El curs 2001-02, en el marc del Seminari-Taller d'Educació Científica "L'observació dels éssers vius" organitzat pel Museu de la Ciència ( Fundació "la Caixa" ) de Barcelona i coordinat per les Dres. Mariona Espinet i  Rosa Maria Pujol del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals de l'UAB, a l'aula d'educació infantil 5 anys de l'escola Heura vam portar a terme l'experiència que us exposem a continuació sobre els insectes pal, comptant amb l'assessorament directe de la Dra. Conxita Márquez de l'UAB.

1. Com imaginen els nens i nenes l’insecte pal?

	Verbalitzar les idees, posar-les en comú
	Dibuixar l’animal tal com l’imaginen

 2. Observació directa dels insectes pal

3. Contrastar l’ésser imaginat i l’ésser observat: trobar semblances i diferències

4. Observació dels residus del terrari

	Primeres hipòtesis: distinció entre excrements i ous..
		“algunes caques són molt estranyes; són rodones i tenen un palet al mig” “les allargades tenen més colors; les rodones són totes iguals de color" “algunes no tenen forma de caca, tenen forma d’ou”
	Establim un pla d’acció per comprovar les hipòtesis
		"les caques no es trenquen però els ous sí” “si deixem un temps els ous i les caques veurem si es trenquen i si són ous sortiran insectes pal molt petits"
	Comprovació de la hipòtesi sobre els excrements
	La mestra aporta informació gràfica sobre els ous dels insectes pal. Identificació del material del terrari.

5. Hipòtesis sobre l’alimentació

	Primeres verbalitzacions
		“mengen heura perquè ens els han portat amb heura” “potser també mengen  més coses” “potser mengen herbes i coses verdes” “o enciam”.
	S’acorda un pla d’acció per comprovar les hipòtesis: en un terrari només heura; a l’altre enciam, fulles seques i heura.
	Comprovació de les plantes que han menjat mitjançant l’observació i la quantificació. Representació gràfica de les dades.

6. Nous interrogants: Com s’ho fan els insectes pal per saber si una planta és bona per menjar o no?

	Les converses ens parlen dels sentits, però també de la comunicació
	“amb la boca, tastant”	“potser les fulles tenen un suc i amb les potetes l’agafen i el tasten”
	“potser amb els ulls, pel color”	“potser saben la planta que els agrada llepant amb una llengua petita”
		“potser els seus avis els havien dit que les fulles del mandariner eren bones per menjar”

7. Nous interrogants: Com es comuniquen els insectes pal?

	“potser amb la seva veu d’animals” “per parlar ajunten les antenes”	“els animals fan sorolls” “potser parlen de nit”

8. El rastre de les queixalades

	On va a parar el tros de fulla mossegada?
		“jo sé que el menjar es torna caca perquè m’ho han dit els pares”
	Imaginem el recorregut que fa un bocí d’heura per l’interior de l’insecte pal i representem els canvis que es van produint.
		“per una punta mossega la fulla amb la boca, i per l’altra surt caca, pel cul” “quan la fulla està a la panxa, allà s’aprofita l’aliment i el que queda és la caca”

Marta Baró  i Carme Prats
CEIP Heura ( Barcelona )
EI 5 anys

Tornar