NÁJERA TRUJILLO, C.G. (2008): …  pero no imposible. Bitácora de la transformación de una biblioteca escolar y su entorno. Prólogo de Delia Lerner. Océano Travesía.

Una delícia de llibre. El diari personal d’una mestra bibliotecària que, dia a dia, lluita per aconseguir fer una biblioteca del no res, integrar-la dins de la dinàmica escolar i lluitar contra tots els entrebancs que es troba en el camí.

Escrit en un to dolç, l’autora es planteja una sèrie de dubtes que li van sorgint al llarg del seu difícil trajecte:

“Lo vengo pensando desde hace tiempo, lo medito, le doy vueltas y no, definitivamente me parece que no es tan difícil acercar la lectura a los niños o los niños a la lectura.

Por las tardes y noches mi mente divaga en estos pensamientos, recuerda los sucesos, planea lo por venir y se entretiene en esta idea de la posible dificultad. Cada vez que imprimo algún cartel promocional siento una ligera sospecha de que no es indispensable gastar tanta tinta. Cada vez que vacío en la computadora el registro de libros prestados en el mes, refuerzo esa convicción. Con frecuencia voy preguntándome de cada paso si era lo correcto, lo prudente, lo necesario o si me la paso invirtiendo el tiempo en cosas que no valen la pena en mis intentos por encontrar el camino bibliotecario”.

…………………………………………………………………………………………………………

AAVV (2007): 101 aventuras de la lectura. Artes de México. IBBY México

Amb pròleg d’Alberto Manguel, aquest llibre és una petita obra d’art: 101 cites de diferents personatges que ens parlen sobre la seva visió de la lectura.

Unes il·lustracions amb diferents formats que acompanyen les cites.

Algunes?

“Leer es soñar el agua de un oasis en el desierto, beberla y despertar con otro tipo de sed que ya no está en la boca” (Hafiz)

“Los lectores són viajeros, circulan sobre las tierras de otra gente, nómadas que cazan furtivamente en los campos que no han escrito” (Michel de Certeau).

…………………………………………………………………………………………………………………..

CASSANY, D. (2006): Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Biblioteca Universal Empúries

El món que habitem és canviant, i el concepte de “llegir” també ha variat.

Bombardejos constants d’informacions procedents de diferents fonts fan que sigui necessari anar més enllà del que ens diu el “paper” i hàgim de llegir què hi ha al darrere.

“D’entrada, tots els escrits transmeten ideologia, i darrere sempre s’hi amaga algú. ¿Qui és? ¿Què pretén? També els formats canvien: les pantalles i la web arraconen la biblioteca de paper. Naveguem, cerquem i cliquem perquè compareguin a casa milers de respostes. Però… ¿són fiables? Encara més, ens toca llegir en altres idiomes: cartells, webs, prospectes… ¿Ho entenem tot? I, finalment, tenim una dificultat afegida: estem rodejats de textos tècnics, de divulgació científica, instruccions i impresos; ¿arribem a entendre el que diuen?” (Daniel Cassany).

En Daniel Cassany explora la lectura actual, amb molts exemples i propostes de treball.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………

MARINA, J.A.; DE LA VÁLGOMA, M (2005): la màgia de llegir. Rosa dels vents

“Aquest llibre és un tractat de màgia. Per tant, s’hi barregen receptes i consells per fer encanteris perillosos. Els qui divideixen la màgia en blanca i negra s’equivoquen. Obliden que la màgia més poderosa és la del negre sobre el blanc. L’escriptura, i la lectura, és clar, que n’és el complement, d’on surten fades i dracs, mons nous i mons antics, personatges, històries, sentiments, lleis, poemes i equacions”.

Els autors aconesegueixen fer d’aquest llibre un veritable plaer a l’hora de llegir-lo. Com si es tractés del “tractat de màgia”, ens parlen de la lectura,  de l’escriptura, de la poesia, ens fan recomanacions a pares i mestres.

” Aprendre a llegir és aconseguir la clau per entrar en un nou món, fins aleshores hermètic. Proporciona una alegre sensació de poder i llibertat, que sobretot experimenten les persones que n’aprenen de grans. Ser analfabet és una mena d’esclavatge, de paràlisi o ceguesa”.

“El món de les noves tecnologies es fonamenta en el miratge de pensar que el fet d’estar connectat a grans fonts d’informació accessible resol tots els nostres problemes. No és veritat: aquests bancs d’informació només són útils per als qui en saben llegir la informació. Un ase connectat a Internet continua essent un ase”.

“La lectura freqüent és la millor manera de fer nostre el llenguatge i les seves creacions. És el gran instrument, l’instrument obvi. La riquesa lèxica, l’argumentació, l’explicació, l’expressió dels propis sentiments, la comprensió dels sentiments dels altres, la llibertat de pensament, tot plegat s’adquireix per mitjà de la lectura”.

………………………………………………………………………………………………………..

PETIT, Michèle (2008): Una infancia en el país de los libros. Océano Travesía.

Michèle Petit és antropòloga de la lectura. És investigadora del CNRS (Centre d’Investigació Científica de França) i durant molts anys ha estat estudiant el paper que juga la lectura en la formació de la persona, sobretot en els llocs més deprimits. Ha participat en diverses investigacions entre adults i joves.

En aquest llibre l’autora no pretén donar-nos una bibliografia sobre què haurien de llegir els nens i nenes, sinó que ens fa un recorregut per la seva infantesa i els records de certes lectures que la van ajudar a créixer. Contínuament evoca sentiments i emocions que li suscitaven els llibres que anava llegint.

Del pròleg del llibre:

“Mas que establecer una lista de mis momentos dichosos como lectora en aquellos años, he querido revisitar alguna imágenes, algunos relatos que me impactaron, o lo que hice con ellos tiempo después. Tal vez esos recuerdos le permitan a otros, como a los maestros que mencioné, recordar las historias que les contaban a ellos o los libros que iban descubriendo. En particular a todos aquellos y aquellas que deberían transmitir el gusto de leer. Así como un psicoanalista debe analizarse, un facilitador de libros, sea padre de familia, maestro, bibliotecario, trabajador social, librero o crítico, podría meditar en su propia trayectoria. Pero no hagamos de este ejercicio una imposición: que cada quien , si así les viene en gana, recupere para sí mismo o para el destinatario que elija, algunos de los cuentos, de las rimas o las ilustraciones que hicieron del mundo un lugar más habitable.”

Nos us agafen ganes de llegir-lo?

Podeu llegir una entrevista amb l’autora publicada a la revista Imaginaria l’any 2000 clicant aquí.