El passat 24 de desembre el diari Avui va publicar, al suplement Cultura, una Guia de novetats de Literatura Infantil i Juvenil.
Hi podem trobar títols com Dimitri, de Rebeca Luciani, Un Gran somni, de Felipe Ugalde i El Llibre de les M’Alícies, de Miquel Obiols,
La podeu descarregar, pàgina per pàgina, clicant aquí (de la pàgina 4 a la 8).
Tocar-lo, olorar-lo, tastar-lo? Mireu com ho descobreixen aquests marcians de Sesame Street!
Aquest llibre el vaig descobrir el bloc Al·lots El Petit Príncep, i veritablement, és un petit tresor. Una compilació de frases, idees i pensament al voltant de la lectura d’escriptors, pensadors i personatges. Diferents il·lustradors li posen la imatge a cada frase. Cada il·lustració parla per ella mateixa.
Està editat per IBBY México i Artes de México
En voleu una mostra?
“En la infancia todos los libros contienen presagios, nos señalan el futuro, y como la divinadora que en las carta vislumbra un largo viaje o el peligro de morir ahogados, los libros influyen en nuestro destino.” Graham Greene
“La televisión me parece muy educativa. Cada vez que alguien la enciende, me retiro a otra habitación y leo un libro.” Goucho Marx
“Sólo porque el libro es un mundo, podemos entrar en él”. Walter Benjamin
 |
| Imatge de Clijcat |
Aprofitant que arriba època de vacances, de compartir estones amb els nostres fils i filles, de fer regals, la revista Faristol ha elaborat una edició especial que es repartirà de forma gratuïta amb la premsa catalana, editat pel Consell Català de Literatura Infantil i Juvenil (CLIJCAT).
Hi trobarem recomanacions i petites receptes per a fomentar la lectura.
Les dates de publicació i els diaris on trobarem aquest dossier es poden consultar a Clijcat.
Entre d’altres publicacions, aquestes en són algunes:
Divendres 11 de desembre
La Vanguardia (Què fem?)
Regió 7
Dissabte 12 de desembre
El País
El Segre
Diumenge 13 de desembre
El Periódico
Revista Presència que s’encarta a:
. El Punt
. El 9 Nou
. Diari de Balears
. Diari d’Andorra
Divendres 18 de desembre
Avui
Aquesta ha estat una setmana de molta activitat a la biblioteca: seguim explicant els contes projectats amb ombres xineses a parvulari, hem començat l’activitat “Padrins de lectura”…
A més, he tingut dues sorpreses molt especials: dos regals per a la biblioteca, que han fet els nens i nenes de parvulari.
El primer el vaig trobar el dimecres damunt de la meva taula de la biblioteca: un sobre molt gros amb un missatge dels Esquirols (P4):
La segona sorpresa ha estat aquest matí, quan els nens i nenes de les tres classes de P5 m’han vingut a veure per a fer-me entrega d’aquest obsequi tant màgic: un llibre que han il·lustrat ells mateixos, basat en el conte La fada de la nit, d’Elisabeth Abellà
La fada de la nit on PhotoPeach
Tot és a punt: un programa farcit d’activitats per a tothom, al voltant del llibre. Del 19 al 22 de novembre a Sant Cugat del Vallès.
Si passeu per la web oficial de la fira, trobareu un munt de motius per a no faltar-hi: perquè és una fira diferent, en un ambient màgic que recrea els contes; perquè hi trobarem llibres de qualitat; perquè hi haurà fins a 40 activitats culturals diferents, com ara cinema, tallers de teatre, activitats, la visita d’en Gerónimo Stilton…
A la web també hi trobareu el programa d’actes.
Jo que tu no hi faltaria!!!
Voleu veure una cosa bonica de debò? Una edició molt i molt especial d’ El Petit Príncep, que vaig descobrir ahir al El Blog de Miguel Calvillo.
Mireu i gaudiu-lo.
 |
| De Biblioteca |
“Educar ja no pot limitar-se a ensenyar habilitats o destreses: cal fer persones competents. No ha de ser transmetre només coneixements, sinó també ensenyar a pensar, a aprendre a aprendre. L’educació ha de deixar d’ensinistrar en unes normes: cal aprendre la millor manera de canviar-les per millorar-les. L’educació no pot continuar mirant-se el melic, aixoplugada en la cultureta nostrada. Ja no és útil ensenyar a caminar pel camí dret que van recórrer totes les generacions anteriors: ara cal acompanyar en l’aprenentatge de l’art de la navegació per la incertesa. Una incertesa que, paradoxalment, com ens deia Giddens (Giddens, 1994), més creix com més creix el coneixement.
Malauradament, avui encara es pot fer l’acudit fàcil que amb institucions i metodologies inventades al segle XIX, professionals del segle XX intenten educar ciutadans i ciutadanes del segle XXI. El sarcasme de l’acudit apunta a un fet que ens sembla innegable: cal fer un esfoç important d’actualització, d’eliminació d’anacronismes, en la manera d’entendre i practicar l’educació dels infants, dels nois i de les noies. I els riscs de no fer-ho són importants.”
Francesc Carbonell és mestre i llicenciat en pedagogia. Ha treballat durant molt de temps en projectes relacionats amb la immigració i l’educació intercultural.
Danilo Martuccelli és professor de sociologia a França, i ha participat a Catalunya en diversos programes de formació sobre l’exclusió social.
Tots dos ens exposen en aquest llibre una sèrie de reflexions sobre els alumnes que trobem avui en dia a les aules, que no són res més que un reflex de la societat on vivim. Una primera part del llibre és dedicada a contextualitzar tots aquests canvis socials i econòmics a nivell mundial que han condicionat els canvis educatius. Una segona part fa referència al context educatiu, als canvis en la relació mestre-alumne, al model de civisme que hauria d’inculcar l’escola actualment i a partir d’ara, al potenciament de l’escola inclusiva.
Molts cops diem “els nens d’avui ja no són com els d’abans”, però és que la societat actual tampoc no ho és: factors com els efectes de la globalització en els moviments migratoris, els canvis en les tipologies familiars i les relacions entre els seus membres, la necessitat creixent de comunicació dels alumnes, sobretot els adolescents, són decisius a l’hora de plantejar-nos quin és el paper de l’escola en la compensació de les desigualtats. L’escola ha d’evolucionar amb els seus alumnes, i li queden molts reptes pendents.
Com diuen els mateixos autors, aquest llibre no pretén donar receptes, sinó eines de reflexió per a comprendre el món en el qual estem ensenyant.
Podeu descarregar el llibre en pdf a la web de la Fundació Jaume Bofill (cliqueu aquí)
Uns quants “Llibres preferits” més:
 |
| De El racó de la biblioteca |
Alfredo Gómez Cerda, Barro de Medellín. Edelvives, Ala Delta serie verde, 68.
ISBN 978-84-263-6825-6
De vegades pot semblar que el destí ja està escrit en algun lloc i que, fem el que fem, no podrem canviar-lo.
Això és el que pensa el protagonista d’aquesta història, el Camilo.
El Camilo és un nen que viu al barri de Santo Domingo Savio, un suburbi de la gran ciutat de Medellín. No li importa viure en una casa construïda amb les totxanes que ell mateix ha robat, que té un sac per porta i que no té ni llum ni aigua corrent; no li importa viure en una família humil, amb un pare que el maltracta de tant en tant i l’obliga a robar, i una mare que l’estima molt però que no el pot protegir. En el seu barri ell és feliç, i té claríssim el destí que li espera quan sigui adult: formar part d’una banda de lladregots.
El seu amic incondicional, l’Andrés, el segueix a tot arreu i li fa costat, tot i que ell té molt clar que no serà lladre.
Però el destí de vegades no és tan clar com sembla i, un dia, per casualitat, el Camilo obre un llibre que ha robat de la biblioteca, i descobreix que li pot servir per alguna cosa més que per descanviar-la per una ampolla per al seu pare:
“´Sabía que si volvía a su casa su padre le daría una paliza por no haberle conseguido una botella de aguardiente y después lo echaría a la calle a puntapiés. De ésta forma, al menos, se evitaba la paliza. Y también evitaría los gritos y el llanto de su madre.
Cogió el libro y leyó en voz alta el título y el nombre del autor. Luego lo abrió y, sin pensar en lo que hacía, comenzó a leer. Cambió de postura, para que la luz de la farola lo iluminase mejor.
Leyó una línea entera.
No era muy rápido leyendo. En la escuela aprendió lo justo, y hacía tiempo que había dejado de ir.
Leyó la segunda línea y luego la tercera. Y la cuarta. Y en la quinta llegó al primer punto y aparte.
Se sorprendió de haber leído tanto y eso le animó a enfrentarse al segundo párrafo.
Cuando se dio cuenta, había pasado a la siguiente página. No sólo eso: había conocido a un personaje, un niño de su edad, que era a todas luces el protagonista de aquella historia.
Aquel personaje no era como él. Tenía otro nombre y ni siquiera vivía en Medellín. Su ciudad, desde luego, era mucho más fea y aburrida. Se fijó en su casa, que aparecía pintada en un dibujo; era grande y sólida, tenía un zócalo de piedra y el resto estaba revocado de cemento. Ése niño tenía más suerte que él.”
Aquesta obra, d’ Alfredo Gómez Cerdá, va ser XIX Premio Ala Delta de Literatura Infantil del 2008. I ara, també, des de fa una setmana, Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2009.
No és un conte de fades, però la vida real tampoc no ho és: és una historia sobre la realitat de molts nens i nenes del món; uns nens i nenes que han d’aprendre a sobreviure en un entorn que no els ajuda gens: una obra per aprendre a tocar de peus a terra i adonar-nos del que tenim.
Si voleu veure un vídeo-resum de l’editorial, cliqueu la imatge:
 |
| De El racó de la biblioteca |
Loading ...
