Divendres ens va deixar en Llullu, el fill de Màrius Serra.

En Llullu és un nen de nou anys que pateix, des que va néixer, una encefalopatia molt greu.  Però això no li ha estat un impediment per poder descobrir la vida, per poder viatjar per molts racons del nostre món, per poder sentir-se estimat…

De la mà del seu pare, s’ha convertit en el protagonista del seu llibre, de la seva pròpia vida.

A través d’aquest llibre en Màrius Serra ens ajuda a apropar-nos a un món que ens és deconegut i que, de vegades, ens mirem de lluny i sense fer l’intent d’apropar-nos-hi; ens  parla des de la senzillesa, des de la igualtat; ens ensenya com de gran pot arribar a ésser l’amor d’uns pares que, amb la seva tendresa i comprensió, poden arribar a trencar les barreres més feixugues. Ens dóna una lliçó de la vida.

Fins sempre, Llullu.

“Qui no sap, no oblida”

“Sempre m’ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant de dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de Bitàcora.” Màrius Serra.

Si vols llegir l’article d’opinió de Joan Barril, ” No oblidem el Llullu” ,publicat avui 27 de juliol a El Periódico de Catalunya, clica aquí

Tags: Emocions, Esdeveniments, Llullu

2 respostes a “Adéu, Llullu…”