Del 10 al 19 de setembre se celebra a Catalunya la 28a Setmana del Llibre en Català.
Aquesta tindrà lloc a diferents espais: al Parc de la Ciutadella de Barcelona, a la Plaça d’Octavià de Sant Cugat, a l’institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i a diversos punts de la ciutat de Girona.
Una bona oportunitat per perdre’s entre els llibres amb els vostres fills, gaudint de les activitats d’animació lectora que hi ha preparades.
No és el nom d’un robot, ni el d’una estrena de cinema, ni una beguda nova: és el Festival En Veu Alta de contes i tradició oral, que se celebrarà a Pradell de la Teixeta de l’1 al 4 de juliol.
Espectacles gratuïts, per a nens i per a adults. Podeu consultar-ne el programa clicant aquí.
La Gemma de P5 ens el recomana i ens ha enviat aquest enllaç d’El Punt.
Aquesta setmana passada el Fondo de Cultura Económica ha organitzat, a Ciutat de Mèxic, el Congreso Internacional del mundo del libro, celebrant així el seu 75è aniversari.
Escritors, editors, traductors, bibliotecaris, llibrers i altres sectors implicats en el món editorial han pogut trobar-se per debatre el moment en què es troba el llibre i participar de les ponències que s’han fet.
Els resums de les conferències i les taules es podran veure online des de la web del congrès, així com també la informació sobre els seus participants; de moment ja n’hi ha algunes de disponibles, que us enllaço:
També us enllaço un article publicat a El País.com, El libro vivirà… en el formato que sea, de Pablo Ordaz, i on fa referència al Congrés i a la participació de Fernando Savater.
Del 10 al 13 de setembre la ciutat de Tàrrega es converteix en un punt de trobada de les arts escèniques.
Vinguts de molts països diferents, els actors es preparen per mostrar el seu espectacle al públic en un escenari ben particular: els carrers de la ciutat.
Molta diversitat de gèneres i formats, espectacles per a totes les edats i per a tots els gustos, de pagament o de franc.
Una ocasió d’estar en contacte amb el món de les arts escèniques que val la pena no deixar escapar.
Segur que si fullegeu el programa trobareu algun espectacle que us pot agradar!
Un primer dia de setembre com avui, fa setanta anys, a tres quarts de cinc de la matinada, començava la invasió alemana de Polònia i, amb ella, la II Guerra Mundial. Resultat: més de cinquanta milions de morts, molts dels quals eren jueus.
“No existeixen paraules que puguin descriure, ni tan sols de prop, el sofriment d’aquesta guerra i de l’holocaust” (Angela Merkel)
Em ve a la memòria un conte molt adequat per explicar avui als nostres fills i filles, un conte per recordar: per recordar que mai més no ha de tornar a passar una cosa semblant.
Hi havia una vegada un lloc on els que es consideraven diferents, havien de portar un estel. El protagonista d’aquesta història és un nen; un nen que veu, espantat, com els caçadors s’emporten el estels a la nit; un nen que aprèn que s’ha d’amagar si vol sobreviure.
Escrit amb un llenguatge poètic i metafòric i amb unes il·lustracions boniques, ens deixa veure la guerra a través dels ulls d’un nen.
Aquesta matinada podrem gaudir d’un bonic espectacle de la natura: la pluja de Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç (anomenada així per la seva proximitat al santoral, el 10 d’agost). Es podrà observar, si el cel és clar, a partir de dos quarts d’una, sempre millor en espais on no hi hagi contaminació lluminosa.
Aquesta pluja es repeteix cada any, entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, i aquesta setmana és la més favorable per la seva observació.
A l’espai existeixen infinitat de petits cossos que, en entrar en contacte amb la nostra atmosfera, es tornen incandescents i originen aquestes pluges d’estels.
Les pluges de meteorits normalment es denominen amb el nom de la constel·lació on es troba el seu punt radiant: en aquest cas, la constel·lació de Perseu.
La pluja de perseides té lloc quan la terra travessa uns núvols de partícules del cometa Swift-Tuttle, descobert l’any 1862.
Aquí podeu veure una presentació elaborada pel Departament d’Astrofísica de la Universitat Complutense.
No cal utilitzar cap aparell especial per observar aquesta pluja d’estels: només cal tenir paciència, calma i gaudir d’aquest espectacle de la natura!
Si teniu la sort de veure’n algun, podeu aprofitar per formular algun desig: qui sap…
Divendres ens va deixar en Llullu, el fill de Màrius Serra.
En Llullu és un nen de nou anys que pateix, des que va néixer, una encefalopatia molt greu. Però això no li ha estat un impediment per poder descobrir la vida, per poder viatjar per molts racons del nostre món, per poder sentir-se estimat…
De la mà del seu pare, s’ha convertit en el protagonista del seu llibre, de la seva pròpia vida.
A través d’aquest llibre en Màrius Serra ens ajuda a apropar-nos a un món que ens és deconegut i que, de vegades, ens mirem de lluny i sense fer l’intent d’apropar-nos-hi; ens parla des de la senzillesa, des de la igualtat; ens ensenya com de gran pot arribar a ésser l’amor d’uns pares que, amb la seva tendresa i comprensió, poden arribar a trencar les barreres més feixugues. Ens dóna una lliçó de la vida.
Fins sempre, Llullu.
“Qui no sap, no oblida”
“Sempre m’ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant de dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de Bitàcora.” Màrius Serra.
Si vols llegir l’article d’opinió de Joan Barril, ” No oblidem el Llullu” ,publicat avui 27 de juliol a El Periódico de Catalunya, clica aquí
..un gran salt per a la humanitat. Fa 40 anys que els tripulants de l’Apollo 11 , amb Neil Armstrong al capdavant, van trepitjar per primer com la superfície de la lluna.
Un 20 de juliol, totes les famílies s’aplegaven al voltant del televisor per veure, en directe, un dels majors aconteixements de la història: l’arribada de l’home a la lluna.
Des d’aquest bloc li dediquem, a la nostra lluna, un petit poema de Fina Anglès, aixì com el conte d’Eric Carle “Papa, si us plau, pots agafar-me la lluna?”.