Nens i nenes de 6è,
ahir vam celebrar a l’escola el vostre comiat: ja acabeu la Primària i el curs vinent anireu a l’institut.
Us hem vist des de ben petitons, jo us vaig tenir quan feieu Cicle Inicial i ara ja sou tan grans…
No oblideu mai que aquí teniu la vostra escola per tot allò que necessiteu; una nena no fa gaire dies em va dir “quina llàstima, amb la biblioteca tan xula i ara marxarem cap a l’institut i ja no podrem venir a buscar llibres”. La biblioteca sempre estarà oberta per a vosaltres i estaré molt i molt contenta si continueu venint a reservar llibres, a preguntar si ha arribat alguna novetat, o, simplement, a saludar i explicar com us va.
Des del bloc de la biblioteca us dedico aquest poema de la Joana Raspall, que, com veureu, us recomana que sigueu feliços cada dia i que aneu per la vida ben positius i amb els ulls ben oberts per poder gaudir de tot allò que us ofereix.
Per a vosaltres:

Imatge d’Antonio Mas Morales
L’armariet
Amb una clau forjada amb el somriure
podrem obrir l’armariet del dia.
És ple de capses màgiques, pintades
amb llum de cel i esquitxos d’alegria.
Les obrirem com si toquéssim roses,
a poc a poc, ben amorosament,
per no ferir cap pètal amb la unglada
envejosa d’un gest impacient.
Cada capsa conté una cosa nova;
són els tresors del dia generós;
molts amics, més bellesa, i mil senderes
que ens duran vers un món meravellós.
Ai, alerta amb la clau!, que sigui neta,
ben untada de bona voluntat.
Que l’armari no s’obre si grinyola
una clau que el mal geni ha rovellat!
Joana Raspall, Com el plomissol.

















