Sembla que en qualsevol llistat de nombres “oficials” (censos, comptabilitats, valors de borsa, superfícies de països...) tots els dígits del 0 al 9 haurien d’aparèixer de forma equitativa en qualsevol de les posicions. Però la realitat és que si mirem la primera xifra, la que està més a l’esquerra del nombre el dígit 1 apareix amb més freqüència que qualsevol altre. Això és el que ens diu la Llei de Benford i que s’utilitza freqüentment per valorar la fiabilitat d’un conjunt de dades. La proposta d’aquesta setmana, suggerida per Cecília Calvo, del PuntMat, gira al voltant d’aquesta curiosa llei.
El Famelab és un concurs internacional de divulgació científica basat en vídeos amb monòlegs de tres minuts. El guanyador de l'edicio espanyola de 2013 ha estat Eduardo Sáenz de Cabezón, professor del Departamento de Matemáticas y Computación de la Universidad de La Rioja. El monòleg guanyador es titula Un teorema es para siempre.
El 18 de maig de 1048 naixia el matemàtic, astrònom, filòsof i poeta persa Omar Hkayyam. En matemàtiques va fer contribucions especials en el camí de la resolució de les equacions cúbiques. En astronomia va reformar el calendari persa (encara vigent actualment) calculant la longitud de l’any amb molta precisió. Com a poeta són molt coneguts el poemes curts del Rubaiyat.
Petit vídeo de la secció Històries de Can Fanga publicat per La Vanguardia on es parla de la relació de la ciutat de Barcelona amb la història del metre.
El Teorema dels quatre colors, que diu que qualsevol mapa es pot pintar com a molt amb quatre colors sense que dues regions que comparteixen frontera en tinguin el mateix, és conegut per ser un problema de fàcil plantejament i que va tenir una resolució costosa i discutida, ja que va ser el primer que es va resoldre amb l'ajuda informàtica. Us proposem alguns jocs al voltant d'aquest teorema i que es poden jugar tan aprimària com a secundària.
Des de la península escandinava la Joana Vilallonga ens envia una rosa de Sant Jordi en GeoGebra, acompanyada d'un petit poema de Joana Raspall. Si obriu l'enllaç veureu com es va dibuixant punt a punt la rosa.
Si heu vist la pel·lícula L'habitació de Fermat recordareu que els protagonistes estaven tancats a una habitació que s'nava fent cada vegada més petita i que només podien aturar momentàniament el col·lapsament de l'habitació resolent correctament enigmes matemàtics. A partir d'aquesta idea Javier Martín i José M. Gallego han creat una pàgina web on, a més, de mostrar-nos una interessant maqueta de l'habitació ens proposen jugar en línia. Segur que el vostre enginy, i el del vostre alumnat, evitarà que quedeu esclafats.
Us presentem una activitat intercentres que pot servir d’inspiració per portar-la a terme a altres poblacions del nostre territori.
El 10 d'abril de 2013, es va celebrar pel centre de Manresa la VIII Gimcana Matemàtica, adreçada a l'alumnat de 1r d'ESO. Hi van participar més de 700 alumnes dels centres de secundària de Manresa i comarca.
El 15 d’abril de 1707 naixia a Basilea (Suïssa) Leonard Euler, un dels matemàtics més prolífics i influents de tota la història de les matemàtiques. Només escrivint fórmules matemàtiques ja li estem retent homenatge ja que les notacions dels nombres П, i o e són seves, així com els signe de sumatori (Σ) o la forma d’escriure funcions f(x).
Les seves aportacions no només queden cenyides al camp estricte de la matemàtica sinó que també abasten camps com la mecànica, la física, l’òptica, la música, la navegació...
Una bona possibilitat per realitzar gràfics estadístics a l’aula, a més de fer-los en paper, informàticament o en murals és utilitzar “les tres dimensions”. La proposta d’aquesta setmana va en aquesta línia i us presentem des d’una activitat del Grup Perímetre aplicable a infantil i primària a la possibilitat de que el propi alumnat formi part de la gràfica.
La FEEMCAT (Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya), la SCM (Societat Catalana de Matemàtiques), la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació privada CELLEX i el CSIC, com a col·laborador, anuncien la convocatòria per a l’admissió en el projecte ESTALMAT a Catalunya (Detecció i estímul del talent precoç en Matemàtiques).
Objectiu del projecte: fomentar l’afició i habilitat especial en Matemàtiques de nois i noies que viuen a Catalunya i amb data de naixement l’any 2000 o l’any 2001.
Activitats: Tots els dissabtes del període lectiu dels cursos 2013-2014 i 2014-2015, de 10 h a 13 h a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la UPC, a Barcelona. Aquestes activitats seran gratuïtes per als nois i noies seleccionats, els pares o tutors del quals s’hauran de comprometre a portar-los i recollir-los a les hores esmentades.
Si volem treballar l’estadística a les aules convé tenir un bon fons de propostes. A diferents web i llibres podem trobar explicacions de conceptes, idees, activitats... que ens podran ser d’utilitat. Per altra banda també ens por convenir saber on trobar dades. A la proposta d’aquesta setmana fem un tria d’aquestes fonts.
És freqüent que als mitjans (premsa, televisió...) apareguin estadístiques, i també ho és que continguin errors o es malinterpretin els resultats. Molt més infreqüent, però també real, que les informacions es mostrin, de forma esbiaixada. Cal parar atenció a aquestes qüestions perquè, com a ciutadans, estiguem alertes a errors i manipulacions.
NRICH enriching mathematics és un web que recull moltes idees per “l’enriquiment matemàtic” de diferentes activitats. Les podem trobar classificades per nivells educatius o per temes. És un web per anar visitant amb una certa periodicitat perquè és molt actiu. A la proposta d’aquesta setmana us comentem algunes de les seves propostes relacionades amb estadística.
ABEAM ens convida a participar en la seba Jornada Matemàtica Didàctica de la propera tardor i ens anima a presentar propostes de comunicacions per compartir les nostres experiències amb altres mestres i professorat. En aquest enllaç trobareu el formulari per enviar les vostres aportacions.
Durant el curs 2012/2013 el creamat, conjuntament amb el mmaca ha organitzat, sota el nom de vídeoMAT (Matemàtiques per respondre preguntes), un projecte de vídeos elaborats per l'alumnat (o amb ajut del professorat per educació infantil o els primers cursos de primària) on es visualitzin les aplicacions o la presència de les matemàtiques al nostre entorn. Entre el més d'un centenar de treballs presentats hi ha molts que treballen aspectes estadístics o que tracten de formes de visualització de dades. A la proposta d'aquesta setmana us en fem una mostra.
Quin és l'esmorzar que mengem més?
(Educació Infantil - Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar)
Des de l'any 2000 es va assenyalar el dia 12 de maig com el Dia Escolar de les Matemàtiques, data que coincideix amb el dia del naixement del matemàtic i pedagog Pere Puig Adam. Des de la FESPM cada curs s'elaboren algunes propostes per commemorar-ho a les aules. La proposta que us enllacem avui prové, del professor Albert Herrero (INS Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar) i que ens ofereix les activitats que ha realitzat al seu centre els tres darrers anys: hexaflexàgons, triangle de Sierpinski, mosaic de Pi+planetari de poliedres. Si no les podeu aprofitar enguany segur que us donen idees per propers cursos o "altres festes de guardar". L'enllaç porta a un moodle en el que podeu entrar com a visitants.
L'alumne del màster de formacio en matemàtiques de la UPC Fernando Ramo ha eleaborat aquest vídeo per mostrar visualment el desenvolupament del cub del binomi.
Autoria: Pilar Bayer, Jordi Guàrdia i Artur Travesa
Editorial: IEC
Aquesta obra ofereix un apropament a un recull de treballs de matemàtiques que, produïts a Alemanya entre 1850 i 1950, han tingut una forta repercussió en algunes fites assolides per la matemàtica contemporània. Les obres d'aquesta antologia han estat escollides pel desig de fer abastables uns desenvolupaments matemàtics que es troben en l'origen de sofisticades tècniques actuals. Se n'ofereix una mostra, petita però representativa, traduïda al català, a fi que es puguin apreciar els seus infinits matisos.
Preveure que la probabilitat de treure cara en el llançament d’una moneda és del 50% o que la d’obtenir un 6 en un dau és d’1/6 no és gaire difícil, encara que a l’aula també s’ha d’experimentar. Però si el disseny del dau té una forma més irregular hem de recórrer directament a l’estadística per estudiar les probabilitats associades a cada cas particular. Per exemple, si tirem una xinxeta què és més probable, que caigui amb la punxa a sota o enlaire? La proposta d’aquesta setmana gira al voltant de situacions en les que la probabilitat ens la dicta l’estadística.
L’estadística es fa servir relacionada amb la llengua de moltes formes. Un dels exemples més clars és el de la desencriptació de missatges codificats. Un altre de ben conegut és del reconeixement d’autories de textos. La proposta d’aquesta setmana gira al voltant de les lletres, els mots i les frases.
Una aplicació per Android que ens permet jugar amb les fraccions. L'aplicació ens proporciona dues representacions: en un cercle i la recta que té com a pendent la fracció triada. És una aplicació desenvolupada per Maurici Carbó que, des de fa temps, ens ofereix altres programes al seu web www.nummolt.com.
Els diagrames de Voronoi dibuixen una partició del pla ben especial. Si tracem la mediatriu entre dos punts el pla es divideix en dues regions. A l’incorporar un tercer punt i fer les mediatrius amb els dos anteriors tindrem tres regions. Cada regió conté els punts més propers, respecte als altres, al punt que la “determina”. Podem seguir amb 4, 5, 6... El diagrames de Voronoi tenen moltes utilitats pràctiques. Us proposem un joc sobre diagrames de Voronoi i algunes entretingudes lectures del bloc de Clara Grima sobre aquestes divisions del pla.
L'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) ha publicat un dossier de difusió per fer conèixer el web aprenestadística amb 25 activitats per l’ESO, animacions i eines per construcció de gràfics. En aquest web es treballa amb dades reals i actualitzades directament des de la base de dades de l’IDESCAT. Si encara no coneixeu el web és una bona oportunitat per fer-ne una primera presa de contacte.
El Centre de Recerca Matemàtica ofereix suport en la realització de treballs de recerca de batxillerat relacionats amb les seves línies d'investigació. Ofereixen un conjunt de temes molt atractiu sobre els que treballar. Podeu consultar el document on trobareu una detallada descripció de cada tema. Si hi esteu interessats podeu posar-vos en contacte directament amb el CRM (
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
) o amb el CREAMAT (
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
).
L’1 d’abril de1776 naixia a Paris Sohie Germain, una matemàtica autodidacta que es va topar amb els prejudicis masclistes de la seva època però que, malgrat tot, va fer importants contribucions a les matemàtiques.
Una explicació per als més menuts del conegut problema de Fibonacci. Unes il·lustracions van fenr observant com augmenta la població de conills segons les condicions creades per Fibonacci i que origines la coneguda sèrie 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13... A un calendari es proposen activitats complementàries.
Al món anglosaxó s’acostuma a escriure primer el número del mes seguit del número del dia. Així el 14 de març s’escriu 3,14, és a dir... una aproximació de π. D’aquí que, internacionalment, el 14 de març de cada any es consideri el Dia de Pi. No és una mala excusa per fer activitats al voltant de la constant matemàtica més popular.
.png)
RSS 
Copyright © 2013 CREAMAT |
FREE Joomla!-Template by C. Kornfeld |
Joomla! is free software released under the GNU/GPL-License