|
Un cop acabada la intervenció sobre
el conte, un grup de companyes ens plantegem de veure quines
competències hem estat treballant. Ens guiem pel recent
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel
qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle
de l'educació infantil,
ens centrem primer en l'àrea de
Descoberta de l'entorn i ens adonem que hem estat
treballant:
|
Exploració de
l'entorn
.- Observació i identificació de diferents elements
de l'entorn: materials.
.- Observació i identificació de qualitats d'elements
de l'entorn. |
Tota la feina al voltant de les
propietats-qualitats dels materials ( duresa - transparència )
i de la relativitat de les mesures dels materials ( temperatura
- grandària ). Al mateix temps, ens adonem de l’ús que
socialment fem dels materials segons les propietats ( no farem
servir un material molt dur per a matalàs, o un material opac
per cobrir una finestra ).
|
Experimentació i
interpretació
.-
Experimentació d'accions que provoquen canvis en
objectes i materials, fent anticipacions i comparant
els resultats.
.- Ús d’instruments d’observació directa i indirecta
per a la realització d'exploracions i d'experiències:
sensors per a la recollida i posterior anàlisi de
dades. Iniciació en l'ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
.- Mesurament d'objectes manipulables per conèixer-ne
les característiques i comparar-los. Ús
d'estratègies de mesurament de temperatura, fent
estimacions i prediccions i usant unitats no
convencionals.
.- Curiositat i iniciativa per la descoberta, per
fer-se preguntes, cercar informació de diferents
fonts, compartir-la amb els companys i companyes de
classe, i organitzar-la en els diferents models.
.- Verbalització dels processos i dels resultats,
evocant l’experiència realitzada i valorant les
aportacions dels altres.
.- Representació gràfica del procés seguit en
l’experimentació i de la interpretació dels
resultats. |
Tot el treball realitzat a partir de
la pregunta de si era possible el refredament que proposava la
versió del conte, segueix el plantejament d’un treball
d’experimentació: partir d’una pregunta, planificar accions
per a resoldre-la, fer ús d’instruments ( en aquest cas els
sensors per a mesurar la temperatura de manera digital, però
podia haver estat amb un termòmetre convencional ), dur a terme
l’experiment, interpretar els resultats ( les gràfiques de
l'Ecodad )....
Una altra qüestió que se’ns plantejava és la idea de fins a
quin punt els nens i nenes de 3 anys entenen la gràfica de
l’evolució de la temperatura dels 2 bols. Pensem que, de
manera natural, els nens i nenes topen en la seva vida diària
amb informacions diverses que es donen en representacions
diverses i que ells, com nosaltres els adults, el que fan és
donar sentit a allò amb que interaccionen fins allà on poden.
Això no hauria de ser un impediment per a presentar a totes les
edats informacions de qualsevol tipus, sempre i quan siguin
presents en la nostra cultura ( no siguin invents de l’escola )
i siguin rellevant en el tema que ens ocupi.
|
Raonament i
representació
.- Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que
genera el treball basat en l’experimentació i el
raonament, amb la comprovació, el contrast i la
justificació com a manera habitual de conèixer i
d’elaborar explicacions.
.- Identificació de canvis que es produeixen en
l’entorn i en el temps, establint relacions causa -
efecte. |
En aquest cas, va estar la
mestra la que va liderar i guiar tot el procés, però
considerem que és molt important també aquesta tasca de
modelatge metacognitiu, és a dir, de fer evident als
infants els passos que es van seguint per a la resolució del
problema per tal que tinguin models a seguir i puguin anar
desenvolupant la seva autonomia cognitiva.
Però és que a més de les
competències específiques que destaquem de l’àrea de descoberta
de l’entorn, és evident que mentre s’afrontava el treball
científic, s’estaven treballant intensament competències més
generals:
.- comunicatives: la classe com a col·lectivitat ha anat
compartint tot el desenvolupament i presa de decisions sobre la
construcció del conte i la recerca de solució a la pregunta de
la temperatura, i per tant, hi ha hagut molta conversa
col.lectiva, en grup petit, necessitat d’explicar-se, de donar a
conèixer, de compartir coneixements a través de les paraules...
.- metodològiques: tot el tema del modelatge de la mestra
en la planificació del treball
.- personals: amb un component molt important de treball
de la iniciativa personal dels infants ( que acaben decidint
quin material i com per als seus contes ), i d’autoregulació a
través de la regulació del grup.
I a més, destaquem de la intervenció
educativa el seu caràcter estratègic, en el sentit de no
tenir una forma pre-fixada, sinó que s’ha decidit dinàmicament
amb la participació de tota la comunitat. En paraules d’Edgar
Morin1: “ Em sembla molt important la distinció
entre estratègia i programa. Tenen una mateixa finalitat però el
programa està organitzat i les etapes estan previstes. Se
segueix un programa sense canviar res fins a la seva
realització. Ara, això només és possible en un ambient
artificial en què no es produeixin esdeveniments. Però en la
vida real, on es troben la incertesa, els “alees”, la
multiplicitat de factors i totes aquestes coses, no es poden
treballar amb programes tancats. Estratègia és una altra cosa.
Estratègia significa que si nosaltres fem un guió de l’acció,
podem canviar aquest procés en funció de noves informacions que
arribin, en funció dels “alees”, en funció del factor sorpresa.
L’estratègia es pot canviar en l’últim moment (... )".
Evidentment no les hem treballat totes ni hem fet res més que
una introducció a cada una d’elles, però està clar que les
competències es van treballant recurrentment i assolint amb les
experiències diverses que l’escola, espai privilegiat per a
l’aprenentatge, ha d’anar proporcionant.
La nostra reflexió és que és un treball contextualitzat, amb
sentit, en què els infants relacionen coneixements, que ajuda a
interpretar fenòmens del nostre entorn, i on la mestra
introdueix aquells instruments o sabers que ens són necessaris
com a grup per a tirar endavant la proposta, la fita que ens
proposem.
Equip de formadores del CDEC
1.
Pérez, R. A. ( 2008 ) Edgar Morin: sobre estratègia. Xerrades
inèdites del Chateaux d’Orion. Estrategar. Blog sobre
comunicación estratégica de Tendencias21. Recuperat el 18 de
setembre de 2008 a
http://www.tendencias21.net/estrategar
|
