El cos humà
Creixem perquè els macarrons que mengem se'ns posen un a sobre de l'altre

Durant part del segon i tercer trimestre del curs 2003-2004, a la classe dels Dracs ( E.I. 4 anys ) de l'escola Dovella  vam tirar endavant aquest projecte. Ens va costar de decidir-nos. Abans no ho vam tenir clar, va passar força temps. Anàvem tenint converses sobre les malalties, el pipí, la sang... Fins que un bon dia l'Andrea va expressar en veu alta: " A mi el que em preocupa és el cos humà". Molts van compartir aquesta preocupació i així va ser com les nostres converses van tenir un fil conductor.

Anàvem i veníem, consultàvem llibres, buscàvem informacions,  les contrastàvem, explicàvem les nostres opinions i sabers farcint més el tema, ....

D’aquí la necessitat d’ordenar i estructurar en grans apartats tot el que parlàvem. Per organitzar les idees, moltes i molt diverses que havien anat sortint, vam construir conjuntament aquest mural.

 

 

Les nostres preguntes i preocupacions fins aquell moment eren:

Com som per dins ? Per què som semblants als nostres pares ?
Els óssos
Els óssos del peu
Què passa quan aixequem un braç i l'altre està a baix
Què porta la sang
El cor empeny la sang per tot el cos
La sang
De quin color surt el pipí
Qui decideix el color dels ulls
El color dels ulls el diu el cervell
El color dels ulls el diu la panxa de la mare
Si la teva mare té els ulls marró, tu tindràs els ulls marró
Què passa amb el menjar i el beure ? Com és que hem nascut nosaltres ?
Com passa el menjar fins als budells
Com es converteix en caca
El pipí
Com naixem
El cervell mana ? Per què estem malalts ?
Com parlen la panxa de la mare i el cervell El pegat de l'ull del Manel

A cada apartat del mural, vam pensar de posar-hi una capseta per recollir aquelles aportacions que poguéssim anar fent al voltant dels temes. Un dia, apareix una nena amb una ampolla d’aigua de 5 litres buida i ens diu: “aquí dins hi cap tota la sang que tenim a dins el cos.” La garrafa va passar a formar part destacada del nostre mural.

Un altre dia, escoltem a la rotllana una afirmació magnífica “ Creixem perquè els macarrons que mengem se’ns posen l’un sobre l’altre”, que aprofitem per endinsar-nos en el plantejament de: Com creixem ? Que té a veure el menjar i el beure amb el créixer ? Quines transformacions passen en el nostre cos perquè el menjar ens faci créixer ? Quines parts del nostre cos creixen ? Creixem tota la vida ?

    Representació gràfica d'aquesta idea inicial

   Imaginem el camí que segueix la xocolata per dins el nostre cos

   Quines parts del nostres cos creixen ? No totes creixen de la mateixa manera ni tota la vida.

Parts del cos que surten, cauen i tornen a créixer: dents, pell, pestanyes, pèls cabells, barba...
Parts del cos que creixen sempre
: barba, cabells. ungles
Parts del cos que creixen mentre som petits i després paren
: galtes, cap, boca, llengua, orelles, ulls...
Parts del nostre cos que ens creixen a partir d’una edat
: pèls de les aixelles, barba, pèls del voltant del penis i la vulva....

La pell creix mentre som petits i ens anem fent més grans.
Després la pell només creix quan ens fem una ferida.

  Representació en petit grup  del canvi de manera de veure com ens fan créixer els macarrons

De la idea inicial a aquesta darrera representació hi va un llarg camí, un camí de diàleg, recerca i intercanvi on també hi van tenir lloc destacat la intenció educativa i les aportacions de la mestra així com les d'altres persones que també intervenen a l'aula ( reforç, altres mestres que ens visiten, futures mestres ...).

Aquest projecte ens ha portat, entre moltes d’altres coses, a :

  Entendre el funcionament del cos com un sistema complex i ple de relacions.
  Donar nom a parts internes del nostre cos i parlar de les funcions que realitzen.
  Fer-nos conscients del creixement del nostre cos i de la relació amb el menjar i el beure.
  Entendre el creixement com un procés no tancat, que es produeix a diferents velocitats i en diferents moments de la vida.
  Fer evidents algunes necessitats dels nostre cos per a créixer i funcionar bé.
  Argumentar les nostres opinions alhora que escoltar amb respecte la dels companyes.
  Buscar, interpretar, estructurar i organitzar informacions diverses.
  Representar les nostres idees per aclarir-les i poder-les compartir.
  ...

Per a fer-lo, hem comptat amb la col·laboració de la Montse Ventura, professora de la UB que ha assessorat l’escola Dovella sobre el treball per projectes el curs 2003-2004, i amb la implicació i complicitat dels pares i mares que han facilitat informació de tota mena i que han explicat als nens i nenes sabers i experiències  que han aportat claredat i nous punts de vista al grup.

 

Marga Esteban
CEIP Dovella ( Barcelona )
Grup de ciències d'infantil i primària de l'ICE de l'UAB

 

Dracs
E. I. 4 anys


Tornar