Invitat per l’ICE de la URV, vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica el concepte desconferència amb una mica d’esforç, la intervenció d’un expert,  la complicitat d’uns quants amics i amigues i l’ajut de les tecnologies enteses com a mitjà col·laboratiu i participatiu.

Assistir a una conferència o un altre esdeveniment acostuma a ser una experiència unidireccional: el presentador presenta, el públic escolta. Com a molt, al final es deixa un espai de temps limitat per a que el públic faci algunes preguntes…

El passat dijous, dia 17, però, l’ús de Twitter (així com altres eines complementàries) va significar la constatació de que una conferència pot ser una experiència participativa i, de fet, no es necessita estar present per a participar-hi activament.

L’objectiu de l’esdeveniment era veure com els mitjans socials es poden utilitzar per donar suport a l’aprenentatge. La xerrada girava al voltant dels Entorns Personals d’Aprenentatge (Personal Learning Environment PLE), concretant amb la Xarxa Personal d’Aprenentatge (Personal Learning Network PLN) com a claus de l’aprenentatge permanent del professorat i del treball a l’aula.

Per tant, vaig decidir fer ús de Twitter al llarg de tot l’esdeveniment, ja que és una eina molt fàcil d’utilitzar  i al mateix temps molt poderosa. A la invitació per a l’acte es va demanar als participants dur un dispositiu de connexió a Internet i disposar d’un compte a Twitter.

Les fonts per a organitzar la presentació participativa van ser:

- http://www.speakingaboutpresenting.com/twitter/present-twitter-backchannel-ebook/
- http://www.c4lpt.co.uk/140Learning/presentation.html
- http://www.c4lpt.co.uk/140Learning/backchannel.html
- http://pistachioconsulting.com/twitter-presentations/

De la primera, es pot obtenir el fitxer en PDF

Beneficis

Són diversos els avantatges que proporciona aquesta tècnica:

1. Ajuda els participants a centrar-se en el tema exposat
Twitter permet afegir la perspectiva personal sobre el que s’està presentant i incrementa el compromís, més enllà de "seure i escoltar"
2. El públic obté més contingut
Els participants, interns i externs, poden afegir explicacions, opinions i enllaços d’interès relacionats amb el contingut de la presentació.
3. Els oients poden fer consultes sobre la marxa
El públic no ha d’esperar-se per aclarir les coses que no entén. Pot "tuitejar" la seva pregunta i un altre membre de l’audiència pot facilitar la resposta.
4. El públic pot participar
El canal altern -backchannel- desdibuixa la línia entre el presentador i l’audiència. Ara tothom pot ser un participant actiu.
5. El públic pot innovar
A mesura que la presentació llença idees, els membres del públic poden enviar "tweets" (missatge a Twitter) i construir col·lectivament.
6. No cal estar present per a poder participar
A més a més de poder xerrar amb els participants físicament presents,  també es pot participar amb "tweets".
7. Connectar amb la gent
Els canals alterns -backchannel-  no tenen un nombre limitat de cadires. Tothom pot apuntar-s’hi. Permet connectar persones que, fins el moment de la presentació, eren desconegudes.

El procés

Tasques prèvies a l’esdeveniment

- Instal·lació del complement Autotweet a PowerPoint (també disponible per a Keynote) a partir de les instruccions de Timo Elliott disponibles a http://www.sapweb20.com/blog/powerpoint-twitter-tools/

- Concreció del canal altern -backchannel-. En aquest punt, suposant que els participants en viu a la presentació disposarien d’un compte a Twitter i assistirien amb un dispositiu de connexió a Internet, vaig extendre el canal enviant invitacions a la participació via Twitter a vint-i-cinc companys i companyes.

- En la preparació de l’espai on s’havia de desenvolupar l’acte es van disposar dues pantalles. En una anaven passant les diapositives de l’orador mentre que a l’altra apareixien els missatges de Twitter dels participants tant interns com externs i les inserides al PowerPoint amb el complement Autotweet.

- En aquesta ocasió vaig creure important comptar amb la intervenció en directe, via Skype, d’un expert en PLE-PLN extern. Per tant, calia instal·lar el programari i contactar amb l’expert per tal de concretar hora i el contingut de la seva intervenció.

- Creació de les preguntes, afirmacions i reflexions que havien de llençar-se a Twitter per mitjà de les "notes de l’orador" a mesura que la presentació anés avançant.

- Concreció de les etiquetes -hashtag- amb les que s’identificarien les intervencions via tweets. En aquest punt és convenient que, almenys una, sigui específica de la sessió. Vaig definir #iceurvpln com a especÌfica i #ple com a genèrica (ja existia).

- Confecció de la presentació inserint els "tweets" a les diapositives escollides.

- Publicació de la presentació (malgrat aquest cop no ho vaig fer) a http://slideshare.net. En aquests moments, ja hi és, la podeu veure més avall.

El moment de l’acte

Vaig començar presentant el mapa tipus d’una desconferència, elements que hi intervenen i dinàmica de funcionament.

Mapa d’una desconferència amb Twitter:

Els trets bàsics eren:

-  Comunicació dels "hashtags" de l’acte.
-  Intervenció d’un expert extern.
-  Informació sobre l’ús de Twitter per part de l’orador, dels participants presents i externs, amb l’objectiu de ser un esdeveniment social participatiu on tothom podria manifestar els seus pensaments, idees i informacions complementàries.
-  Informació de la tasca final post-acte, consistent en la generació d’un document amb la relació de missatges -tweets- de tots els participants.

La presentació es va desenvolupar amb normalitat, els "tweets" de l’orador inserits al PowerPoint anaven apareixent a la pantalla secundària, així com també els que generaven els participants presents i externs, degudament etiquetats amb #iceurvpln i #ple. El servei que vaig escollir per a fer de pannell de "tweets" va ser http://www.anothertweetonthewall.com/. En aquest punt cal dir que es feia necessari un espai de temps per a comentar aquells missatges que ho requerien. Per fer-ho també cal concretar, prèviament, quin dels participants pot fer de moderador del canal altern -backchannel-.

Com estava previst, es va incorporar a la xerrada via Skype, com a valor afegit, un expert extern. Vam podem comptar amb les paraules del Dr Jordi Adell a qui vull agrair des d’aquí la seva valuosa participació, totalment desinteressada.

Malgrat la manca de dispositius amb connexió a Internet per part de la majoria d’assistents, es va poder demostrar el potencial de Twitter per a l’aprenentatge, com a instrument per a:

- Mantenir-se al dia amb companys i notícies professionals
- Resoldre dubtes i problemes
- Construir cooperativament
- L’aprenentatge sincrònic
- Posar en pràctica el micro-learning
- Sondejar i retroalimentar

En definitiva, per a compartir i afavorir l’aprenentatge permanent (LLL - LifeLong Learning).

Agraeixo, també, la participació activa dels companys i companyes que apareixen al document final (més avall) i la presència dels amics Artur -@ArturTallada-, Marià -@mcanosan-, Xavier @xavierrosell i Carles Pinar que van fer més de 100 Km per a participar-hi presencialment.

Un bon complement, que no vaig incorporar, hagués estat difondre l’acte via streaming, per exemple amb USTREAM.

També és interessant l’opció de llençar preguntes i que el públic, local i remot, voti via Twitter, o altres sistemes, escollint l’opció desitjada. Ho explica amb detall Timo Elliott a http://www.sapweb20.com/blog/powerpoint-twitter-tools/

Tasques posteriors

Un cop finalitzat l’esdeveniment el debat pot continuar, no obstant he creat un fitxer PDF amb el servei Tweetdoc de tota l’activitat a Twitter.

El document final el podeu consultar a http://www.scribd.com/doc/33190936/Trobada-de-Professorat-Formador-de-l-ICE-URV-Tweets

Com a resum vull remarcar que es va poder comprovar la potència de Twitter per ajudar a crear un esdeveniment social, participatiu i d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquí us deixo la presentació, elaborada col·laborativament amb Juanmi Muñoz @mudejarico:

Comparteix-lo

Comparteix-lo

"A veure si tenim sort i això dels llibres digitals ens funciona" és una frase que hem sentit aquest darrer mig any. Sort?. Com al vídeo, hi ha situacions en les que la sort juga un paper determinant. Però en el projecte 1×1 i llibres de text digitals no és qüestió de sort.  Marca un punt sense retorn, l’inici d’una nova etapa en la pràctica educativa que l’hem d’aprofitar com una oportunitat. Hem d’aconseguir que les tecnologies serveixin per a produir, crear, construir i no només com a simples eines de treball. Això depén, en bona part, del professorat però no exclusivament . Les tecnologies ens  permeten, també, que les famílies i l’entorn siguin fonts d’aprenentatge i s’impliquin en el procés.

Tenim, com a mínim, 10 motius per a ser optimistes i que cal aprofitar:

1. Recordeu allò de "… informàtica a l’aula, no aula d’informàtica". Aquest és el moment. Ara podrem emprar les tecnologies, de moment ordinadors portàtils, en el moment just, no caldrà reservar aules que, amb sort, hi podrem accedir un cop per setmana, en el millor dels casos.
2. És el moment de canvis metodològics, no només tecnològics. Fem que el fet d’aprendre sigui atractiu, adaptem-lo a les necessitats de l’alumne, aprenents del nou mil·leni, a tot allò que necessitarà per a exercir el seu paper de ciutadà del segle XXI. Fugim del tecnocentrisme, no caiguem en l’error de convertir la tecnologia en el centre de l’aprenentatge.
3. Aprofitem l’entrada massiva d’ordinadors al procés d’enesenyament-aprenentatge per a millorar l’alfabetisme informacional, visual i tecnològic dels alumnes, però sense oblidar el del professorat.
4. Mirem les infraestructures, els espais, l’arquitectura actual dels centres educatius. Es necessiten canvis. El projecte 1×1 és l’ingredient que mancava a la recepta del treball cooperatiu, per projectes, interdisciplinar, en definitiva, engrescador però en uns espais d’aprenentatge adequats.
5. És també el moment d’educar en treball per a la comunitat. Eduquem en l’ús de formats oberts, adaptables a l’entorn i transferibles. Per a tenir èxit, cal que tinguem presents les tecnologies emergents, no girar-los-hi l’esquena ni prohibir-ne l´ús a l’escola.
6. Imaginem una escola on el cost d’actualització de la major part de les aplicacions (programari) sigui zero? Una escola on les produccions d’alumnat i professorat estiguin disponibles a tothora i des de qualsevol lloc?  És el moment d’implementar i educar en l’ús de les aplicacions en línia, el núvol com a plataforma, la computació en núvol (cloud computing).
7. Aprofitem l’ocasió per a fer que les tecnologies juguin el seu paper, el d’ajudar i fer més fàcil la col·laboració i la cooperació i, per tant, la innovació.
8. Pot ser un bon moment, també, per a consolidar una xarxa de serveis distribuïts als centres educatius. Clar que això no depèn del professorat ni de l’alumnat…
9. El treball per competències té veritable sentit si va lligat a noves metodologies i el treball transversal, interdisciplinar. Fem que les tecnologies hi estiguin presents, però transparents. 
10. I aprofitem el moment per a implicar les famílies i l’entorn en el procés d’aprenentatge dels alumnes, fem que hi participin.

El decàleg simplement cita algunes possibilitats, també cal aprofundir en cadascun dels punts, però allò que és bàsic és educar en l’ús racional de les tecnologies, critic, segur, creatiu, en definitiva, innovador. 

Per a fer efectius alguns dels canvis necessitarem idees, referències, …  Aquí en deixo una petita mostra.

Del portal "Ideas to Inspire":

• "N" formes interessants d’usar Nintendo DS a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Nintendo Wii a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Google Docs a l’aula
• "N" formes interessants d’usar Twitter a l’aula

"N" és una quantitat que va creixent.  N’hi ha unes quantes més…

Del ButlleTIC:

• "101 usos" creatius del portàtil de l’alumnat

Sobre l’ús dels mòbils a l’aula

• "Using mobile phones to learn"

Amb tots aquests avantatges ben segur que aconseguirem que la bola caigui a camp contrari. Hem de guanyar el match.

Comparteix-lo

No és que enmig de les festes se celebri cap "setmana de les xarxes socials", es tracta de la setmana anterior. Tampoc és que la setmana anterior fos la setmana dedicada a aquests serveis socials. Sabeu allò que ens passa de vegades quan en un mateix moment (minut, dia, setmana…) ens arriben informacions relacionades amb el mateix tema? Em recorda una mica a allò que ens passa amb els viatges: l’any que toca visitar Praga, tothom cap a Praga (inclòs l’autor).

Bé, després de la ironia, anem per feina. Coincideix que, en un moment, accedeixo a 3 informacions relacionades a l´ús de les xarxes socials a l’educació i, com que crec que són interessants, simplement les enumero:

• Comença amb l’entrada que veig al Butlletic:  "Facebook, MySapce,… i Tuenti". Es tracta d’una col·lecció d’articles, aquest n’és el primer, sobre les xarxes socials amb més usuaris i les seves possibilitats a la pràctica educativa.
• La segona la veig a la xarxa social Amicus, on l’Azu Vázquez publica un vídeo elaborat per alumnes del "Proyecto Facebook". El poso sota…
• I la tercera ja la podeu imaginar… arribo al "Proyecto Facebook". Un espai de treball i d’investigació que defineixen amb aquestes paraules introductòries: "Durante el año 2009 la Cátedra de Procesamiento de Datos… en la Lic. en Ciencias de la Comunicación (Universidad de Buenos Aires), desarrollará un trabajo colaborativo en todas sus comisiones, analizando, implementado y testeando una herramienta de creación social que de por resultado un producto final audiovisual. El propio sitio/software social/herramienta colaborativa Facebook será al mismo tiempo objeto y sujeto de análisis."  Un estudi que ens pot aportar moltes idees sobre l’ús de les xarxes socials com a elements de treball, aprenentatge i creació col·lectiva…

Comparteix-lo

 Amb aquesta setència, Google presenta el seu nou servei: Google Wave. En aquest mateix bloc ja es va anunciar la presentació de Wave. En aquell moment, el servei no estava encara en producció, però ja es veia que les possibilitats col·laboratives serien notablement importants.

Però, quines són les deficiències del correu electrònic, tot i que depenen del servei de lectura de correu que usem? En citem algunes, sempre generalitzant:

• No es pot seguir el fil d’una conversa entre dues o més persones. Això provoca que hem de col·leccionar missatges de correu per tal de seguir l’històric d’intervencions. Hem de tornar enrere a cercar el missatge original.
• No es fàcil i, en molts casos, impossible inserir elements multimèdia (vídeo, mapes, foto-presentacions) en el cos dels missatges. Menys encara si ho volem fer arrossegant des de l’escriptori del nostre ordinador.
• No podem tabular les diferents intervencions dins el cos del correu. Això és útil per veure què diu cadascú si podem usar el mateix missatge per anar contestant.
• No és fàcil contestar a una persona individualment dins d’un correu on intervenen diferents usuaris.
• El fitxers que podem adjuntar no queden visibles en el fil de la conversa.

Tot això que al correu electrònic li manca, Wave ho inclou  en un únic lloc, una ona. Una ona per a cada grup de treball, per exemple.  Aquí en teniu una definició: http://en.wikipedia.org/wiki/Google_Wave

En aquesta llista de reproducció teniu 3 vídeos explicatius:

Quant a l’ús a l’educació, que és el que ens interessa, hi ha opinions diverses:

• Dolors Reig
• Nuevas Tecnologías para la educación
• O’Reilly Radar
• ReadWriteWeb
• David Hopkins
• MyCollegesandCareers
• eSchoolNews

Però, si passem a l’acció, obtenim un bon ESCENARI com a situació d’aprenentatge:

http://net.educause.edu/ir/library/pdf/ELI7055.pdf

I ja per a finalitzar…

• El bloc oficial de Wave
• The Complete Guide to Google Wave

Bé, un servei col·laboratiu amb visió de futur, però en fase de proves… i al núvol. Però de "núvols" ja en parlarem un altre dia…

zonatic

Comparteix-lo

Com diu el titular de lamalla.cat, TarracoWiki comença a caminar.  Un camí ben traçat per on caminaran, en una fase incial, els centres educatius de la ciutat de Tarragona que hi vulguin participar acompanyats per la Xarxa de Telecentres de Tarragona i el Servei Educatiu del Tarragonès.  Ahir es va signar l’Acord de Col·laboració entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació i es va presentar als centres.

El pla de treball marca una primera fase dedicada al treball amb escoles i instituts de la ciutat i, a partir del mes de febrer de 2010, l’apertura a la ciutadania.

Anteriorment ja ne’m parlat en aquest bloc, fent èmfasi en els valors pedagògics del treball cooperatiu amb wikis.

Comparteix-lo

  A hores d’ara, segurament ja no cal definir què és un o una wiki, amb un exemple n’hi ha prou. No obstant això, podem llegir una definició. Però centrem-nos en la vessant educativa dels wikis. 

Sobre què ens aporten, Jordi Adell a  "Wikis en educación" i Jordi Vivancos a "Pedagogia dels wikis" ens en fan una bona aproximació. En aquest mateix bloc, disposeu d’una pàgina dedicada als eduwikis.

I a propòsit del paper que juguen els wikis a l’educació, eLearning Papers nº 15, publicat per elearningeuropa.info, ens presenta exemples i experiències al voltant de la "nova generació d’aprenentatge" i les "noves formes d’aprendre".  Un panorama, diuen, format per una nova sèrie d’eines TIC, aplicacions informàtices socials (Web 2.0 i Learning 2.0), possibilitats d’aprenentatge mòbils i basades en jocs, diferents de les que hem tingut fins ara.  I segueix, definint l’aprenentatge actual i futur de la societat basada en coneixement digital, com un aprenentatge més horitzontal i obert, tot considerant els alumnes com a col·laboradors actius.

Continua, afirmant que aquesta situació generarà nous reptes, entre els quals destaquen:

• la importància de les capacitats transversals com aprendre a aprendre, la creativitat, la innovació i la col·laboració, de cara el futur laboral
• el nou paper del professor
• el valor creixent de l’aprenentatge informal
• les alternatives per a avaluar i certificar el coneixement tàcit
• i les capacitats adquirides per l’experiència

Una de les experiències incloses en aquesta edició fa referència al wiki com a centre d’operacions en un entorn d’aprenentatge 2.0 (altrament dit PLE -Personal Learning Environment-). L’experiència completa està a http://www.elearningeuropa.info/files/media/media19743.pdf

Afirma, finalment, que els centres educatius , entitats i responsables polítics han de prendre les mesures necessàries, quan abans millor, per a facilitar aquestes noves formes d’aprendre i garantir l’adquisició de capacitats clau. En aquest sentit és on entronca el projecte TarracoWIKI.

TarracoWIKI neix amb objectius clars, però, segurament, el que destaca és la voluntat de fer protagonistes les escoles de Tarragona i per tant, els alumnes. El passat 15 de juliol es va presentar el projecte en roda de premsa, remarcant TarracoWIKI com experiència pionera, no com a enciclopèdia virtual de ciutat, pionera en col·laboració entre dues institucions: l’Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Educació. 

L’Àrea de Societat de la Informació per mitjà de la Xarxa de Telecentres prepararan materials didàctics sobre com pujar/editar continguts i com categoritzar els diferents articles ja existents i els nous. Es duran a terme diverses sessions formatives a les pròpies escoles.

Els Serveis Educatius del Tarragonès del Departament d’Educació seran els encarregats d’elaborar una Guia Didàctica d’aplicació directa a l’aula. 

L’activitat quedarà emmarcada dins els aprenentatges curriculars. Per tant, comporta establir un sistema d’avaluació del treball realitzat pels alumnes.  


En una primera fase, només podran contribuir col·laboradors, grups de treball que es creïn en les escoles arran de la col·laboració amb el Departament d’Educació o bé grups d’alumnes dels telecentres que participin en activitats guiades o càpsules destinades a la TarracoWiki. 

Un cop la TarracoWiki tingui un determinat número d’articles, s’obriria per a que tothom hi pugui contribuir.

En el document-resum, entregat a la roda de premsa, disposeu de tota la informació del projecte, metodologia i cronograma.

TarracoWiki neix com a projecte de ciutat, però també per a fer costat a les "noves formes d’aprendre" i als projectes col·laboratius de construcció de coneixement.

Comparteix-lo

Des del CEIP Mediterrani de Tarragona, la Cristina Ximenis ens apropa a una manera diferent de fer pòsters: Glogster

Es tracta d’un servei en línia que ens permet fer cartells, però afegint la facilitat d’inserirt vídeo i àudio. Disposa d’una galeria de gràfics, però els usuaris poden pujar les seves pròpies imatges i els elements multimèdia. A més a més, els usuaris poden gravar vídeo i àudio directament en el lloc.

Glogster també ofereix eduglogs i té alguns exemples del treball d’estudiants. Proveu-ho, us agradarà.

Creació de cartells com a resum d’actes i celebracions, treballs de cerca sobre centres d’interès, anuncis d’esdeveniments, presentació d’informacions…

Comparteix-lo

La imatge diu molt del nou servei. Google Wave es va presentar el passat 28 de maig i, com diu Frederic Lardinoi, Google reinventa el correu electrònic. Però podem anar una mica més enllà i dir que Google reinventa els serveis de comunicació i edició col·laborativa.

Una ona (wave) és una conversa i, a la vegada, un document on els usuaris es comuniquen i treballen plegats, col·laborativament, amb formats de text enriquits, imatges, vídeos, mapes i quelcom més. És a dir, Wave no és un servei de correu electrònic, ni un wiki, ni un bloc, ni un servei de vídeo, ni de fotografies, ni de mapes, ni una xarxa social. És un sistema de comunicació que pot integrar tots aquests serveis i alguns més…

Els usuaris poden crear ‘ones’, afegir-hi documents i col·laboradors. A més a més de text, Wave incorpora també funcions de missatgeria instantània. D’aquesta forma les aportacions dels usuaris apareixen immediatament a les ‘ones’ de tots els participants. Les funcions de xarxa social i micro-blogging complementen el servei. Amb tot, Wave pot esdevenir la plataforma idònia per integrar missatges curts amb generació de continguts estables, és a dir, unir converves amb documents.

Aquí ens ho expliquen:

Alguns elements destacables:

• Les ‘ones’ poder ser obertes o tancades
• Podem reproduir les converses de forma seqüencial per seguir el fil i veure què va dir cada usuari en cada moment
• Podem seguir la conversa al final d’una intervenció o bé enllaçar-la a partir d’una paraula concreta
• Fins a 15 usuaris poden participar en una ‘ona’
• I, finalment, un element important: funciona amb el navegador.

De moment, Wave comença a caminar via desenvolupadors. Google posa a disposició un seguit d’APIs que permeten integrar Wave en altres llocs web per tal d’incrementar la vessant social i col·laborativa. Una d’elles és "Twitter extension".

Ús a l’aula: Moltes de les activitats que ara es fan per separat (bloc, wiki, correu, missatgeria curta, foto, vídeo, xat, …) es podran fer realitat des d’un únic servei.

zonatic

Comparteix-lo

El dissabte 30 de maig a Tarragona organitzada pels Serveis Educatius del Tarragonès, l’ICE de la URV, el Departament de Pedagogia de la URV, el Servei de Recursos Educatius de la URV i un grup de docents catalans d’educació infantil, primària i secundària se celebra la 2a Trobada d’Educadors Blocaires.

Informació i inscripcions: http://educadorsblocaires2009.wikispaces.com/

Aquesta trobada és la continuació natural de la 1a Trobada d’Educadors Blocaires que tingué lloc el dissabte 17 de maig de 2008 a Callús (Bages), organitzada per un grup de docents catalans a propòsit del 10è aniversari de Lacenet.

La Trobada està plantejada de forma absolutament transversal perquè ens guien dos propòsits.

En primer lloc, posar cara als amics que tenen blocs i conèixer-nos: "Així, tu ets XXX? Doncs llegeixo el teu bloc i m’interessa!".

En segon lloc, volem parlar d’educació i d’escola. Els nostres blocs són una eina per aprendre i conversar, però no volem fer d’aquest encontre una trobada tècnica on explicar com es fa aquesta o aquella cosa. El tema és l’educació, però no volem oferir un discurs d’algun expert, volem parlar i debatre entre nosaltres. Per això hem organitzat una trobada en forma de tallers d’anàlisi i propostes educatives en els quals els organitzadors tractarem de fer possible aquest intercanvi de forma eficaç. Els grups de debat seran transversals i tothom tindrà l’oportunitat d’expressar el seu parer.

La inscripció no comporta cap despesa per part dels assistents.

Us hi esperem!

Comparteix-lo