De El racó de la biblioteca

Entre aquestes imatges hi ha un món de diferències. Des de l’Alícia creada per Lewis Carrol l’any 1865, inspirada en Alice Liddle, passant per l’Alícia de Walt Disney i ara, finalment, la nova Alícia, la d’en Tim Burton.

Personatges com el conill blanc, el gat o la Reina de cors desperten un altre cop per fer-nos reviure les aventures d’aquesta nena que entra dins del cau d’un conill.

Aquesta història, una de les més conegudes arreu del món, es va crear per casualitat una tarda d’estiu: el seu autor, Lewis Carrol, la va inventar per entretenir les filles d’uns amics. Poc s’imaginava què acabava de crear!

La nova pel·lícula d’en Tim Burton, pare d’altres films de gran èxit, promet: imatges que sembla que surtin de la pantalla,  personatges imaginaris, tot un món de fantasia. La història de sempre amb els darrers efectes especials!

Haurem d’esperar fins el 2010 per a veure-la, però de moment, aquí en tenim un petit avenç:

Si voleu fullejar online el manuscrit original de l’Alícia que hi ha a la British Library, cliqueu aquí.

Com ella mateixa diu, “Durant anys em vaig sentir desarrelada. Ara ja sé d’on sóc”.
No ho ha tingut gens fàcil. Va arribar a Vic fa 20 anys, procedent del Marroc, amb la seva família, les seves tradicions, la seva cultura…
Aviat es va adonar que el seu país era tant el Marroc com Catalunya.

Mentre escrivia el llibre Jo també sóc catalana (el primer que va publicar, us el recomano), va anar construint la seva nova identitat: “La transmissió, tant de la llengua com de la identitat i del sentiment de pertinença al teu país d’origen es fa a través de moltes persones, dels membres d’una família àmplia i de tot un grup de gent que t’envolta. Però quan arribes aquí, la línia de transmissió es fa molt prima, perquè es limita al teu pare i la teva mare i algun veí que també es troba en aquesta situació més aviat precària”.
“És evident que si visc a Catalunya vaig perdent part de la cultura que portava, però, per altra banda, també n’estic guanyant una de nova”.

Ens parla del seu llibre “L’últim patriarca”(Columna), guardonat amb el premi Ramon Llull 2008: una novel·la on ens explica els conflictes que sorgeixen en aterrar a un lloc que no és el del teu d’origen, que és tan diferent, on t’has de construir la teva nova identitat.

Aquesta entrevista va sortir publicada en paper al suplement de l’Avui Plaers d’Avui+ el diumenge passat, i, avui, en format electrònic.
Si voleu llegir-la completa, cliqueu l’enllaç. És molt interessant!!!

Cliqueu aquí per llegir l’entrevista (la trobareu de la pàgina 20 a la 25).

Si voleu veure un vídeo d’Edu3.cat on l”autora ens parla de letura i biblioteques, cliqueu aquí.

Benjamin Lacombe, l’autor del magnífic àlbum  “Els amants Papallona”, porta un temps treballant en una nova aposta: La mélodie des Tuyaux ( que ve a ser una cosa així com “La música de les canonades…”).

És un nou projecte basat en la imatge i la música: una història amb acompanyament musical, un “conte musical” com diu ell mateix.

El llibre, que es publicarà a França a partir de l’octubre, anirà acompanyat d’un CD. La cantant francesa Olivia Ruiz li posa la veu a la cançó.

Aquest il·lustrador, amb només 27 anys, ha esdevingut un talent en el panorama de la il·lustració infantil. Si passeu pel seu web o pel bloc, quedareu meravellats dels dibuixos i les il·lustracions que té.

Voleu conèixer l’argument de la seva nova obra?

L’Alexandre és un nen de 13 anys. Espera que arribi el dia d’ entrar a treballar a la fàbrica, com ho fan  tots els seus coneguts.

Fins que un dia una família gitana arriba al seu poble. Encisat per la músca i per la jove noieta que els acompanya, l’Alexandre descobrirà el món del circ, el seu talent musical i l’amor.

Esperem que, ben aviat, alguna editorial de casa nostra el publiqui!

Aquí teniu un petit muntatge fet per l’autor on podeu veure’n un avançament. També podeu veure’n  el “making-off”

Making-of

En diverses ocasions us he parlat de llibres d’en Todd Parr: Està bé ser diferent, M’agrada llegir…Todd Parr és autor i il·lustrador de més de 30 llibres per a infants que ha rebut diversos premis i reconeixements.
Combina els colors de l’arc de Sant Martí i fa uns dibuixos senzills i plans. Com diu ell mateix, els seus llibres són per a totes les edats, des de petits fins a adults.
Els seus contes sempre giren al voltant d’unes idees: el multiculturisme, el foment de la lectura des de petits, sentir-se bé amb un mateix i aprendre de les diferències. Tot un repte!
Un llenguatge senzill, proper als nens i nenes, i amb missatge.
Basant-se en aquests contes, se n’ha fet una sèrie animada de més de vint episodis, “Todd World”, que podeu trobar en DVD.
Aqui podeu veure una petita entrevista amb l’autor i la caràtula de presentació de la sèrie:

“Les coses quotidianes expliquen secrets a qui sap mirar i escoltar…” ens diu el poema “Ci vuole un fiore”, creat per Gianni Rodari.
Rodari (1920-1980) va ser un mestre i periodista que tenia uns ideals d’escola molt diferents als que hi havia a la seva època: volia una escola creativa, una escola on la imaginació i el joc hi juguessin un paper essencial.
Podem trobar unes quantes propostes per treballar la imaginació a les nostres classes al bloc El binomi fantàstic, creat amb motiu de la conferència sobre aquest autor al seminari El gust per la lectura 2009.

Aquí teniu una animació sobre el poema “Ci vuole in fuore” de Rodari, i un poema-homenatge a Rodari anomenat “Poemas por teléfono” de Fran Nuño, escriptor i llibreter.

El 221b de Baker Street (Londres) és una de les adreces més famoses del món, per la seva relació amb el personatge  creat per Sir Arthur Conan Doyle.

Aquest museu, obert al públic des de 1990, recrea el lloc on vivien, a l’època victorana, els personatges Holmes i Watson.

Segons les novel·les, en Holmes i en Watson van viure en aquest edifici des del 1881 fin a 1904: la senyora Watson n’era la majordoma.

Disset graons  des de l’entrada donen accés al despatx que compartien al primer pis, al costat de l’habitació d’en Holmes, plena dels seus efectes personals. Si tens sort, et pots fer una fotografia amb en Watson, assegut/da al silló preferit d’en Sherlock.

El dormitori del Doctor Watson està situat al segon pis, i ara s’utilitza com a sala d’exposicions: fotografies, gravats i diaris de l’època.

Aquest edifici va ser construït el 1815 i ha estat declarat Monument Arquitectònic i Històric.

En Sherlock Holmes i el Doctor Watson encara segueixen rebent, avui per avui, cartes dels seus admiradors: estan exposades i n’hi ha de ben curioses!!!

The Sherlock Holmes Museum on PhotoPeach