|
L'arribada d'una notícia a la classe sobre els incendis forestals de
l'estiu, va donar lloc a un treball centrat en les relacions entre
els éssers vius i el seu medi amb els nens i nenes de 5è de primària del Ceip Coves d'en Cimany de Barcelona
amb unes intencions molt clares:
|
" En esta
propuesta pretendemos que los niños y niñas aprendan que el
estudio de los seres vivos en su medio no puede hacerse
desvinculándolo de las relaciones con el espacio, el tiempo y
las interacciones que se producen en otros seres vivos. Podemos
decir que lo importante de esta propuesta es que queremos
generar un pensamiento “dinámico” sobre los seres vivos en su
medios, alejado de un pensamiento “estático”. Esta visión
dinámica es la que desde el punto de vista de la biología nos
permite ver a los seres vivos como sistemas y nos acerca a una
comprensión de la complejidad de los problemas ambientales" (1) |
Per quines raons les mestres vam escollir aquest tema:
En tot el procés, les mestres
intentem tenir en compte aspectes diversos d'organització i gestió
d'aula. Així, proposem d'agrupar els alumnes en diferents modalitats
segons les finalitats:
 |
Treball individual, sobre tot a l'inci en les idees prèvies o en
la recollida d'aprenentatges |
|
|
Treball cooperatiu en petit grup per tal de fomentar la
regulació en interacció |
|
|
Treball de gran grup quan s'havia de recollir i consensuar les
aportacions dels diferents grups |
Partim d'una problemàtica
real
Consensuem uns
objectius
Parlem entre
tots per decidir què és el que
anem a aprendre, com i per què ho
aprendrem.
|
|
Quins éssers
vius hi ha al bosc? Què fan?
|
|
|
Què
necessiten els éssers vius per a viure?
Per què? |
|
|
Com
representar un bosc amb una maqueta?
Quines tècniques haurem d’emprar?
|
|
|
Quins canvis
es produeixen en el bosc quan hi ha un
incendi? |
|
|
Com canvia
un bosc després d’un incendi? |
|
|
Com podríem
col·laborar amb les persones de la
plataforma, què és el que els podríem
recomanar? |
Explorem
les idees inicials
 |
Podríamos haber formulado
otras preguntas tales como:
“ ¿qué pasa en el bosque
cuando un árbol se cae
porque es viejo? o ¿qué pasa
cuando hay una fuerte nevada
o una sequía? Sea cual fuere
la pregunta, lo importante
es poner al alumnado ante
una demanda que le permita
reflexionar sobre la
relación entre las
condiciones del medio
(llueve, hace frío, hay
otros seres vivos, …) y las
características de los seres
vivos (cómo intercambian
materia y energía con el
medio, cómo se mantienen a
lo largo del tiempo y cómo
perciben y dan respuesta a
los estímulos que les llegan
del medio), ubicando dicha
relación en el espacio y el
tiempo.(1)
Els nens i les nenes fan una
descripció simple sense
utilitzar cap model per a
explicar (
"els animals fugen pel foc").
En general,
ens adonem que no reconeixen la
recuperació del bosc com un
procés d’interacció ( "després
d’un temps el bosc torna a
estar com abans")
|
Transformem i incorporem noves idees
A partir d'una imatge
de la comunitat d'éssers vius d'un
alzinar, per grups busquem què tenen
en comú tots els éssers vius
|
 |
Els nens i les
nenes diuen que
els éssers vius...
es mouen
es reprodueixen
caminen
tenen cames
es relacionen
caguen
tenen fills
mengen
...
( més de 50
aportacions)
|
I
entre tots, construim aquest
esquema que ens ha d'ajudar a
observar i pensar sobre els
éssers vius. En la conversa
conjunta, les mestres detectem
idees que cal anar treballant
 |
Els nens i les nenes parlen
sobre digestió i circulació,
però no integren la
respiració.
- I per què respirem ?
Nens/es - Perquè necessitem
l’aire per a viure.
- I per a què ens serveix ?
.... Proposem la
“respiració” com la manera
d’ obtenir energia.
- A on va aquest aire que
inhalem ?
Nens/es - Als pulmons i per
la sang, a tot el cos.
- I
després... ?
Nens/es - Bé, aquest aire ha
d’arribar a totes les parts
del cos perquè quan es junta
l’aliment amb aquest aire
nosaltres podem obtenir
energia...
- Com
? ....
|
|
Elaborem
una maqueta tridimensional per a
representar el bosc i l’incendi
|
"Para plantear
en el aula que
los seres vivos
de un bosque
configuran un
sistema complejo
donde hay una
gran variedad de
interacciones,
construimos una
representación
mediante una
maqueta
tridimensional
donde colocamos
plantas y
animales
elaborados por
los niños y
niñas. La
manipulación de
dicha maqueta
fue un elemento
importante para
lograr poner en
“movimiento” sus
ideas y para
estimular un
pensamiento
“dinámico” sobre
los seres vivos
en su medio.
Desde el inicio
del montaje
pudimos
establecer
relaciones con
el espacio, el
medio y los
otros seres
vivos.” (1) |
Al col·locar les plantes i
els animals, discutim els
criteris que ens permeten
deduir on situar els éssers
vius i els estudiants
identifiquen limitants de
la distribució, que tenen a
veure amb la reproducció, la
relació o la nutrició.
|
 |
 |
 |
- Les alzines
cal posar-les
una al costat de
l’altra perquè
l’aglà pesa i
cau i creix al
costat de
l’arbre que l’ha
produït.
- Els pins
hauran d’estar
separats perquè
creixen en zones
de sol. Que no
els faci ombra
un altre arbre
- El porc
senglar menja
aglans. Hem de
posar-los on hi
hagi alzines.
- El pit-roig fa
el seu niu en el
tronc dels
arbres.
- Els esquirols,
als pins, per a
que tinguin
menjar... |
|
|
Simulem l'incendi i
pensem què passa amb els
éssers vius i quins
canvis es produeixen en
el medi. |
 |
 |
 |
|
" La maqueta se
convirtió en un
intermediario entre
una realidad
compleja ”el
incendio de un
bosque” y las ideas
de partida sobre
ello de los niños y
niñas. Nos permitió
ir analizando qué
hacen los seres
vivos, cómo se
relacionan unos con
otros y por qué. La
maqueta sirvió como
intermediario en la
medida en que la
fuimos transformando
y nos iba ayudando a
generar la trama de
la película ( en una
película la trama es
lo que da
congruencia a las
escenas, así en el
estudio de los seres
vivos sus
interacciones con
los otros y con el
medio son las que
les dan sentido) (1) |
 |
Nens/es
- Com
les
àguiles
volen
molt alt, per
damunt
de les
muntanyes,
poden veure-ho
tot. I
quan
s’ha
apagat
el foc
baixen a
menjar.
- I Com
és que
poden
detectar
que hi
ha foc?
Nens/es
- Per la
vista.
Nens/es
- Perquè
volen al
voltant
del bosc.
I veuen
, i
veuen i
escolten
el foc.
- I quan
veuen i
escolten
.. Què
és el
que
estan
rebent ?
Nens/es
-
Estímuls.
- I com
va
aquesta
informació
des dels
sentits
al
cervell
?
Nens/es
- .. Mm,
per la
sang!
…
S’ incorpora el cervell com el que tradueix la informació que li arriba de l’exterior. Queda per construir el sistema nerviós
|
A lo largo de
todo el trabajo
con la maqueta,
vimos la
tendencia del
alumnado a
contar anécdotas
y elaborar
historia de tipo
literario. Una
de nuestras
preocupaciones
fue también
irles enseñando
la diferencia
entre un
discurso de tipo
científico y uno
de tipo
literario, entre
una
justificación
basada en una
teoría
científica y una
idea sin
justificación
teórica.
(…) niños y
niñas realizaron
una narración
escrita donde
explicaban y
justificaban lo
que podía pasar
con los seres
vivos en un
bosque ante un
incendio. Aquí
observamos que
esta forma de
expresión les
llevaba a
utilizar un
lenguaje más
abstracto. Ello
les ayudaba a
emplear las
diferentes
variables
biológicas de
forma simultánea
(reproducción,
relación y
nutrición), y
relacionarlas
con las
condiciones
ambientales. Con
ello aumentaba
el nivel de
complejidad de
su discurso
sobre los seres
vivos en el
bosque.(1) |
Expliquem com es renovaria
el bosc en diferents
condicions
|
 |
 |
Com que
hi ha
pluges
els
animals
es poden
alimentar
millor i
les
cèl·lules
es
reprodueixen...
Els
arbres
creixen
perquè
amb
aigua es
pot fer
la
fotosíntesi...
|
|
Ni
hi
hauria
animals,
perquè
amb
els
seus
sentits
captarien
que
no
hi
ha
aliment
i
buscarien
un
altre
lloc
...
Els
animals
no
tenen
aliment
i
no
tenen
energia
ni
vitamines
i es
moren
les
cèl·lules...
Si
no
tenen
aliment
el
cos
es
mor,
perquè
les
venes
no
poden
repartir
aliment
pel
cos...
|
|
|
|
Escrivim una carta argumentant
propostes de gestió
|
Plataforma CENDRA
Parc Natural de Sant Llorenç del
Munt
Benvolguts senyors i senyores:
Som
alumnes de la classe de 5è.
Pirineus de l’escola “Coves
d’en Cimany” que hem estat
estudiant sobre els incendis, i
com sabem que aquest estiu es va
cremar el bosc de Sant Llorenç i
a classe hem estat parlant molt
de tot el que va passar, us
volem proposar unes quantes
idees que podeu fer per intentar
evitar que no tornin a produir-se’n
més.
La
primera cosa que us recomanem és
que replanteu amb alzines,
normals i sureres, perquè el
suro les protegeix del foc i si
es cremen rebroten.
Com
a prevenció podríeu :
* Retallar periòdicament la part
superior de la capçada dels
arbres que estiguin a prop de
cables d’alta tensió, perquè no
les toquin amb les puntes de les
fulles.
* Organitzar la neteja de les
branques que cauen dels arbres i
aprofitar-les per fer llenya.
* Posar més contenidors de
reciclatge perquè la gent hi
pugui llençar els vidres,
llaunes, plàstics, cigarretes i
papers .
* Distribuir rètols indicatius,
al llarg del parc, per explicar
a la gent el que pot i no pot
fer.
* Organitzar la recollida del
servei d’escombraries i de
neteja del bosc.
* Destinar més guardes forestals
a les zones més concorregudes.
Esperant que les nostres idees
us ajudin a mantenir el parc
bonic i saludable, us saludem
els nens i les nenes de 5è.
Pirineus. |
|
Alumnes de
5è A i 5è B
CEIP Coves d'en Cimany ( Barcelona )
Teresa Pigrau
i Adrianna Gómez
Amb l'assessorament de Neus Sanmartí
(1) Gómez,
A. ,Sanmartí, N. i Pujol, R.M. (
2003 ) Aprendiendo sobre los seres vivos
en su ambiente. Una propuesta llevada a
cabo en la escuela de primaria. Aula de
innovación educativa, 125.
|
|
