HERMAN

Pertinença i ciutadania

		FITXA TÈCNICA Direcció: Erik Gustavson Guió: Lars Saabye Christensen Producció: Petter J. Borgli Música: Randall Meyers Fotografia: Kjell Vassdal Intèrprets: Anders Danielsen Lie .... Herman Elisabeth Sand .... Mare Bjørn Floberg .... Pare Linn Aronsen .... Ruby Kai Remlow .... Jacobsen Jr. Sossen Krohg .... Sra. Jacobsen Jarl Kulle .... Panten Harald Heide-Steen Jr. .... Tjukken Frank Robert .... Avi Per Jansen .... Tenne Nacionalitat: Noruega  Any: 1990  Durada: 105 min.

Resum

Herman és un nen de 10 anys que viu a Oslo i que té una vida relativament normal: família, escola, barri, etc., fins que s’adona que li està caient el cabell. Al principi tots s’esveren, els pares també. Per protegir Herman els pares fan veure que no és res i no en parlen, però ell ho viu malament i interpreta l’actitud dels pares com a deslleial. A l’escola, on ja ha tingut algun problema d’assetjament, també és mirat de forma estranya pels companys i fins i tot per alguns professors. que el comencen a tractar d’una manera especial.  Els seus aliats són l’avi, un veí alcohòlic i la companya de classe, Ruby. Passa per moments difícils perquè la seva imatge canvia per ell mateix i per als altres, però poc a poc les coses van redreçant-se i Herman acaba acceptant-se tal com és.
Es tracta d’una història que passa a Oslo al llarg de la tardor de l’any 1961 fins a la primavera de l’any 1962.

Pel professorat

Aquesta pel·lícula noruega està basada en la novel·la, del mateix nom, de Lars Saabye Christensen, considerat un dels millors escriptors del seu país.

Es tracta d’ una tragèdia quotidiana, situada en els anys 50: la d’un nen, Herman, que està sofrint els primers símptomes d’una calvície prematura, coneguda com  alopècia. El canvi que li representa i el fet que li amaguin la realitat dificulta les relacions amb els seus pares –un obrer de la construcció i una dependenta– i amb els seus companys de classe amb qui ja té una relació difícil.

S’aconsola de la seva crisi amb les visites al seu avi malalt, amb qui parla i es confia i amb les converses, de vegades un xic surrealistes, amb Panten, un veí alcohòlic.

La pel·lícula té el gust de les coses senzilles, la filmació fa creïbles els fets narrats. Hi ha matisos que descriuen molt bé la mentalitat dels nens: la, de vegades, inconscient crueltat de Herman, les burles que sofreix per part dels seus companys de classe, també les seves reaccions de noblesa, les seves rabietes, la pacient amistat d’una companya de classe.... La pel·lícula, de to més aviat dramàtic i introspectiu, desplega en alguns moments d'un cert sentit de l'humor.

La factura tècnica de la pel·lícula és impecable: cuidada ambientació, bona fotografia, música adequada i bona actuació.

El director de la pel·lícula, Erik Gustavson, va néixer el 1955 i després d’estudiar cinema va ser ajudant de càmera i fotògraf, cap de producció i ajudant de direcció.  L’any 1986 va debutar com a director.  Herman fou el seu segon llargmetratge i fou el film que li va proporcionar reconeixement nacional i internacional

A Noruega la pel·lícula va guanyar dos premis: l’Amanda, (els òscars noruecs) a la millor pel·lícula i al millor guió i també va obtenir el premi especial del festival de París, un premi per als joves artistes, el 1991, i fou finalista a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera, el 1992.

El 1999 el mateix director va adaptar la novel·la de Jostein Gaarder, El món de Sofia,i segueix fent cinema de qualitat, però darrerament ja no treballa amb pel·lícules d’infants. Actualment, és un dels directors amb més renom a Noruega i té una àmplia difusió internacional.

Proposta de visionat

Pensem que cal veure tota la pel·lícula sencera i, per tant, ens cal 1 hora i 45 minuts. Una de les maneres és seccionar-la en tres parts: la primera de 45 minuts, i les altres dues de 30 cadascuna, perquè ens donaran peu per treballar el full d'observació i fer una comprensió conjunta de la pel·lícula.