Fonaments de vídeo digital
De MediaWiki AJTC
Continguts |
Què és un vídeo digital?
Fer un vídeo amb l'ordinador és sinònim d’editar un vídeo digitalment.
La tecnologia digital ha contribuït espectacularment en el tractament de la imatge i el so, tant pel que fa al procés de treball com a la qualitat del producte final.
La digitalització del vídeo és un procés que consisteix a enregistrar la informació en forma de dígits, un sistema binari o codi numèric a través del qual processa electrònicament les dades l’ordinador.
Segons els mitjans emprats en l’enregistrament de clips de vídeo, hi ha dos camins bàsics per digitalitzar: fer servir mitjans analògics o fer servir mitjans digitals.
Quins són els requisits?
Els requisits necessaris a nivell de màquina dependran molt del tipus de programari utilitzat. En aquest cas s'especifica en el cas que estiguem utilitzant el Pinnacle Studio 10 Plus.
- Ordinador Intel Pentium o AMD Athlon a 1,4 GHz o superior (es recomana 2,4 GHz o superior)
- 512 MB de RAM (encara que és recomanable 1 GB)
- S.O. Windows XP (dependrà del programa)
- Targeta gràfica compatible amb DirectX 9 o superior de 32 MB
- Targeta de so DirectX 9 o compatible
- 500 MB d'espai de disc per a instal·lar continguts adicionals
- Unitat de DVD-ROM
Les característiques següents són opcionals:
- Grabadora de CD-R(W) per a crear VídeoCD o Super VídeoCD
- Grabadora de DVD -/+R(W) per a crear DVD
- Micròfon per a grabar veu en off
Unitat de disc dur
El disc dur ha de ser capaç de mantenir una velocitat de lectura i escritura de 4 MB/seg. La majoria dels discos ho acompleixen. El vídeo en format DV ocupa 3'6 MB d'espai per segon, de manera que per a quatre minuts i mig de vídeo DV es necessita 1 GB d'espai. Normalment s'aconsella utilitzar una segona unitat de disc dur apart, per a la captura de vídeo. D'aquesta manera amb la dedicació absoluta d'una unitat de disc per a la captura s'eviten interferències amb altres programes durant el procés de captura, edició i exportació.
Prenent mides
Tal i com sabem, el sistema binari (binary) és un sistema de numeració que té per base el 2. Utilitza només dos dígits: "0" (zero) i "1" (u) per a representar qualsevol informació.
(el sistema decimal d'ús quotidià té per base el 10 i combina els dígits del 0 al 9).
Els ordinadors utilitzen el sistema binari ja que no coneixen (no poden interpretar) més de dos estats: passa el corrent elèctric (“on”, “obert”, ó “1”) o no passa el corrent elèctric (“off”, “tancat” ó, “0”). D'aquesta forma un ordinador sí que pot manipular i emmagatzemar la informació.
El BIT y el BYTE
La unitat més petita d'informació representable a l'ordinador s'anomena bit. Bit significa dígit binari (de l'anglès "binari digit") i només pot prendre dos valors possibles: el 0 i el 1.
Al conjunt de quatre bits se l'anomena quartet.
En els ordinadors, per a transmetre la informació s'utilitzen grups de 8 bits. A cada grup de 8 bits se l'anomena byte. El byte és, per tant l'agrupació més utilizada en informática
Cada vegada que es pulsa una tecla arriba a la Unitat Central una sèrie d'impulsos elèctrics que equival a una combinació de 8 bits, és a dir, 1 byte.
Així la lletra "A" arriba a la Unitat Central com la combinació de 8 bits:
01000001
Unitats de mesura en informàtica
A partir d´aquí per contar grans quantitats de bytes s'utilitzen els prefixes del S.I., tot i que cal tenir en compte que els ordinadors tenen sistema de numeració binari i els prexifes estan basta en el sistema de base 10.
Recordant el que hi havia abans (completar)
Si fem una mirada cap enrera, potser veure en perspectiva els formats que de forma habitual ha pogut manipular un usuari domèstic, ens servirà per fer-nos una idea de les dimensions i quantitats de memòria de que parlem.
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |
Els formats físics que ara es "porten"
Les imatges: una aproximació al vídeo
| Què és un píxel? | El terme "resolució" | Resolució de pantalla |
| Mapa de bits | Gràfics vectorials | Formats gràfics |
| Compressió de dades | Formats d'emmmagatzematge | Sense assignar |
Les imatges que es veuen a l’ordinador són digitals, és a dir, estan guardades en forma d’una seqüència de bits i que poden ser modificades en diferents aspectes, com la mida i el color.
Per treballar amb imatges no cal ser coneixedor de les teories de formats i de colors per bé que tenir-ne una mica d’idea us ajudarà a saber què feu.
Sovint us trobareu que les imatges estan guardades a l’ordinador amb extensions diferents (l’extensió són les tres lletres del final del nom d’un arxiu que indiquen el format de l’arxiu).
Els formats de les imatges impliquen característiques diferents.
Feu una ullada als formats gràfics i la seva utilitat .
Els gràfics d’ordinador s'agrupen en dues grans tipologies de formats:
Gràfics vectorials
Els fitxers de gràfics vectorials contenen un conjunt d'instruccions (vectors). Aquests vectors descriuen les dimensions i formes de cada línia, cercle, arc o rectangle que fa el dibuix.
Quan la imatge es visualitza, el programa llegeix aquestes instruccions i reconstrueix les formes i els colors per representar-los a la pantalla.
L’avantatge principal dels gràfics vectorials és que cada peça de la imatge pot ser manipulada separadament. És possible moure objectes individuals al voltant de la pantalla, i allargar-los, girar-los, duplicar-los o introduir una distorsió.
També cal tenir en compte que, quan es modifica la mida de les imatges, aquestes no perden definició, en canvi, els mapes de bits (bitmaps) sí, i a més, els fitxers tenen una mida compacta.
El principal desavantatge d’aquest format és que les imatges, com més complicades són, l'ordinador triga més temps a calcular-les i, per tant, a representar-les.
Formats: CDR, DXF.
Eines: Corel Draw, Illustrator, Freehand...
Mapes de bits (bitmaps)
Els mapes de bits estan compostos d'un conjunt de bits en la memòria de l'ordinador que defineixen el color i la intensitat de cada píxel d’una imatge. Un píxel és cada una de les caselles o cel·les en què es pot descompondre una imatge digital. Els mapes de bits són típicament usats per reproduir imatges que contenen molts detalls, ombres i colors, com fotografies, negatius de pel·lícules i altres il·lustracions.
Les eines usades per crear mapes de bits són els editors gràfics, que permeten pintar píxel a píxel amb el color adequat.
Els gràfics bitmap normalment requereixen més espai de disc que els gràfics vectorials, el motiu és que els mapes de bits contenen informació específica sobre cada píxel representat a la pantalla.
Formats: BMP, PCX, JPG, TIF, GIF...
Eines: Paint Shop Pro, Photoshop, Paintbrush...
GIF i JPEG (o JPG) són els formats d'imatges més usats per posar a les pàgines web. GIF són les sigles de Graphics Interchange Format i es va desenvolupar específicament per a gràfics en línia.
JPEG correspon a Joint Photographic Experts Group i es va desenvolupar com un mitjà per comprimir fotografies digitals. Com a característiques principals tenim:
Format GIF:
Utilitza un algorisme de compressió sense cap mena de pèrdua.
Els gràfics estan limitats a 256 colors.
Admeten transparència. Això vol dir que tenen la possibilitat de convertir en transparent o invisible un sol color, de manera que el fons que tingui aquest color sigui invisible.
Permeten fer animació amb una tècnica de posar moltes imatges en el mateix arxiu GIF.
Format JPEG (JPG):
L'algorisme que utilitza descarta alguns blocs de les dades de les imatges quan les comprimeix. Per aquesta raó és millor només desar una vegada una imatge amb compressió JPEG. Cada vegada que s'utilitzi aquest algorisme, s'eliminen més dades.
Està optimitzat per a fotografies i imatges escanejades amb 16 milions de colors o, el que és el mateix, de 24 bits de profunditat de color.
Permet escollir el grau de compressió, com més compressió més pèrdua, i la mida del fitxer és menor.
Endolls, fils i altres
Els ports
 |  |
