Por, temor, soledat, tristesa, esgarrifança, fragilitat, dolor,  ràbia, enuig: impotència.

Podria omplir la pantalla amb desenes de paraules, centenars, fins i tot milers, que expressessin  el rebuig a la falta de respecte per la vida d’altri.

Però no les escriuré: de vegades un silenci diu més que moltes paraules.

DOMÈNECH FRANCESCH, Joan (2009): Elogi de l’educació lenta. Ed. Graó. Micro-Macro referències 9.

“Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”

Quants cops haurem pensat en el significat d’aquesta frase quan nosaltres, educadors/es, pares/mares, mestres… tenim sempre la frase a punt: va, vinga, és tard, tenim mota feina, no tenim temps, …

Vivim en un món i una societat en la qual el temps ens domina i presideix tots els actes que fem al llarg del dia. I aquesta angoixa per arribar a l’hora, per tenir temps per a fer-ho tot, la transmetem als nens i nenes que estan creixent ja amb aquesta necessitat de tenir totes les hores del dia planificades i ocupades. De vegades diem “aquests nens d’avui no saben estar sense fer res, no saben avorrir-se”, però, el hem donat l’oportunitat de fer-ho, de saber què és estar una estona sense  una activitat planificada des de fora, per un adult/a?

Després de llegir el llibre Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech Francesch, la visió de la vida i de l’educació et canvia, i la frase “és que no tinc temps” passa a ser relativa: de temps en tenim tot el del món, només cal prioritzar per a què volem utilitzar-lo.

Aquest llibre proposa una desacceleració del procés educatiu, que s’ha d’adaptar als diferents ritmes dels alumnes; i això comporta també un canvi en la forma d’entendre la vida en societat i en família.

Al final del libre l’autor ens fa cinquanta propostes (vint-i cinc per a l’escola i vint-i-cinc per a l’entorn familiar) per ajudar a la desacceleració del temps: totes elles molt interessants, encara que algunes potser una mica difícils de portar a terme.

És un llibre del qual se’n podria parlar molta estona, però jo em quedo amb els  Quinze principis per a l’educació lenta i el Decàleg, i us recomano que el llegiu, encara que tingueu poc temps: us farà replantejar moltes coses.

QUINZE PRINCIPIS PER A L’EDUCACIÓ LENTA

1. L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, no a l’inrevés.
3. En educació, menys és més.
4. L’educació és un procés qualitatiu.
5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
7. Cada infant- i cada persona- necessita un temps sostenible per aprendre.
8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
10. L’educació necessita temps sense temps.
11. Cal retornar temps a la infància.
12. Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13. El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14. L’escola ha d’educar el temps.
15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

DECÀLEG PER A UNA EDUCACIÓ LENTA.

1. Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir  cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).
2. Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau  en la construcció d’un projecte educatiu.
3. Prioritzar. Saber analitzar  i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
4. Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
5. Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
6. Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premisa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que els encarreguem.
7. Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.
8. Gaudir del moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir. A la família no comparar els fills i filles amb altres infants o joves de la seva edat.
9. Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.
10. Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar-los.

En qui pensem quan ensenyem? És la pregunta que es fa l’autor d’aquesta presentació.

Pensem en uns infants distants i una escola disciplinada, que formi persones sense criteri propi? O, pel contrari, en una escola que valori la curiositat, l’aprenentatge actiu i la descoberta? Jo em quedo amb el segon. I tu?

Presentació feta per Puly.

Preguntas de un docente on PhotoPeach

Us heu aturat mai a pensar per què llegiu? La Lola Casas i el Jesús González, en el seu llibre Llegim? ens donen unes quantes raons.

Llegim? on PhotoPeach

I tu, per què llegeixes? Deixa un comentari i explica’ns-ho!!!

Petons de xocolata, petons de maduixa, petons que piquen, petonets de formiga, petonassos d’elefant… a la biblioteca plouen petons.
Durant el mes de febrer els aumnes d’Educació infantil aniran a la biblioteca a escoltar els contes Tots els petons i Es necessiten petons.