Com t’expliques que no tots els peixos siguin iguals?

Aquesta experiència es va dur a terme el curs 2004-05 a 1er de cicle inicial del CEIP Orlandai de Barcelona, en el marc d'una intervenció de pràctiques de tercer curs de magisteri de primària de l'UAB, a partir de la col.laboració entre Abraham Tusell, autor de l'experiència, Enrica Juvé, tutora de l'aula i Conxita Márquez, tutora de pràctiques de la Universitat Autònoma.

Donat que l'escola participa en un projecte Comenius que es fa junt amb escoles de Finlàndia, Suècia i Escòcia, que es basa en la col·laboració entre una escola i el museu de la ciència que hi ha a la seva zona, el tema escollit va ser el dels peixos, comptant amb la visita a " El bosc inundat" de Cosmocaixa.

La pregunta del títol, que guia tota la unitat, respon a la voluntat de treballar la relació entre les estructures particulars de cada peix i l'entorn concret on viu.

La unitat s’estructura en el marc d’un cicle d’aprenentatge que compta amb quatre tipus d’activitats, d’exploració (centrar l’atenció dels alumnes als aspectes a treballar i conèixer les seves idees prèvies), activitats d’introducció (on s’introdueixen els nous continguts i els nous punts de vista); activitats d’estructuració (síntesi i resum de l’aprenentatge); i, finalment, activitats d’aplicació (aplicar els nous continguts en altres situacions o contextos).

1. Què necessitem per a la nostra peixera?

Busquem els coneixements previs dels alumnes envers els hàbitats i els peixos que coneixen.
El primer que intentem és que vegin la necessitat d’un hàbitat adequat per a cada ésser viu. Aquesta activitat es va dur a terme a partir d’un petit debat on van sortir algunes de les necessitats dels peixos, per exemple, aigua, pedres, plantes, una certa temperatura, corrents, menjar, etc. És en aquest moment que introduïm el nou vocabulari: hàbitat, aletes, formes del cos, etc.

2. Com t’imagines els peixos de la peixera?

Un cop muntat l'aquari, havien d’imaginar-se com seria el peix que tindríem a l’aula de manera molt més lliure, tot i que partíem de 3 preguntes importants respecte al peix que dibuixaven: Quantes aletes tindrà? De quina forma serà la cua? De quina forma serà el cos?

3. Com s’ho fan els peixos per moure’s tant ràpidament?

A partir de noves aportacions i consultes sobre què diuen els experts, plantegem una discussió que acaba centrada en si la cua és o no aleta. Finalment, arribem a la conclusió què si facilita el moviment i les aletes tenen aquesta funció, la cua ha de ser aleta.

4. Visitem El bosc inundat de Cosmocaixa


Dibuixem els peixos del museu en el seu hàbitat. Ens adonem que peixos diferents necessiten hàbitats diferents.

5. Els guppis de la nostra peixera

Dibuixem els nostres guppies mentre conversem sobre com són en funció d'on viuen i com es comporten

6. La forma del cos dels peixos canvia en relació a la velocitat ?

Sorgeixen preguntes noves que ens porten a tornar a preguntar als experts, aquest cop, però, centrant l’atenció en la relació entre peix i hàbitat i, concretament, en les formes del cos dels peixos. A través d'un mural que recull la relació entre la velocitat i la forma del cos dels animals marins, i mitjançant una dinàmica de debat a partir de preguntes anem construint la nostra pròpia explicació

7. Visitem els peixos de l’Aquàrium

Les explicacions de la guia centren l’atenció en allò que ha de tenir un peix per ser peix, pèrò també ens adonem que a l’Aquàrium hi podem veure molts hàbitats diferents on viuen peixos diferents.

8. Construim els nostres peixos

Per finalitzar el cicle es va proposar construir a partir de materials reciclats unes maquetes de peixos. Aquesta construcció va portar els nens i les nenes a fer autèntics debats per decidir com fer el peix amb el material que tenien que fer.
Es van donar moltes situacions interessants, com per exemple la que va generar el dubte d'on col.locar la boca del llenguado:
     Alumne1: Posem la boca aquí sota?
     Abraham: I com menjarà?
     Alumne1: Menjant-se les coses que trobi per terra.
     Alumne2: Però es farà mal, no?
     Alumne1: Aleshores on la posem?
     Alumne3: A la part de dalt del peix i que mengi el que passi per sobre

L
L
E
N
G
U
A
D
O

La boca és el punt blau que hi ha al davant i els punts que hi ha al damunt són els ulls. Els vam posar aquí perquè si no, no podria veure les presses i els possibles depredadors

G
U
P
P
I
S

Els gots i els cartrons de paper higiènic representen les aletes. En té tantes perquè és mou molt ràpid i en espais molt curts.

M
O
R
E
N
A

Els gots representen les aletes i el broc d’ampolla la boca. És allargat per moure’s més fàcilment per entre els coralls o les plantes.

P
E
I
X

D
E
L

M
U
S
E
U

El fet de representar no és gratuït: la representació és una activitat cognitiva que implica organitzar i enregistrar una informació per tal d’explicar-la.

V. Arnaiz

P
E
I
X

R
O
C
A

Els “ganxets” que dur a ambdues bandes són per enganxar-se a les roques

Abraham Tusell
CEIP Orlandai ( Barcelona )
1er de primària

Tornar