No descobrim res
de nou al parlar de les possibilitats educatives de la creació i
manteniment d’un hort a l’escola. Donada la pressió de la vida
urbana en gran part de la nostra població, que aïlla i torna
dificultós i feixuc qualsevol contacte amb la natura, la proposta
de l’hort permet viure de manera directa l’evolució d’un sistema
natural, malgrat que aquest sigui creat artificialment per mans
humanes.
 |
 |
|
Cooperant amb els
companys per tenir cura de l'hort |
La possibilitat de
fer-se conscients de la responsabilitat que adquirim amb els
organismes que extraiem unilateralment del seu entorn, la
cooperació amb els companys i companyes de l’aula, però també de
la resta de l’escola per a la construcció d’un objectiu comú, la
fascinació davant els processos vitals que aportarà l’emoció
lligada a l’aprenentatge... Actituds participades, viscudes,
sentides.
Des del procés inicial de preparació de la
terra, que ens porta a plantejar-nos quines necessitats intentem
cobrir, fins a la tria concreta d’una o altra espècie per a
plantar en diferents moments de l’any, ens trobem immersos en el
complicat però alhora harmònic ball de relacions que lliguen tot
ésser viu amb aquelles condicions exteriors que li permetran
desenvolupar-se.
El creixement individual de cada planta ens
pot fer evident com aquesta interacció constant entre organisme
i medi provoca canvis continus en ambdós, canvis que no ens hem
de conformar amb descriure, sinó que han de derivar en el
plantejament de reptes cognitius importants per a intentar
entendre’n el funcionament.
L’observació de grans diferències en
l’evolució de llavors aparentement iguals i sotmeses a
condicions pràcticament idèntiques porta inherent el concepte de
multicausalitat, una idea clau en l’anàlisi de qualsevol procés
vital, que ens ha d’ajudar a evitar les solucions
reduccionistes o simplificadores.
Apreciar l’esclat de formes, colors, olors i
sabors que es deriven de l’hort porta a valorar la gran
diversitat d’estructures i estratègies possibles en les plantes,
alhora que sorprén tot allò que comparteixen com a éssers vius
capaços de fabricar el seu propi aliment. Ens situem en un joc
de classificacions i ordenacions diverses en què tan important
és allò que es comparteix, sovint més difícil de captar, com
allò que ens diferencia, normalment més obvi.
 |
L’evidència que un
hort no és un espai exclusiu de plantes, sinó un espai
de convivència intensa, encara que no sempre visible,
entre éssers vius, on les relacions no són només de
depredació, sinó on es poden observar moltes relacions
de cooperació que han ajudat a evolucionar a la vida.
|
 |
La recerca de maneres respectuoses amb el medi
d’aconseguir recollir de l’hort allò que desitgem, ens ha de
portar a reflexionar abans d’actuar, a pensar en possibles
causes i conseqüències, mai directes ni úniques, sinó múltiples
i interrelacionades.
 |
Des de la creació de
la planta a partir de matèria inorgànica i l’energia del
sol fins a la descomposició posterior de la matèria
orgànica en compost que retornem a la terra, podem
seguir un cicle de la matèria que comporta la reflexió,
que trascendeix el nostre hort, que no hi ha res que
desaparegui, i per tant, que cal pensar què passa amb
tot allò que generem com a residu. |
Però alhora, l’hort, com
qualsevol experiència significativa i no creada específicament
per al marc escolar, ofereix la possibilitat d’un treball
integrat que trenca amb l’artifici de la compartimentació de les
assignatures. Especialment, i en tant que reconstrucció humana
selectiva d’un entorn natural, ofereix un espai de diàleg clar
entre el coneixement del medi natural i el del social.
L’hort comporta obrir l’escola al saber de les
persones que ens envolten, sovint persones grans que col.laboren
físicament o ens orienten en les feines de l’hort, a la cultura
tradicional de la vida a pagès, a les eines i feines que
comportava...
L’hort a l’escola aporta riquesa en el treball
de procediments, dels quals volem ressaltar l’observació.
Observar en el seu sentit popular de percebre, un pas que podria
semblar banal, és molt important a les primeres edats perquè
ajuda a donar sentit als conceptes i a anar-los carregant de
significacions. Tenim 5 sentits per apreciar sensacions, i a
partir d’un joc de semblances i diferències cada cop més precís,
podrem anar reconeixent les propietats que caracteritzen cada
element, alhora que la gran diversitat existent.
Però cal també pensar en l’observació de tot
allò que no es veu. En el nostre hort ens trobarem amb fulles
ratades, postes d’ous dissimulades entre les fulles, camins
marcats amb el rastre de les babes, restes de teranyines,
excrements, galeries i muntanyes en el terra.... molts indicis
que podem provar a imaginar què ens expliquen. Una observació
que posa en joc els nostres coneixements i que integra
l’activitat cognitiva a la perceptual. Donar una visió dinàmica
de l’observació, passar de fer una foto a inventar una petita
pel·lícula, situa en una dimensió molt més real allò que
observem, realitat caracteritzada pels canvis i interaccions
constants.
D'on han sortit aquests enciams ? |
I
finalment, hauríem d’arribar a una observació oberta que
ens permeti interpretar què passa, com funciona tot allò
que no és evident i que no hi tenim accés de manera
directa. Com sap l’eruga de la col quina fulla ha de
menjar? o què determina a la papallona a decidir quin és
el lloc adequat per a dipositar els seus ous? quin camí
segueix l’aliment en el cos dels animals o en el nostre
i quins canvis comporta això en el menjar i en el mateix
cos? Què passaria si deixéssim de regar? No ens han de
fer por les explicacions imaginatives dels nens i nenes,
hem de donar-los la possibilitat de crear explicacions
pròpies, que sovint, modelades pel grup i per les
experiències que es poden anar vivint en el si d’aquest
grup, tindran força sentit i ens donaran raó de com
creuen ells que funciona el món. En aquest context
d’observació tenen molta importància els tipus de
preguntes que plantegem.
Les
preguntes simples de resposta única, només poden obtenir
respostes úniques i simples, mentre que plantejar-nos
preguntes interpretatives, que evidenciïn la dimensió
temporal i els canvis, la contextualització del que
observem, que afavoreixin la hipotetització de la
realitat, les explicacions pròpies, el què passaria si,
faran emergir maneres de pensar autèntiques que podran
compartir, discutir, argumentar i anar refinant amb les
aportacions de tots. |
|
