Causes del declivi

Escrit per Administrator | 27 Juliol 2010

La crisi global de biodiversitat i en particular el declivi mundial dels amfibis, tant a nivell poblacional com específic, és un fet reconegut de fa temps (Blaustein et al., 1994; Houlahan et al., 2000). Entre les causes principals d'aquest declivi generalitzat podem citar-ne tres: l'alteració i la fragmentació dels hàbitats, la pèrdua, degradació i contaminació dels medis aquàtics reproductors i de les zones humides en general i, la introducció d’espècies. En el primer dels casos ens trobem amb el consegüent aïllament de les poblacions i una disminució dels seus efectius per sota del que considerariem un mínim viable, mentre que la segona impediria la reproducció dels amfibis i implicaria la seva desaparició. La tercera causa afegeix factors de distorsió als sistemes de difícil predicció.

Les zones humides tenen un gran valor mediambiental i sociològic ja que intervenen de manera activa en el manteniment de l'equilibri natural i són part molt important en el desenvolupament econòmic i cultural de les zones humanitzades. No obstant això, un percentatge molt elevat d'elles ha patit una important degradació o simplement han desaparegut com a conseqüència de la pressió exercida pels canvis en els usos del sòl. Amb l'objectiu de fer front a aquesta degradació a nivell europeu s'han incrementat els esforços per conservar les zones humides  (conveni RAMSAR, Directiva Hàbitat, entre d'altres). Ara bé, la recuperació s'ha produït especialment en zones humides i ambients aquàtics de gran dimensió, quedant els hàbitats aquàtics de mida petita o temporals relegats de la major part de plans de recuperació o conservació, malgrat estar reconeguts per la directiva Hàbitat com hàbitats d'interès especial.

L’any 2001 varen començar les obres al Delta del Llobregat amb dos gran blocs temàtics destinats a satisfer les necessitats infraestructurals de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. D’una banda l’ampliació de les zones portuària portuària i’ d'altra l’ampliació de l’aeroport amb la construcció de la tercera pista. Tot això va comportar la pèrdua d'hàbitats naturals, el desviament del riu Llobregat i l’augment de la xarxa viària, els quals han comportat modificacions importants en la estructura del medi natural del delta del Llobregat. Totes aquestes obres de gran envergadura han provocat una profunda alteració del medi natural del delta del Llobregat que ha modificat d’una forma important la riquesa herpetològica y la distribució dels amfibis i rèptils de la zona. El Delta del Llobregat, a principis del segle XX era una zona fonamentalment natural i agrícola i, actualment, aquestes àrees només representen el 21% del territori.

Si tenim en compte la batracofauna present a principis del segle XX a la zona, s'ha constatat la desaparició d'aproximadament un 70% de les espècies d'amfibis. Aquest declivi en el nombre d'espècies ha anat acompanyat a d'una reducció de l'àrea de distribució de les espècies restants, que per a algunes espècies arriba al 50%, percentatge similar a la reducció que han patit les àrees de cultiu i naturals. Sens dubte, la pèrdua d'hàbitat i la contaminació dels aqüífers són les causes fonamentals d'aquest declivi, a les quals cal afegir la introducció d'espècies exòtiques com ara Procambarus clarckii, Gambussia holbrockii, Trachemys scripta i Discoglossus pictus . Pel que fa als rèptils la situació no és gaire diferent. Les espècies amb necessitats territorials més grans i aquelles que s'alimenten fonamentalment d'insectes han patit una rarefacció progressiva aquests darrers 30 anys.