats del mercat.
  • Cultural. Tot sistema vol que els seus alumnes prenguin consciència de la cultura que els envolta i situar-la vers les altres del món. Amb un planeta més interdependent i complex aquesta missió es fa més difícil d’aconseguir si més no com es feia fins ara.
  • Personal. Donar el millor d’un mateix. Que tota persona descobreixi quines són les seves fortaleses. En aquest sentit la cerca del primer objectiu ha conculcat la possibilitat d’aconseguir aquest tercer. S’han prioritzat determinades àrees de saber que s’han associat a l’èxit professional i s’han menystingut altres àrees de caire més pròpioceptives per considerar-les inproductives. Conclou Ken Robinson que tenim una visió molt reduccionista de la intel·ligència.

Sir Ken Robinson defensa un canvi a l’educació que afronti aquests canvis que han deixat descol·locats als sistemes educatius de tants països.

I si aquests objectius ja no foren els que es desitja cobrir?

  • Econòmic. El canvi econòmic no es modifica, ni atenua. És la població que s’adapta a la nova realitat. Igual que ho va fer davant de la Revolució Industrial. Ara potser es necessiten dues velocitats culturals, aquells capaços de dissenyar els canvis, la tecnologia i la producció dels futurs bens de consum i una massa consumidora amb un paper deliberadament menys rellevant.
    Això justificaria la poca voluntat de transformació que hi ha al voltant de l’educació i la manca d’acord dels representants del poble que tenen percepcions del món antagòniques.
  • Cultural. El flux de ciutadans en un món més interconnectat ha augmentat. L’intercanvi de coneixements culturals és més fluïd. Però els models no sempre són compatibles. Els xocs culturals han provocat incomprensió entre cultures, quan no, directament, conflictes bèlics. El paper de l’escola actual ha estat el de lubricar aquestes diferències i recolzar els valors de la convivència sense rebre cap ajut a canvi. Els mercats han utilitzat aquests flux migratoris aconseguint mà d’obra que respongués ràpidament a les seves necessitats. L’escola s’ha vist sense recursos humans, ni materials per fer front al nou escenari.
  • Personal. Una escola configurada per impartir un tipus de docència més magistral i tecnològica es troba descol·locada davant un nou alumnat que té accés immediat a la informació i que veu en el professorat a algú paral·lel, algú que ja no “posseeix” el coneixement.
    Es cau a la trampa d’utilitzar les eines on aquest alumnat s’hi troba còmode (immediatessa, baixa reflexió, recolzament visual,…)  i s’implementen solucions que reforcen una educació permissiva, superficial i igualitària (baixant nivells, és clar).

Però i si tot aquest desajustament ja respongués a les noves necessitats globals? Sé que aquestes paraules són molt perverses, però l’escola actual produeix el que el nou context mundial necessita.

Per una banda el sistema educatiu produeix dos tipus d’alumnat: una petita quantitat que rep una formació elitista i un gran gruix de ciutadans (tot i que més que mai amb titulació universitària) que formaran part de la massa consumista que alimenta els mercats.

També hi ha una identitat cultural més difuminada i fins i tot enfrontada on l’únic que sembla tenir sentit i marcar el “tempo” de la societat sigui l’economia.

Finalment es produeix un ciutadà més individualista, més interconnectat (pel massmedia i internet), però més difícil de mobilitzar. També un ciutadà més superficial, conformat amb els beneficis immediats i menys capaç d’aprofundir i participar en la transformació de la societat en la que viu.

Aquesta escola, la que produeix aquest tipus de societat, potser ja respon a les necessitats d’aquest nou món on el capital és més important que les persones i on els drets socials estan al servei de l’economia i no a l’inrevés.

L’escola sola no pot crear un nou món. Tota la tribu ha d’educar a l’individu, però la tribu està fent un tomb per Wall Street.

 

 
formats

Vi del cap de setmana

Published on març 12th, 2012 by in General

Viña Tondonia. Reserva del 2001.image

 
Tags:
formats

Spreeder: eina per treballar la velocitat lectora

 

Us vull presentar una utilitat que, tot i que coneixo fa temps, no havia publicat fins ara. Es tracta de Spreeder.

Utilitzo aquesta eina per treballar la velocitat lectora. Hi ha diferents formes de treballar aquesta modalitat de la competència lectora, però tots sabeu que les aplicacions informàtiques afegeixen un plus de motivació a l’activitat.

Spreeder és una aplicació online que permet mostrar un text tot controlant la quantitat de paraules que es veuen en pantalla, el tamany, color i sobre tot la velocitat (paraules per mitnut).

Pots afegir un text (trobaràs contes en una mà de contes)  i configurar el “nivell” de lectura del mateix. Amb una mica d’imaginació segur que tens a tota la classe super motivada a posar a prova la seva velocitat lectora.

 

 
formats

Entrada remota

Published on març 11th, 2012 by in General

Afegint noves utilitats al bloc. Ara amb una aplicació mòbil (android) es podran afegir post des del telèfon.

image

possibilitats multimèdia

 
formats

Eina per fer esquemes i mapes conceptuals: Bubbl.us

Existeixen moltes eines que faciliten la creació d’esquemes i mapes conceptuals, però hem escollit aquesta per ser online, intuïtiva i atractiva.

En aquests moments la estic fent servir amb alumnes de CM de Primària i la dominen fàcilment i els motiva molt.

Aneu a la web https://bubbl.us/ i proveu-la. Es pot fer servir sense registrar-se, però no podreu guardar el vostre treball. Si et registres podràs fer-ho fàcilment amb un sol clic.

 
 
© Com Et Dic Una Cosa Et Dic Una Altra
credit