Alcanar (Xavi y luimar)

De MediaWiki AJTC

ALCANAR

El municipi d'Alcanar es el que està situat més al sud de la façana costera catalana just al costat del massís del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita ,Ulldecona i el riu Sénia; límit entre la comunitat Valenciana i Catalunya. El seu principal nucli poblat està situat al costat del riu Sénia i el seu terme municipal,al mig de la qual hi ha el nucli pescador de les cases d' Alcanar. La resta de la costa està poblada per petites edificacions vora el mar; són el que tradicionalment s'anomenen prats, sínies o sorts. En altre temps dedicades a l'explotació agrària de regadiu de les nombroses i reduïdes parcel·les que formen el colorit mosaic de la geografia canareva i que avui dia més aviat son utilitzades com a segones residències o residències d' estiu. Al costat de les quals creixen cada cop més les modernes edificacions ,xalets i urbanitzacions que poc a poc van canviant la fisonomia pròpia les formes de pensar i de viure. Malgrat tot Alcanar encara conserva una forta identitat pròpia que, amb una economia principalment agrícola i una forma de vida tranquil·la que a diferència d' altres llocs del seu voltant no ha estat destruïda per una gran afluència de turistes.

L´ERMITA DEL REMEI

   L´Ermita és un centre de devolució popular envers la Patrona del poble, la Mare de Deú del Remei, El seu emplaçament 

privilegiat permet gaudir d´una vista panoràmica estupenda sobre el Mar Mediterrani, divisant la línia constanera des de la Punta de la Banya que tanca la Badia dels Alfacs fins als ports de Benicarló i Peníscola. també es molt agradable l´olor d´azar procedent dels camps de tarongers i clementins d´Alcanar.

RELLEU El relleu més important està constituït pel massís del Montsià, prolongació de la serralada litoral catalana que travessa tota la costa de Nord a Sud i que es precisament el massís del Montsià on troba la seva última representació a Catalunya. Està constituït per calcàries cretàciques de plegament alpí, amb uns vessants molt pronunciats i força erosionats. És poblat principalment per màquia i garriga; arbustos de fulla estreta i molt resistents a la sequera; la seva altura es de 762 m

MAPA ON ES TROBA

LA ESGLÈSIA