Imatge de Flickr

Per què cada cop hi ha més alumnes que tenen dificultats en mantenir l’atenció, en acabar les tasques…? Estan prou motivats els nostres alumnes? Tenen més tecnologia al seu abast de la que hi hagi hagut mai a les escoles, però així i tot, sembla ser que els resultats no són els esperats, i els nostres alumnes continuen “avorrint-se” a les aules.

De qui o de què n’és culpa? Si  és que hi ha algun culpable.  De les famílies? Dels mestres? Del sistema educatiu, continuament canviant? De la societat, més canviat encara?

A La Vanguàrdia de dissabte sortia publicat aquest article, Escolares sin motivación, del qual en reprodueixo alguns fragments:

“La desmotivación de los alumnos, su falta de interés por aprender, es objeto continuo de debate y reproches entre la comunidad educativa. Para algunos progenitores, la falta de motivación de los estudiantes es culpa de la escuela, que no se ha adaptado a los cambios sociales, y de los profesores, que se han quedado obsoletos, están deprimidos o estresados y no tienen autoridad. Para algunos profesores, los responsables son los padres porque no inculcan cultura del esfuerzo a sus vástagos y estos rechazan cualquier actividad que no les divierta o que exija esfuerzo.”

“La escuela tiene que reinventarse, pensar para qué sirve, y una de las respuestas ha de ser para que al alumno le guste aprender; porque se ha pasado de una escuela en la que el profesor era un sabio y lo que decía iba a misa, a una escuela al servicio de la sociedad, donde todo el mundo es experto en educación, y por eso muchos niños piensan que no vale la pena ir a la escuela”, señala. El primer reto, en su opinión, es conseguir que la escuela seduzca, interese y provoque curiosidad.”

“Hay todo un sector docente instalado en el malestar, cuando no en un estado depresivo, en un trastorno de ansiedad o en el estrés, siquiera sea por la inseguridad laboral en que se encuentran, por la sobrecarga e indefinición de tareas, por la falta de un sistema apropiado de evaluación del profesorado –cada vez más burocrático y deshumanizado–, por el desconcierto ante una legislación que no cuenta con ellos todo lo que debiera, porque se realizan demasiados experimentos pedagógicos, porque algunos padres renuncian a su labor educadora primera y principal, porque algunos escolares conocen sus derechos pero no sus deberes, porque los alumnos nacen y crecen en entornos crecientemente tecnificados muy expuestos a nuevos sabios virtuales que desplazan a los profesores en credibilidad, etcétera”.

L’Illa, la revista de la Fundació Bromera, publica en el seu número d’hivern un article sobre el foment de la lectura des de casa.

L’autor ens recorda aspectes claus com:

• La importància que té que els nens i nenes ens escoltin als adults llegir en veu alta, amb expressivitat, sense estridències, sense presses, gaudint de la lectura.
• Ser generosos quan ens demanin la lectura d’un o més contes, no “mesurar-los”.
• No deixar els nens sols quan ja han après a llegir: “Ara ja saps llegir, llegeix-lo sol”.
• Comentar i compartir les lectures amb els nostres fills i filles.

Si voleu llegir l’article complet, cliqueu aquí.

Imatge d' Essentialbaby

En aquestes dates, engegar el televisor a certes franges horàries significa veure passar davant dels ulls anuncis i més anuncis de joguines.

No fa gaire dies vaig penjar al bloc Minireceptes una entrada sobre la publicitat infantil i una proposta  de treball d’anàlisi dels anuncis per a nens i nenes.

Avui al diari El País, Rafael Sánchez Ferlosio fa una valoració sobre l’ús, en certa manera abusiu, que fan de la televisió els nens i nenes: molts cops passen llargues estones empassant-se programes i més programes , suposadament infantils, sense cap qualitat. I a tot això s’hi afegeix la publicitat i els seus efectes.

No tot és negatiu, evidentment: tot és bo fet amb mesura.

Si voleu llegir l’article Televisón para niños, cliqueu aquí.

Imatge de Brown Pelican (Flickr)

Avui sembla que tots els diaris s’hagin posat d’acord per publicar articles sobre l’educació.

Fullejant els diaris online, aquest matí he trobat quatre articles interessants:

Els pares d’homosexuals demanen “educar” els professors (El Periódico.cat). S’ha de crear un clima de respecte a les aules enfront de la diversitat, i augmentar els nivells de tolerància i la sensibilitat davant aquest fet, tant d’alumnes com del professorat.

Algo más que niños movidos (El País, 14-11-09). El Transtorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) fins fa pocs anys quasi bé no es coneixia, i ara en trobem alumnes a totes les aules. Problemàtica, tractaments…

Contra la corrupció de de l’escola (Avui, 15-11-09). ” El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat la col·laboració de pares i mestres perquè els nens aprenguin què vol dir viure en democràcia, sàpiguen mantenir l’esperit crític i hagin de respondre davant dels altres pel què fan.” El president destaca la importància d’educar els nens i nenes d’avui en el món dels valors per tal d’evitar, el dia de demà,  episodis de corrupció com els que estem veient darrerament.

El profesorado de secundaria (El país). Aquest no està ben editat, s’hi han barrejat dos articles en un, però es pot llegir.

Bona lectura!

Imatge de terrassadigital.cat

Darrerament he trobat diversos articles d’opinió sobre els best-sellers: sembla que els moments de crisi econòmica que estem travessant també afecten el sector literari, que posa tota la llenya al foc i utilitza un gran desplegament mediàtic per tal d’impulsar la venda de determinats títols. Això sí, a canvi de la davallada de vendes d’altres: supervivència del sector editorial.

Les grans campanyes publicitàries, l’expectació creada davant l’aparició d’un nou títol d’un autor ja best-seller, les piles i piles de llibres d’un mateix títol que trobem a les llibreries,… tot hi ajuda: ja no cal entrar a la llibreria i passejar-se entre els prestatges, mirant aquí i allà, fullejant algun llibre, llegint-ne la sinopsi d’un altre; ara, directes a la pila de moda i a passar per caixa, com al supermercat.

Un enllaço l’article d’Ernest Alós publicat avui a El Periódico,  La concentració de les  vendes en el  llibre que “toca llegir”, s’accentua.

I ho confesso, aquest estiu no he llegit en Larsson: he preferit en Baulenas i el seu nas de Mussolini, en Pennac, i en Coetzee, i…

Entrades relacionades:

Modes i llibres

Qualitat o quantitat?

Imatge de Deckled Edge

“Què ha de tenir de sorprenent un invent? La importància d’un producte sol dependre de la seva capacitat de susbstituir-ne un altre. La tecnologia necessita constrastos; les seves aportacions es valoren en relació amb el que hi havia abans. L’inventor és l’home que arriba després.

(…) Imaginem una societat amb escriptura i altra tecnologia, però sense impremta. Un món on es llegeix en pantalles i on es disposa de suports electrònics molt diversos. Hi abunden els receptors de textos i fins i tot s’han dissenyat pastilles amb resums de llibres i mètodes hipnòtics per absorbir documents. Aquesta civilització ha transitat de l’escriptura sobre argila als processadors de paraules, sense passar pel paper imprès. Què passaria si precisament allà s’inventés el llibre?”

Imagineu-vos en aquesta situació surrealista: segurament li trobaríem al llibre una pila d’avantatges que no trobaríem en els suports electrònics: baix cost, portabilitat, el coleccionisme, els llaços especials amb determinats llibres…

Aquest article d’opinió l’ha escrit Juan Villoro a El Periódico d’avui. El podeu continuar llegint aquí.

De El racó de la biblioteca

Imatge de Bebesymas.com

Fer de pares, ser pares, no és una tasca fàcil ni gratuïta; més encara en el món que vivim.
Molts cops ens trobem amb el dubte de no saber si el que estem fent és el més correcte, si som massa exigents o massa lliberals.
Ens trobem en una societat que ha passat d’un extrem a l’altre: de tenir uns pares i mares massa exigents i controladors, a deixar que els nostres fills i filles facin moltes coses que no haurien de fer: hem perdut els papers?
Darrerament hem pogut veure per la televisió algunes imatges  penoses de les actituds del jovent actual: és veritat que no tots els joves són iguals, afortunadament. Però potser és hora de començar a fer inventari, de deixar de banda l’actitud de pare-col·lega i tornar a agafar el rol que ens pertoca: alguna cosa està fallant.
Avui a El País.com, Elvira Lindo publicava un article d’opinió que he trobat interessant i que us enllaço aquí: hi trobareu bons consells.
També us recomano que llegiu l’entrada que va fer la Montse, mestra bibliotecària del CEIP Sant Jordi de Lleida sobre urbanitat i bona educació (25-08-09).

De El racó de la biblioteca

Imatge de Mike Stilkey

A El Periódico.cat en Jordi Puntí publica avui un article d’opinió sobre llibres que he trobat interessant, i per això us l’enllaço aquí.

Es titula El vent de l’ombra, i fa referència al fet que, en literatura i llibres, també les modes hi fan presència: quan un títol entra al rànking dels més venuts, sembla que totes les novetats que apareixen en aquell moment participen de la seva mateixa temàtica i tenen, fins i tot, títols semblants o relacionats. Manca d’imaginació o vistes al negoci? Llegiu i penseu…

Fotografia de Wilson T

Que la qualitat d’una obra no es mesura per la quantitat de pàgines impreses és una veritat que sembla evident … però de vegades la realitat ens demostra que no tothom pensa igual.

Només cal mirar les llistes de Bestsellers per  veure que, darrerament, els més venuts i els més llegits són llibres de quasi mil pàgines, que han gaudit d’una gran publicitat i que, a les llibreries, trobem amuntegats en grans piles i al lloc més visible.

Avui surt publicat a El Periódico un article d’opinió d’ Alfredo Conde, La grandesa de la literatura, que us convido a llegir:

“Un llibre breu no ho és tant en funció de la seva mida- perquè llavors seria petit o, fins i tot, escàs- com per raó de la seva permanència en el nostre ànim. Si un llibre segueix amb nosaltres, una vegada llegit, alimentant vivències o simplement evocant-nos retalls del que ens va transmetre, sensacions de les viscudes gràcies de la seva lectura, llavors aquest és un llibre que podrà ser tingut per intens, però no podrà mai ser qualificat de breu, tan llarg és el seu principi vital”. (Alfredo Conde, La grandesa de la literatura, El Periódico de Catalunya 30 agost de 2009.

Coneixem Les Tres Bessones des de fa molts anys. Les hem acompanyat en les seves entremeliadures a través dels contes.

Inspirades en les seves filles, la Roser Capdevila ha sabut trobar uns personatges que han enganxat a petits i grans des d’un bon començament.

La seva sèrie infantil ha estat traduïda a moltíssims idiomes i s’emet a molts països diferents: la darrera televisió que le ha comprat ha estat Al -Jazira.

Demà comença un nou repte per a les bessones: s’estrena la seva nova revista!

Una revista editada per Cromosoma i El Periódico de Catalunya, i que es presenta amb moltes seccions interessants: manualitats, coneixements, jocs, contes, anglès, reportatges…

Esperem que Les Bessones ens sorprenguin de nou i segueixin fomentant valors com han fet  fins ara.

Si voleu llegir l’entrevista amb la Roser Capdevila publicada avui a El periódico, cliqueu aqui.

Si voleu visitar el web de Les Tres Bessones, cliqueu aquí.