Espècies introduïdes al delta del Llobregat

Escrit per Administrator | 27 Juliol 2010

Introducció

Són moltes les espècies exòtiques que han estat introduïdes al delta del Llobregat. De totes formes, no totes les espècies exòtiques són invasores, o millor dit es poden considerar invasores.

La introducció d'éssers vius fora de la seva àrea de distribució natural representa, després de la pèrdua d'hàbitat, la segona causa d'amenaça a la biodiversitat global (Devine, 1998; IUCN, 2000; Mack et al., 2000). La introducció d'éssers vius té un impacte negatiu sobre les espècies natives a través de fenòmens de competència, depredació, contaminació genètica, i introducció de patògens (Elton, 1958; Dodd & Seigel, 1991; Butterfield et al., 1997; Arano et al ., 1995; Manchester & Bullock, 2000). La translocació d'espècies per part de l'ésser humà és un fet ja des d'antic. No obstant això, la modernització del transport en els últims 100 anys ha afavorit el comerç i la translocació d'animals i plantes fora de les seves àrees naturals de distribució, bé activa o passivament (Di Castri et al., 1990; Manchester & Bullock, 2000) .

Les característiques que solen presentar les espècies introduïdes que acaben convertint-se en invasores són: àmplia valencia ecològica, estratègia de la "r" en la seva ecologia reproductiva, associació amb hàbitats antròpics o comensalisme amb l'home i, un origen a partir de continents amb faunes diverses (Sax & Brown, 2000; Kolar & Lodge, 2001). Les característiques que sovint solen donar-se en les regions que pateixen invasions són: aïllament geogràfic, baixa riquesa específica, nivell elevat de modificacions d'origen antròpic en el medi, i absència entre les espècies natives, d'enemics cap a les espècies introduïdes (Fox & Fox, 1986; Smallwood, 1994; Sax & Brown, 2000).

El problema mediambiental que genera la introducció d'espècies exòtiques s'enfronta actualment a una difícil resolució, perquè encara en molts països l'Administració i l'opinió pública és bastant indiferent a la necessitat de prevenció de tals introduccions (de Klemm, 1996). Fins i tot fins fa molt pocs anys hi havia carència d'estudis científics a Europa. Afortunadament, l'interès pel tema està canviant i tant a nivell legislatiu com a científic han començat a aparèixer un algunes publicacions sobre el tema (Llança & Corti, 1993; Luiselli et al., 1997; Manchester & Bullock, 2000; Andreotti et al. , 2001).

A nivell espanyol, hi ha encara pocs estudis al respecte (Mateu, 1997; Arano et al., 1995; Casanovas, 1998; Galán, 1999; Gómez de Berrazueta & Pérez-Boté, 2000; Martínez-Silvestre & Cerradelo, 2000; Montori et al. 2001).
De vegades, convencions sobre la diversitat biològica com la de Berna, no especifiquen que les espècies llistades en els apèndixs hagin de ser indígenes del territori de l'estat signatari. Per això, arriba a donar-se la situació que espècies exòtiques apareixen en apèndixs d'espècies protegides (de Klemm, 1996). Una possible solució seriaº catalogar les espècies natives i no natives del territori pertanyent a un estat tenint en compte la seva distribució natural.

Es desconeix a Espanya l'estatus i la distribució de la major part d'espècies introduïdes. Aquesta informació és de gran interès per als gestors del medi ambient, en tant serveix per al desenvolupament de polítiques sobre la importació, translocació i solta d'exemplars captius (Livo et al. 1998), així com per a la detecció de possibles interferències sobre els sistemes naturals. Quan parlem de introduccions d'espècies, ens referim fonamentalment a l'arribada d'una espècie exòtica a una zona on anteriorment no es localitzava. No obstant això, sota aquest nom s'inclouen activitats i accions diverses que des de la perspectiva de la conservació de la natura es subscriuen sota epígrafs molt diferents. Segons la IUCN (2000), Andreotti et al., (2001) i Pleguezuelos et al. (2002) es resumeixen de la manera següent:

Introducció: és el desplaçament per part de l'home d'una espècie o el seus propàguls fora de la seva àrea natural de distribució (passada o present). Aquest desplaçament pot ser dins o entre països.
Introducció activa (intencional): es refereix a introduccions realitzades deliberadament per humans.
Introducció passiva (no intencional): es refereix a introduccions no intencionades per part de l'home en què els éssers vius utilitzen mitjans humans com a vectors per dispersar fora de les seves rangs naturals de distribució.
Espècie al· lòctona (exòtica, no nativa, no indígena): és la que està fora del seu rang de distribució natural a causa de l'actuació activa o passiva de l'home.
Espècie autòctona (nativa): és la que està dins del seu rang natural de distribució (passat o present) i de la seva distribució potencial.
Espècie invasora: és l'espècie al·lòctona que com a conseqüència del seu establiment en nous hàbitats és un agent de canvi i amenaça a la biodiversitat nativa o per l'equilibri del sistema.
Espècie naturalitzada: és l'espècie introduïda que manté poblacions reproductores.
Espècie aclimatada: és l'espècie introduïda en mitjans naturals que no aconsegueix reproduir-se.
Restabliment: és la introducció deliberada d'una espècie en una zona que va ser àrea natural de distribució, i de la qual ha desaparegut. Semànticament és més correcte que el terme reintroducció (de Klemm, 1996), encara que aquest últim és encara més utilitzat.També s'acostuma a utilitzar el terme translocació quan l'espècie encara presenta poblacions properes viables.
Translocació: se sol aplicar als moviments per part de l'home d'éssers vius dins o propera a la seva àrea natural de distribució.

Se sol establir en el Neolític, sobre 4.000 anys aC, el punt d'inflexió per a considerar una espècie com nativa o introduïda en una regió (Webb, 1985; Manchester & Bullock, 2000). Tanmateix, la dècada dels cinquanta del segle XX representa el canvi entre una etapa anterior, quan van proliferar a Europa les societats d'aclimatació de fauna exòtica i una etapa posterior, en què es va començar a actuar amb prudència cap a la naturalització d'espècies exòtiques (Lever, 1979; de Klemm, 1996).

Al delta del Llobregat s'han detectat les següents espècies d'amfibis i rèptils introduïts:

Discoglossus pictus (granota pintada, tòtil granoter -segona acepció al TermCat-). La granota pintada va ser introduïda a finals del segle XIX o principis del segle XX a Banyuls de la Marenda. Des d'aleshores s'ha anat expandint cap al nord i cap al sud fins arribar actualment a la provincia de Barcelona (Montori et al. 2007). L'any 2004 (Franch et al. 2007) l'espècie va ser localitzada al delta del Llobregat on s'ha expandit ràpidament fins a ocupar l'any 2010 un total de tretze quadrícules d'1x1 Km. S'ha comprovat la seva reproducció des del 2005 i actualment s'ha de considerar com una espècie més del delta del Llobregat. A més considerem una espècie impossible d'eradicar a la zona per la seva caracterització com espècie oportunista i la gran capacitat de dispersió que presenta. Per aquests motius ha estat inclosa com una espècie més dintre de la categoria dels amfibis. No està clar encara si actua negativament sobre les altres espècies d'amfibis per la qual cosa no pot ser considerada encara com una espècie invasora.
Trachemys scripta elegans (tortuga de Florida, tortuga d'orelles vermelles -TermCat-). Encara que la cita més antiga d'aquesta espècie data de l'any 1989 a la llacuna del Remolar i La Ricarda (Albert Lozano in Filella et al. 1999), molt probablement ja era present a la plana deltaica uns anys enrera. Les observacions més antigues a Catalunya daten de l'any 1981 (E. Filella, Parc de Vilanova, DF38 i Xavier Rivera, Parc de Vilanova i La Geltrú, CF96, ambdós in: Filella et al 1999-). Actualment aquesta espècie és el queloni més abundant i s'ha estés per gairebé tots els medis aquàtics del delta. Forma poblacions en expansió i s'hi reprodueix des d'inicis dels anys 90. Encara que no és una espècie autòctona, l'hem inclós en l'apartat dels rèptils ja que s'ha de considerar com una espècie present, reproductora i molt difícil d'eradicar.S'ha demostrat que afecta negativament a la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i encara està per veure si afecta a les poblacions d'amfibis. De totes formes, s'ha de considerar com una espècie invasora.
Trachemys scripta scripta. Les consideracions realitzades per a la subespècie anterior poden aplicar-se a aquesta. Trachemys scripta scripta era pràcticament inexistent a la zona l’any 2000 i ara se’n coneixen nombroses observacions. S'han detectat individus resultants de l'encreuament de les dues ssp en llibertat i es de suposar que aquesta ssp també es reprodueix en llibertat. La confirmació de les citacions els darrers anys és també la conseqüència de la prohibició de la importació de T. s. elegans. De tota manera, a nivell de gestió ambdues subespècies s’han de considerar conjuntament ja que el problema ambiental el constitueix l’espècie, no la subespècie.
Chrysemys picta Aquesta espècie cada cop és més freqüent al delta del Llobregat tot i que s’ha de considerar com a rara. És una espècie que es comercialitza i en conseqüència la seva localització a la zona és qüestió de temps. És probable que ja formi poblacions reproductores al delta, com així ho fa sospitar la seva abundància a zones puntuals com el campus de l’UPC. Cal seguir realitzant censos i captures periòdiques per tal de poder regular les poblacions i evitar la seva naturalització irreversible a la zona.
Chelydra serpentina. La tortuga mossegadora ha estat va ser localitzada per primer cop l’any 2001 al Delta del Llobregat. Només se’n té constància d’una sola observació a la zona de La Vidala. L’exemplar va ser recollit per la Guarderia del Parc i va ser retirat de la zona. Per ara aquesta espècie no s’ha de considerar com a present. De tota manera, la seva comercialització fa possible una nova introducció en el futur.
Graptemys pseudogeographica. Només es té una observació d’aquesta espècie feta a la llacuna de Cal Tet. Aquesta espècie ha estat ja citada a altres zones humides de Catalunya com a l’embassament del Foix. És probable que en un futur el nombre de citacions d’aquesta espècie augmenti ja que després de la prohibició de la importació de Trachemys scripta aquesta espècie ha estat importada amb relativa freqüència.