ANTZ

Convivència i valors cívics

		FITXA TÈCNICA Direcció: Eric Darnell i Tim Johnson Producció: Aron Warner Guió: Todd Alcott, Chris Weitz i Paul Weitz Música: Harry Gregson-Williams i John Powell Muntatge: Stan Webb País: Estats Units Any: 1998 Durada: 83’

Resum

La història comença en una colònia de formigues situada al Central Park de Nova York. Z-4195 és un obrer, que se sent incòmode amb la feina que fa i aspira a trobar un lloc on sentir-se realitzat. El seu somni és considerat ridícul per la seva companya de feina, Asteca, i també per la majoria de formigues obreres, que excaven per un projecte anomenat Mega Túnel.

El general Mandible, comandant de les forces militars de la colònia, està preparant un pla per enviar els soldats lleials a la reina a una guerra suïcida contra una colònia de tèrmits.

Z, deprimit, se’n va al bar amb el seu amic Weaver. Al bar, un soldat vell li parla d'Insectopia, una terra meravellosa on tots els insectes són feliços. Z no se’l creu, però la idea el fascina. La princesa Bala, futura hereva de la colònia, avorrida de la vida de palau se’n va d’incògnit al mateix bar i li demana a Z per ballar. Z se n’enamora.

El general envia els soldats a lluitar contra els tèrmits i Z s’hi veu arrossegat. Durant la marxa estableix amistat amb un soldat anomenat Barbatus. Els tèrmits exterminen tots els soldats tret de Z, que n’és l’únic supervivent.

Quan Z torna a la colònia és aclamat com un heroi de guerra, felicitat pel general Mandible i portat en presència de la Reina. Allà torna a veure la Bala, que descobreix que és un obrer. Acorralat per la mentida, Z agafa Bala com a hostatge i ensopegant cauen tots dos per un conducte de deixalles, sortint de la colònia.
Un cop al món exterior, Z decideix anar a buscar Insectopía i Bala, a contracor, l’ha d’acompanyar.

A la colònia, els rumors de l’incident d’en Z corren ràpidament i, convençudes per l'Asteca i en Weaver, les formigues obreres paren de treballar. Mandible fa un discurs instigant les obreres al conformisme i prometent-los que un cop finalitzat el Mega Túnel la vida serà millor per tots.

Z i Bala creuen que han arribat a Insectopia, però encara han de passar moltes aventures abans d’arribar-hi. Mandible, que sap que Insectopia existeix, hi envia el coronel Cutter que és una formiga alada, perquè mati Z i rescati la princesa.
La paperera on va a parar el xiclet on han quedat enganxats Z i Bala resulta ser Insectopia, ja que a vista d’insecte una paperera d’un parc és una font inesgotable de menjar i entreteniment. A partir d’aquest moment Bala es comença a enamorar d’en Z.

En Cutter arriba a la nit i Bala, per protegir Z, li diu que és mort, quan en realitat ha sortit a buscar llenya pel foc. Cutter s’emporta la princesa de tornada cap a la colònia. Quan Z se n’adona, torna a la colònia per rescatar la Bala.

Bala, és presonera al despatx del general Mandible, i allà Z descobreix la mentida del Mega Túnel, que no és res més que un forat que va a parar a un llac, i que si l’acaben de construir moriran tots ofegats. En aquell precís instant la Reina i tots els obrers inauguren el Mega Túnel.

Bala i Z entren a la Sala on hi ha reunits els obrers mentre els soldats, a les ordres de Mandible, segellen les entrades. Z no pot impedir que l’aigua es comenci a escolar cap a dins del Túnel on els obrers estan atrapats. Llavors, parla a la multitud i els convenç de què junts poden fer el que sigui i formen una gran escala per intentar arribar al sostre i excavar un forat per sortir.

A sobre seu, les tropes de la colònia estan sent instruïdes pel general Mandible, que explica orgullós que en aquests moments l’element dèbil de la colònia està sent eliminat. Quan en Z i Asteca es troben al capdamunt, fan un forat al sostre, just on es troba en Mandible. En aquell moment en Cutter, que feia un temps que recelava del pla d’extermini, decideix ajudar en Z, en Mandible l’ataca, en Z es posa al mig i tots dos cauen a dins del Mega Túnel. El general mor esclafat contra unes arrels i en Z cau a l’aigua. Cutter ordena a les tropes que ajudin a pujar les formigues i treu en Z de l’aigua, el qual es recupera, després que Bala li faci la respiració boca a boca. La colònia és reconstruïda i Z i Bala es proposen formar una família.

Adaptat de http://ca.wikipedia.org/wiki/Antz

Pel professorat

Aparentment és una pel·lícula senzilla, però permet unes reflexions de caire social, polític i, fins i tot, psicològic no gens menyspreables. Pel que fa al paper de la ciutadania encaixa perfectament amb les qüestions relacionades amb convivència i valors cívics i ens servirà d’excusa per posar sobre la taula alguns temes que en fred es farien àrids o serien de mal exemplificar.

En aquest cas, l’animació no està al servei dels més petits, cal una certa edat per comprendre la trama i les implicacions de l’argument. Creiem que els 10 i 11 anys són una bona edat, perquè encara gaudeixen dels dibuixos, però ja necessiten que les històries els diguin alguna cosa més i que no siguin un simple entreteniment.

De forma molt descarada hi ha una crítica social que deixa espai a l’aventura, a l’amor i a l’humor. Podríem dir que, en un cert sentit, és el relleu de la novel·la de George Orwell i posterior pel·lícula Rebel·lió a la granja. A través de la sàtira, es posen en la picota els règims feixistes i autoritaris, que sacrifiquen l'individu en nom d’objectius megalòmans comunitaris. La pel·lícula reflecteix, amb claredat, com en són de manipulables les masses.

Permet discutir la idea del sentit que té una societat en la que el ciutadà no pot prendre decisions i només se li permet d’obeir el que dicta el col·lectiu. Al final i sense caure en un excessiu individualisme, s’harmonitzen els desitjos individuals i la vida comunitària, les decisions pròpies i la solidaritat.

Z és un antiheroi (té por a la guerra) fa la pilota als seus superiors, es deixa entabanar per la fantasia d’ Insectopia, un lloc mític on, se suposa, tots els insectes són iguals i viuen en harmonia i felicitat), però al final demostra la seva valentia oposant-se al tirà, per a salvar al seu poble.

Antz és una de les primeres pel·lícules creades totalment per ordinador.

El perfeccionament tècnic és evident. Això es veu molt clarament a les escenes multitudinàries del formiguer, amb fons superespectaculars i també en escenes com la lupa que persegueix Bala i Z o la baralla que tenen amb la gota d’aigua. El disseny de les formigues és molt ben trobat, entre el realisme i la capacitat expressiva, i s’aconsegueix que resultin amables i atractives. Z té un aire a E.T., l’extraterrestre.

Proposta de visionat

Pensem que cal veure tota la pel·lícula i, per tant, ens cal un xic més d’una hora i mitja, però també es pot organitzar un visionat segmentat d’altres maneres. Es pot veure en dues sessions de 50’ cadascuna, o bé en tres sessions de 25 o 30 ‘ i així queda temps per treballar el full d’observació i comentar el fragment visualitzat.