Aquest dilluns ens va visitar a l’Escola en Carles Sala, autor de molts llibres, com ara “En Jaumet busca escola”, “Sóc com sóc”, “Tramuntana a la granja”, “Cornèlius i el rebost dels impossibles”, “El triomf d’en Polit Bonaveu”…

Els alumnes de cicle inicial i mitjà van poder gaudir de tot allò interessant que els va explicar i li van fer moltes preguntes.

Ens ho vam passar d’allò més bé!!!

Després, ens va signar el llibre de visites de l’Escola.

Gràcies Carles!!!!

El passat dimecres va venir a l’escola la Monserrat Galícia, autora, entre d’altres, de Copèrnic planeta habitable, L’habitació de la Bàrbara, Crit al bosc, Aterratge d’emergència, El darrer manuscrit i Agència de Lectura, que és el que han llegit els alumnes de cicle superior.

La Montserrat és una escriptora que connecta molt bé amb els nens, ja que a més d’escriptora és mestra.

Ens va explicar com va començar a escriure, quan era molt petita. Escrivia contes i li agradava molt fer-ho. Però un bon dia va decidir que no ho feia prou bé, així que va deixar d’escriure.

Passats uns anys, es va convertir en la bibliotecària de l’escola on treballava, i llegia moltíssim. Fins que un dia va pensar que ella també era capaç d’escriure aquells llibres. I va tornar a començar.

Ha rebut diversos premis i la lectura és la seva passió: sempre porta un llibre a la bossa, perquè, segons ella mateixa, qualsevol lloc és bo per llegir.

Moltes gràcies, Montserrat!!!

Si vols descarregar el punt de llibre que ens va dedicar, clica aquí.

De Montserrat Galícia

Ahir vaig tenir l’ocasió de compartir una estona inoblidable amb l’escriptora Joana Raspall i l’equip d’Espurna

La Joana ens va rebre al menjador de casa seva: un menjador antic, acollidor, un espai que ella mateixa va definir com el seu “estudi”, ja que és el lloc on  troba  la calma que necessita per escriure els seus poemes. Perquè continua escrivint cada dia.

Ens va explicar que, quan els seus fills eren petits, se’n va adonar que no hi havia poesia bonica dedicada als nens i nenes. Així que va decidir-se a escriure-la ella. I n’ha escrit una bona pila!

Ens va contar moltes vivències i anècdotes, entre elles, perquè es va fer bibliotecària.

Amb 89 anys d’edat i més de seixanta dedicats a escriure, Miguel Delibes ha marxat.

Les seves darreres “paraules escrites” publicades avui a El Periódico, i que formen part d’una recopilació commouen.

Després d’ésser intervingut quirurgicament l’any 1998, ja no va poder continuar escrivint. La seva malaltia no el va matar físicament, però li va matar una part molt important de la seva vida: la capacitat d’escriure.

Publicat ahir a El Periódico:

“Aunque viví hasta el 2000…, el escritor Miguel Delibes murió en Madrid el 21 de mayo de 1998, en la mesa de operaciones de la clínica La Luz. Esto es, los últimos años literariamente no le sirvieron de nada.

El balance de la intervención quirúrgica fue desfavorable. Perdí todo: perdí hematíes, memoria, dioptrías, capacidad de concentración… En el quirófano entró un hombre inteligente y salió un lerdo. Imposible volver a escribir. Lo noté enseguida. No era capaz de ordenar mi cerebro. La memoria fallaba y me faltaba capacidad para concentrarme. ¿Cómo abordar una novela y mantener vivos en mi imaginación, durante dos o tres años, personajes con su vida propia y sus propias características? ¿Cómo profundizar en las ideas exigidas por un encargo de mediana entidad? Estaba acabado. El cazador que escribe se termina al tiempo que el escritor que caza (…)”

“La nostra vida personal forma part de la vida col·lectiva del país. No hem vingut a aquest món a fer d’espectadors, sinó a participar-hi activament. I l’educació ens prepara per esdevenir protagonistes de la nostra existència. Perquè ens ajuda a comprendre la trajectòria humana que ens precedeix, el món que ens envolta i ens convida a desenvolupar les nostres potencialitats, a aportar el nostre gra de sorra a un projecte compartit. Per això l’escola és fonamental en la construcció d’un model de societat, en la transmissió de valors, en el progrés. I l’acció dels mestres i del professorat ha de respondre a una concepció pedagògica”.

Així comença l’article publicat a El Periódico de Catalunya d’avui, signat per Carles Duarte, sobre el crític literari, prosista i traductor Joan Triadú, que va presentar fa pocs dies el llibre Textos i pretextos de pedagogia 1938-2008, publicat per Eumo, on trobem diversos escrits de l’autor on mostra la seva preocupació per l’ensenyament , així com reflexions sobre personalitats com Alexandre Galí, Carles Riba, Ramon Llull…

Si voleu llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

De Biblioteca

Diumenge ens va deixar l’escriptora Maria Dolors Alibés.

Deixa rere seu molts llibres per a nenes i nenes i col·laboracions a revistes com Cavall Fort i Tretzevents.

El planeta Mo, L’Aniol i el peix, Màquines d’empaquetar fum i altres invents, Monstre busca monstra, Súperfantasmes en un supermercat…

Fins sempre.

Imatge de Goico (Flickr)

Són moltes les raons que podem trobar per llegir.

Elvira Lindo ens en dóna unes quantes:

“Leer. Leer sin ganas. Leer por aburrimiento. Leer para no hacer ruido. Leer para dejar que tu padre duerma la siesta. Leer porque no te dejan poner la tele. Leer porque ya nadie quiere contarte un cuento. Leer porque te han castigado sin salir. Leer porque estás en la cama con fiebre. Leer porque estás solo. Leer porque imitas a tus hermanos mayores. Leer porque lo hace tu madre. Leer libros para niños. Leer novelas que no te dejan leer. Leer hasta que te apagan la luz. Leer sin leer, pensando en otra cosa. Leer en la biblioteca. Leer todos los libros de la biblioteca infantil. Leer porque tu hermana lee en la cama de al lado. Leer libros de Tintín en casa de tu abuelo. Reir porque tu tía llora con una novela. Llorar porque te da pena el abominable hombre de las nieves(…).

(…) Leerle a tu hijo. Leerle hasta que se quede dormido. Leerle hasta que te quedas dormida. Leerle el Tintín que tú leíste. Leerle cuando se muere el Abominable Hombre de las Nieves. Leerle y consolarle luego su llanto inconsolable. Leerle para que aprenda a estar solo. Leerle para volver a vivir la infancia. Leerle por gusto. Ver cómo un hijo lee. Releer. Leer sólo lo que te gusta. Leer sólo aquello que te emocione. Leer por amor. Leer a su lado.”

Vols més raons?

Elvira Lindo

DOMÈNECH FRANCESCH, Joan (2009): Elogi de l’educació lenta. Ed. Graó. Micro-Macro referències 9.

“Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor”

Quants cops haurem pensat en el significat d’aquesta frase quan nosaltres, educadors/es, pares/mares, mestres… tenim sempre la frase a punt: va, vinga, és tard, tenim mota feina, no tenim temps, …

Vivim en un món i una societat en la qual el temps ens domina i presideix tots els actes que fem al llarg del dia. I aquesta angoixa per arribar a l’hora, per tenir temps per a fer-ho tot, la transmetem als nens i nenes que estan creixent ja amb aquesta necessitat de tenir totes les hores del dia planificades i ocupades. De vegades diem “aquests nens d’avui no saben estar sense fer res, no saben avorrir-se”, però, el hem donat l’oportunitat de fer-ho, de saber què és estar una estona sense  una activitat planificada des de fora, per un adult/a?

Després de llegir el llibre Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech Francesch, la visió de la vida i de l’educació et canvia, i la frase “és que no tinc temps” passa a ser relativa: de temps en tenim tot el del món, només cal prioritzar per a què volem utilitzar-lo.

Aquest llibre proposa una desacceleració del procés educatiu, que s’ha d’adaptar als diferents ritmes dels alumnes; i això comporta també un canvi en la forma d’entendre la vida en societat i en família.

Al final del libre l’autor ens fa cinquanta propostes (vint-i cinc per a l’escola i vint-i-cinc per a l’entorn familiar) per ajudar a la desacceleració del temps: totes elles molt interessants, encara que algunes potser una mica difícils de portar a terme.

És un llibre del qual se’n podria parlar molta estona, però jo em quedo amb els  Quinze principis per a l’educació lenta i el Decàleg, i us recomano que el llegiu, encara que tingueu poc temps: us farà replantejar moltes coses.

QUINZE PRINCIPIS PER A L’EDUCACIÓ LENTA

1. L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, no a l’inrevés.
3. En educació, menys és més.
4. L’educació és un procés qualitatiu.
5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
7. Cada infant- i cada persona- necessita un temps sostenible per aprendre.
8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
10. L’educació necessita temps sense temps.
11. Cal retornar temps a la infància.
12. Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13. El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14. L’escola ha d’educar el temps.
15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

DECÀLEG PER A UNA EDUCACIÓ LENTA.

1. Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir  cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).
2. Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau  en la construcció d’un projecte educatiu.
3. Prioritzar. Saber analitzar  i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
4. Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
5. Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
6. Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premisa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que els encarreguem.
7. Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.
8. Gaudir del moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir. A la família no comparar els fills i filles amb altres infants o joves de la seva edat.
9. Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.
10. Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar-los.

Aquest any, L’erugueta goluda (The very hungry caterpillar) d’Erick Carle ha fet 40 anys.

És un àlbum il·lustrat per als més petits, dels quals se n’han fet diverses  edicions diferents. El podem trobar en català a l’editorial Kókinos.

Les seves il·lustracions són de tipus collage, i ens explica la senzilla història d’una erugueta que s’alimenta fins a convertir-se en papallona. Adequat per educació infantil.

Aquí teniu una animació basada en el conte que he trobat:

Podeu veure una entrevista a l’autor (anglès) on ens ensenya com composa les il·lustracions dels seus llibres:

Coneixem Les Tres Bessones des de fa molts anys. Les hem acompanyat en les seves entremeliadures a través dels contes.

Inspirades en les seves filles, la Roser Capdevila ha sabut trobar uns personatges que han enganxat a petits i grans des d’un bon començament.

La seva sèrie infantil ha estat traduïda a moltíssims idiomes i s’emet a molts països diferents: la darrera televisió que le ha comprat ha estat Al -Jazira.

Demà comença un nou repte per a les bessones: s’estrena la seva nova revista!

Una revista editada per Cromosoma i El Periódico de Catalunya, i que es presenta amb moltes seccions interessants: manualitats, coneixements, jocs, contes, anglès, reportatges…

Esperem que Les Bessones ens sorprenguin de nou i segueixin fomentant valors com han fet  fins ara.

Si voleu llegir l’entrevista amb la Roser Capdevila publicada avui a El periódico, cliqueu aqui.

Si voleu visitar el web de Les Tres Bessones, cliqueu aquí.