Al mes de desembre passat es va publicar l’Informe Horizon 2010 del New Media Consortium.

Cada edició de l’Informe Horizon, ara encara no està en català, sis tecnologies emergents són analitzades i alineades en el temps amb un efecte d’un a cinc anys vista.

Cada informe presenta tendències i desafiaments que, previsiblement,  afectaran a l’ensenyament i l’aprenentatge en aquest marge de temps i que caldria aprofitar.

En aquesta edició, es para més atenció a què podem fer amb la informació que no pas en la informació en sí mateixa, en maneres de fer.

Fent un petit resum…

Horitzó d’un any o menys

• Computació mòbil. Analitza la integració telèfon-ordinador, l’increment d’ultraportàtils i de telèfons sofisticats lligats a la Xarxa. Es fa referència a un estudi que demostra que els alumnes que poden accedir des de qualsevol lloc als recursos educatius, accedeixen més i dediquen més hores als seus estudis.
• Continguts oberts. Es parla de les iniciatives OpenCourseWare del MIT i del projecte OpenLearn de l’Open University com a fonts d’aprenentatge informal.

Horitzó de dos a tres anys

• Llibres electrònics (e-books). Un món que s’està descobrint…
• Realitat augmentada simple. Aplicacions que permeten afegir informacions de la Web sobre allò que veiem a ull de càmera.

Horitzó de quatre o cinc anys

• Interaccions gestuals amb l’ordinador. Suposa que els dispositius es ‘deixin’ influir per les persones, que s’adaptin als nostres moviments no a l’inrevés.
• Visualització de dades en diversos formats. Es tracta d’assumir perspectives diverses i enriquides d’una mateixa informació.

Comparteix-lo

Guida Al·lès va publicar al bloc Nosotros competentes/Nosaltres competents dues entrades de les que em permeto fer un remix, l’una és un complement de l’altra i, encara més, crec que no poden anar deslligades. Pensem-hi… Acabo d’arribar d’una formació intensiva sobre el Projecte 1×1 dirigida a professionals dels Serveis Educatius de Catalunya, molt bona experiència, i com han dit allí molts companys i companyes, l’entrada massiva d’ordinadors a les aules va molt més enllà de posar un ordinador sobre la taula…

La primera es refereix a la conferència "Educating World Citizens for the 21st Century" que Guida va veure al programa Redes, on es va fer el seguiment de les paraules d’educadors, científics i contemplatius sobre com educar ciutadans competents, compassius i implicats en un món complexe i interconnectat.

Linda Darling-Hammond, especialista en educació de la Universitat d’Stanford, incideix en la necessitat de canvis en la formació del professorat, en la necessitat de conèixer l’alumne en el seu context cultural, en implicar les famílies en el procés a més a més d’ampliar els seus coneixements sobre els continguts.

La segona, enllaça perfectament amb el Projecte 1×1. Marc Prensky, qui ja ens va aportar els conceptes "nadius digitals" i "immigrants digitals", ens envia un missatge sobre l’ús de la tecnologia i els llibres digitals a l’educació. Gràcies, Guida, per la traducció!

"En  la nova pedagogia els nois aprenen només amb l’orientació d’un mestre (una combinació entre l’aprenentatge centrat en l’alumne, l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge basat en casos, en què l’educador exerceix de guia que acompanya ….) En aquest sentit, el paper de la tecnologia a l’aula és servir de suport al nou paradigma, és a dir, el paper de la tecnologia ha de ser ajudar els alumnes a aprendre per si mateixos (amb l’orientació, evidentment dels seus mestres).

La tecnologia no ha de servir de suport a la vella pedagogia de la lliçó/classe magistral. De fet, quan els mestres utilitzen el vell paradigma explicatiu, el fet d’afegir-hi tecnologia fa més nosa que no pas servei."

Podeu consultar el document original.

La competència professional docent preocupa a molts governs i es treballa, des de diferents àmbits, com afrontar l’educació dels Aprenents del Nou Mil·lenni - New Millennium Learners (NML) -. Mireu NML Project de l’OCDE.

Comparteix-lo

El bloc "Portàtils lleugers a l’aula: llums i ombres" sintetitza la tasca realitzada per un Grup de Treball de l’ICE de la URV respecte a la integració de dispositius UMPC a l’educació. Segons afirmen, la seva incorporació pot contribuïr de forma significativa alhora de dissenyar un model d’integració dels ordinadors a les aules. "L’evolució a la baixa del cost d’aquesta mena de dispositius, juntament amb la seva versatilitat multiplataforma, la seva capacitat de connectivitat i la seva portabilitat real (tan en dmensions com en pes reduït) els converteixen en candidats idonis per substituïr i/o complementar el material escolar clàssic (llibres de text, bolígrafs, llapis i quaderns) de l’alumnat. Amb aquest projecte de recerca pretenem precisament posar a prova les possibilitats d’aquest tipus de dispositius TIC, en concret els models ACER Aspire One 110 i 150, amb dos grups pilots d’alumnat d’ESO: un de 2nESO i un de 4tESO."

Comparteix-lo

Una de les frases que apareix al primer vídeo de sota permet explicar el títol d’aquesta entrada: "la vida es muy diferente de cómo era hace veinte años". Això és una evidència, malgrat no haver canviat prou en segons quins aspectes…

Començo per agafar la reflexió que Tíscar Lara planteja a partir de l’informe Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century dirigit per Henry Jenkins dins el projecte New Media Literacies:

Tot seguit sintetitza els aprenentatges que calen ser fomentats des dels espais educatius:

1. Joc. Capacitat d’experimentar amb la perifèria com una forma d’aprendre a resoldre problemes.
2. Representació. Habilitat per adoptar identitats alternatives amb l’objectiu d’improvisar i descobrir.
3. Simulació. Habilitat per interpretar i construir models dinàmics de processos del món real.
4. Apropiació. Habilitat per reinterpretar i remesclar contingut mediàtic.
5. Multitasca. Habilitat per examinar el propi entorn i centrar l’atenció quan es necessiti en els detalls significatius.
6. Pensament distribuït. Habilitat per interactuar de forma significativa amb eines que expandeixen les capacitats mentals.
7. Intel·ligència col·lectiva. Habilitat per a sumar coneixement i comparar les notes amb altres persones en funció d’un objectiu comú.
8. Judici. Habilitat per avaluar la fiabilitat i credibilitat de diferents fonts d’informació.
9. Navegació transmediàtica. Habilitat per a seguir el flux de les històries i la informació mitjançant diferents medis.
10. Treball en xarxa. Habilitat per a cercar, sintetitzar i disseminar informació.
11. Negociació. Habilitat per viatjar per comunitats diverses, percebent i respectant les múltiples perspectives i comprenent i seguint normes alternatives.

I cal afegir allò que hem d’aprofitar dels alumnes, un potencial molts cops oblidat i fins i tot reprimit: La creativitat. Mireu el vídeo que he trobat al bloc de la Irene Martínez :

I per acabar el "recull de premsa", del bloc de l’amic Jordi Jubany, a propòsit del seu article "De la xarxa social a l’eduxarxa" extrec:

"El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup."

Per tant, podríem compondre una llarga llista de temes pendents, però allò que cal tenir ben present respecte als nadius digitals, els nostres alumnes, és com a mínim:

Les destreses, habilitats, capacitats, en definitiva, competències que ja tenen adquirides quan van a escola

La curiositat per endinsar-se en espais desconeguts, de descobrir, de provar, d’investigar de manera autònoma

La necessitat de relacionar-se, però de maneres molt diverses i en espais molt diferents

La seva creativitat, com ja s’ha dit, també respecte a l’ús de les tecnologies

Des de http://www.boxoftricks.net ho resumeixen en aquesta presentació:

Tot plegat és un repte davant l’aconteixement prou anunciat de l’avaluació de la competència digital via PISA el proper més de maig…

Article original

I ara ve el dubte: Per fer possible que els alumnes adquireixin aquestes destreses lligades a la responsabilitat en l’ús de la Xarxa, estem preparats per aquest nou repte?

zonatic

Comparteix-lo

En diferents ocasions he publicat vídeos en aquest bloc invitant a la reflexió. La passada nit, donant tombs per la meva pàgina al Facebook vaig veure que Juan José de Haro havia penjat un vídeo que, més que invitar a la reflexió, em va deixar un regust de culpabilitat. Més avall ho explicaré…

El vídeo forma part d’una campanya del National Center for Missing & Exploited Children que pretén concienciar-nos dels riscos de posar informació personal a la Xarxa.

De moment, mireu-lo:

Els motius de preocupació són diversos:

• Ensenyem a utilitzar Internet d’una manera responsable, segura?
• Ho fem a les escoles? Ho fem les famílies?
• Ensenyem els beneficis i els riscos d’Internet?
• Donem pautes de comportament en l’ús de les tecnologies?
• Transmetem orientacions sobre auto-protecció i respecte?

Estic segur que aquestes preocupacions no són exclusivament meves… També hi ha, lògicament, incertesa pels efectes que els continguts i la creixent virtualitat puguin produir als infants. Mireu l’entrada que la meva companya Rosalina publica en el seu bloc…

L’any 2000, la Fundació Catalana per a la Recerca va crear el programa INTERNET SEGURA a Catalunya, fruit de la iniciativa de la Comissió Europea que va adoptar el Pla d’Acció per una Internet més Segura l’any 1999.

Actualment INTERNET SEGURA és un programa, gestionat per IQUA -Agència de Qualitat d’Internet- per la sensibilització i la promoció de l’ús segur d’Internet, per a que infants i adolescents puguin gaudir dels beneficis que els ofereix la Xarxa.

Faig un extracte dels consells per a pares i educadors que ens proposen per tal de prevenir situacions de risc i ajudar els nostres infants i alumnes a navegar amb seguretat:

1. Familiaritzar-se amb Internet
2. Parleu obertament amb els infants i adolescents sobre l’ús d’Internet
3. Navegar junts
4. Informar-se sobre les eines de control
5. Preguntar en el centre educatiu quina política de seguretat segueixen
6. Establir regles bàsiques de seguretat a la llar i al centre educatiu
7. Col·locar l’ordinador a la vista de tots
8. Ensenyar els menors a navegar amb seguretat
9. Cercar llocs web segurs
10. Davant un possible problema, reaccionar a temps

Tots ells estan dirigits a que infants i alumnes arribin a:

• Ser conscients que l’ordinador és una eina educativa que serveix per a comunicar-se de manera positiva.
• Saber distingir entre els continguts d’Internet que són recomanables i els que no ho són.
• Ser conscients que a Internet hi ha gent de tota mena, com a qualsevol altre lloc
• Saber reaccionar de manera responsable i saber resoldre per si mateixos possibles situacions de risc.

En aquesta línia va néixer, també, i-Confiable. Es tracta d’un projecte enmarcat dins del plan Avanza del Ministeri de Indústria, Turisme i Comerç,  promogut i gestionat per l’Ajuntament de Sabadell, amb la coordinació acadèmica de la Universitat Ramon Llull (URL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que té per finalitat millorar les competències digitals de la comunitat educadora i la cohesió social a partir d’un conjunt d’accions que conflueixen en la creació i dinamització d’una xarxa social de promoció de webs educatives confiables (anomenades i-Confis). 

Una de les accions que han posat en marxa és el concurs de webs segurs, que té com a objectiu premiar la participació i la col·laboració d’internautes i centres educatius en la construcció d’un lloc web -http://www.i-confiable.net/index.php- recopilatori de llocs que acompleixen els criteris de confiabilitat per a infants i adolescents. Feu clic sobre la imatge per accedir a la web del concurs.

I us deixo amb un altre exemple…

En som conscients? Actuem?

zonatic

Comparteix-lo

Malgrat aquest vídeo no és nou, ni molt menys, crec que val la pena tenir-lo present i extreure’n les conclusions que calgui…

Es tracta d’un resum de les característiques dels alumnes actuals: com aprenen, què necessiten aprendre, quins objectius tenen, esperances i somnis, com seran les seves vides, en quins entorns es mouran…

Va ser creat per Michael Wesch amb la cooperació de 200 estudiants de la Kansas State University, la primavera de 2007.

Aquest "què" i "com" és un dels fils de debat obert a la xarxa d’intercanvi d’experiències EDUTAC. Uniu-vos-hi i comparitu!

Per a reflexionar…

zonatic

Comparteix-lo

El Director General d’Innovació, senyor Joan Badia, va dir a la cloenda de la Jornada que s’obriria un FÒRUM on, tant els assistents com els que no vàreu poder venir, pugueu deixar les vostres preguntes, idees, suggeriments, queixes i tot allò que cregueu convenient. Com va dir el Carlos López, és molt important que hi hagi respostes ràpides… Això és el que intentarem amb la col·laboració de tothom.

D’altra banda, la Lourdes Domènech ha fet un DECÀLEG molt interessant on destaca punts que poden donar resposta a les preguntes: Són necessàries les TIC?. Com incorporar-les?. Quin paper ha de ser el de l’Administració?. Si seguiu el comentaris respecte al decàleg, veureu que tinc seriosos dubtes sobre el punt 4. Res que no tingui solució…

I per acabar, l’Artur Tallada m’envia unes fotos…

Si algú en te més, me les podeu fer arribar i les afegirem. Gràcies.

zonatic

Comparteix-lo

Segueix de l’entrada anterior…




A tall de resum:

Després de les encertades paraules del Director dels Serveis Territorials a Tarragona, Zacarías Henar, ha començat la Jornada amb les

Ponències institucionals

En Quim Núñez, subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics, ens ha parlat sobre “Model pedagògic i formació TIC”, fent especial èmfasi en les competències.

En Jordi Vivancos, responsable de Projectes TIC per a l’Educació ha centrat el seu discurs en el tema “De les TIC a les TAC: actuacions i recursos rellevants, suport a la formació”. La seva intervenció ha girat al voltant de tres eixos:

• Conclusions de l’estudi PIC “L’Escola a la Societat Xarxa” - http://www.uoc.edu/in3/pic/
• Evolució i tendències de les TIC a l’educació
• Objectius estratègics TAC 2007-2010

Podeu veure la presentació aquí

Hem continuat amb el

Panell

Tema: Seminaris de dinamització de les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement per al professorat.

1. Experiències dels seminaris 2006-2007

L’Artur Tallada ens ha fet una reflexió sobre la manera de treballar dels docents, la majoria immigrants digitals, i la dels alumnes, nadius digitals. He arribat a la conclusió de que la Jornada d’avui ha estat un exemple de l’accent analògic (paper, monotasca, …) lligat als immigrants digitals i que els alumnes ja ‘viuen’ a Second Life.
Ha repassat el paper dels Coordinadors TIC i de les Comissions d’Informàtica dels centres.
Finalment, ha incidit en la necessitat d’implicació dels Serveis Educatius respecte d’assessorar i orientar als docents en l’ús curricular de les tecnologies.
Calen canvis: xafar centre, fer comuniTAC i estar “endollats”.

Podeu veure la presentació aquí.

El Jaume Illa ens ha presentat tot un seguit d’accions que han dut a terme des del seu àmbit, idees i propostes de millora, tot fent un repàs de les febleses dels seminaris.
Fets com el d’explicar a les direccions dels centres quina és l’orientació dels nous seminaris, la creació d’espais virtuals que proporcionen seguiment i suport continu i el fer un sondeig dels temes que es podrien tractar han estat part de l’èxit.
Ha incidit en la baixa repercussió dels seminaris en els centres, en els docents, per diferents motius.
Creu que l’Administració ha de fer una aposta decidida però rendible. Cal crear la figura del dinamitzador i cal revisar metodologies.
Ha demanat models, exemples de com integrar les TIC i compromisos dels centres amb el Departament però avaluant els resultats.
Cal l’acompanyament dels Serveis Educatius continu, no només des dels seminaris.

Podeu veure la presentació aquí.

El Carlos López ens ha parlat de com crear xarxes. Destaco les seves paraules respecte a què han fet per tal de fomentar la comunicació entre els participants als seminaris, dient que es pot fer amb imaginació. Cal crear necessitat.
La pregunta és: com fem per tal que allò que es treballa als seminaris arribi al Claustre? Van fer que cada participant exposés en un fòrum com ho faria al seu centre. Van provocar que als centres es parlés del tema TIC…
També van passar una enquesta als centres que va provocar reflexió.
Ens ha parlat també del Raconet de Música, com una experiència exportable als seminaris. Les claus de l’èxit han estat: tenir interessos compartits, aportació de materials pels participants, accessibilitat, resposta ràpida a les preguntes i visió de docent amb necessitats. Han fet comunitat.

Podeu veure la presentació aquí.

2. Organització de centres: funcionament, infraestructura i organització dels espais

De les paraules de Ramon Palau destaco:
No es poden generalitzar culpes sobre la manca de sensibilitat respecte a les TIC, de fet les persones que ocupen càrrecs directius són docents del propi centre. En funció del que fem ara amb els docents, tindrem després el reflex a la direcció.
La Direcció dels centres ha d’anar acompanyada…
Cal gestionar el temps amb eficàcia, no podem perdre’l amb reunions no operatives. La informació i la comunicació permeten avançar molta feina.
Ens ha posat dos exemples del seu centre: La intraweb, molt útil com a servei d’informació, fòrum i reserves d’espais, i l’experiència de comunicació amb les famílies mitjançant una webcam a l’aula de P3. Això genera confiança.

Podeu veure la presentació aquí.

El Marià Cano ens ha parlat d’icosistemes mot format a partir d’innovació i ecosistemes. Ens ha transmès que innovar vol dir generar idees noves que acaben produint resultats. Innovar és una necessitat.
Ens va parlar d’hibridació en el sentit de generar coses noves, d’autenticitat en el sentit de no enganyar al client, de teamdividualista en el sentit de treballar junts, de frontera en el sentit de mirar més enllà, d’efímer en el sentit de que la innovació és contínua, de capilaritat en el sentit de que la informació ha de fluir vertical i horitzontalment, de fracàs en el sentit de ser capaços d’admetre’l, de radical en el sentit de ser absolutament diferent i d’innovadors en el sentit de que si ho hi ha gent innovadora, no hi ha innovació. Cal protegir els innovadors.

Podeu veure la presentació aquí.

3. Programari lliure i educació: una garantia d’inclusió social i d’ajustament a la legalitat

El Francesc Busquets i el Xavier Belanche ens han fet entendre què hi ha al darrera del programari lliure, de com influeix en nosaltres i de com l’hem d’introduir a l’escola.
Han destacat quatre llibertats que ofereix: és lliure d’ús, adaptable, redistribuible i millorable.
Ens han parlat de la importància dels estàndards oberts i dels formats oberts posant exemples que hem patit a les escoles.
També han destacat la importància de la lluita contra còpies il·legals insistint en que cal transmetre-ho als nostres alumnes i de les llicències Creative Commons que permeten modificar i millorar el producte, és a dir, permeten la col·laboració. La Viquièdia és l’exemple més significatiu de formats oberts i continguts oberts.
Cal transmetre a les aules els valors ètics de col·laboració i participació, de llibertat, de seguretat, d’adaptabilitat, de millora, de transmissió, de fàcil manteniment i d’economia que comporta el programari lliure.
Han anunciat la posada en marxa d’un servei Moodle per a les escoles i d’un servidor de blogs, tot administrat des del Departament.

Podeu veure la presentació aquí.

4. D’una pedagogia que ja anem fent

La Lourdes Domènech ha afirmat que el nou model educatiu està en construcció encara que s’ha de tenir present que molts docents no volen canvis…
Ha definit les fases d’ús de les TIC com a fase inicial, combinada i integrada.
Hem de ser conscients que els projectes amb molts previsions d’èxit poden acabar en un gran fracàs.
Els Serveis Educatius han de ser facilitadors.
Ens ha plantejat uns criteris per a la creació de materials. Cal integrar-los en unitats de programació.
Tenim un problema: si no usem les tecnologies, no passa res i a més a més la formació és voluntària.
Cal un lideratge institucional, formació, equipaments, ajuts, el nou Decret no soluciona el problema. I cal un reconeixement professional.
S’ha de considerar la creació de la figura del formador acompanyant que estigui a l’aula per tal d’ajudar al docent.

Podeu veure la presentació aquí.

De les paraules d’Irene Martínez he subratllat que “fem en base al que ens han ensenyat“. Incorporem les tecnologies als mètodes tradicionals, o sigui, treballem igual.
La tecnologia sempre ha estat un gegant davant l’educació. Calen canvis d’ensenyament-aprenentatge i cal conèixer les eines o instruments.
Ha plantejat la pregunta “cal incorporar les TIC a l’educació?” amb dues afirmacions: les TIC requereixen un canvi metodològic i necessitem un canvi metodològic.
La formació en línia ha de situar el centre a l’aprenentatge. Amb Moodle s’ha obert un camí.
Però necessitem: formació, suport, infraestructures i materials didàctics.
I coincidint amb la Lourdes, cal reconeixement.

Podeu veure la presentació aquí.

5. Comunicació audiovisual: projectes i continguts

L’Albert Criado i el Pitu Martínez ens han presentat un cas ben real de convivència a l’escola de les TIC i els audiovisuals. Realment increïble però cert!
Desprès d’un acalorat diàleg es va arribar a la conclusió de que la solució està en les TAC.
Però… millor que ho veieu:

Acabada l’escenificació, ens han parlat de projectes importants:

• Canal Comunica
• edu3tv.cat
• xtecradio
• xtectv
• digital story telling

Hem pogut constatar deficiències en l’esquema, excés de continguts, manca de debat, etc. En prenem bona nota i us demanem disculpes. Alguna d’aquestes encara la podem alleugerir per via telemàtica.

Sigui com sigui, és un dia per a recordar, però també per a reflexionar i decidir.

zonatic

Comparteix-lo

Avui s’ha celebrat al Complex Educatiu de Tarragona, concretament a la Sala d’Actes de l’IES Pere Martell, la Jornada “Del SEMTIC a l’STAC”, adreçada a professionals dels Serveis Educatius de Catalunya. Gràcies a la Gerència del Complex i a la direcció de l’IES per les seves facilitats i col·laboració.

L’objectiu principal ha estat facilitar informacions que puguin ser d’utilitat per a l’organització dels Seminaris de dinamització de les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement. A la vegada, s’espera que sigui profitosa per garantir, mitjançant informació i relat d’experiències, la necessària coherència en la formació permanent del professorat de l’administració educativa catalana i en l’ús de recursos, sense afectar la necessària autonomia d’organització d’aquests seminaris de què gaudeixen els Serveis Educatius, per tal de fer efectiu l’acostament de la formació a la realitat dels centres docents.

Podeu veure el Programa de la Jornada aquí.
El Programa en format PDF

En primer lloc, gràcies a tots i a totes per participar a la Jornada, sigui com a organitzadors, ponents, assistents i autoritats.

Estem recopilant les presentacions dels diferents ponents. Quan les tinguem totes, les posarem al vostre abast.

Continuarà…

zonatic

Comparteix-lo

Howie DiBlasi, reconegut com a “Vocational Teacher of the Year” a l’Estat d’Arizona, ha elaborat diverses presentacions al voltant de la pregunta Did You Know? on fa una anàlisi de la situació de les tecnologies i la seva repercusió a l’educació.

Basant-se en estadístiques i constatacions, fa seves les paraules d’Alan November dient:

En som conscients?

Mireu la presentació:

zonatic

Comparteix-lo