Disculpeu!

Comparteix-lo

A la seu de l’e-Learn Center de la UOC es va celebrar el seminari "La revolució dels llibres i aules digitals a l’ensenyament".

Montse Guitert - Directora del Postgrau "Innovació i ús creatiu de les TIC en educació", explica com han nascut múltiples accions des de la UOC a partir de la posada en marxa del Projecte1×1.

Seguidament presenta l’Antoni Albert, encarregat de la xerrada "La revolució dels llibres i aules digitals a l’ensenyament".

Afirma que el fet que s’està produïnt amb Internet i les tecnologies és una revolució.

On fer-ho?  Disposem de múltiples opcions. La UOC n’és una.

Comparteix-lo

El Premi Edublogs té com a fita valorar la importància i la repercussió dels blogs en l’educació, per reconèixer el treball de molts professionals, per mostrar la realitat del corrent educatiu innovador dins de la blogosfera, per afavorir espais d’opinió i de debat sobre aquestes eines.

Un equip de més de cinquanta professionals formen part del jurat coordinat per Isidro Vidal Uraga.

Entre el 20 de gener i el 28 de març de 2010, presenta el teu bloc en alguna d’aquestes categories:  

• Blogs de professores i professors.
• Blogs d’Infantil.
• Blogs col·lectius de professors i professores.
• Blogs de Centres educatius.
• Blogs de Biblioteques Escolars.
• Blogs d’Alumnat.
• Blogs d’Assessorament, formació. 
• Blogs d’Associacions de Famílies.   

Les dates claus del Premi són les següents:

• Publicació dels finalistes: 20 d’abril de 2010.
• Publicació de resultats finals: 6 de maig de 2010
• Entrega de premis: es realitzarà durant la Jornada Espiral que se celebrarà a Madrid dissabte 5 de juny de 2010. 

Informació i participació a: http://edublogs10.ciberespiral.org/?page_id=48

Portal i blogs presentats: http://edublogs10.ciberespiral.org

Comparteix-lo

Cada edició de l’Informe Horizon, ara encara no està en català, sis tecnologies emergents són analitzades i alineades en el temps amb un efecte d’un a cinc anys vista.

Cada informe presenta tendències i desafiaments que, previsiblement,  afectaran a l’ensenyament i l’aprenentatge en aquest marge de temps i que caldria aprofitar.

En aquesta edició, es para més atenció a què podem fer amb la informació que no pas en la informació en sí mateixa, en maneres de fer.

Fent un petit resum…

Horitzó d’un any o menys

• Computació mòbil. Analitza la integració telèfon-ordinador, l’increment d’ultraportàtils i de telèfons sofisticats lligats a la Xarxa. Es fa referència a un estudi que demostra que els alumnes que poden accedir des de qualsevol lloc als recursos educatius, accedeixen més i dediquen més hores als seus estudis.
• Continguts oberts. Es parla de les iniciatives OpenCourseWare del MIT i del projecte OpenLearn de l’Open University com a fonts d’aprenentatge informal.

Horitzó de dos a tres anys

• Llibres electrònics (e-books). Un món que s’està descobrint…
• Realitat augmentada simple. Aplicacions que permeten afegir informacions de la Web sobre allò que veiem a ull de càmera.

Horitzó de quatre o cinc anys

• Interaccions gestuals amb l’ordinador. Suposa que els dispositius es ‘deixin’ influir per les persones, que s’adaptin als nostres moviments no a l’inrevés.
• Visualització de dades en diversos formats. Es tracta d’assumir perspectives diverses i enriquides d’una mateixa informació.

Comparteix-lo

Guida Al·lès va publicar al bloc Nosotros competentes/Nosaltres competents dues entrades de les que em permeto fer un remix, l’una és un complement de l’altra i, encara més, crec que no poden anar deslligades. Pensem-hi… Acabo d’arribar d’una formació intensiva sobre el Projecte 1×1 dirigida a professionals dels Serveis Educatius de Catalunya, molt bona experiència, i com han dit allí molts companys i companyes, l’entrada massiva d’ordinadors a les aules va molt més enllà de posar un ordinador sobre la taula…

La primera es refereix a la conferència "Educating World Citizens for the 21st Century" que Guida va veure al programa Redes, on es va fer el seguiment de les paraules d’educadors, científics i contemplatius sobre com educar ciutadans competents, compassius i implicats en un món complexe i interconnectat.

Linda Darling-Hammond, especialista en educació de la Universitat d’Stanford, incideix en la necessitat de canvis en la formació del professorat, en la necessitat de conèixer l’alumne en el seu context cultural, en implicar les famílies en el procés a més a més d’ampliar els seus coneixements sobre els continguts.

La segona, enllaça perfectament amb el Projecte 1×1. Marc Prensky, qui ja ens va aportar els conceptes "nadius digitals" i "immigrants digitals", ens envia un missatge sobre l’ús de la tecnologia i els llibres digitals a l’educació. Gràcies, Guida, per la traducció!

"En  la nova pedagogia els nois aprenen només amb l’orientació d’un mestre (una combinació entre l’aprenentatge centrat en l’alumne, l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge basat en casos, en què l’educador exerceix de guia que acompanya ….) En aquest sentit, el paper de la tecnologia a l’aula és servir de suport al nou paradigma, és a dir, el paper de la tecnologia ha de ser ajudar els alumnes a aprendre per si mateixos (amb l’orientació, evidentment dels seus mestres).

La tecnologia no ha de servir de suport a la vella pedagogia de la lliçó/classe magistral. De fet, quan els mestres utilitzen el vell paradigma explicatiu, el fet d’afegir-hi tecnologia fa més nosa que no pas servei."

Podeu consultar el document original.

La competència professional docent preocupa a molts governs i es treballa, des de diferents àmbits, com afrontar l’educació dels Aprenents del Nou Mil·lenni - New Millennium Learners (NML) -. Mireu NML Project de l’OCDE.

Comparteix-lo

"El Departament d’Educació garantirà el curs que ve la gratuïtat dels llibres digitals a més de 90.000 alumnes, tots els que estudiïn primer i segon d’ESO a centres adherits al programa 1×1 de digitalització de les aules. Les famílies d’aquests estudiants rebran un moneder digital amb l’import del material i l’hauran de comprar a través d’una plataforma, l’Empúries, on hi haurà l’oferta de totes les editorials."

Via: http://www.3cat24.cat/

I alguna publicació més…

La Vanguardia, que.es, …

Comparteix-lo

No cal que m’extengui gaire explicant les bondats, i algun problema, del CMS Moodle. El que sí cal dir és que bona part  del professorat, cada cop més petita, demana després d’una acció formativa un espai Moodle on experimentar i posteriorment usar-lo amb els seus alumnes.

L’escenari és que, si el seu centre educatiu no té activat l’espai a Agora, aquest docent ha de cercar solucions "externes".

L’amic Fede Luque em descobreix KeytoSchool. Permet disposar d’un espai Moodle gratuït amb uns quants avantatges i amb capacitat més que raonable:

Comparteix-lo

"A veure si tenim sort i això dels llibres digitals ens funciona" és una frase que hem sentit aquest darrer mig any. Sort?. Com al vídeo, hi ha situacions en les que la sort juga un paper determinant. Però en el projecte 1×1 i llibres de text digitals no és qüestió de sort.  Marca un punt sense retorn, l’inici d’una nova etapa en la pràctica educativa que l’hem d’aprofitar com una oportunitat. Hem d’aconseguir que les tecnologies serveixin per a produir, crear, construir i no només com a simples eines de treball. Això depén, en bona part, del professorat però no exclusivament . Les tecnologies ens  permeten, també, que les famílies i l’entorn siguin fonts d’aprenentatge i s’impliquin en el procés.

Tenim, com a mínim, 10 motius per a ser optimistes i que cal aprofitar:

1. Recordeu allò de "… informàtica a l’aula, no aula d’informàtica". Aquest és el moment. Ara podrem emprar les tecnologies, de moment ordinadors portàtils, en el moment just, no caldrà reservar aules que, amb sort, hi podrem accedir un cop per setmana, en el millor dels casos.
2. És el moment de canvis metodològics, no només tecnològics. Fem que el fet d’aprendre sigui atractiu, adaptem-lo a les necessitats de l’alumne, aprenents del nou mil·leni, a tot allò que necessitarà per a exercir el seu paper de ciutadà del segle XXI. Fugim del tecnocentrisme, no caiguem en l’error de convertir la tecnologia en el centre de l’aprenentatge.
3. Aprofitem l’entrada massiva d’ordinadors al procés d’enesenyament-aprenentatge per a millorar l’alfabetisme informacional, visual i tecnològic dels alumnes, però sense oblidar el del professorat.
4. Mirem les infraestructures, els espais, l’arquitectura actual dels centres educatius. Es necessiten canvis. El projecte 1×1 és l’ingredient que mancava a la recepta del treball cooperatiu, per projectes, interdisciplinar, en definitiva, engrescador però en uns espais d’aprenentatge adequats.
5. És també el moment d’educar en treball per a la comunitat. Eduquem en l’ús de formats oberts, adaptables a l’entorn i transferibles. Per a tenir èxit, cal que tinguem presents les tecnologies emergents, no girar-los-hi l’esquena ni prohibir-ne l´ús a l’escola.
6. Imaginem una escola on el cost d’actualització de la major part de les aplicacions (programari) sigui zero? Una escola on les produccions d’alumnat i professorat estiguin disponibles a tothora i des de qualsevol lloc?  És el moment d’implementar i educar en l’ús de les aplicacions en línia, el núvol com a plataforma, la computació en núvol (cloud computing).
7. Aprofitem l’ocasió per a fer que les tecnologies juguin el seu paper, el d’ajudar i fer més fàcil la col·laboració i la cooperació i, per tant, la innovació.
8. Pot ser un bon moment, també, per a consolidar una xarxa de serveis distribuïts als centres educatius. Clar que això no depèn del professorat ni de l’alumnat…
9. El treball per competències té veritable sentit si va lligat a noves metodologies i el treball transversal, interdisciplinar. Fem que les tecnologies hi estiguin presents, però transparents. 
10. I aprofitem el moment per a implicar les famílies i l’entorn en el procés d’aprenentatge dels alumnes, fem que hi participin.

El decàleg simplement cita algunes possibilitats, també cal aprofundir en cadascun dels punts, però allò que és bàsic és educar en l’ús racional de les tecnologies, critic, segur, creatiu, en definitiva, innovador. 

Per a fer efectius alguns dels canvis necessitarem idees, referències, …  Aquí en deixo una petita mostra.

Del portal "Ideas to Inspire":

• "N" formes interessants d’usar Nintendo DS a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Nintendo Wii a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Google Docs a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Twitter a l’aula

"N" és una quantitat que va creixent.  N’hi ha unes quantes més…

Del ButlleTIC:

• "101 usos" creatius del portàtil de l’alumnat

Sobre l’ús dels mòbils a l’aula

• "Using mobile phones to learn"

Amb tots aquests avantatges ben segur que aconseguirem que la bola caigui a camp contrari. Hem de guanyar el match.

Comparteix-lo

Bé, després de la ironia, anem per feina. Coincideix que, en un moment, accedeixo a 3 informacions relacionades a l´ús de les xarxes socials a l’educació i, com que crec que són interessants, simplement les enumero:

• Comença amb l’entrada que veig al Butlletic:  "Facebook, MySapce,… i Tuenti". Es tracta d’una col·lecció d’articles, aquest n’és el primer, sobre les xarxes socials amb més usuaris i les seves possibilitats a la pràctica educativa.
• La segona la veig a la xarxa social Amicus, on l’Azu Vázquez publica un vídeo elaborat per alumnes del "Proyecto Facebook". El poso sota…
• I la tercera ja la podeu imaginar… arribo al "Proyecto Facebook". Un espai de treball i d’investigació que defineixen amb aquestes paraules introductòries: "Durante el año 2009 la Cátedra de Procesamiento de Datos… en la Lic. en Ciencias de la Comunicación (Universidad de Buenos Aires), desarrollará un trabajo colaborativo en todas sus comisiones, analizando, implementado y testeando una herramienta de creación social que de por resultado un producto final audiovisual. El propio sitio/software social/herramienta colaborativa Facebook será al mismo tiempo objeto y sujeto de análisis."  Un estudi que ens pot aportar moltes idees sobre l’ús de les xarxes socials com a elements de treball, aprenentatge i creació col·lectiva…

Comparteix-lo

Però, quines són les deficiències del correu electrònic, tot i que depenen del servei de lectura de correu que usem? En citem algunes, sempre generalitzant:

• No es pot seguir el fil d’una conversa entre dues o més persones. Això provoca que hem de col·leccionar missatges de correu per tal de seguir l’històric d’intervencions. Hem de tornar enrere a cercar el missatge original.
• No es fàcil i, en molts casos, impossible inserir elements multimèdia (vídeo, mapes, foto-presentacions) en el cos dels missatges. Menys encara si ho volem fer arrossegant des de l’escriptori del nostre ordinador.
• No podem tabular les diferents intervencions dins el cos del correu. Això és útil per veure què diu cadascú si podem usar el mateix missatge per anar contestant.
• No és fàcil contestar a una persona individualment dins d’un correu on intervenen diferents usuaris.
• El fitxers que podem adjuntar no queden visibles en el fil de la conversa.

Tot això que al correu electrònic li manca, Wave ho inclou  en un únic lloc, una ona. Una ona per a cada grup de treball, per exemple.  Aquí en teniu una definició: http://en.wikipedia.org/wiki/Google_Wave

En aquesta llista de reproducció teniu 3 vídeos explicatius:

Quant a l’ús a l’educació, que és el que ens interessa, hi ha opinions diverses:

• Dolors Reig
• Nuevas Tecnologías para la educación
• O’Reilly Radar
• ReadWriteWeb
• David Hopkins
• MyCollegesandCareers
• eSchoolNews

Però, si passem a l’acció, obtenim un bon ESCENARI com a situació d’aprenentatge:

http://net.educause.edu/ir/library/pdf/ELI7055.pdf

I ja per a finalitzar…

• El bloc oficial de Wave
• The Complete Guide to Google Wave

Bé, un servei col·laboratiu amb visió de futur, però en fase de proves… i al núvol. Però de "núvols" ja en parlarem un altre dia…

zonatic

Comparteix-lo