Emprant el mateix servei Glogster, Cristina Ximenis de l’Escola Mediterrani de Tarragona m’ha enviat el cartell on s’explica el seu funcionament pas a pas.

URL: http://pasapas.glogster.com/glogster-pas-a-pas-9032/

Al bloc de l’Escola trobareu més composicions: http://blocs.xtec.cat/ceipmediterranicampclar

Gràcies per compartir-ho, Cristina!

Comparteix-lo

Invitat per l’ICE de la URV, vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica el concepte desconferència amb una mica d’esforç, la intervenció d’un expert,  la complicitat d’uns quants amics i amigues i l’ajut de les tecnologies enteses com a mitjà col·laboratiu i participatiu.

Assistir a una conferència o un altre esdeveniment acostuma a ser una experiència unidireccional: el presentador presenta, el públic escolta. Com a molt, al final es deixa un espai de temps limitat per a que el públic faci algunes preguntes…

El passat dijous, dia 17, però, l’ús de Twitter (així com altres eines complementàries) va significar la constatació de que una conferència pot ser una experiència participativa i, de fet, no es necessita estar present per a participar-hi activament.

L’objectiu de l’esdeveniment era veure com els mitjans socials es poden utilitzar per donar suport a l’aprenentatge. La xerrada girava al voltant dels Entorns Personals d’Aprenentatge (Personal Learning Environment PLE), concretant amb la Xarxa Personal d’Aprenentatge (Personal Learning Network PLN) com a claus de l’aprenentatge permanent del professorat i del treball a l’aula.

Per tant, vaig decidir fer ús de Twitter al llarg de tot l’esdeveniment, ja que és una eina molt fàcil d’utilitzar  i al mateix temps molt poderosa. A la invitació per a l’acte es va demanar als participants dur un dispositiu de connexió a Internet i disposar d’un compte a Twitter.

Les fonts per a organitzar la presentació participativa van ser:

- http://www.speakingaboutpresenting.com/twitter/present-twitter-backchannel-ebook/
- http://www.c4lpt.co.uk/140Learning/presentation.html
- http://www.c4lpt.co.uk/140Learning/backchannel.html
- http://pistachioconsulting.com/twitter-presentations/

De la primera, es pot obtenir el fitxer en PDF

Beneficis

Són diversos els avantatges que proporciona aquesta tècnica:

1. Ajuda els participants a centrar-se en el tema exposat
Twitter permet afegir la perspectiva personal sobre el que s’està presentant i incrementa el compromís, més enllà de "seure i escoltar"
2. El públic obté més contingut
Els participants, interns i externs, poden afegir explicacions, opinions i enllaços d’interès relacionats amb el contingut de la presentació.
3. Els oients poden fer consultes sobre la marxa
El públic no ha d’esperar-se per aclarir les coses que no entén. Pot "tuitejar" la seva pregunta i un altre membre de l’audiència pot facilitar la resposta.
4. El públic pot participar
El canal altern -backchannel- desdibuixa la línia entre el presentador i l’audiència. Ara tothom pot ser un participant actiu.
5. El públic pot innovar
A mesura que la presentació llença idees, els membres del públic poden enviar "tweets" (missatge a Twitter) i construir col·lectivament.
6. No cal estar present per a poder participar
A més a més de poder xerrar amb els participants físicament presents,  també es pot participar amb "tweets".
7. Connectar amb la gent
Els canals alterns -backchannel-  no tenen un nombre limitat de cadires. Tothom pot apuntar-s’hi. Permet connectar persones que, fins el moment de la presentació, eren desconegudes.

El procés

Tasques prèvies a l’esdeveniment

- Instal·lació del complement Autotweet a PowerPoint (també disponible per a Keynote) a partir de les instruccions de Timo Elliott disponibles a http://www.sapweb20.com/blog/powerpoint-twitter-tools/

- Concreció del canal altern -backchannel-. En aquest punt, suposant que els participants en viu a la presentació disposarien d’un compte a Twitter i assistirien amb un dispositiu de connexió a Internet, vaig extendre el canal enviant invitacions a la participació via Twitter a vint-i-cinc companys i companyes.

- En la preparació de l’espai on s’havia de desenvolupar l’acte es van disposar dues pantalles. En una anaven passant les diapositives de l’orador mentre que a l’altra apareixien els missatges de Twitter dels participants tant interns com externs i les inserides al PowerPoint amb el complement Autotweet.

- En aquesta ocasió vaig creure important comptar amb la intervenció en directe, via Skype, d’un expert en PLE-PLN extern. Per tant, calia instal·lar el programari i contactar amb l’expert per tal de concretar hora i el contingut de la seva intervenció.

- Creació de les preguntes, afirmacions i reflexions que havien de llençar-se a Twitter per mitjà de les "notes de l’orador" a mesura que la presentació anés avançant.

- Concreció de les etiquetes -hashtag- amb les que s’identificarien les intervencions via tweets. En aquest punt és convenient que, almenys una, sigui específica de la sessió. Vaig definir #iceurvpln com a especÌfica i #ple com a genèrica (ja existia).

- Confecció de la presentació inserint els "tweets" a les diapositives escollides.

- Publicació de la presentació (malgrat aquest cop no ho vaig fer) a http://slideshare.net. En aquests moments, ja hi és, la podeu veure més avall.

El moment de l’acte

Vaig començar presentant el mapa tipus d’una desconferència, elements que hi intervenen i dinàmica de funcionament.

Mapa d’una desconferència amb Twitter:

Els trets bàsics eren:

-  Comunicació dels "hashtags" de l’acte.
-  Intervenció d’un expert extern.
-  Informació sobre l’ús de Twitter per part de l’orador, dels participants presents i externs, amb l’objectiu de ser un esdeveniment social participatiu on tothom podria manifestar els seus pensaments, idees i informacions complementàries.
-  Informació de la tasca final post-acte, consistent en la generació d’un document amb la relació de missatges -tweets- de tots els participants.

La presentació es va desenvolupar amb normalitat, els "tweets" de l’orador inserits al PowerPoint anaven apareixent a la pantalla secundària, així com també els que generaven els participants presents i externs, degudament etiquetats amb #iceurvpln i #ple. El servei que vaig escollir per a fer de pannell de "tweets" va ser http://www.anothertweetonthewall.com/. En aquest punt cal dir que es feia necessari un espai de temps per a comentar aquells missatges que ho requerien. Per fer-ho també cal concretar, prèviament, quin dels participants pot fer de moderador del canal altern -backchannel-.

Com estava previst, es va incorporar a la xerrada via Skype, com a valor afegit, un expert extern. Vam podem comptar amb les paraules del Dr Jordi Adell a qui vull agrair des d’aquí la seva valuosa participació, totalment desinteressada.

Malgrat la manca de dispositius amb connexió a Internet per part de la majoria d’assistents, es va poder demostrar el potencial de Twitter per a l’aprenentatge, com a instrument per a:

- Mantenir-se al dia amb companys i notícies professionals
- Resoldre dubtes i problemes
- Construir cooperativament
- L’aprenentatge sincrònic
- Posar en pràctica el micro-learning
- Sondejar i retroalimentar

En definitiva, per a compartir i afavorir l’aprenentatge permanent (LLL - LifeLong Learning).

Agraeixo, també, la participació activa dels companys i companyes que apareixen al document final (més avall) i la presència dels amics Artur -@ArturTallada-, Marià -@mcanosan-, Xavier @xavierrosell i Carles Pinar que van fer més de 100 Km per a participar-hi presencialment.

Un bon complement, que no vaig incorporar, hagués estat difondre l’acte via streaming, per exemple amb USTREAM.

També és interessant l’opció de llençar preguntes i que el públic, local i remot, voti via Twitter, o altres sistemes, escollint l’opció desitjada. Ho explica amb detall Timo Elliott a http://www.sapweb20.com/blog/powerpoint-twitter-tools/

Tasques posteriors

Un cop finalitzat l’esdeveniment el debat pot continuar, no obstant he creat un fitxer PDF amb el servei Tweetdoc de tota l’activitat a Twitter.

El document final el podeu consultar a http://www.scribd.com/doc/33190936/Trobada-de-Professorat-Formador-de-l-ICE-URV-Tweets

Com a resum vull remarcar que es va poder comprovar la potència de Twitter per ajudar a crear un esdeveniment social, participatiu i d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquí us deixo la presentació, elaborada col·laborativament amb Juanmi Muñoz @mudejarico:

Comparteix-lo

Lloc: http://www.ciberespiral.org/eee10/index.html

Juan Miguel Muñoz, President d’Espiral ens diu:

"En aquesta edició trobareu cursos ja clàssics però molt sol·licitats i propers a la realitat i al dia a dia a les aules com “Serveis Google aplicats a l’educació”, “Moodle Avançat” o “Fem servir l’ordinador per l’escola inclusiva”.

Jo, com a president, i la Junta directiva en nom de l’associació Espiral, us donem la benvinguda a la nostra trobada a través de l’Escola d’Estiu d’Espiral 2010."

Aire fresc!

Comparteix-lo

Arranquem amb la 2a edició del MicroTallersTAC d’aques curs. Val a dir que la 1a edició, de la que ja es va informar en aquest bloc, va tenir un èxit relatiu. Relatiu no pas per la quantitat de docents que hi van assistir, però sí relatiu en funció de les espectatives que genera el nom "taller". Realment varen 3 sessions divulgatives amb un fil conductor, un dels objectius del canvi a l’escola: la creació, publicació i formació amb eines i serveis digitals.

En aquesta passada edició es va incorporar un nou element, utilitzable també a l’escola: la entrada en directe de professionals experts en els temes exposats via Skype. Donem les gràcies per la seva disposició i per les seves paraules (per ordre d’intervenció) a:

• Artur Tallada
• Juanmi Muñoz
• Àngels Mustienes
• Joan Queralt
  
• Irene Martínez
• Jordi Adell

també al Director dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Vicent Villena, que va voler entrar igualment via Skype.

I per l’estiu, una cosa fresca: SummerTAC, MicroTallers dirigits a professorat que participa a EduCAT1×1. Properament obrirem la inscripció on es procurarà donar cobertura a tots els centres implicats. En aquest cas s’ha restringit el nombre de places a 30 per tal de poder atendre els participants en 2 grups.

Els 10 MicroTallers, elegits per votació del professorat, seran:

Pissarres Digitals Interactives - PDI - Creació d’activitats
Portafoli digital (e-portfolio) - Registre d’aprenentatge de l’alumne
Entorn Virtual d’Aprenentatge - Moodle - Aprofundiment
Entorn Virtual d’Aprenentatge - Moodle - Introducció
Wikis: google sites, eduwiki - Espais de creació col·laborativa
Blocs: xtecblocs, blogger, wordpress - Sistema de comunicació amb la comunitat
Mapes conceptuals/mentals: bubbl.us, cacoo - Representació gràfica d’idees i conceptes
Documents compartits en línia: google docs - Creació col·laborativa
Concreció de la Xarxa Personal d’Aprenentatge (diversos serveis i eines socials). Per afavorir l’aprenentatge permanent
Compartir vídeos: youtube, teachertube - Cerca, publicaciói incrustació de vídeos

Comparteix-lo

Prop de 200 professionals de l’educació van assistir el passat dimecres a la primera de les tres sessions dels MicroTallers TAC 2010 del Servei Educatiu del Tarragonès, que arriben a la 4a edició.

Certament el doble objectiu, conèixer-provar, no es va poder aconseguir per la mancança de suficients dispositius de connexió a la Xarxa. A més a més de la quantitat de persones, les característiques de la sala tampoc van acompanyar quant a imatge i so. Demanem disculpes i farem tot el possible per tal de corregir les deficiències observades.

Volem agrair des d’aquí la vostra confiança en aquest format d’acció divulgativa-formativa, clau en la formació permanent del professorat.

Informació i materials:
http://sites.google.com/site/microtallerstac/edicio-2010

Comparteix-lo

Arribem a la 4a edició dels MicroTallers TAC del SE del Tarragonès. En aquests moments de canvis trepidants pel que fa a la integració de les tecnologies aplicades a l’educació, accions de formació permanent (lifelong learning) com aquestes es fan, si és possible, més necessàries per caminar en paral·lel amb la societat digital en la que vivim.

El fil conductor és: "RECURSOS I ESTRATÈGIES PER A TREBALLAR AMB CONTINGUTS DIGITALS A L’AULA"

Es tracta d’una acció de divulgació/formació de serveis i eines web relacionats i aplicats a l’educació tant pel que fa a l’atenció directa als alumnes com a la confecció i organització dels materials educatius.

Les dates triades són els dimecres 21 d’abril, 5 i 12 de maig en horari de 18:00h a 20.00h

Les activitats es realitzaran a les instal·lacions de l’Institut Pere Martell de Tarragona dins el Complex Educatiu, Autovia Tarragona-Salou.

S’ofereix una activitat de formació disponible al GTAF amb codi 7091801709 i titulada "Recursos i estratègies per a treballar amb continguts digitals a l’aula" a tot el professorat (inter-nivells). 

El termini d‘inscripció va des del 14 fins el 20 d’abril. Inscripció

Disposeu de tota la informació a: http://sites.google.com/site/microtallerstac/edicio-2010

Contingut de les sessions:

Primera sessió - 21 d’abril - 2h
EINES ÚTILS PER A LA COMUNICACIÓ I LA CREACIÓ DE CONTINGUTS DIGITALS. SERVEIS 2.0
- Posarem al vostre abast una "caixa d’eines virtuals" útils per a l’aula: creació, treball col·laboratiu, competència digital i altres.

Segona sessió - 5 de maig - 2h
SISTEMES DE GESTIÓ DE L’APRENENTAGE. MOODLE

- Facilitarem informació sobre aquest entorn d’aprenentatge i veurem com integrar les eines provades a la primera sessió.

Tercera sessió - 12 de maig - 2h
ENTORNS PERSONALS D’APRENENTATGE (PLE i PLN)

- Una part important de la nostra formació passa per l’aprenentatge informal. "Estar connectats" a xarxes socials amb professionals de l’educació ens facilita la resolució de dubtes i el descobriment d’experiències interessants.

Comparteix-lo

Comparteix-lo

La computació en núvol (cloud computing) és una paraula de moda.
Es refereix a un sistema informàtic en el qual les tasques s’assignen per mitjà d’una combinació de connexions, serveis i programari a través d’una xarxa. El treball amb aplicacions en aquest nivell permet als usuaris la ubiqüitat. 
A més a més de poder disposar de la informació a qualsevol hora i en qualsevol lloc, la computació en núvol permet també disposar d’una gran infraestructura sense haver d’implementar-la ni mantenir-la, d’ajustar els recursos a les necessitats, de disposar del programari sempre actualitzat (manteniment zero), de la compatibilitat entre sistemes i, per si tot això fos poc, la reducció del nombre de components de maquinari redueix costos d’energia pel funcionament i la refrigeració i la reducció d’emissions de diòxid de carboni.

Què necessitem per treballar al núvol?  Realment poc: un dispositiu que ens connecti a la Xarxa. No calen grans inversions en disc, la informació la tenim al núvol.

Clar que tot no és de color rosa. "El riesgo es que ‘la nube’ acumula datos de sus usuarios, alertan los expertos", "¿Quién es el dueño de lo que se crea en el nuevo entorno?", "Que toda la información personal y las creaciones propias (textuales, fotográficas, etcétera) estén alojadas en un espacio virtual fuera del control del usuario plantea dudas importantes". Aquests interrogants juntament amb arguments favorables podem llegir-los a www.elpais.com

Com sempre, Google ens ho explica d’una forma fàcil:

Comparteix-lo

Comparteix-lo

Fa pocs dies es van publicar a la pàgina de publicacions del Departament d’Educació dos documents a tenir ben presents. Un segurament ja el coneixeu, "El Pla TAC de centre" i l’altre "Moodle com a plataforma educativa de centre", aquest darrer més novedós.

A més a més de les introduccions corresponents al sistema de gestió de cursos (LMS) Moodle i de les seves possibilitats, el document ens presenta diferents escenaris d’ús on Moodle hi juga un paper important:

• Sala de professorat
• Activitats curriculars
• Activitats temàtiques
• Treballs i projectes de recerca
• Tutoria
• Suport a l’avaluació
• Gestió del lloc web de centre

Podeu baixar-vos els dos documents a:

El Pla TAC de centre

Moodle com a plataforma educativa de centre

Comparteix-lo