Guida Al·lès va publicar al bloc Nosotros competentes/Nosaltres competents dues entrades de les que em permeto fer un remix, l’una és un complement de l’altra i, encara més, crec que no poden anar deslligades. Pensem-hi… Acabo d’arribar d’una formació intensiva sobre el Projecte 1×1 dirigida a professionals dels Serveis Educatius de Catalunya, molt bona experiència, i com han dit allí molts companys i companyes, l’entrada massiva d’ordinadors a les aules va molt més enllà de posar un ordinador sobre la taula…

La primera es refereix a la conferència "Educating World Citizens for the 21st Century" que Guida va veure al programa Redes, on es va fer el seguiment de les paraules d’educadors, científics i contemplatius sobre com educar ciutadans competents, compassius i implicats en un món complexe i interconnectat.

Linda Darling-Hammond, especialista en educació de la Universitat d’Stanford, incideix en la necessitat de canvis en la formació del professorat, en la necessitat de conèixer l’alumne en el seu context cultural, en implicar les famílies en el procés a més a més d’ampliar els seus coneixements sobre els continguts.

La segona, enllaça perfectament amb el Projecte 1×1. Marc Prensky, qui ja ens va aportar els conceptes "nadius digitals" i "immigrants digitals", ens envia un missatge sobre l’ús de la tecnologia i els llibres digitals a l’educació. Gràcies, Guida, per la traducció!

"En  la nova pedagogia els nois aprenen només amb l’orientació d’un mestre (una combinació entre l’aprenentatge centrat en l’alumne, l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge basat en casos, en què l’educador exerceix de guia que acompanya ….) En aquest sentit, el paper de la tecnologia a l’aula és servir de suport al nou paradigma, és a dir, el paper de la tecnologia ha de ser ajudar els alumnes a aprendre per si mateixos (amb l’orientació, evidentment dels seus mestres).

La tecnologia no ha de servir de suport a la vella pedagogia de la lliçó/classe magistral. De fet, quan els mestres utilitzen el vell paradigma explicatiu, el fet d’afegir-hi tecnologia fa més nosa que no pas servei."

Podeu consultar el document original.

La competència professional docent preocupa a molts governs i es treballa, des de diferents àmbits, com afrontar l’educació dels Aprenents del Nou Mil·lenni - New Millennium Learners (NML) -. Mireu NML Project de l’OCDE.

Comparteix-lo

"A veure si tenim sort i això dels llibres digitals ens funciona" és una frase que hem sentit aquest darrer mig any. Sort?. Com al vídeo, hi ha situacions en les que la sort juga un paper determinant. Però en el projecte 1×1 i llibres de text digitals no és qüestió de sort.  Marca un punt sense retorn, l’inici d’una nova etapa en la pràctica educativa que l’hem d’aprofitar com una oportunitat. Hem d’aconseguir que les tecnologies serveixin per a produir, crear, construir i no només com a simples eines de treball. Això depén, en bona part, del professorat però no exclusivament . Les tecnologies ens  permeten, també, que les famílies i l’entorn siguin fonts d’aprenentatge i s’impliquin en el procés.

Tenim, com a mínim, 10 motius per a ser optimistes i que cal aprofitar:

1. Recordeu allò de "… informàtica a l’aula, no aula d’informàtica". Aquest és el moment. Ara podrem emprar les tecnologies, de moment ordinadors portàtils, en el moment just, no caldrà reservar aules que, amb sort, hi podrem accedir un cop per setmana, en el millor dels casos.
2. És el moment de canvis metodològics, no només tecnològics. Fem que el fet d’aprendre sigui atractiu, adaptem-lo a les necessitats de l’alumne, aprenents del nou mil·leni, a tot allò que necessitarà per a exercir el seu paper de ciutadà del segle XXI. Fugim del tecnocentrisme, no caiguem en l’error de convertir la tecnologia en el centre de l’aprenentatge.
3. Aprofitem l’entrada massiva d’ordinadors al procés d’enesenyament-aprenentatge per a millorar l’alfabetisme informacional, visual i tecnològic dels alumnes, però sense oblidar el del professorat.
4. Mirem les infraestructures, els espais, l’arquitectura actual dels centres educatius. Es necessiten canvis. El projecte 1×1 és l’ingredient que mancava a la recepta del treball cooperatiu, per projectes, interdisciplinar, en definitiva, engrescador però en uns espais d’aprenentatge adequats.
5. És també el moment d’educar en treball per a la comunitat. Eduquem en l’ús de formats oberts, adaptables a l’entorn i transferibles. Per a tenir èxit, cal que tinguem presents les tecnologies emergents, no girar-los-hi l’esquena ni prohibir-ne l´ús a l’escola.
6. Imaginem una escola on el cost d’actualització de la major part de les aplicacions (programari) sigui zero? Una escola on les produccions d’alumnat i professorat estiguin disponibles a tothora i des de qualsevol lloc?  És el moment d’implementar i educar en l’ús de les aplicacions en línia, el núvol com a plataforma, la computació en núvol (cloud computing).
7. Aprofitem l’ocasió per a fer que les tecnologies juguin el seu paper, el d’ajudar i fer més fàcil la col·laboració i la cooperació i, per tant, la innovació.
8. Pot ser un bon moment, també, per a consolidar una xarxa de serveis distribuïts als centres educatius. Clar que això no depèn del professorat ni de l’alumnat…
9. El treball per competències té veritable sentit si va lligat a noves metodologies i el treball transversal, interdisciplinar. Fem que les tecnologies hi estiguin presents, però transparents. 
10. I aprofitem el moment per a implicar les famílies i l’entorn en el procés d’aprenentatge dels alumnes, fem que hi participin.

El decàleg simplement cita algunes possibilitats, també cal aprofundir en cadascun dels punts, però allò que és bàsic és educar en l’ús racional de les tecnologies, critic, segur, creatiu, en definitiva, innovador. 

Per a fer efectius alguns dels canvis necessitarem idees, referències, …  Aquí en deixo una petita mostra.

Del portal "Ideas to Inspire":

• "N" formes interessants d’usar Nintendo DS a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Nintendo Wii a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Google Docs a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Twitter a l’aula

"N" és una quantitat que va creixent.  N’hi ha unes quantes més…

Del ButlleTIC:

• "101 usos" creatius del portàtil de l’alumnat

Sobre l’ús dels mòbils a l’aula

• "Using mobile phones to learn"

Amb tots aquests avantatges ben segur que aconseguirem que la bola caigui a camp contrari. Hem de guanyar el match.

Comparteix-lo

Una de les frases que apareix al primer vídeo de sota permet explicar el títol d’aquesta entrada: "la vida es muy diferente de cómo era hace veinte años". Això és una evidència, malgrat no haver canviat prou en segons quins aspectes…

Començo per agafar la reflexió que Tíscar Lara planteja a partir de l’informe Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century dirigit per Henry Jenkins dins el projecte New Media Literacies:

Tot seguit sintetitza els aprenentatges que calen ser fomentats des dels espais educatius:

1. Joc. Capacitat d’experimentar amb la perifèria com una forma d’aprendre a resoldre problemes.
2. Representació. Habilitat per adoptar identitats alternatives amb l’objectiu d’improvisar i descobrir.
3. Simulació. Habilitat per interpretar i construir models dinàmics de processos del món real.
4. Apropiació. Habilitat per reinterpretar i remesclar contingut mediàtic.
5. Multitasca. Habilitat per examinar el propi entorn i centrar l’atenció quan es necessiti en els detalls significatius.
6. Pensament distribuït. Habilitat per interactuar de forma significativa amb eines que expandeixen les capacitats mentals.
7. Intel·ligència col·lectiva. Habilitat per a sumar coneixement i comparar les notes amb altres persones en funció d’un objectiu comú.
8. Judici. Habilitat per avaluar la fiabilitat i credibilitat de diferents fonts d’informació.
9. Navegació transmediàtica. Habilitat per a seguir el flux de les històries i la informació mitjançant diferents medis.
10. Treball en xarxa. Habilitat per a cercar, sintetitzar i disseminar informació.
11. Negociació. Habilitat per viatjar per comunitats diverses, percebent i respectant les múltiples perspectives i comprenent i seguint normes alternatives.

I cal afegir allò que hem d’aprofitar dels alumnes, un potencial molts cops oblidat i fins i tot reprimit: La creativitat. Mireu el vídeo que he trobat al bloc de la Irene Martínez :

I per acabar el "recull de premsa", del bloc de l’amic Jordi Jubany, a propòsit del seu article "De la xarxa social a l’eduxarxa" extrec:

"El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup."

Per tant, podríem compondre una llarga llista de temes pendents, però allò que cal tenir ben present respecte als nadius digitals, els nostres alumnes, és com a mínim:

Les destreses, habilitats, capacitats, en definitiva, competències que ja tenen adquirides quan van a escola

La curiositat per endinsar-se en espais desconeguts, de descobrir, de provar, d’investigar de manera autònoma

La necessitat de relacionar-se, però de maneres molt diverses i en espais molt diferents

La seva creativitat, com ja s’ha dit, també respecte a l’ús de les tecnologies

Des de http://www.boxoftricks.net ho resumeixen en aquesta presentació:

Tot plegat és un repte davant l’aconteixement prou anunciat de l’avaluació de la competència digital via PISA el proper més de maig…

Article original

I ara ve el dubte: Per fer possible que els alumnes adquireixin aquestes destreses lligades a la responsabilitat en l’ús de la Xarxa, estem preparats per aquest nou repte?

zonatic

Comparteix-lo