Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

"L'escuder amb sa càrrega estimada,
bosc a través per via encinglerada,
tot acorat davalla a Sant Martí,
i al posar-la en la gespa de la prada,
los dos comtes i Oliba són allí.

Com faig del Pirineu que al llamp aterra,
lo comte Tallaferro cau a terra;
lo cadavre que estreny li gela el pit;
son cos du vint ferides de la guerra,
mes aquesta arribà a son esperit.

De prompte se refà i, punyit per l'ira,
al seu voltant los ulls encesos gira,
-Qui ha mort mon fill? -cridant amb veu de tro;
vers l'ermitori Guifré se retira,
mes confós i lleial respon-li: -Jo!-

Com un llampec, de Tallaferro ardenta
l'espasa vola vers son cor lluenta,
mes ja, robant-lo a son cruel desig,
Oliba a l'assassí dóna una empenta,
posant la porta i a ell mateix enmig.

Per la sageta del dolor ferida
cerva, causa a ses plantes l'homicida,
son crim esgarrifós per confessar;
per ben perduda té, oh dolor!, sa vida,
mes, cristià, vol l'ànima salvar".

                                               JACINT VERDAGUER.

COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Podries dir quin és el significat de les següents paraules i expressions?:
-per via encinglerada:
-aterra:
-cadavre:
-amb veu de tro:
b)Qui és l'assassí en aquest fragment?
c)Quin parentiu observes entre la víctima i l'altre personatge que surt en aquest fragment? Com ho saps?
d)Aquí hi surten tres personatges amb el seu nom. S'explica la comunicació de la mort d'un quart personatge, el qual nom no s'especifica. Hi ha també una seqüència de venjança frustrada per un d'aquests personatges. A partir d'això, podries explicar, amb quatre o cinc ratlles, el contingut o argument d'aquest text?
e)Ordena lògicament els versos 16 i 17.
f)Podries donar el títol de l'obra  de J. Verdaguer a la qual pertany aquest fragment?

"Per la televisió hem vist com les aigües enfollides passaven per dessota i per sobre els ponts. Els arcs dels ponts no donaven l'abast a donar pas a les aigües. És evident que hi ha ponts massa  baixos i, per tant, els seus ulls són massa reduïts per a donar pas a les riuades. Els ponts romans i els medievals, en són exemple el de Martorell i el de Besalú, eren d'arcs molt alts. Bé és veritat que ponts d'aquelles èpoques s'ensorraren, però fou motivat pel fet que, al llarg dels segles, les aigües circulants havien esbarbotat les bases dels arcs.
Els estralls de les inundacions fluvials tenen, en el nostre país, antecedents històrics documentats. Però al llarg de molts milers d'anys i de molt abans que existís l'home, els rius provocaven grans inundacions i canviaven el paisatge geogràfic i, per tant, l'ecologia. Aquests canvis estan documentats per l'edafologia i la geologia i s'estudien observant els sòls i els subsòls".
MARC-AURELI VILA.-"Pluges i desastres".
Avui, 24 de novembre del 1.982.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)De què tracta aquest text?
b)En aquest text hi surt una breu menció a unes riuades. Podries dir quin és el fragment del text que ho diu, subratllant-lo?
c)Què volen dir les següents paraules?:
s'ensorraren:
fluvials:
documentats:
base:
d)Quins eren els efectes que provocaven els rius quan s'inundaven, ja fa molts milers d'anys, fins i tot, quan encara no existia l'home?
e)Què diu l'autor quan als ponts?
f)Per què s'ensorraren els ponts romans i medievals? Estaven mal construïts?

"Aquell primer èxit de la seva vida, però, no l'acabava de satisfer. El noi aspirava a molt més. El seu afany científic el va portar a muntar al mateix furgó, un petit laboratori de química. Volia fer invents... Però un dia del mes d'agost de 1.862 una frenada sobtada del tren va vessar-li un flascó de fòsfor, que es va incendiar tot seguit, i les flames ja començaven a cremar el furgó quan el revisor va intervenir i, després d'apagar el foc, en veure tot allò, va llençar a la via tots els productes químics, la impremta i els llibres del futur inventor, bo i donant-li al mateix temps unes tan solemnes bufetades que el van deixar mig sord per tota la vida".
FRANCESC NICOLAU (Èdison i la bombeta elèctrica).
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)On tenia muntat un petit laboratori, el jove Èdison? En un vaixell, en un avió, en un cotxe,...?
b)Inventat les possibles causes de la frenada sobtada d'aquell tren o de qualsevol altre que hagis vist o pujat.
c)Qui és el revisor? De què se n'encarrega?
d)Què és una impremta?
e)L'autor d'aquest text, F. Nicolau, diu que el revisor li va donar unes bufetades solemnes. Què et sembla que vol dir aquí bufetades solemnes?, per què en diu solemnes a les bufetades?

"Amb l'arribada del bon temps han dit que tornaria la minifaldilla. És possible que s'en vegin. El que ja no és possible és que la minifaldilla arraconi qualsevol altre tipus de faldilla, com passava en els temps en que les modes eren imperatives. Després de tan blasmar la massificació , la "dictadura de la moda", etc., etc., resulta que els criticaires s'han quedat sense blanc: cadascú ha decidit d'anar com vol.
Almenys, és la conclusió que cal treure de l'espectacle actual dels nostres carrers. Em sembla que mai com aquest any la diversitat no ha estat tan notable. Limitant-nos a les faldilles i els pantalons l'inventari seria inacabable, i vet aquí un indici de les variants: a)minifaldilla; b)faldilla normal i estreta; c)faldilla normal i ampla; d)faldilla llarga; e)pantalons texans: una mica curts, més aviat llargs, cenyits, amples, estrets de baix, balders de baix; f)pantalons d'altres matèries tèxtils; etc. Quant als colors, veureu que no hi ha colors "dominants" ni colors "prohibits", i això no té precedents. On s'és vist que no hi hagi els colors "de moda"?I on s'és vist que, si teòricament hi són, les dones facin el que vulguin i puguem veure com conviuen en un petit tram de carrer el blau i el verd, el vermell i el gris, el blanc i el lila?..."
JOSEP Mª ESPINÀS. AVUI, dissabte, 5 de juny del 1.982.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Explica el significat de l'expressió del text "les modes eren imperatives".
b)Canvia l'expressió "els criticaires s'han quedat sense blanc" per una altra que vulgui dir el mateix.
c)En què es basa J.Mª Espinàs per afirmar que ara cadascú va com vol? Dóna exemples d'això.
d)Podries trobar un sinònim del mot "notable" que es troba al principi del segon paràgraf?
e)Quant als colors, segons l'autor, què podrem veure?
f)Diu l'autor que no s'havia vist alguna altra vegada això? On ho diu?

"-No respira gens?- pregunta estúpidament una dona.
El taverner obre els braços  i queda ben clar que no respira. Els homes que han tingut la bona fe de pujar-lo des del carrer no saben que fer-ne. La dona d'en Ramon els indica el dormitori del vell. L'estiren damunt del llit i li treuen les sabates perquè fan molt mal efecte així amb les puntes enlaire. Els fills s'atansen a la porta del dormitori. De sobte en Joan arrenca un plor terrible, gutural, com si esbronqués un àrbitre de futbol. Tots, ara, ploren o llagrimegen. L'home del rellotge d'or i l'home del martell es miren i s'en van plegats escala avall movent el cap impressionats, i netejant-se les mans, un amb el mocador i l'altre amb el darrera dels pantalons."
JOSEP Mª ESPINÀS (El venedor de noms).
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)De què tracta aquest text?
b)Per què queda ben clar que no respira?
c)Com era la persona que s'ha mort?
d)De què creus que s'ha mort? Com ha estat això? Dóna alguna suposició lògica, ajutjar pel text.
e)Qui es va netejar les mans amb el darrera dels pantalons, l'home del martell o l'home del rellotge d'or? Com ho saps?

"Si heu agafat mai el tren  que surt de Barcelona en direcció a Mataró, l'anomenada línia de la costa, o bé heu fet aquest trajecte per carretera o autopista, tot just passat el poble de Premià de Mar, a mà esquerra haureu vist, a dalt un turó, la torre d'un castell en ruïnes, és el castell de Burriac.
Aquesta fortalesa construïda en el segle dotzè va ser habitada fins als anys set-cents. La roca que li fa de base permet una visió total de les seves restes.
La torres és l'única part del castell que es conserva. Però no és pas sencera; les seves parets circulars són esquerdades. També hi ha la paret de la petita església que els senyors havien dedicat a Sant Vicenç. Les muralles no es distingeixen i, per tant, l'excursionista no pot saber si eren altes o baixes, gruixudes o primes. També hi queda un marc de pedra picada que mira cap a la veïna vila d'Argentona. És una finestra ampla i alta. Caminant per l'interior del castell es troben les boques de les cisternes on recollien l'aigua de la pluja. Tenen forma de capsa de sabates amb una volta per la part de dalt".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)En el text surt la paraula línia, què vol dir aquí?
b)De què parla aquest text?
c)Podries canviar l'expressió "un castell en ruïnes" per una altra?
d)On es troba aquesta fortalesa? Qui li fa de base?
e)Explica el significat del mot "esquerdades". Fes-ne un de sinònim.
f)Poden saber els excursionistes com eren les muralles? Per què?

"Aquell servent puntual de tota feina, el sol, s'havia tot just alçat i començava de fer llum el tretze de maig de mil vuit-cents vint-i-set quan el senyor Samuel Pickwick, tot desenyorant-se, s'embadellà com un altre sol, obrí de bat a bat la finestra de la seva cambra i va dar una mirada al món, dessota d'ell. Goswell Street era als seus peus, Goswell Street era a la seva mà dreta, i tan enllà com podia atènyer la mirada; Goswell Street s'estenia a la seva esquerra, i l'altre costat de Goswell Street era a l'altra banda de la calçada".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)A quina hora transcorre l'acció d'aquest fragment? Com ho saps?
b)Tenia un servent Mr. Pickwick?
c)Goswell Street era un carrer. Com era aquest carrer, gran o petit? Com ho saps?
d)Què vol dir l'expressió "de bat a bat"? I "va dar"?
e)Posa un títol a aquest fragment.

"M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible guaita
el pas de la llunyana tempestat.

Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.

Com hi deu ploure, en les profundes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota, aquells cims nusos,
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau migpartit pel llamp!

Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res; la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommovible guaita
el pas de la llunyana tempestat".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)En aquest text es fa una descripció, des de lluny, d'una tempestat. Podries escriure tots els adjectius que usa l'autor per a definir la tempestat?
b)En quina de les quatre estrofes l'autor parla en un sentit figurat, és a dir, que el que descriu no ho veu, sinó que s'ho imagina?
c)Què vol dir l'expressió "la gent de la vila hi va a badar"?
d)On creus que es desenvolupa aquesta tempesta, a la muntanya o al pla? Com ho saps? (En el text hi ha més d'un detall que ho aclara).
e)Per què diu l'autor que l'aigua deu petar en aquells rocs?
f)Què és un llamp? Hi ha en el text alguna altra paraula una mica diferent d'aquesta que vol dir el mateix? Quina és?

"Nisos  pogué veure l'home de perfil, el cap acotat, indistingibles les faccions.
El desconegut no tenia alternativa. Va aixecar-se. Ho féu com un cicló donant amb el muscle una empenta colossal al munt de caixes, que caigueren estrepitosament sobre el gos. Aquest féu un parell de bots i llençà un seguit d'udols. L'home corregué cap a la porta. Nisos, quan pogué saltar per sobre l'escampall de caixes, s'adonà que, talment una serp, l'home havia tan sols entreobert la porta del carrer i s'havia esmunyit enfora.
L'escena havia estat tan vertiginosa i l'home, malgrat la velocitat de moviments, havia actuat amb una precisió tan perfecta que Nisos, amb un peu encara dins un caixó, la mirada embadocada i estranyament cansat, com si hagués sostingut una lluita, es confessà que li faltava encara aprendre moltes coses si volia fer front a bergants".
J.VALLVERDÚ.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Quants són els personatges que intervenen en aquest text? Digues també quins són.
b)Qui llençà un seguit d'udols?
c)Què vol dir l'expressió "s'havia esmunyit enfora"? Fes-ne una de sinònima.
d)Com havia estat aquesta escena? Defineix-la amb altres paraules.
e)Com es va quedar un d'aquests personatges després d'aquesta escena?
f)Per què en Josep Vallverdú diu gairebé al principi del text que "el desconegut no tenia alternativa"?
g)Què volen dir les següents paraules:
estrepitosament:
udols:
escampall:

"Havia entrat feia molts anys per aquella porta casada amb en Quimet i n'havia sortit per casar-me amb l'Antoni i amb els nens al darrera. El carrer era lleig i la casa era lletja i l'empedrat era un empedrat només bo per carros i cavalls. El fanal era lluny i la porta era fosca. Vaig buscar el forat que en Quimet havia fet a la porta, damunt del pany, i el vaig trobar de seguida: tapat amb suro damunt mateix del pany. I vaig començar a treure miques de suro amb la punta del ganivet. I el suro saltava esmicolat. I vaig treure tot el suro i aleshores vaig adonar-me que no podria entrar. Amb els dits no podia agafar la corda i treure-la enfora i estirar i obrir la porta. Havia d'haver dut un filferro per fer ganxo".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Com podràs observar, en aquest text hi ha moltes repeticions. Podries assenyalar-les?
b)Qui era en Quimet? I l'Antoni?
c)El personatge d'aquest text, és un home o una dona? Com ho saps? (En en el text hi ha un detallet que ho aclara).
d)Per què diu que l'empedrat era bo només per carros i cavalls? Com era aquest empedrat?
e)Què vol dir "esmicolat"? Troba-li un sinònim.

f)Per què furgava en un forat tapat amb suro? Quin era el seu propòsit o la seva intenció?
g)D'on ve el mot "filferro"? Què vol dir?
h)L'expressió del començament  "amb els nens al darrera", què vol dir? Explica el seu significat en aquest text.

"Passà un any. La vida d'Innocenci seguia embolcallada d'incertesa i de neguit tant com mai. Un fet, si més no, era causa de noves preocupacions. Vindria un altre fill. Eugènia estava profundament trista. Plorava d'amagat tocada de pressentiments omiosos. Ell endevinava tots els motius que tenia l'esposa per a afligir-se i participava de la seva angoixa. Estaven ja una mica lluny de l'edat en la qual els fills són esperats amb impaciència i rebuts amb joia, com un present del bon Déu, que enorgulleix i causa enveja. Ara més aviat el rebrien com una nosa, com un càstig, com un intrús que ve a pertorbar el ritme d'una llar més o menys feixuc, però tanmateix endormiscador".
Prudenci Bertrana.-"El vagabund").
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Digues de què tracta aquest text.
b)Qui era l'Eugènia?
c)Com reaccionava el protagonista davant l'esposa?
d)Podries donar un sinònim del mot del text "nosa"? Explica el seu significat.
e)El matrimoni d'aquest text, tenia ja algun altre fill? Com ho saps?

"Ja feia una hora que la bona gent del Mas Guimbau havia acabat de sopar.
A la cuina encara trastejaven les minyones, sota la direcció de la Tomasa. Els mossos d'estable ja eren al seu lloc per a reposar, i el pastor i els mossos de conreu també s'havien retirat a la masoveria, que era una construcció alçada darrera del cos central del mas.
Com cada nit, l'amo Llorenç els hi recomanà que si sentien un tret s'apressessin a davallar, puix fóra senyal de que calia ajut. En Janot, com sempre, ja s'havia fet el jaç vora la porta, posant-se a jeure allí amb l'escopeta al costat".
J.Mª Folch i Torres.-Les memorables aventures  d'en Roc Gentil.                                                                                              
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Com sabem que l'acció d'aquest text trascorre a la nit?
b)Aquest text, parla d'una ciutat? Com ho saps? Raona-ho.
c)Què vol dir que "a la cuina encara trastejaven les minyones"?
d)On eren els mossos d'estable? Per a què?
e)Explica amb altres paraules el que l'amo els hi va recomanar.
f)Què va fer en Janot? Per què?
g)Cita tots els oficis que surten en aquest text.
h)De què era senyal el tenir l'escopeta al costat, en Janot? Quina era la seva tasca?
i)Qui podria ser la Tomasa?
j)Posa un títol a aquest text.

"Vaig alçar-me del llit tot sorprès perquè no havia passat mai que se sentís soroll tan d'hora. Era la primavera i vaig poder treure el cap per la finestra. El balcó del davant estava il.luminat, obert de bat a bat, i hi havia una nena, més o menys de la meva edat, asseguda en una cadira, arran de la barana, amb una mena de ninot de ferro a la falda. El ninot tenia tot de llumets vermells que s'encenien i s'apagaven, al lloc dels ulls, i quan la nena li demanava alguna cosa tot premen uns botons de l'esquena, el ninot feia "bip-bip-bip", com un telègraf. Era un "bip" metàl·lic, com un cop de timbre.
Era una nena de cabells esbullats, enrinxolats, de color negre, tal com diuen que els porten  els directors d'orquestra. Portava un vestit blau cel i la seva cara mostrava un aire de satisfacció tan gran que semblava que entengués les respostes del ninot, com si parlés amb una altra persona.
Vaig quedar-me una bona estona amb el cap recolzat a l'ampit de la finestra, sense encendre el llum, escoltant i observant l'esdeveniment".
Emili Teixidor ("Dídac, Berta i la màquina de   lligar boira").                                                            
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Què és el que tenia aquella nena a la falda? Què era exactament?
b)Ja veiem que un dels personatges del text és una nena, però, l'altre personatge, és nen o nena?
c)Com ho saps? Hi ha en el text un petit detall que ho aclara.
d)Què vol dir l'expressió "obert de bat a bat"?
e)Per l'autor-personatge, com era el soroll d'aquell ninot de ferro?
f)Estava contenta la nena?
g)Com ho saps? Senyala-ho al text per mitjà d'una ratlla vermella.
h)Podries canviar l'expressió "treure el cap per la finestra" per una altra?
i)Assenyala amb una ratlla blava tot allò en que l'autor-personatge parla només de si mateix i no de la nena.

"L'avi Jep és l'home més simpàtic del barri. D'ençà que es va casar, fa més de cinquanta anys, viu en un carreró estret i curt, al capdamunt d'una escala fosca.
Ara l'avi Jep viu sol perquè fa uns anys que se li va morir la dona. Però no se sent abandonat, perquè el jovent del barri se l'estima molt i mai no l'obliden. Hi ha vespres que hi puja una colla a sopar i a jugar una estona al dòmino, perquè a l'avi li agrada molt. Els diumenges, un o altre se l'enduu a passejar o al cinema. I quan l'hivern passat va tenir la pulmonia, ningú no va permetre que el portessin a l'hospital i sempre va estar acompanyat i ben atès".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Com era l'avi Jep?
b)Fa molts anys que era casat?
c)On viu ara? I com?
d)Quin és el joc que més agrada a l'avi?
e)Què fa els diumenges?

"El forner del meu barri fa un bon pa. A la nit, mentre la gent dorm, a la fleca hi ha feina. Si hi passeu pel davant, a l'estiu, veureu la porta oberta i una gran lluminària. Per la porteta del fons, la que dóna a la pastera i al forn, veureu passar, feinejant, el mestre forner o el treballador que l'ajuda; vermells, suats, malgrat no portar gairebé roba. Duen els cabells, la cara i el pit blanquinosos de farina i, amb les pestanyes blanques, enfarinades, tenen un aspecte estrany".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Quan treballen els forners? Per què?
b)Els forners, porten poca roba normalment? Per què?
c)De què s'embruten els forners? Per què?
d)Què hi fan a la fleca? I a la pastisseria?
e)Dieu un sinònim de fleca.

"Fa alegria quan s'acosta el bon temps. Pels voltants de Barcelona, i a Barcelona mateix, com que no fa gaire fred, quan ve la primavera ja tot és ben verd.
Els ametllers són els primers arbres que senten el bon temps. De seguida floreixen. Es clar que de vegades corren tant que torna a fer fred i llavors es gelen i adéu collita d'ametlles.        Un dels punts més bonics de veure és el Montseny. El Montseny passa des d'estar cobert de neu a l'hivern fins a ser un magnífic jardí a la primavera de tant bona que és la temperatura que hi ha. En canvi, per això que he dit que són terres de poc fred, a l'estiu hi fa força calor i els colors verds tenen un to més apagat i la terra a l'hora del sol és més seca. Per tant, cal aprofitar la primavera.
En alguns vessants del Montseny hi ha força faigs. El faig és un arbre molt bonic, amb un to verd platejat que té aspecte de primavera. És un arbre ple d'alegria".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Quan ve la primavera, quin color agafa tot?
b)Quin és l'arbre que primer sent el bon temps?
c)Què és el Montseny?
d)De quines estacions parla el text?
e)Què els passa de vegades als ametllers?
f)Quins canvis hi fa al Montseny?
g)Què hi ha al Montseny?
h)Per què diu que el faig és un arbre ple d'alegria?

"Ha plogut vuit dies seguits. L'aigua queia nit i dia sense parar.
Ajaguda al meu llit, escoltava el soroll de la pluja en caure al carrer, al meu balcó, damunt de la persiana... Els carrers són plens de bassals, les plantes de la meva galeria s'han negat.
La veïna del davant va entrar dins del pis la gàbia del pobre ocell que em fa tanta pena. Passava, tot mullat, un gat de carreró. A la meva barana s'aturava de tant en tant un pardal a espolsar-se les plomes.
A mi m'agrada veure com plou. I a tu?"
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)El qui escriu s'anomena autor, però aquí, què creus qué és, autor o autora?
b)L'autor-autora, té sensibilitat pels animals del seu entorn? Com ho saps?
c)Explica el significat de l'expressió "espolsar-se les plomes" dins d'aquest text.
d)Li agrada la pluja al qui ha escrit aquest text? Com ho saps?

Un dels reis francs, el gran Carlemany, va decidir protegir les seves fronteres i cedí els terrenys que els cristians havien reconquerit als sarraïns, als cavallers que més s'havien significat. A aquests cavallers els va nomenar comtes i barons, i del conjunt de comtats se'n va dir la Marca Hispànica. I a canvi que li guardessin les fronteres, el rei franc es comprometia a ajudar-los en cas de guerra.
Confiant en aquest pacte els comtes catalans d'Empúries, del Rosselló, de la Cerdanya, de l'Urgell, d'Ausona i de Barcelona van anar tirant moros enllà i van anar fent i desfent.
a) Com va protegir les fronteres el gran Carlemany?
b) Què era la Marca Hispànica?
c) Quina era la tasca dels comtes i barons de que parla la lectura?
d) Què vol dir l'expressió "...van anar tirant moros enllà"?
e) Què vol dir "reconquerir" en aquest text? Qui és l'enemic? Explica-ho.

Quimet mirava. El cel era cobert, descolorit, un cel tardorenc buit d'orenetes. Davant seu, ran de vorera, hi havia un pilot d'escombraries. Tot queixalant el pa amb calma, hi descobrí un ram de flors marcides, un clavell fosc encara fresc, fulles de col i d'enciam, cues de porro i uns quants tomàquets esberlats, plens de llavors blanques i lluents. Li vingueren ganes d'agafar-ne i de posar-les a la capsa de llumins buida que duia a la butxaca; després les plantaria en un test i el posaria al balcó. Però estava tot emmandrit per culpa de la nit mal dormida. El dit gros li anava fent un clot a la presa de xocolata".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Qui és el protagonista? Què fa?
b) Com era aquell dia? Explica-ho.
c) Què se li acudí al veure les escombraries?
d) Per què el dit gros li anava fent un clot a la presa de xocolata? Què vol dir?
e) Què vol dir "queixalar", "tardorenc", "esberlades" i "emmandrit"?

Fer esport és una cosa molt important per a la salut i l'harmonia del cos. Tots hauríem de practicar-ne algun, és clar, d'acord amb la constitució i capacitats físiques de cadascú. Així l'hoquei sobre patins ha de menester uns reflexos molt ràpids; la natació, el ciclisme i les curses, gran resistència; el tir, molt d'ull...
Actualment, però, l'esport acostuma a ser un espectacle que atreu grans masses dins grans estadis. Tothom contempla allò que sols practiquen uns pocs. I encara, amb la televisió, sembla que ara la gent ja no hi va tant, perquè n'hi ha molts que s'estimen més estar-se a casa mirant les competicions esportives a la pantalla petita. De totes meneres, el jovent d'arreu del món va practicant els esports com més va més.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) De què parla aquest text?
b) Què aconsella l'autor que hauríem de fer tots?
c) Què passa actualment amb la televisió?
d) Què vol dir "grans masses"?
e) Hi esteu d'acord amb l'autor? Per què?

"Una vegada, un nen de Gràcia que es deia Ponç Eimeric va fer una gran amistat amb un gos que
es deia Cal·lígula.
Quan ja tenien prou franquesa, el gos va agafar el nen a part i li digué:
-En realitat no em dic Cal·lígula. El meu nom veritable és Espartero.
Tenia un accent estrany, potser perquè era gos o potser perquè venia de lluny.
Era un gos de mitjana edat i es veu que havia corregut molt.
El nen es va empassar la saliva -una manera d'expressar sorpresa- i passant-li la mà pel llom comentà:
-M'agrada més Cal·lígula.
Es van quedar tots dos silenciosos, una mica torbats. Eren a la plaça del Sol, xamfrà Planeta, i hi havia poc moviment, a causa de l'hora".

COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Qui són els dos personatges principals? Com són?
b) Quin dels dos era foraster? Com ho saps?
c) Què vol dir "franquesa", "torbats" i "xamfrà"?
d) On es desenvolupa l'acció?  A un poble, a una ciutat,....  Saps on, concretament?
e) Subratlla en el text tot allò que no sigui diàleg.

Els senyors feudals vivien en castells. En els feus també hi havia una torre que acostumava a situar-se damunt d'un turó o d'un lloc elevat, anomenada torre de guaita. Els sentinelles vigilaven des de la torre o les muralles del castell per alertar el senyor en cas d'atacs d'altres senyors feudals o d'invasions d'altres pobles. Amb el pas del temps, molts castells es van anar engrandint fins a formar veritables fortaleses. Les terres que posseïen els senyors feudals eren treballades pels serfs, que no eren considerats esclaus però sí propietat del senyor. També hi havia persones lliures, tot i que havien de pagar al senyor per tal de poder treballar les seves terres.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Per a què servia la torre de guaita?
b) Qui treballava les terres del senyor noble?
c) Què vol dir alertar?
d) Fes un dibuix referit a la primera part del text (fins la paraula  fortaleses).

Els primers caçadors capturaven, principalment, grans mamífers, com ara mamuts, bous salvatges o cérvols. Els animals eren morts amb llances de fusta que duien una punta de pedra tallada a l'extrem. Més endavant, la invenció de l'arc va facilitar la captura dels animals, que es podien caçar a gran distància ferint-los diverses vegades amb fletxes fins a arribar a matar-los.
La caça era una tasca que normalment feien els homes. Les dones i els nens collien fruits silvestres, ous d'ocells i arrels.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Com eren els animals que capturaven els primers caçadors?
b) Per què es va facilitar la captura dels animals més endavant?
c) Per què diem que els primitius eren també recol.lectors, a part de caçadors?
d) Dibuixa una llança primitiva, tal com es descriu en aquest text.

"...és una cosa molt important per a la salut i l'harmonia del cos. Tots hauríem de practicar-ne algun, sempre, és clar, d'acord amb la constitució i capacitats físiques de cadascú. Així l'hoquei sobre patins ha de menester uns reflexos molt ràpids; la natació, el ciclisme i les curses, gran resistència; el tir, molt d'ull...
Actualment, però, l'esport acostuma a ser un espectacle que atrau grans masses dins grans estadis. Tothom contempla allò que sols practiquen uns pocs. I encara, amb la televisió, sembla que ara la gent ja no hi va tant, perquè n'hi ha molts que s'estimen més estar-se a casa mirant les competicions esportives a la pantalla petita. De totes maneres, el jovent d'arreu del món va practicant els esports com més va més".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) De què parla aquest text?
b) Què aconsella l'autor que hauríem de fer tots?
c) Què passa actualment amb la televisió?
d) Què vol dir "grans masses"?
e) Hi esteu d'acord amb l'autor? Per què?

"L'Àngel sortí al carrer sense saber què fer. Estava trist. No coneixia ningú ni tenia idea d'on podia anar. Caminava sense rumb pels carrers estrets i costeruts. El sol queia de ple damunt el poble. Els raigs eren calents, cremaven, però no feien suar. Era una calor diferent de la que feia a ciutat. La del poble era seca, la de la ciutat humida.
Arribà a la plaça de l'església. Era una plaça quadrangular, tapada al fons per l'edifici del temple. A tot el llarg hi havia diverses botigues, i la del mig tenia dos finestrals artístics d'estil gòtic: l'escola. L'Àngel se la va mirar de reüll sense ni aturar-se.
La plaça va quedar enrera, i per un altre carrer va anar a parar al riu".
ROBERT SALADRIGAS.- Entre juliol i setembre.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
Com estava l'Àngel quan sortí al carrer? Per què?
Cap on caminava?
Quina va ser la primera sensació que va tenir? Era igual el calor del poble que la de la ciutat?
Explica com era la plaça de l'església. Com són els finestrals d'estil gòtic?
Com es va mirar l'escola?
Es va quedar a la plaça o va continuar? Com ho saps?

"Avui estem a diumenge i la família Cases va a passejar per la plaça.
Com que és festa tots van ben mudats. El Senyor Cases porta el vestit gris de tergal, una camisa molt blanca i, és clar, la corbata de casament del seu nebot. La seva dona porta un vestit estampat de flors grogues i verdes. La Montserrat no sap que posar-se i li pregunta a la seva germana:
-Maria Alba, que em deixes els teus pantalons vermells?
-No puc deixar-te'ls, estan bruts.
-Què et sembla si em poso la meva faldilla marró?
-Sí, dona, posa't el què vulguis".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Quin dia de la setmana era, el dia que passejava la família Cases?
b) Quin vestit portava el Senyor Cases?
c) I la Senyora Cases, com portava el vestit?
d) Què li preguntà a la Maria Alba la seva germana?

"Els carrers del meu barri sempre van plens de gent. Gent que porta pressa, gent que bada, nenes que juguen... Passen dones que vénen del mercat, amb els cistells plens i el cos inclinat pel pes; dones amb el carret que vessa fulles d'enciam o de bledes -dones tranquil·les, descansades, que s'han modernitzat-; passen homes i xicots amb paquets, sacs, escales, eines de treball; passen nens i nenes que vénen o van de l'escola a casa o de casa a l'escola; passa també la pobra gent que no té pressa perquè no té on anar o no té ningú que l'esperi.
A vegades passen mariners o guardes urbans, monges i estrangers. Passen nois joves amb barbes i cabells llargs que no s'apressen gens i que fan cara de ser amos de llur temps i de llurs vides".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Quina és la gent que hi passa més vegades pels carrers del meu barri?
b) El text, fa referència a un dia festiu o a un dia feiner? Per què?
c) Qui creus que són els que s'ho prenen més en calma, de tota aquella gent?
d) Té port aquesta ciutat? O potser és una ciutat de l'interior? Per què?

"Mataró.- Unes vuit-centes cinquanta mil persones van comprar bitllet durant el mes de juliol d'enguany a la línia ferroviària de Barcelona a Maçanet. Aquest tram, que voreja la costa del Maresme,a l'estiu esdevé un trànsit continuat de trens plens de gom a gom. Durant l'any la mitjana diària d'usuaris s'acosta als 30.000 viatgers, una bona part dels quals són banyistes que es desplacen a la recerca del sol i el mar.
Els diumenges al matí i al vespre les estacions dels pobles costaners més concorreguts -Calella, Sant Pol, Canet i Arenys de Mar- s'omplen de gent que va a la platja o en torna. Aleshores el servei ferroviari és deficient i hom viatja en una vertadera llauna de sardines.
Pels directius de la RENFE és antieconòmic de satisfer la demanda d'aquestes hores punta, perquè implica la creació d'un excés de parc mòbil i de personal de difícil justificació a l'hora de retre comptes al país, segons el director d'aquesta empresa a Catalunya, José Luís Villa Torres".
AVUI, 15 d'agost del 1.982.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) De què tracta aquest text? Explica-ho amb dues o tres ratlles.
b) Te n'hauràs donat compte que aquest text és un article periodístic. Podríes posar-li un títol?
c) Què vol dir l'expressió del text "trens plens de gom a gom"?
d) On van una bona part dels viatgers?
e) Per què diu el periodista que "hom viatja en una vertadera llauna de sardines"?
f) Quina és l'empresa responsable d'aquest trajecte? I el seu director a Catalunya?

"Un dilluns, a mig matí, la trompeta d'en Juli sonà molt fort.
Quan tots els nens i nenes foren al mig del solar, van quedar sorpresos. El que se'ls havia de dir devia ser molt important, perquè qui anava a parlar era en Tanet, el president.
-Escolteu bé -començà en Tanet-. Diumenge vinent hi ha l'excursió que cada any fa la Penya. Caldria que hi anéssim tots, car hem d'aprofitar aquesta ocasió per a caçar els animals que no podem trobar aquí, a la ciutat: llagostes, ocells, el conill de bosc... Molts de vosaltres hi aneu amb els vostres pares... Ara bé, tots aquells nens i nenes que no hi estan apuntats, haurien de mirar de convèncer els seus pares perquè els hi deixin anar amb els pares d'algun veí. Hem parlat amb els de la Penya i diuen que hi cabem tots. Diumenge caçarem tots: tots serem de la secció de caceres!
-Visca! Visca! -cridaren tots a cor".
SEBASTIÀ SORRIBAS.-El zoo d'en Pitus.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Com es diu el personatge que parla? Quin càrrec tenia?
b) Què és el que s'organitza? I per a què?
c) Quin és el problema que apunta el qui parla?
d) Quina solució hi dóna a aquest problema?
e) Els personatges, com són, de poble o de ciutat? Com ho saps?

"El riu feia un revolt en aquell indret i l'aigua s'escampava en un llit ample de roques i de sorra. El riu es feia fonedís i hom podia passar-lo gairebé a peu eixut.
-Espera!
El Tres mil anava a entrar en el pla d'herba i sorra de la ribera, però jo li ho vaig privar.
-Què passa?
-No surtis del bosc.
-Per què?
-Potser vigilen des de l'altra banda. Vine, des d'aquí podrem veure si el camí és lliure.
Ens enfilàrem en un roure. El Tres mil era molt poc traçut i vaig haver de fer-li esqueneta. Estirats com panteres a les branques més altes, amagats entre el fullam dels arbres, sotjàvem si es veia algú per les clarianes del bosc o per les voreres del riu".
EMILI TEIXIDOR.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Quants són els personatges d'aquest text? Com es diu un d'ells?
b)Què creus què vol dir que el riu es feia fonedís i hom podia passar-lo gairebé a peu eixut?
c)Per què un dels personatges priva a l'altre d'entrar en el pla de l'herba?
d)Què vol dir l'expressió "era poc traçut"? Troba'n una de sinònima.
e)Quina posició adoptaren una vegada dalt de l'arbre els nostres personatges? Per què adoptaren aquesta posició?

"Si comparàvem un home del Pol Nord amb un del Tròpic, comprovaríem que la vestimenta que duen és prou diferent. El primer s'abriga amb vestits de pell, mentre que el segon amb uns eslips ja en té prou.
Per a nosaltres, això és massa, encara que el nostre vestit es complica a causa del costum. Així vestim peces de les quals en podríem passar ben bé, com ara la corbata, el coll dur, els botons de puny, ...
A casa nostra la dona duu faldilles anomenades també faldetes, i l'home pantalons, però no és certament així a tot arreu, ni tampoc ho era antigament, perquè els vestits encara variaven més d'un país a l'altre".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a) Per què hi ha tanta diferència entre el vestit d'un home del Pol Nord i el d'un del Tròpic?
b) Portem nosaltres alguna peça innecessària? Cita'n alguna.
c) En el text surt l'expressió "a casa nostra". A què fa referència? Què vol dir?
d) En el nostre vestir, hi ha diferències segons l'època de l'any? Digues quines són aquestes diferències.
e) Digues algun material o matèria primera a partir de la qual es fabriquen els vestits.

"Aquesta torre esvelta, de pedra primorosament picada, constituïa el vigia diligent i fidel que cronometrava el ritme d'afers dels alforgencs. En apuntar el jorn, ses campanades repicant alegrement, anunciaven la claror novella desensonyant tothom i poc temps després convidant els pietosos a missa primera, mentre al migdia, esventades al vol, recordaven als del camp l'hora de dinar, i dues hores més tard, el retorn a la tasca. En jorns festius sa cantarella cridava a apressar-se per no arribar tard als oficis religiosos i quan algú finava, sa veu de bronze pareixia el plor d'un patriarca".
S. Tarragó Lafau.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)A què compara el campanar, l'autor?
b)A quines hores sonaven les campanes?
c)Què vol dir l'expressió "i quan algú finava"?
d)Quin és el significat de "picada", en aquest text?
e)Veus alguna relació entre el que les campanes anunciaven i la forma en que ho feien? Com són les campanades en cadascun d'aquests moments?

"Va davallar i va tornar a pujar amb un grapat de fang negrós amb el qual va cobrir la depressió que les llimes havien fet en el barrot de ferro. Encara, un tercer cop, va tornar a baixar i pujar pel mur fins a la reixa del seu amic, per donar-li una mena de pastes i un bon tros de carn rostida.
-Té; refés-te una mica. Demà cal que siguis el Roig de la bona època. Adéu.
En Lau, avesat a la tènue claror de la celístia, veié dues grosses llàgrimes relliscar per les galtes del Roig, encastat a la reixa.
Si la nit havia estat agitada, el dia no ho fou menys. Per mitjà de Cuati féu arribar una lletra imperceptiblement a mans de Madame Biard, avisant-la perquè estiguessin preparades per partir la nit venidora. Els recomanava, sobretot, que no fessin res que pogués cridar l'atenció del servei o del veïnat".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)On estava en Roig? Com ho saps?
b)Qui parla a en Roig?
c)Enumera tots els personatges d'aquest text.
d)Per a què va pujar un altre cop en Lau?
e)Veiem que l'acció d'aquest text es desenvolupa a la nit. Per què?
f)Què vol dir "féu arribar una lletra imperceptiblement a mans de Madame Biard"? Per què diu "imperceptiblement"? Pots substituir aquest mot per un altre? Busca-li un mot contrari. Explica el significat de "lletra" en aquesta oració.
g)Canvia la frase que en el text està subratllada per una altra diferent, però que vulgui dir el mateix.

"El dilluns no vaig anar a l'escola en tot el dia, més que res per estalviar disgustos a la gent. Els dilluns el mestre preguntava aritmètica, matí i tarda, d'un cap de dia a l'altre, tossudament, i tots plegats, ell i nosaltres, acabàvem llenguapenjats i enfarfegats de números. Jo tenia la meva manera de veure les coses, i l'aritmètica no m'ha semblat mai que pagués la pena de passar-hi cap estona rumiant-hi. I sabia que si el mestre em preguntava quan feien set per set i jo no deia "quaranta-nou", com ell volia, s'emportaria un disgust, ell, i jo un altre, de veure'l prendre-s'ho tan a la valenta. De manera que, per què no estalviar-nos tots plegats una mala estona?"
RAMON FOLCH i CAMARASA.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)El dilluns, quan hi va anar a l'escola, el protagonista d'aquest fragment?
b)Per què? Quina és la raó principal per no assistir a classe?
c)Què volen dir les expressions "llenguapenjats" i  "enfarfegats"? Substitueix-les per una altra manera de dir.
d)Què és l'aritmètica? Quin altre nom rep actualment?
e)En aquest text hi surt el mot "rumiant". Subratlla'l i digues el seu significat.
f)Digues un contrari de "disgust". En aquest text pots substituir l'expressió "s'emportaria un disgust" per una altra. Fes-ho.
g)Posa-hi títol a aquest fragment.

("Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella, ab molt gran gent, venia pregar Déus a l'esgleia, e devia ésser l'endemà núvia.)
Molt fo bella e molt noblement vestida, e cavalcava en un bell palafré. Molts honrats hòmens la seguien a peu, e moltes honrades dones; bornadors joglars qui cantaven e sonaven struments, e hòmens qui ballaven, fahien honor a aquella donzella. Nastàsia cridà Natana, e dix que stegués ab ella a la finestra. Natana venc a la finestra. -Filla- dix Nastàsia-: Vejats com bella cosa és a veher la donzella e tots los altres qui van ab ella-. Dementre que Nastàsia dix aquestes paraules, passà un cors que hom portava soterrar a l'esgleia. Lo dol ni el plor que en sa muller fahia, qui el vos poria dir? -Mare- dix Natana: ¿veets vós con gran dolor ha aquella dona qui ha perdut son marit?-. Nastàsia no repòs a ses paraules, e llevà's de la finestra per ço queNatana se'n llevàs e no veés lo plor ni la dolor que la dona menava".
RAMON LLULL.-Llibre d'Evast e Blanquerna.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Quins són els personatges d'aquesta escena?
b)Un d'aquests personatges vol convèncer l'altre. Digues quin és i de què el vol convèncer.
c)Què és el que argumenta l'altre personatge?
d)En aquest fragment hi surten dues accions ben diferenciades: els preparatius d'una boda medieval i un enterrament. Cadascun dels personatges s'aferra a cada una d'aquestes accions. Veiem que l'un d'aquests triomfa amb els seus arguments, objecte de la qüestió anterior. Però, podries donar una suposició lògica del que vindria després d'aquest fragment? Podries dir què passa després amb un d'aquests personatges? Recorda que Ramon Llull aprofita les seves obres per a justificar les seves idees religioses i místiques, d'entrar en contacte directe amb Déu,...
e)Escriu amb l'ortografia i la sintàxis actual la primera part del text, la que va entre parèntesi.

"Els arbres! Calia arribar de seguida al bosquet. En Tinet, que anava una mica més endavant, es dirigia al mateix lloc. L'herba alta li esgarrinxava les cames. Sentia molt aprop seu els esbufecs de la vaca, les trepitjades sorolloses, els bramuls que semblaven demanar ajut a les seves companyes. L'Àngel respirava fatigosament; però cada vegada es veia més aprop de l'arbreda. Cinquanta metres el separaven dels primers troncs. Després trenta; després vint... deu... cinc...
Mai no havia pujat dalt un arbre però aquell dia, sense pensar-s'hi ni un segon, s'abraçà al tronc que trobà primer, i flexionant braços i cames se les va arreglar per pujar fins a les primeres branques, que per ser més gruixudes eren les que més podrien aguantar el pes del seu cos. Només quan s'hi va haver posat bé, respirà profundament i va mirar a terra. La vaca s'havia aturat; tornava a mirar-se'l amb ulls humits i sense vida, somorts, sense gens de fúria. Pel que es veia, la llarga carrera li havia calmat la irritació. Continuava immòbil, contemplant-lo embadalida".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)On es situa l'acció, a ciutat o a un ambient rural?
b)Com ho saps?
c)Concretant més, i a jutjar per certs detalls del text, podries identificar a quin lloc es desenvolupa l'acció? (al mar, a la plana, a la muntanya,...).
d)Digues com ho saps.
e)De què tracta aquest text?
f)Quins sorolls diferents sentia a prop seu l'Àngel mentre corria?
g)Senyala dins del text el tros de més excitació per part del protagonista. Fes-ho amb una ratlla horitzontal.
h)Busca el significat de "esgarrinxava" i de "bramuls".
i)Canvia l'expressió "havia pujat dalt d'un arbre" per una altra de sinònima.

"L'esquirol és un animal molt graciós, que de vegades és possible de sorprendre en plena llibertat de moviments, encara que això us obligui a caminar per les pinedes de puntetes, com un personatge llunàtic d'una novel·la de Dickens. Els esquirols juguen, pugen als pins i en baixen, salten d'una branca a l'altra mentre dibuixen, amb la cua i el morret, divertits, vivíssims, ràpids moviments. Quan tenen fam, s'asseuen en una branca i s'hi afiancen fent-hi un nus amb la cua, agafen una pinya amb les dues potetes de davant i es porten la pinya a la boca com si volguessin tocar l'ocarina".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)De quin animal parla aquest text?
b)Per què hem de caminar de puntetes pel bosc quan volem sorprendre aquest animal en llibertat?
c)On viu aquest animal? És aquàtic?
d)Què és el que dibuixa amb la cua i el morret?
e)Per què diu l'autor que hem de caminar com un personatge llunàtic d'una novel·la de Dickens, quan volem sorprendre aquest animal?

"Bellviure no creixia com les altres ciutats. Amb tot, com l'envejaven Tàrrega i Cervera per culpa del seu riu! Si aquestes l'haguessin posseït, aviat haurien tirat plans per a navegar-hi fins al mar. En canvi, Bellviure el considerava com una joguina de luxe. Els adornava el poble, es feia contemplar, i això els era suficient. Els bellviurencs sabien el que deixaven perdre, però preferien deixar-lo lliscar indolent i lliure. És cert que alguns cops hi baixaven uns carregaments de fusta de l'alta muntanya. Però no alteraven la seva característica decorativa i encara els servia de distracció, car els "raigs" feien qui sap  el goig anguilejant suaument, dirigits pels "raigers" peus nus, en calçotets, saludant airosament els badocs que els miraven passar des de dalt de l'ampit".
Joan Sauret.
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Per què envejaven Bellviure Tàrrega i Cervera?
b)Quines diferències hi ha entre Bellviure i les altres dues ciutats esmentades en el text, segons l'autor?
c)Aprofitaven els bellviurencs el riu? Què el consideraven?
d)Saps què són els "raigers" a jutjar pel que diu el text?
e)Bellviure és el nom simbòlic d'una ciutat de la província de Lleida, però, a jutjar pels elements del text, saps quina és aquesta ciutat? Explica per què.
f)A la segona ratlla del text hi surt el mot "aquestes". Saps a què fa referència?, qui són "aquestes"?
g)Explica el significat de la paraula "joguina".
h)Explica el significat de "el deixaven perdre".

"Finalment, quan menys en Nadalet s'ho esperava, va veure que l'àliga, com ferida d'un tret, queia a plom damunt del corderet, amb les ales de punta al cel, plegades enlaire; les urpes avançades i el coll geperut com a punt de bequetejar.
Ni un mot passà pel llavi clos, apretat, del vailet. Amatent s'alçà, i, avançant el peu esquerre com un foner guerrejador, féu voltar el mandró al pes del roc, pel damunt del seu cap, i afinant el de l'àliga, engegà el roc d'un cop de braç superb.
Brunzí el projectil, més no encertà pas. L'àliga, que en veient sortir el vailet del seu amagatall, s'havia sostingut uns instants sense caure damunt del xai, s'hi abraonà ara, talment com si hagués tingut consciència del cop fallat; i en Nadalet veié com les seves urpes afroses s'enfonsaven en el tou de la llana, i com l'àliga s'afanyava a batre d'ales per a enlairar-se.
No hi havia pas temps de tornar a carregar el mandró i de prendre punteria, si no volia que el xaietó fos endut pels aires".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)De què tracta aquest text?
b)Què va fer el vailet?
c)L'autor, per comptes de dir corderet, empra altres mots, quins són aquests?
d)Què vol dir "batre d'ales"?
e)Què creus que és un "foner"? D'on es deriva aquesta paraula? Què vol dir?
f)Saps quin és el barbarisme o castellanisme que sovint es comet de la paraula "àliga"?
g)Canvia la frase "veié com les seves urpes afroses s'enfonsaven en el tou de la llana", per una altra que vulgui dir el mateix.
h)Dóna una expressió contrària a "s'hi abraonà".
i)Explica el significat de l'expressió "queia a plom damunt del corderet".
j)De quina paraula es deriva "bequetejar"? Explica el seu significat.

"Al nord del Priorat s'estén la muntanya de Montsant com una llarga i alterosa muralla. És abrupta, imposant, majestuosa. En alguns indrets s'assembla a la de Montserrat, però amb un aspecte encara més salvatge, més esquerp i més feréstec. Té un caire de fera indomesticable, però bella i pintoresca. Les seves cingleres es veuen de molt lluny com unes immenses parets ciclòpies. A vegades es converteixen en miralls gegantins tot reflectint la llum del sol que hi forma irisacions de colors vius.
Gairebé per totes bandes, aquesta muntanya presenta cingleres enasprades amb talls verticals que ultrapassen els cent metres, la qual cosa fa molt difícil l'accés a la part alta. Cal aprofitar els graus on hi ha senderons que serpentegen i permeten fer l'ascensió d'una faisó més o menys penosa. El punt més alt és la Roca Corbatera, que assoleix els 1.166 metres".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Què és el Priorat?
b)A quina part del Principat es situa el Montsant?
c)A quines coses compara el Montsant l'autor? Cita totes les expressions a les quals es compari el Montsant amb altres coses.
d)És molt dret el Montsant? Com ho saps?
e)A quina altra muntanya s'assembla el Montsant?
f)Explica el significat de "senderons que serpentegen".
g)Creus que és una muntanya fàcil d'escalar? Raona la teva resposta donant expressions que surten al text.
h)Què és una cinglera?
i)Quin és el pic més elevat del Montsant? Quina altitud té?

"La velocitat del vapor, com hom pot comprendre, fou notablement minvada, i es pogué calcular que arribarien a Hong-Kong amb vint hores de retard damunt l'hora reglamentària, o més encara si el temps no canviava.
Phileas Fogg assistia a aquell espectacle del mar enfurit, que semblava lluitar directament en contra d'ell, amb la seva habitual impassibilitat. El seu front no va arrugar-se un sol instant, i això que un retard de vint hores podia comprometre el seu viatge fent-li perdre el vapor de Yokohama. Però aquell home sense nervis no demostrava impaciència ni enuig. Semblava que veritablement que aquell temporal entrava en els seus càlculs i que ja havia estat previst. Mistress Auda, que parlava amb el seu company d'aquell contratemps, el trobava tan tranquil com abans".
COMPRENSIÓ DEL TEXT.-Contesta les següents qüestions:
a)Per què arribaria a Hong-Kong el vaixell amb retard?
b)Quina era l'actitud de Phileas Fogg, de nerviosisme o de tranquil·litat? Com ho saps?
c)A què fa referència l'autor al dir "el vapor"? Què vol dir?
d)Què vol dir "mar enfurit"?
e)Què li podia passar a Phileas Fogg en cas d'un retard de vint hores?

“Era un corriol estret i llis com l’esmoladura d’una roda colossal que hagués passat per aquell lloc durant segles. Anava cap a garbí, i així que s’havien donat unes quantes passes per aquell corriol, se dreçava la bomba immensa del Roquís Gros, omplenant l’espai, dominant-ho tot i senyorejant com únic sobirà, embolcat en son esplèndid mantell d’ombres blau-morades que arrossegaven majestuosament damunt fondals i baumes, donant en aquells llocs un aspecte imposador que corprengué la Mila.” (VC Solitud, Ed. Selecta, 1977, p 56)
“L’ermita s’aixecava enmig d’una davallada que s’escorria entre accidents, fins al Coll. A la dreta fosquejaven, una mica apartades, les pinedes de les vessants que es desriaven i esclarien Roquís Gros amunt, i a l’esquerra el rost pujava fins a la carena pelada del Roquís Mitjà. En la conca de la clotada hi havia trossos de terra planejats en vedrunes amb oliverons esgarriats al capdavall, i més ençà ametllers que verdejaven vivament sota el cel gris, com si encara estiguessin esparverats de son passat floriment.” (VC Solitud, Ed. Selecta, 1977, p 75-76)
“Una gran plaça s’aplanava davant l’ermita, tota enrondada de parets i xiprers encara més grossos que els de les feixes, però drets i tofuts, amb les soques blanques de la vellesa i gruixudes com pilastres de pòrtic. Una graonada amb bordons de pedra picada baixava de la plaça fins als pinetons de més avall. A la Mila va agradar-li, aquella plaça d’un aire sever i ple de majestat (...).” (VC Solitud, Ed. Selecta, 1977, p 85)
(El capítol VIII , "La festa de les roses", i el capítol IX, "Gatzara" reflecteixen el tradicional aplec anual de santa Caterina; VC Solitud, Ed. Selecta, 1977, p 145-169. Només n’he extret alguns elements de paisatge, tot i que el més interessant és la descripció del grup humà.)
“Tota la vida de l’encontrada, de Llisquents fins al mar i de Roquesalbes al pla llunyer, s’anava concentrant en aquells cims erms de Sant Ponç, que, no podent contenir la gent, la deixava regalar pendissos i solanes avall, cap al Bram, cap a les pinedes i corregades voreres, on s’aturava a grumolls, a claps inquiets que feien acampaments pintorescs. A mig matí es veien a tot arreu, com senyals misteriosos d’un pla estratègic, els muntets de tres pedres del fogó silvestre, i escampats a la vora, les paneres i sarrions esventrats de les vitualles; i, més tardet, nombroses i blanques fumaredes, travessant de dret la quietud dels aires, s’aixecaven com arbres esborradissos d’una blanca boscúria de miratge. Pel camí i dreceres de la banda de Murons podien pujar-hi, bé que malament, cavalcadures i fins tartanes de lloguer, que duguessin animals de pota dura i gent valenta a prova de sotracs (...)”(VC Solitud, Ed. Selecta, 1977, p 147-148)
“Estaven en la Creu. (...)
“Amb prou feines hagué de preguntar. Aquella mena d’enrajolat ocrí i sienós que tenia sota els ulls era Murons, la grossa vila antiquíssima, ratllada tota com amb carbonet pels solcs de sos carrers. Les fumeroles que s’escampaven de ses xemeneies, barrejant-se en els aires, planaven com una boirina blavenca sobre les teulades. Aquella gran escampada de taques rectangulars, matisada amb tota l’escala dels verds, que enrondava la vila, eren les hortes i farratges. Aquella barra travessera d’argent blanc que els posava límit, era el riu, el petit Nil que feia fecunda i rica l’encontrada; i allò que rossejava, en franges paral·leles, a cada banda del riu, eren les albaredes despullades, a les quals seguia el dilatat colrament de les terres de pa. (...)”(VC Solitud, Ed. Selecta, 1977, p 243)
“Voltaren una altra mica, veient sorgir les corregades capritxoses dels Roquissos, la carena allargassada i sacsonera del Mitjà, semblant, d’aquella alçària estant, a un budell descobert de la gran moca de pedra; i darrera la carena, el seguit de la plana, ara d’un to polsós, que li donava la manca de vegetació, i al fons, noves muntanyes encara, blaves, transparents d’aquarel·la...Cinquanta passes més i la banda de llevant es descobrí a sos ulls.
“Aleshores sí que la Mila els clogué ben de pressa, enlluernada altre cop per un sobtat miroteig d’espill. ¿Què era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digué amb una paraula sola, amb una paraula màgica:
“-La mar!”

"Ha plogut vuit dies seguits. L'aigua queia nit i dia sense parar.
Ajaguda al meu llit, escoltava el soroll de la pluja en caure al carrer, al meu balcó, damunt de la persiana... Els carrers són plens de bassals, les plantes de la meva galeria s'han negat.
La veïna del davant va entrar dins del pis la gàbia del pobre ocell que em fa tanta pena. Passava, tot mullat, un gat de carreró. A la meva barana s'aturava de tant en tant un pardal a espolsar-se les plomes.
A mi m'agrada veure com plou. I a tu?"

"Fa alegria quan s'acosta el bon temps. Pels voltants de Barcelona, i a Barcelona mateix, com que no fa gaire fred, quan ve la primavera ja tot és ben verd.
Els ametllers són els primers arbres que senten el bon temps. De seguida floreixen. Es clar que de vegades corren tant que torna a fer fred i llavors es gelen i adéu collita d'ametlles.        Un dels punts més bonics de veure és el Montseny. El Montseny passa des d'estar cobert de neu a l'hivern fins a ser un magnífic jardí a la primavera de tant bona que és la temperatura que hi ha. En canvi, per això que he dit que són terres de poc fred, a l'estiu hi fa força calor i els colors verds tenen un to més apagat i la terra a l'hora del sol és més seca. Per tant, cal aprofitar la primavera.
En alguns vessants del Montseny hi ha força faigs. El faig és un arbre molt bonic, amb un to verd platejat que té aspecte de primavera. És un arbre ple d'alegria".

"El forner del meu barri fa un bon pa. A la nit, mentre la gent dorm, a la fleca hi ha feina. Si hi passeu pel davant, a l'estiu, veureu la porta oberta i una gran lluminària. Per la porteta del fons, la que dóna a la pastera i al forn, veureu passar, feinejant, el mestre forner o el treballador que l'ajuda; vermells, suats, malgrat no portar gairebé roba. Duen els cabells, la cara i el pit blanquinosos de farina i, amb les pestanyes blanques, enfarinades, tenen un aspecte estrany".

"L'avi Jep és l'home més simpàtic del barri. D'ençà que es va casar, fa més de cinquanta anys, viu en un carreró estret i curt, al capdamunt d'una escala fosca.
Ara l'avi Jep viu sol perquè fa uns anys que se li va morir la dona. Però no se sent abandonat, perquè el jovent del barri se l'estima molt i mai no l'obliden. Hi ha vespres que hi puja una colla a sopar i a jugar una estona al dòmino, perquè a l'avi li agrada molt. Els diumenges, un o altre se l'enduu a passejar o al cinema. I quan l'hivern passat va tenir la pulmonia, ningú no va permetre que el portessin a l'hospital i sempre va estar acompanyat i ben atès".

"Vaig alçar-me del llit tot sorprès perquè no havia passat mai que se sentís soroll tan d'hora. Era la primavera i vaig poder treure el cap per la finestra. El balcó del davant estava il.luminat, obert de bat a bat, i hi havia una nena, més o menys de la meva edat, asseguda en una cadira, arran de la barana, amb una mena de ninot de ferro a la falda. El ninot tenia tot de llumets vermells que s'encenien i s'apagaven, al lloc dels ulls, i quan la nena li demanava alguna cosa tot premen uns botons de l'esquena, el ninot feia "bip-bip-bip", com un telègraf. Era un "bip" metàl·lic, com un cop de timbre.
Era una nena de cabells esbullats, enrinxolats, de color negre, tal com diuen que els porten  els directors d'orquestra. Portava un vestit blau cel i la seva cara mostrava un aire de satisfacció tan gran que semblava que entengués les respostes del ninot, com si parlés amb una altra persona.
Vaig quedar-me una bona estona amb el cap recolzat a l'ampit de la finestra, sense encendre el llum, escoltant i observant l'esdeveniment".

"Ja feia una hora que la bona gent del Mas Guimbau havia acabat de sopar.
A la cuina encara trastejaven les minyones, sota la direcció de la Tomasa. Els mossos d'estable ja eren al seu lloc per a reposar, i el pastor i els mossos de conreu també s'havien retirat a la masoveria, que era una construcció alçada darrera del cos central del mas.
Com cada nit, l'amo Llorenç els hi recomanà que si sentien un tret s'apressessin a davallar, puix fóra senyal de que calia ajut. En Janot, com sempre, ja s'havia fet el jaç vora la porta, posant-se a jeure allí amb l'escopeta al costat".

"Passà un any. La vida d'Innocenci seguia embolcallada d'incertesa i de neguit tant com mai. Un fet, si més no, era causa de noves preocupacions. Vindria un altre fill. Eugènia estava profundament trista. Plorava d'amagat tocada de pressentiments omiosos. Ell endevinava tots els motius que tenia l'esposa per a afligir-se i participava de la seva angoixa. Estaven ja una mica lluny de l'edat en la qual els fills són esperats amb impaciència i rebuts amb joia, com un present del bon Déu, que enorgulleix i causa enveja. Ara més aviat el rebrien com una nosa, com un càstig, com un intrús que ve a pertorbar el ritme d'una llar més o menys feixuc, però tanmateix endormiscador".