Una
col.lecció de roques
 |
|
|
Últimament els nens i nenes tenen molt
d’interès en recollir pedres i les porten a la classe. En tenim de
molts tipus. Les mirem, les classifiquem,
recollim els comentaris |
|
|
 |
S’emocionen per
detalls que a nosaltres moltes vegades ens passen desapercebuts.
Quantes pedres i pedretes aquests dies ells mateixos m´han acostat
perquè n’apreciés els detalls !
- Mira, té una ratlla,
- Brilla una mica,
- És blanca
- Mira que rodona
- Mira, és una mica verda d’aquí...
Quantes pedres han fet sortir del pati, del camí que fan de casa a
l’escola, del jardí, del bosc... per ensenyar-les als altres. |
Les rentem per veure
bé els colors,
al
mullar-les amb l’aigua queden més
maques i brillants. |
 |
Anem a buscar pedres
|
|
 |
|
Prop de
l’escola hi ha una casa molt vella feta de pedres, n’hi
ha alguna de volcànica. |
|
|
Anem al
camí de darrera l’escola a buscar més pedres. Al
principi del camí han posat grava perquè no es faci fang,
són pedres molt petites que han portat amb un camió.
Trobem algunes pedres punxegudes però moltes de planes i
arrodonides.
També hem trobat granit, és blanc amb pics negres,
grisos i brillants. El granit és una roca que està
formada per diferents minerals, també de cristalls molt
petits. |
|
|
Al camp que hi ha davant
l’escola en trobem de grans i de petites. Llancem les pedres,
les petites van molt lluny !!!, les grans pesen massa,
no les podem llençar tant lluny. També trobem unes
“pedres” que quan les llencem al terra es trenquen.
Alguns nens diuen que no són pedres i altres que sí que
ho són. Si les piquem es desfan i es converteixen en
terra i sorra. |
|
 |
Provoquem canvis per conèixer algunes propietats
| Hem vist en Mario (un senyor que
treballa a l’Ajuntament) amb un carretó ple de ciment a l’altra
costat de la tanca del pati, anem a preguntar-li que fa i ens diu
que enganxa unes rajoles a la vorera. Ens explica que el ciment
primer és tou, però quan s’asseca queda dur com una pedra. Ens dóna
una mica de ciment que posem en un pot de plàstic. A la classe fem
“pedres” amb el ciment . |
 |
 |
|
Piquem algunes de les
nostres pedres amb el
martell, unes es trenquen, altres són molt dures i no les podem
trencar. Comprovem que algunes pedres guixen
al rascar-les unes amb les altres, però no totes. Amb algunes també
podem guixar el terra. |
 |
 |
 |
 |
Hem posat algunes mostres en
un pot transparent amb aigua. Els nens i nenes parlen i fan
algunes hipòtesis sobre el que creuen que passarà:
La pedra volcànica:
- es desfarà perquè pesa poc, no passarà res, l’aigua quedarà
negre, quedarà vermella, un nen diu que sortirà foc i molts
altres s’afegeixen també a aquesta opinió emocionats.
El còdol de riu:
- quedarà més rodona, es farà petita, no passarà res...
El talc:
- es desfarà tota, l’aigua quedarà blanca, la pedra quedarà més
petita...
Granit:
- no es desfarà perquè és de pedra, es farà més punxeguda, es
tornarà més petita, l’aigua quedarà plena de granets...
“Pedra” del camp feta de terra:
- Es desfarà, l’aigua quedarà ben marró, sinó la remenem no es
desfarà...
Rajols:
- No passarà res perquè el rajol és molt dur, l’aigua quedarà
taronja, es desfarà una mica el rajol perquè quan l’hem picat
amb el martell s’ha trencat...
“Pedra” blava de vidre (de les que venen per decoració):
- La pedra quedarà més petita, quedarà igual, l’aigua quedarà
una mica blava, no l’aigua quedarà igual...
|
 |
Durant
alguns dies les pedres reposen dins els pots de vidre en aigua, de
tant en tant un nen o uns quants agafen els pots i fan algun
comentari d’allò que observen, o allò que els crida l’atenció:
- La pedra blava de vidre es veu més grossa si la mires de sota.
- “Parece leche” (el talc)
- Ha quedat tot marró, s’ha desmuntat, vol dir que s’ha desfet, la
sorra queda a baix, queda
com xocolata. (La pedra de terra)
- El granit es veu una mica brillant brillant
- Surten bombolletes dels forats de la pedra volcànica si la
sacsegem.
- Hi ha pols a dins (al pot on hi ha el rajol).
Busquem un moment per posar en comú algunes
d’aquestes idees i observar què ha passat.
Agafem els pots amb les pedres, safates i culleres. Al principi
l’acció dels nens ocupa tot l’ambient, sacsegen els pots, els deixen
reposar, els miren de tots costats, els obren, remenen el contingut
amb la cullera, treuen les pedres, les buiden a la safata, tornen a
omplir els pots, hi barregen altres pedres...
Les mestres intentem
intervenir amb
preguntes que plantegin nous interrogants i que ajudin a verbalitzar les
observacions. |
| Plantejar una proposta oberta i
suggerent, "què passarà si posen uns dies algunes de les pedres que
tenim en aigua?" ens sembla que és una manera de fer que els nens
activin els coneixements sobre el que saben, sobre el que han
experimentat anteriorment en relació a les característiques de les
pedres i les propietats dels seus materials. Anticipant el que
creuen que passarà al posar-les en aigua provoquem que donin el seu
punt de vista, que discuteixin, que comparteixin les seves idees...
llavors l’acció i la intervenció sobre els elements porta a noves
observacions i descobertes que ajudaran a arribar a algunes
conclusions. |
|
Reflexions i dubtes
|
Comentant l’experiència
amb una companya geòloga, ens va fer aparèixer un dubte en relació a
l’ús del terme pedra o roca. Els nens i nenes de manera espontània
utilitzen el terme col·loquial pedra i potser podríem haver posat
més èmfasi en introduir el terme roca per tal d’ampliar el seu
vocabulari i anar facilitant la diferenciació entre un terme i altre
( la diferència més clara és que les pedres són fragments petits de
roques ).
Però el principal dubte que hem
tingut en alguns moments del projecte ha estat la possible manca de
definició prèvia de finalitats més concretes en relació a les
activitats. En alguns casos primer han sortit les activitats (de
forma a vegades improvisada) i llavors hem vist clar els continguts.
Però planificar així, a partir del que va sortint, ens dóna moltes
vegades la sensació d’una certa dispersió, de falta de concreció.
D’ entrada sí que teníem
clars alguns continguts però a nivell molt general:
- Observació d’algunes
característiques de diferents tipus de pedres i les seves propietats
segons els materials de què estan fetes.
- Classificació,
comparació, identificació com a conseqüència de les propietats
físiques de les pedres.
- Curiositat,
participació, intercanvi d’opinions, interès per conèixer...
- Estimular l’activitat
física i mental a partir de l’observació, manipulació,
experimentació.
El dilema el tenim entre
com fer compatible els interessos, les propostes i les iniciatives
dels nens i nenes, i a la vegada, actuar amb la seguretat que dóna
tenir clar allò que pretenem, allò que volem aconseguir.
També hi ha hagut moltes estones en que els nens i nenes actuen,
manipulen, exploren amb les pedres, aigua i tota classe d’estris
(culleres, pots, safates, martells, pales, galledes...). Són
situacions que es donen sovint a l’aula, quan tenen l’oportunitat
d’actuar accedint a materials diversos (no només amb pedres també
poden ser fulles, fruits, llavors...). Sabem que no podem anomenar
experimentació a moltes d’aquestes propostes si no hi ha una
implicació intel·lectual, però quan observem els nens actuant
lliurement amb els materials, per iniciativa pròpia, i ens adonem
del grau d’atenció i entusiasme que hi posen i de la manera com
desconnecten de tot el que hi ha al seu voltant per concentrar-se en
el que estan fent, si volem intervenir amb la intenció de promoure
aquesta “implicació intel·lectual”, ens dóna la sensació d’estar
envaint un espai íntim, d’interferir massa entre el nen i la seva
pròpia manera de descobrir la realitat. També pensem que a vegades
no cal intervenir amb preguntes, perquè són els mateixos nens que
mentre actuen, manipulen i observen, fan els seus propis comentaris
i és a partir d’aquí que podem estirar. Però perquè tot això es doni
cal canviar el “xip” a l’hora de planificar el temps i això és una
cosa que costa molt.
Per altra banda ens sembla
clar que si oferim un temps en què deixem fer, en què observem més
que parlem o facilitem més que proposem , apareixen idees,
interrogants que amb la pròpia acció o la dels altres anem
desvetllant: deixar anar “pedres gegants” (com deien ells) al terra
i veure com s’engrunen, comprovar com es desfan amb l’aigua i com
podem tornar a fer-ne de noves amb el fang que ha quedat, descobrir
una nova tonalitat de la pedra al rentar-la bé amb aigua, adonar-se
que hi ha pedres que guixen o pedres que podem pintar-hi a sobre,
comprovar què lluny poden arribar les pedres petites quan les
llancem amb força a camp obert, anar omplint pedres en un pot d’
aigua amb la intenció de vessar-la, sumar esforços a l’hora de
desenganxar una pedra molt grossa del terra per descobrir si hi ha
insectes a sota...
Al capdavall, estem promovent iniciatives que surten dels interessos
del nens i nenes i de la necessitat que tenen de conèixer la
realitat. |
|
Fàtima Dalmau i Alba García
CEIP Borrassà ( Borrassà )
EI 3, 4 i 5 anys |
|
|
|
