Moltes mercès per la desconferència que per a mi ha suposat un abans i un després en la meva organització i enfocament de la qüestió TAC, tant a nivell personal com professional. Abans era una constel.lació de qüestions inconnexes i ara és un PLE.

Volia aprofitar per demanar-te si podries facilitar-me el títol de l’article d’en Carles Monereo al qual et vas referir en parlar de la manca de suport emocional que té el professorat quan s’enfronta als canvis, especialment, davant de la qüestió TAC.

Crec en la col·laboració, en la construcció col·lectiva, en la participació, en compartir i penso que hi ha moltes conferències en les que hem d’escoltar però en altres la implicació dels “oients” és molt important.
El tema de l’èxit quant a la participació, de moment, deixem-ho per un altre moment Intervenen molts factors… No deixis d’intentar-ho!
Si més no, intentem donar mostres de com es poden fer les coses. Potser nosaltres no tindrem èxit, però qui ens diu que algun/a dels participants no en pugui tenir?

xavier

Carmina

Gràcies per compartir aquesta experiència, però sobretot per compartir el procés i les eines per a construir-la.