El curs 2006-07, en el
marc de l'assignatura de coneixement del medi natural, plantejo als meus alumnes
de 4rt del CEIP Jacint Verdaguer el tema dels òrgans del nostre cos.
Com fem en
d’altres ocasions, proposo el treball de ciències en grups
cooperatius. Comencem escollint els grups de treball seguint
unes condicions prèvies: que hi hagi el mateix nombre de nois
que de noies, evitant de repetir els mateixos companys del grup
anterior i recordant que triem companys de treball, no de joc.
Un cop decidits els integrants de cada grup, els nois i noies es
reparteixen els càrrecs: secretari, portaveu, organitzador i
material. I agafem el compromís de complir amb els càrrecs
assignats
|
Algunes
responsabilitats dins l'equip
Organitzador:
Planifica la feina, intenta que la dinàmica que
porta el grup sigui la correcta, es preocupa de
tenir l'esborrany a punt, de revisar-lo, revisa el
treball final...
Secretari:
Consulta la informació, anota la bibliografia, anota
els acords, revisa l'esborrany, concerta dia i hora
amb el professorat per a la correcció de l'esborrany,
assegura que tots els components del grup tinguin el
treball final...
Material:
aconsegueix el material que el grup necessita, busca
informació, s'ocupa de l'ordre i la netedat d'espais
i material un cop acabada la sessió, retorna els
llibres al seu lloc d'origen, tanca els ordinadors...
Portaveu:
Consulta i demana llibres i materials a d'altres
grups, intenta donar resposta a les demandes
d'altres grups, fa o busca les il.lustracions que es
posaran en el treball, comunica al professorat o
altres grups els resultats obtinguts...
Teresa Pigrau.
Material adaptat de ASCD's "Research infromation
Service" |
|
Què
entra al nostre cos ? Què surt del nostre cos ?
|
Plantejo una
pregunta: què entra i què surt del nostre cos. I elaborem un llistat
de paraules, en principi sense cap connexió entre elles.
Mentre ho
compartim, plantejo qüestions per conduir a intuir la complexitat
del funcionament del nostre cos:
.- Si entra
aigua, com s’ho fa el nostre cos per treure llàgrimes, suor
o orina?
.- Si entren olors, per exemple de llimona, com és que
produïm saliva?
.- Si sabem que la sang transporta nutrients i oxigen per
tot el cos, com entra a la sang?
Constatem, a
partir de les respostes, que el nostre cos està en permanent
intercanvi amb el medi on viu
|
|
LListat de paraules |
Aliments
Aire
Virus
Esperma
Dolor
Sorolls
Imatges
Olors
|
Excrements
Llet
Nadons
Sang
Mocs
Pets
Saliva
Suor
Diòxid de carboni
Llàgrimes
Sons
|
|
Els òrgans del porc
 |
Porto un joc d’òrgans
de porc a classe i recordem tot allò que sabem.
Els òrgans els vaig aconseguir a la carnisseria del barri, on van a
comprar les famílies de l'escola, que els van demanar a l'escorxador.
El que no podien donar-me era l'estòmac i els budells.
Va ser molt interessant observar que tots els òrgans estaven units
d'una manera o altre amb d'altres, i parlar-ne. Ja ens començava a
donar una idea d'interelació. |
Comprovem com entra l’aire al nostre cos i investiguem
per on passa
 |
 |
Resseguim els camins per on
passa l’aire a partir de l’inici de la
tràquea.
Mentre anaven resseguint, obrint
amb les tisores, la tràquea, els bronquis, els bronquiols, estàven
emocionadíssims. Cap nen o nena es va quedar enrera. Tots van voler
"retallar" i observaven com els camins s'anàven ramificant i com
l'aire arribava a tots els punts dels pulmons. El que no vàrem veure
van ser els alvèols i per tant vàrem necessitar l'ajuda d'internet.
Ens adonem que no tot ho
podem resoldre a partir de la manipulació dels òrgans. Ja sabem
com entra l’aire als pulmons, però com passa a la sang? Busquem
més informació: en els llibres de text, en altres llibres de la
biblioteca, a internet... La bibliotecària de l’escola ha portat
de la xarxa de biblioteques, llibres en els quals trobem molta
informació.
|
Representem
amb materials les nostres idees
Representem els
òrgans que hem vist i intentem respondre a la pregunta: com
arriba l’oxigen a la sang?
Pensem en
diferents materials que puguin representar els diferents
òrgans que hem observat. Ens fixem en la textura,
flexibilitat, elasticitat, si són compactes o buits per dins...
Treballem
compartint idees entre les persones del grup, les
informacions de les diferents fonts d’informació i la mestra.
Surten
dubtes que no sabem resoldre i busquem més informació.
|
 |
 |
|
En
construir una representació, els nens i nenes han d’escollir
aspectes de la realitat que els interessen o són importants
i també han d’escollir un símbol o manera per a
representar-los. A vegades, durant la construcció se’ls
plantegen dubtes o preguntes que cal afrontar a partir de
l’observació, de la recerca d’informació o a partir de la
conversa amb els companys i companyes.
Al
representar es prenen decisions que són conseqüència de la
nostra manera de veure aquell fenomen i en prenem
consciència.
La
representació potencia la construcció d’explicacions sobre
les fenòmens observats
Mariona Espinet |
|
| |
|
 |
Explicació dels nens i nenes:
La tràquea és un cartró doblegat
i buit per dins, perquè és dura.
Un pulmó l’hem fet
transparent perquè pugueu veure el que hi ha dins. L’altre
no.
Les canyetes de dins el pulmó
representen els bronquiols.
A la punta dels bronquiols hi
ha unes boletes de pastilina que són els alvèols. Aquí és on
l’oxígen passa a les venes i arriba fins el cor.
El cor impulsa la sang amb
oxígen cap a tot el cos.
|
La motivació no va decaure en cap de les
7 sessions que va durar l'experiència
1a. Què entra i què surt;
2a. Observació i manipulació d'òrgans;
3a. Organització de la representació i decisió dels materials;
4a, 5a i 6a i algunes estones d'esbarjo per qui no havia acabat.
Elaboració de la maqueta i consulta a fonts d'informació;
7a. Presentació de la maqueta als altres grups.
I la valoració de les mestres, tan de la tutora
com de la persona que fa el suport de ciències i responsable de
l'activitat, ha estat molt positiva. I és que permetre's abandonar,
ni que sigui temporalment, el llibre de text per donar un marge a
les idees dels alumnes és molt gratificant i positiu per a tothom. |
|