Invitat per l’ICE de la URV, vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica el concepte desconferència amb una mica d’esforç, la intervenció d’un expert,  la complicitat d’uns quants amics i amigues i l’ajut de les tecnologies enteses com a mitjà col·laboratiu i participatiu.

Assistir a una conferència o un altre esdeveniment acostuma a ser una experiència unidireccional: el presentador presenta, el públic escolta. Com a molt, al final es deixa un espai de temps limitat per a que el públic faci algunes preguntes…

El passat dijous, dia 17, però, l’ús de Twitter (així com altres eines complementàries) va significar la constatació de que una conferència pot ser una experiència participativa i, de fet, no es necessita estar present per a participar-hi activament.

L’objectiu de l’esdeveniment era veure com els mitjans socials es poden utilitzar per donar suport a l’aprenentatge. La xerrada girava al voltant dels Entorns Personals d’Aprenentatge (Personal Learning Environment PLE), concretant amb la Xarxa Personal d’Aprenentatge (Personal Learning Network PLN) com a claus de l’aprenentatge permanent del professorat i del treball a l’aula.

Per tant, vaig decidir fer ús de Twitter al llarg de tot l’esdeveniment, ja que és una eina molt fàcil d’utilitzar  i al mateix temps molt poderosa. A la invitació per a l’acte es va demanar als participants dur un dispositiu de connexió a Internet i disposar d’un compte a Twitter.

Les fonts per a organitzar la presentació participativa van ser:

- http://www.speakingaboutpresenting.com/twitter/present-twitter-backchannel-ebook/
- http://www.c4lpt.co.uk/140Learning/presentation.html
- http://www.c4lpt.co.uk/140Learning/backchannel.html
- http://pistachioconsulting.com/twitter-presentations/

De la primera, es pot obtenir el fitxer en PDF

Beneficis

Són diversos els avantatges que proporciona aquesta tècnica:

1. Ajuda els participants a centrar-se en el tema exposat
Twitter permet afegir la perspectiva personal sobre el que s’està presentant i incrementa el compromís, més enllà de "seure i escoltar"
2. El públic obté més contingut
Els participants, interns i externs, poden afegir explicacions, opinions i enllaços d’interès relacionats amb el contingut de la presentació.
3. Els oients poden fer consultes sobre la marxa
El públic no ha d’esperar-se per aclarir les coses que no entén. Pot "tuitejar" la seva pregunta i un altre membre de l’audiència pot facilitar la resposta.
4. El públic pot participar
El canal altern -backchannel- desdibuixa la línia entre el presentador i l’audiència. Ara tothom pot ser un participant actiu.
5. El públic pot innovar
A mesura que la presentació llença idees, els membres del públic poden enviar "tweets" (missatge a Twitter) i construir col·lectivament.
6. No cal estar present per a poder participar
A més a més de poder xerrar amb els participants físicament presents,  també es pot participar amb "tweets".
7. Connectar amb la gent
Els canals alterns -backchannel-  no tenen un nombre limitat de cadires. Tothom pot apuntar-s’hi. Permet connectar persones que, fins el moment de la presentació, eren desconegudes.

El procés

Tasques prèvies a l’esdeveniment

- Instal·lació del complement Autotweet a PowerPoint (també disponible per a Keynote) a partir de les instruccions de Timo Elliott disponibles a http://www.sapweb20.com/blog/powerpoint-twitter-tools/

- Concreció del canal altern -backchannel-. En aquest punt, suposant que els participants en viu a la presentació disposarien d’un compte a Twitter i assistirien amb un dispositiu de connexió a Internet, vaig extendre el canal enviant invitacions a la participació via Twitter a vint-i-cinc companys i companyes.

- En la preparació de l’espai on s’havia de desenvolupar l’acte es van disposar dues pantalles. En una anaven passant les diapositives de l’orador mentre que a l’altra apareixien els missatges de Twitter dels participants tant interns com externs i les inserides al PowerPoint amb el complement Autotweet.

- En aquesta ocasió vaig creure important comptar amb la intervenció en directe, via Skype, d’un expert en PLE-PLN extern. Per tant, calia instal·lar el programari i contactar amb l’expert per tal de concretar hora i el contingut de la seva intervenció.

- Creació de les preguntes, afirmacions i reflexions que havien de llençar-se a Twitter per mitjà de les "notes de l’orador" a mesura que la presentació anés avançant.

- Concreció de les etiquetes -hashtag- amb les que s’identificarien les intervencions via tweets. En aquest punt és convenient que, almenys una, sigui específica de la sessió. Vaig definir #iceurvpln com a especÌfica i #ple com a genèrica (ja existia).

- Confecció de la presentació inserint els "tweets" a les diapositives escollides.

- Publicació de la presentació (malgrat aquest cop no ho vaig fer) a http://slideshare.net. En aquests moments, ja hi és, la podeu veure més avall.

El moment de l’acte

Vaig començar presentant el mapa tipus d’una desconferència, elements que hi intervenen i dinàmica de funcionament.

Mapa d’una desconferència amb Twitter:

Els trets bàsics eren:

-  Comunicació dels "hashtags" de l’acte.
-  Intervenció d’un expert extern.
-  Informació sobre l’ús de Twitter per part de l’orador, dels participants presents i externs, amb l’objectiu de ser un esdeveniment social participatiu on tothom podria manifestar els seus pensaments, idees i informacions complementàries.
-  Informació de la tasca final post-acte, consistent en la generació d’un document amb la relació de missatges -tweets- de tots els participants.

La presentació es va desenvolupar amb normalitat, els "tweets" de l’orador inserits al PowerPoint anaven apareixent a la pantalla secundària, així com també els que generaven els participants presents i externs, degudament etiquetats amb #iceurvpln i #ple. El servei que vaig escollir per a fer de pannell de "tweets" va ser http://www.anothertweetonthewall.com/. En aquest punt cal dir que es feia necessari un espai de temps per a comentar aquells missatges que ho requerien. Per fer-ho també cal concretar, prèviament, quin dels participants pot fer de moderador del canal altern -backchannel-.

Com estava previst, es va incorporar a la xerrada via Skype, com a valor afegit, un expert extern. Vam podem comptar amb les paraules del Dr Jordi Adell a qui vull agrair des d’aquí la seva valuosa participació, totalment desinteressada.

Malgrat la manca de dispositius amb connexió a Internet per part de la majoria d’assistents, es va poder demostrar el potencial de Twitter per a l’aprenentatge, com a instrument per a:

- Mantenir-se al dia amb companys i notícies professionals
- Resoldre dubtes i problemes
- Construir cooperativament
- L’aprenentatge sincrònic
- Posar en pràctica el micro-learning
- Sondejar i retroalimentar

En definitiva, per a compartir i afavorir l’aprenentatge permanent (LLL - LifeLong Learning).

Agraeixo, també, la participació activa dels companys i companyes que apareixen al document final (més avall) i la presència dels amics Artur -@ArturTallada-, Marià -@mcanosan-, Xavier @xavierrosell i Carles Pinar que van fer més de 100 Km per a participar-hi presencialment.

Un bon complement, que no vaig incorporar, hagués estat difondre l’acte via streaming, per exemple amb USTREAM.

També és interessant l’opció de llençar preguntes i que el públic, local i remot, voti via Twitter, o altres sistemes, escollint l’opció desitjada. Ho explica amb detall Timo Elliott a http://www.sapweb20.com/blog/powerpoint-twitter-tools/

Tasques posteriors

Un cop finalitzat l’esdeveniment el debat pot continuar, no obstant he creat un fitxer PDF amb el servei Tweetdoc de tota l’activitat a Twitter.

El document final el podeu consultar a http://www.scribd.com/doc/33190936/Trobada-de-Professorat-Formador-de-l-ICE-URV-Tweets

Com a resum vull remarcar que es va poder comprovar la potència de Twitter per ajudar a crear un esdeveniment social, participatiu i d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquí us deixo la presentació, elaborada col·laborativament amb Juanmi Muñoz @mudejarico:

Comparteix-lo