La Rínxols d'Or, els 3 óssos... i les competències

A partir d’una proposta de treball sobre un conegut conte popular a les dues aules d’educació infantil 3 anys del CEIP Ciutat d'Alba  de Sant Cugat del Vallès, ens acostem a un treball de caire científic del que, a posteriori, identifiquem les competències que s’hi treballen.

La història comença amb l’entrada a les aules del conte “ La Rínxols d’Or i els 3 Óssos “ com a part de la nostra cultura popular per a treballar el llenguatge oral i escrit, el plaer per la lectura, el text narratiu com a tipologia, la representació teatral,...
Però a partir de la proposta de construir una casa pels 3 óssos que serveixi com a suport per explicar el conte, sorgeix la possibilitat d’incidir en un treball de naturalesa científica, en primer lloc sobre els materials.

Volem que la casa tingui finestres, ens cal trobar materials transparents i busquem materials transparents – translúcids - opacs
Volem representar amb materials els matalassos més durs i més tous i per tant, busquem quins materials tenim al nostre entorn en relació a aquesta propietat...

Volem representar la taula parada amb els 3 bols, el gran el mitjà i el petit i ens adonem que aquesta és una qualitat relativa dels objectes

És petita!!!  Obrim i ... 
Ara és la més gran !!!

A més, a partir d’una de les versions del conte, ens sorgeix una pregunta: seria possible que un bol de sopa estigués cremant ( el gran ), mentre l’altre (el mitjà ) estigués fred i el petit al punt? ...  i decidim provar-ho.

La mestra presenta un aparell que tenim a l’escola ( els sensors de la dotació de l’aula de ciències amb suport TIC. Pels nens i nenes, un termòmetre com els que fem servir quan tenen febre, però ficat a l’ordinador ). Fem proves amb aigua calenta i freda, toquem amb els dits, hi posem els sensors i mirem fins on arriba la gràfica, ...

I un dia, demanem a les cuineres, aprofitant el menú escolar, que ens escalfin una olla gran de sopa, la repartim en 2 bols de diferent mida, posem els sensors a dins la sopa  i ens n’anem a motricitat, a esperar una estona.

Quan tornem, ens mirem les dues ratlles del gràfic. La sopa del bol mitjà està més calenta que l’altra, la del bol petit s’ha refredat més.

Quan finalment acabem els nostres contes individuals, ens els emportem cap a casa.

Ara podem explicar també a la família la història de la Rínxols d’Or.

I a la classe ens queda també un dels contes per poder tornar a mirar-nos-el quan ens vingui de gust.
 

Pilar Melcón
CEIP Ciutat d'Alba ( Sant Cugat del Vallès )
EI 3 anys

 

Document associat
Maria Arcà, en el "Primer encuentro a favor de una Cultura Científica", exposava el valor del treball que connecta pensament i experiència precisament també a través del conte de la Rínxols d’Or. Si cliqueu l’enllaç, podreu accedir al fragment del document, on l’autora ens ofereix reflexions molt interessants.

 

I les competències

Un cop acabada la intervenció sobre el conte, un grup de companyes ens plantegem de veure quines competències hem estat treballant. Ens guiem pel recent DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil, ens centrem primer en l'àrea de Descoberta de l'entorn i ens adonem que hem estat treballant:

Exploració de l'entorn
 
    .- Observació i identificació de diferents elements de l'entorn: materials.
     .- Observació i identificació de qualitats d'elements de l'entorn.

Tota la feina al voltant de les propietats-qualitats dels materials ( duresa -  transparència ) i de la relativitat de les mesures dels materials ( temperatura - grandària ). Al mateix temps, ens adonem de l’ús que socialment fem dels materials segons les propietats ( no farem servir un material molt dur per a matalàs, o un material opac per cobrir una finestra ).

Experimentació i interpretació
    
.-
Experimentació d'accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.
     .- Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d'exploracions i d'experiències: sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
     .- Mesurament d'objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Ús d'estratègies de mesurament de temperatura, fent estimacions i prediccions i usant unitats no convencionals.
     .- Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models.
     .- Verbalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres.
     .- Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.

Tot el treball realitzat a partir de la pregunta de si era possible el refredament que proposava la versió del conte, segueix el plantejament d’un treball d’experimentació: partir d’una pregunta, planificar accions per a resoldre-la, fer ús d’instruments ( en aquest cas els sensors per a mesurar la temperatura de manera digital, però podia haver estat amb un termòmetre convencional ), dur a terme l’experiment, interpretar els resultats ( les gràfiques de l'Ecodad )....
Una altra qüestió que se’ns plantejava és la idea de fins a quin punt els nens i nenes de 3 anys entenen la gràfica de l’evolució de la temperatura dels 2 bols. Pensem que, de manera natural, els nens i nenes topen en la seva vida diària amb informacions diverses que es donen en representacions diverses i que ells, com nosaltres els adults, el que fan és donar sentit a allò amb que interaccionen fins allà on poden. Això no hauria de ser un impediment per a presentar a totes les edats informacions de qualsevol tipus, sempre i quan siguin presents en la nostra cultura ( no siguin invents de l’escola ) i siguin rellevant en el tema que ens ocupi.

Raonament i representació
     .- Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i el raonament, amb la comprovació, el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i d’elaborar explicacions.
     .- Identificació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa - efecte.

En aquest cas, va estar la mestra la que va liderar i guiar tot el procés, però considerem que és molt important també aquesta tasca de modelatge metacognitiu, és a dir, de fer evident als infants els passos que es van seguint per a la resolució del problema per tal que tinguin models a seguir i puguin anar desenvolupant la seva autonomia cognitiva.

Però és que a més de les competències específiques que destaquem de l’àrea de descoberta de l’entorn, és evident que mentre s’afrontava el treball científic, s’estaven treballant intensament competències més generals:
.- comunicatives: la classe com a col·lectivitat ha anat compartint tot el desenvolupament i presa de decisions sobre la construcció del conte i la recerca de solució a la pregunta de la temperatura, i per tant, hi ha hagut molta conversa col.lectiva, en grup petit, necessitat d’explicar-se, de donar a conèixer, de compartir coneixements a través de les paraules...
.- metodològiques: tot el tema del modelatge de la mestra en la planificació del treball
.- personals: amb un component molt important de treball de la iniciativa personal dels infants ( que acaben decidint quin material i com per als seus contes ), i d’autoregulació a través de la regulació del grup. 

I a més, destaquem de la intervenció educativa el seu caràcter estratègic, en el sentit de no tenir una forma pre-fixada, sinó que s’ha decidit dinàmicament amb la participació de tota la comunitat. En paraules d’Edgar Morin1: “ Em sembla molt important la distinció entre estratègia i programa. Tenen una mateixa finalitat però el programa està organitzat i les etapes estan previstes. Se segueix un programa sense canviar res fins a la seva realització. Ara, això només és possible en un ambient artificial en què no es produeixin esdeveniments. Però en la vida real, on es troben la incertesa, els “alees”, la multiplicitat de factors i totes aquestes coses, no es poden treballar amb programes tancats. Estratègia és una altra cosa. Estratègia significa que si nosaltres fem un guió de l’acció, podem canviar aquest procés en funció de noves informacions que arribin, en funció dels “alees”, en funció del factor sorpresa. L’estratègia es pot canviar en l’últim moment (... )".

Evidentment no les hem treballat totes ni hem fet res més que una introducció a cada una d’elles, però està clar que les competències es van treballant recurrentment i assolint amb les experiències diverses que l’escola, espai privilegiat per a l’aprenentatge, ha d’anar proporcionant.
La nostra reflexió és que és un treball contextualitzat, amb sentit, en què els infants relacionen coneixements, que ajuda a interpretar fenòmens del nostre entorn,  i on la mestra introdueix aquells instruments o sabers que ens són necessaris com a grup per a tirar endavant la proposta, la fita que ens proposem.  

Equip de formadores del CDEC

1. Pérez, R. A. ( 2008 ) Edgar Morin: sobre estratègia. Xerrades inèdites del Chateaux d’Orion. Estrategar. Blog sobre comunicación estratégica de Tendencias21. Recuperat el 18 de setembre de 2008 a http://www.tendencias21.net/estrategar

Tornar