Chris Van Allsburg

Va néixer l’any 1949 a Michigan. .

A diferència de molts nois de la seva edat, en Chris era més feliç amb un llapis de colors que xutant una pilota.

Encara que a l’escola no va estudiar art, ben aviat va descobrir que volia ser artista.

Gràcies a l’ajuda de la seva esposa, ben aviat va començar a dedicar-se a la il·lustració de llibres infantils.

El seu primer conte, “The garden of Abdul Gasazi” va ser publicat el 1979, i va rebre el premi Caldecott honor book.

L’autor diu que totes les seves històries comencen com una imatge dins la seva ment.

El seu llibre Jumanji va ser portat al cinema, igual que la seva altra obra The Polar Express.

Altres obres seves, “Los misterios del señor Burdich, “La escoba de la viuda”, “El higo más dulce” són, igualment, petites obres d’art.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Rodolfo del Hoyo

Vaig néixer a Barcelona, el 20 d’octubre de 1953, però he viscut sempre a Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que ha inspirat profundament la meva obra literària.
Quan jo era petit, la meva ciutat no era ciutat, era un poble de pagès.
Amb el pas del temps, arribaren altres famílies que venien del sud, d’Andalusia i Extremadura, i el carrer es va anar omplint de nens i de nenes. Al capvespre ens ajuntàvem tots mentre un sol gros i rodó tenyia d’or els núvols i s’amagava a poc a poc per darrere les muntanyes de Collserola. A mi m’agradava explicar contes; al principi els anava improvisant amb idees que treia del romancer i d’aquells programes de ràdio que m’acompanyaven des de ben petit, després vaig començar a escriure. Tenia dotze anys.

Des de llavors he escrit teatre, poesia i narrativa.

He publicat dos llibres de poesia en castellà, De miradas imprecisas (1994) i Asuntos Interiores (1995). En català he publicat un llibre de relats per a adults, Els amors furtius, i la novel·la infantil El secret del planeta Moix. També he publicat relats i poemes en diverses revistes literàries. El meu teatre, però, roman inèdit i sense estrenar.

La setmana passada ens va visitar a l’escola. Els alumnes de Cicle Mitjà han llegit el llibre “La font del cedre”, i van tenir l’oportunitat de parlar amb el seu autor.

Va ser una xerrada molt enriquidora, on els va explicar com escriu els llibres. Van fer-li un munt de preguntes!!!

Aquí teniu algunes fotografies de l’exposició que van fer els alumnes i de la visita.

La font del cedre on PhotoPeach

…………………………………………………………………………………………………………………………..

Gemma Lienas

Va néixer a Barcelona el 16 de gener de 1951. Filla d’un industrial català i de mare francesa i la més gran de quatre germanes.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, ha treballat en escoles i Batxillerat.

L’any 1986 va publicar Cul de sac, i al llarg de la seva trajectòria literària ha rebut diversos premis: el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Premi Andròmina, el Ramon llull de les Lletres Catalanes, i el Premi Internacional de la UNESCO a la tolerància.

La seva obra, tant la juvenil com la d’adults, ha estat traduïda a moltes llengües.

Entre moltes, destaquem algunes de les seves obres infantils i juvenils: la col·lecció Fada Menta, de La Galera, Busco una mare (il·lustrat), i la col·leció Emi i Max, que ja consta de sis títols.

Avui, la Gemma ens ha dedicat el seu últim llibre d’aquesta col·lecció a La Setmana del Llibre en Català de Sant Cugat del Vallès.

Jordi Folck

Va néixer a Reus (1961) però va passar els 10 primer anys de la vida a Montbrió del Camp. Després es va traslladar a

Reus amb la seva família.

Durant els anys 70 va començar a actuar a l’escenari: Les armes de Bagatel·la, El somni de Bagdad, Els Pastorets...

Va Periodisme a Bellaterra, i va col·laborar a Antena3 Ràdio amb el programa cinematogràfic “Claqueta”.

L’any 1989 va crear la seva pròpia agència de publicitat Folch-Genius& Co.

Ha ecrit Un consomé de contes (premiat per l’Institut Català de Consum), El viatge extraordinari d’un tap a la banyera (Premi Carmesina 1997), Contes a la lluna trista (Premi Josep Ferrer i Gual 1999), i La guerra dels xiclets, premiat per partida doble, i que no ha estat l’última creació de la seva ploma, ja que l’ha seguit Historia de un bolígrafo (encàrrec de la casa Bic).

Actualment és assessor artístic d’Enciclopèdia Catalana.

Sobre La guerra dels xiclets els alumnes van escriure:

“A mi no m’ha agradat que per uns xiclets hi hagi persones que vagin a la presó”.

“M’ha agradat, sobretot quan han detingut la reina per menjar xiclet”.

“No m’ha agradat que estigui fet a Anglaterra i no aquí”.

“Recomano aquest llibre als que els agradin les aventures i els contratemps de la vida”.

Juny 2008, alumnes de 6è de primària.