Imatge de http://www.espaciologopedico.com

El trobareu també a la secció “de llibres i lectura”, però crec  que és prou interessant com per dedicar-li una entrada a ell sol.

Un llibre que m’ha “caigut del cel”, una petita meravella.

NÁJERA TRUJILLO, C.G. (2008): …  pero no imposible. Bitácora de la transformación de una biblioteca escolar y su entorno. Prólogo de Delia Lerner. Océano Travesía.

El diari personal d’una mestra bibliotecària que, dia a dia, lluita per aconseguir fer una biblioteca del no res, integrar-la dins de la dinàmica escolar i lluitar contra tots els entrebancs que es troba en el camí.

La seva autora, Claudia Gabriela Nájera Trujillo és mestra de primària, tot i que el seu currículum és molt més extens. Ha treballat sempre al voltant de la lectura i les biblioteques.

Escrit en un to dolç, l’autora es planteja una sèrie de dubtes que li van sorgint al llarg del seu difícil trajecte:

“Lo vengo pensando desde hace tiempo, lo medito, le doy vueltas y no, definitivamente me parece que no es tan difícil acercar la lectura a los niños o los niños a la lectura.

Por las tardes y noches mi mente divaga en estos pensamientos, recuerda los sucesos, planea lo por venir y se entretiene en esta idea de la posible dificultad. Cada vez que imprimo algún cartel promocional siento una ligera sospecha de que no es indispensable gastar tanta tinta. Cada vez que vacío en la computadora el registro de libros prestados en el mes, refuerzo esa convicción. Con frecuencia voy preguntándome de cada paso si era lo correcto, lo prudente, lo necesario o si me la paso invirtiendo el tiempo en cosas que no valen la pena en mis intentos por encontrar el camino bibliotecario”.

“Pero ¿será mi función como bibliotecaria ese “enseñar a buscar”? Me parece que eso es parte de aprender a aprender y, por lo tanto, es parte de lo que el maestro en su aula debiera estar propiciando a sus alumnos. Pero pareciera que les interesa mucho más acumular información de algún tema en vez de generar el desarrollo de habilidades (o competencias, que es el término que ahora está de moda) para buscar información”.

Imatge d’Editorial UOC

BALAGUÉ,F.; ZAYAS, F. (2009): Usos educatius dels blocs. recursos, orientacions i experiències per a docents. Editorial UOC.

“Blogs, edublogs o quaderns de bitàcola; fa escassament quatre anys, uns quants professors pioners van començar a introduir-los en l’àmbit escolar. L’evolució d’aquest fenomen ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles. Partint de la seva contextualització en la web 2.0, el blog es descriu com a sistema de gestió de continguts amb una dimensió social i comunicativa molt important. El blog és, en primer lloc, un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu. Aquest dossier té com a finalitat considerar els seus usos i possibilitats educatives dels blogs. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l’estructura i les opcions de la plataforma en la qual s’allotja el blog. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per una col•lecció d’experiències reals de professors i professores que l’han estat utilitzant i que expliquen els detalls de la seva aplicació didàctica. Per fomentar-ne l’ús i animar el lector a introduir-se en la “blogosfera educativa” es recullen recursos, manuals i enllaços d’interès que el guiaran en aquest apassionant viatge.”

Frances Balagué és mestre i psicopedagog, autor de Bloc de blocs

Felipe Zayas és professor de llengua a València.

Un manual pràctic per als que s’inicien en els blocs educatius. Ens aconsella i informa sobre les diferents plataformes, les característiques de cada tipus de bloc, les activitats que poden fomentar…

Si en voleu veure l’índex i llegir el primer capítol, cliqueu aquí.

ALBADALEJO, M. (2007): La comunicació més enllà de les paraules. Què comuniquem quan creiem que no comuniquem. Ed.Graó. Col·lecció Desenvolupament personal del professorat, 10.

Els mestres sabem com n’és d’important allò que volem comunicar als nostres alumnes, als nostres companys, a les famílies. I la comunicació està formada no tan sols per allò que diem, sinó que té tota una sèrie de components que, de vegades, s’escapen del nostre control.

El to de la veu, el volum, la velocitat de la nostra parla, els nostres gestos, els nostres moviments… poden ajudar a reforçar el nostre missatge o, al contrari, a fer que sigui menys creïble.

L’autora, Marta Albadalejo, ens proposa una sèrie d’activitats per ajuda-nos a conèixer-nos més, i ens dóna consells per a millorar.

Té quasi un segle, i és una de les novel·les juvenils més boniques que he llegit, de la qual en tinc molt bon record.

La Mary, una nena acostumada a que tothom faci el que ella mana, es queda orfe i se’n va a viure al casalot del seu oncle, a qui no coneix.

Aviat descobrirà que en aquella casa plena d’ombres s’hi amaguen molts misteris, així com un racó meravellós que es convertirà en el seu jardí secret.

Escrita per Frances Hodgson l’any 1911.

Si voleu veure’n la pel·lícula, demà a tres quarts de cinc de la tarda per Clan Tv

Quin és el futur del llibres impresos? Com poden competir amb els ebooks, les xarxes socials, els mitjans tecnològics? Què en diuen els joves de tot això?

Hem de saber llegir “entre línies” i, sobretot, del dret i del revés. Perquè tot és possible, segons com ens ho mirem…

Des de El blog de Miguel Calvillo (que és un geni descobrint curiositats) aquest video creat per Khaki Film, en un principi  per una conferència de vendes.

Us aconsello que no perdeu la paciència i el mireu fins al final.

Per si no domineu prou l’anglès, uns traducció “a grosso modo” al català: proveu de llegir-la en tots dos sentits, de dalt a baix i a l’inrevés. Us sorprendrà el canvi de sentit!!!

(No hi ha signes de puntuació, com a l’original anglès,  ja que alterarien el sentit del text).

El futur editorial

Aquest és el final de l’edició

i

els llibres estan morts i són avorrits

ja no podrem dir  mai més

ens agrada llegir

als meus amics i a mi

no ens agrada sentir els llibres a les nostres mans

no és veritat que

no segueixo les modes

jo sé el que vull quan ho veig i

el continent

és més important que

el contingut

t’he de dir que

la meva capacitat d’atenció és massa petita per a les grans idees

i no és veritat que

llegeixo molt i m’agrada aprendre

no m’importa

que pensis en el medi ambient i la sostenibilitat

el que realment desitjo  és

que descobreixis els meus valors

el que és important per mi és

com vesteix Lady Gaga

i no m’interessa gaire

què va fer Gandhi el segle passat

penso que és increïble

que m’ estiguis escoltant

el que és important és

trobar clients

per

productes inventats

la teva feina ja està feta

si ens agrada la teva marca

ho farem per tu.

al Facebook

als nostres mòbils

els meus amics i jo

el  mercat editorial

està morint

no creguis  que

sobreviurà

aquest  …

(Traducció M.Badia)

“Cuando todo el mundo se decide por la rapidez, la ventaja dei ir rápido desaparece y nos fuerza a ir más rápido todavía. Al final, lo que nos queda es una carrera armamentista basada en la velocidad, y ya sabemos adónde conducen esa clase de carreras, al sombrío punto muerto de la destrucción mutuamente asegurada.

Mucho ya ha sido destruido. Hemos olvidado la espera de las cosas y la manera de gozar del momento cuando llegan.

Así pues, en la actualidad el menor contratiempo, el más ligero retraso, el mínimo indicio de lentitud, puede hacer que a ciertas personas, por lo demás del todo normales, se les hinchen las venas de las sienes a causa del furor mal contenido.

(…) Rápido equivale a atareado, controlador, agresivo, apresurado, analítico, estresado, superficial, impaciente y activo; es decir, la cantidad prima sobre la calidad.

Lento es lo contrario: sereno, cuidadoso, receptivo, silencioso, intuitivo, pausado, paciente y reflexivo; en este caso, la calidad prima sobre la cantidad. La lentitud es necesaria para establecer relaciones verdaderas y significativas con el prójimo, la cultura, el trabajo, la alimentación…, en una palabra, con todo. La paradoja es que la lentitud no siempre significa ser lento. Como veremos, a menudo realizar una tarea con lentitud produce unos resultados más rápidos.

(…)¿Qué es lo primero que hace usted al levantarse por la mañana? ¿Descorrer las cortinas? ¿Darse la vuelta para apretarse contra su pareja o abrazar la almohada? ¿Saltar de la cama y hacer diez flexiones para que circule la sangre? No, lo primero que hace, tanto usted como todo el mundo, es consultar la hora. Desde su lugar en la mesilla de noche, el reloj nos señala el rumbo, nos dice no sólo dónde nos encontramos con respecto al resto de la jornada sino también cómo hemos de reaccionar”.

HONORÉ, Carl : Elogio de la lentitud. RBA

Recordeu l’Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech? Ell ens parlava d’aquest altre llibre com el que l’havia inspirat.

Hi ha moments en la vida en que és necessari aturar-se i veure on som i cap on anem, per quins camins estem passant. Veure si amb el ritne que portem a diari podem gaudir de les coses, i de les persones, que ens envolten.

Carl Honoré ens fa una reflexió de la lentitud aplicada a tots els àmbits de la vida i de la persona.

Voleu fer-ne un tast? Cliqueu aquí i en podreu descarregar un fragment.

DARABUC; KHEIRIYEH, R. (2010): Sopa de nada. OQO editora

En Gonzalo Garcia, “Darabuc“, que molts cops  és amb nosaltres amb els seus comentaris, acaba de publicar el seu nou conte, Sopa de nada.

Il·lustrat per Rashin kheiriyeh, aconsegueix un efecte divertit i desenfadat. Personatges moderns i actualitzats dins d’una faula sense temps i sense lloc, ja que la història transcorre al desert de “Nohaynada”, on realment sí que hi ha alguna cosa: el palau de Juan Rata, que imagineu-vos com deu ser tenint aquest nom.

El seu protagonista, avar com el que més, creu que és més llest que ningú, i quan cert dia truquen a la porta la Maria Zorruna i en Juan Gato demanant una tassa de brou, es pensa que els podrà enredar i passar una estona divertida rifant-se d’ells.

Però el que no sap és que aquests personatges són més vius que ell, i que començaran fent una “sopa de nada” i acabaran cuinant la millor sopa de la contrada, amb els ingredients que els proporcionarà en Juan Rata sense adonar-se’n.

De l’estil de la faula “Sopa de pedra”, sense perdre l’humor al llarg de la narració.

L’autor fa servir repeticions i cantarelles que enganxen els nens i els animen a participar:

” – Nada: agua, las piedras, una pizca de sal y un chorrito de aceite.

- Si con eso es bastante…

- Que si basta? Y aun sobra!”

El que m’ha agradat molt? Que en Darabuc el dedica així:

Para nuestros bibliotecarios – ellas y ellos-, magos de la buena cocina con pocos medios.

A la classe l’hem explicat i ens hem divertit molt! Gràcies, Gonzalo!!!

Voleu  una minirecepta per treballar-lo? Cliqueu aquí

Coneixeu La tribu de Camelot? És una col·lecció de l’escriptora Gemma Lienas, editada a Estrella Polar (Grup 62), ons ens narra les peripècies de la Carlota i els seus amics.

Tres novel·les d’aventures i misteris i, a més, una  nova web on pots descarregar-te el primer capítol de cada una d’elles, pots jugar, conèixer qui és qui i passar una estona entretinguda.

Anima’t! Entra al web de La tribu de Camelot.

“La nostra vida personal forma part de la vida col·lectiva del país. No hem vingut a aquest món a fer d’espectadors, sinó a participar-hi activament. I l’educació ens prepara per esdevenir protagonistes de la nostra existència. Perquè ens ajuda a comprendre la trajectòria humana que ens precedeix, el món que ens envolta i ens convida a desenvolupar les nostres potencialitats, a aportar el nostre gra de sorra a un projecte compartit. Per això l’escola és fonamental en la construcció d’un model de societat, en la transmissió de valors, en el progrés. I l’acció dels mestres i del professorat ha de respondre a una concepció pedagògica”.

Així comença l’article publicat a El Periódico de Catalunya d’avui, signat per Carles Duarte, sobre el crític literari, prosista i traductor Joan Triadú, que va presentar fa pocs dies el llibre Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008, publicat per Eumo, on trobem diversos escrits de l’autor on mostra la seva preocupació per l’ensenyament , així com reflexions sobre personalitats com Alexandre Galí, Carles Riba, Ramon Llull…

Si voleu llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

Hem obert una secció nova al bloc, que hem anomenat De llibres i lectura, amb la intenció d’anar-hi penjant comentaris sobre llibres que parlen del plaer de llegir i de la lectura en general.

S’hi pot accedir clicant directament sobre la imatge a la barra lateral, o bé a través de les pàgines del bloc.

De moment l’he estrenat amb el llibre de la Michèle Petit Una infancia en el país de los libros, que estic llegint ara i m’està agradant molt.

Segur que ben aviat n’hi haurà d’altres!!!