La computació en núvol (cloud computing) és una paraula de moda.
Es refereix a un sistema informàtic en el qual les tasques s’assignen per mitjà d’una combinació de connexions, serveis i programari a través d’una xarxa. El treball amb aplicacions en aquest nivell permet als usuaris la ubiqüitat. 
A més a més de poder disposar de la informació a qualsevol hora i en qualsevol lloc, la computació en núvol permet també disposar d’una gran infraestructura sense haver d’implementar-la ni mantenir-la, d’ajustar els recursos a les necessitats, de disposar del programari sempre actualitzat (manteniment zero), de la compatibilitat entre sistemes i, per si tot això fos poc, la reducció del nombre de components de maquinari redueix costos d’energia pel funcionament i la refrigeració i la reducció d’emissions de diòxid de carboni.

Què necessitem per treballar al núvol?  Realment poc: un dispositiu que ens connecti a la Xarxa. No calen grans inversions en disc, la informació la tenim al núvol.

Clar que tot no és de color rosa. "El riesgo es que ‘la nube’ acumula datos de sus usuarios, alertan los expertos", "¿Quién es el dueño de lo que se crea en el nuevo entorno?", "Que toda la información personal y las creaciones propias (textuales, fotográficas, etcétera) estén alojadas en un espacio virtual fuera del control del usuario plantea dudas importantes". Aquests interrogants juntament amb arguments favorables podem llegir-los a www.elpais.com

Com sempre, Google ens ho explica d’una forma fàcil:

Comparteix-lo