CEIP Barrufet

L'Indiot és una dansa ballada a Solsona. Aquest ball de parelles, de caràcter senyorívol, és usat com a ritus de passatge. Les parelles no es donen mai la mà sinó que van unides amb un mocador o una cinta i han d'anar passant per sota dels ponts formats per la resta de parelles. Ser el capdancer era equivalent a ser el més important i corresponia a qui més pagava.

Els indiots, presenten una tipologia comuna en què els participants s'agrupen en una filera de parelles realitzant dues parts del ball. Responen a aquesta estructura els indiots de la Seu d'Urgell, Ripoll, Sant Feliu de Torelló, Solsona i Sort i els balls de la Ratolinesa de Sant Julià de Vilatorta i Viladrau.

El nom d'indiot és enigmàtic i suggestiu alhora. Enigmàtic perquè no es sap del cert d'on li ve, però molt suggeridor ja que indiot és una forma habitual d'anomenar els galls d'indi en català. És possible doncs que "indiot" hagués estat una forma col·loquial d'anomenar el ball de la pavana. La introducció de mocador i cintes en molts balls correspondria al zel que mostrava l'Església per tal d'evitar el contacte físic entre homes i dones cap al segle XVIII. Aspecte que està ben estudiat en la dansa basca.

El ball de l’Indiot

El Ball de l’Indiot s’havia ballat per la zona del Pallars més o menys fins als anys 20. Era costum ballar-lo tots els diumenges, però durant les festes de Carnestoltes tenia un caràcter especial. En aquesta ocasió es permetia ballar-lo als nens que per la seva edat ja podien ser considerats joves o fadrins. El ball tenia la funció simbòlica i cerimonial per fer el pas de nen a fadrí davant de tota la comunitat. La coreografia mostra aquest caràcter de passatge o d’entrada en un món nou: les parelles de balladors feien uns ponts mitjançant uns mocadors per sota dels quals havien de passar totes les parelles repetides vegades durant el transcurs de la dansa.