Una de les frases que apareix al primer vídeo de sota permet explicar el títol d’aquesta entrada: "la vida es muy diferente de cómo era hace veinte años". Això és una evidència, malgrat no haver canviat prou en segons quins aspectes…

Començo per agafar la reflexió que Tíscar Lara planteja a partir de l’informe Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century dirigit per Henry Jenkins dins el projecte New Media Literacies:

Tot seguit sintetitza els aprenentatges que calen ser fomentats des dels espais educatius:

1. Joc. Capacitat d’experimentar amb la perifèria com una forma d’aprendre a resoldre problemes.
2. Representació. Habilitat per adoptar identitats alternatives amb l’objectiu d’improvisar i descobrir.
3. Simulació. Habilitat per interpretar i construir models dinàmics de processos del món real.
4. Apropiació. Habilitat per reinterpretar i remesclar contingut mediàtic.
5. Multitasca. Habilitat per examinar el propi entorn i centrar l’atenció quan es necessiti en els detalls significatius.
6. Pensament distribuït. Habilitat per interactuar de forma significativa amb eines que expandeixen les capacitats mentals.
7. Intel·ligència col·lectiva. Habilitat per a sumar coneixement i comparar les notes amb altres persones en funció d’un objectiu comú.
8. Judici. Habilitat per avaluar la fiabilitat i credibilitat de diferents fonts d’informació.
9. Navegació transmediàtica. Habilitat per a seguir el flux de les històries i la informació mitjançant diferents medis.
10. Treball en xarxa. Habilitat per a cercar, sintetitzar i disseminar informació.
11. Negociació. Habilitat per viatjar per comunitats diverses, percebent i respectant les múltiples perspectives i comprenent i seguint normes alternatives.

I cal afegir allò que hem d’aprofitar dels alumnes, un potencial molts cops oblidat i fins i tot reprimit: La creativitat. Mireu el vídeo que he trobat al bloc de la Irene Martínez :

I per acabar el "recull de premsa", del bloc de l’amic Jordi Jubany, a propòsit del seu article "De la xarxa social a l’eduxarxa" extrec:

"El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup."

Per tant, podríem compondre una llarga llista de temes pendents, però allò que cal tenir ben present respecte als nadius digitals, els nostres alumnes, és com a mínim:

Les destreses, habilitats, capacitats, en definitiva, competències que ja tenen adquirides quan van a escola

La curiositat per endinsar-se en espais desconeguts, de descobrir, de provar, d’investigar de manera autònoma

La necessitat de relacionar-se, però de maneres molt diverses i en espais molt diferents

La seva creativitat, com ja s’ha dit, també respecte a l’ús de les tecnologies

Des de http://www.boxoftricks.net ho resumeixen en aquesta presentació:

Tot plegat és un repte davant l’aconteixement prou anunciat de l’avaluació de la competència digital via PISA el proper més de maig…

Article original

I ara ve el dubte: Per fer possible que els alumnes adquireixin aquestes destreses lligades a la responsabilitat en l’ús de la Xarxa, estem preparats per aquest nou repte?

zonatic

Comparteix-lo