En Patufet
De MediaWiki AJTC
(NARRADOR) e’t aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:
(MARE) ”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.
(NARRADOR) En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:
(PATUFET) “Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”
(MARE) “On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”
(PATUFET) “Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”
(MARE) “No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”
(PATUFET) “Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”
(NARRADOR) I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
(MARE) “Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”
(NARRRADOR) I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
(NARRADOR) Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
(DEPENDENT) “!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” (PATUFET)“Un dineret de safrà.
(NARRADOR) I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
(DEPENDENT) “!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”
(PATUFET) “Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”
(NARRADOR) I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
(NARRADOR) I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola. I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
(PATUFET)“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
(MARE) “Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
(PATUFET) “Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
(NARRADOR) Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
(MARE) Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
(NARRADOR) I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.
(NARRADOR) En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol. A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut. Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:
(PARE) “Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
(NARRADOR) I en Patufet, de lluny, els contestava:
“(PATUFET) Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
(NARRADOR)Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
(PARE)“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
(NARRADOR)I en Patufet contestava:
(NARRADOR)“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”
(NARRADOR)Ai,que va passar quan van saber on era el Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam! I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat. I aquest conte s’ha acabat.
