Els bolets, éssers vius en interacció amb el medi
Ayudar a los escolares a elaborar un modelo sobre los seres vivos con relación a su ambiente comporta necesariamente dejar de estudiarlos como sistemas aislados y hacerlo desde la complementariedad entre su organización y el ambiente en el que viven.

Rosa Maria Pujol, Didáctica de las Ciencias en la Educación Primaria

El tema comença amb uns bolets a la classe. L'observació es planteja a partir d'un tipus de preguntes que pretenen desvetllar en els nens i nenes unes inquietuds al voltant dels bolets més enllà de la simple descripció externa del cas concret que tenim a l’aula.

Com és el bolet per fora? Què necessita de l’exterior per viure? Com és per dins per poder aprofitar el que agafa de l’exterior?


Per aprofundir en la idea que un bolet també és un ésser viu cal veure que està en constant interacció amb el medi, reflexionar al voltant de quines estructures internes del bolet permeten fer canvis i transformacions que li permetran créixer i reproduir-se.

Sovint l’escola es queda amb la descripció bàsicament visual, però en tot cas només perceptual, d’allò observat. L’observació de característiques perceptives pot semblar més objectiva, més controlable però evidentment també força més pobre, amb un acostament molt limitat als éssers vius i els fenòmens. No ens han de fer por les explicacions imaginatives dels nens i nenes, hem de donar-los la possibilitat de crear explicacions pròpies, que sovint, modelades pel grup, tindran força sentit i ens donaran raó de com creuen ells que funciona el món. Però alhora cal ser prou  rigorós com per ser conscients que és indispensable una observació acurada del que es veu per arribar a imaginar amb coherència com deu ser  allò que no es veu.

 
Algunes de les  coses que diuen els nens i nenes sobre com deu ser per dintre el bolet

Agafa l’aliment pel forat del mig i alimenta la part de dalt

El peu de perdiu necessita aigua i aire i de les arrels agafa l’aigua. Quan acaba de ploure queden bassals d’aigua i les arrels van per sota i agafen l’aigua dels bassals.

Està buit per dintre perquè quan necessita beure aigua se li omple.

Aquí dins també hi ha arrels i s’alimenta amb  terra humida.

El rovelló té un tub que porta el menjar a la panxa i també agafa aigua.

Amb els micel.lis xuclen l’aigua, la caca i altres coses més.

Em sembla que amb els micel.lis sortirà un altre bolet.

 
Aquest bolet, aporta alguna cosa al lloc on vivia?

 

Amb la discussió al voltant d'aquesta pregunta, es pretenia posar l'accent en la idea que no només el medi fa canviar l’ésser viu, sinó que l’ésser viu també canvia el medi, en mútua interacció.


Quina ha estat i quina serà la història d’aquest bolet?

 

I també és important ajudar a veure els éssers vius des d’una perspectiva dinàmica, de canvi en el temps. El bolet que veiem no sempre ha estat així: com estava abans, d’on  va sortir, què pot passar després ?.

Donar una visió dinàmica de l’observació, passar de fer una foto a inventar una petita pel·lícula situa en una dimensió molt més real allò que observem, realitat caracteritzada pels canvis i interaccions constants.


Com són les espores del xampinyó? Quina funció tenen ?

Pensar en la història del bolet ens condueix a parlar de la reproducció. Els nens i nenes fan les seves hipòtesi ( serà per llavors ? ) i amb ajuda de la lupa binocular i el microscopi, descobrim les espores.

Una última pregunta “ Hi deu haver d’altres éssers vius que també es reprodueixen per espores ? “ va tancar momentàniament el tema dels bolets però va obrir la porta a un nou tema d'investigació: podem esbrinar les millors condicions per a cultivar els nostres propis  fongs ? Ja us ho explicarem

David Vilalta
CEIP Dovella ( Barcelona )
3er primària
Grup de ciències d'infantil i primària de l'ICE de l'UAB

Tornar