Malpolon monspessulanus
Serp verda
Característiques generalsLa serp verda és l'ofidi més gran de Catalunya que pot superar els 2 m de longitud. És una serp verinosa opistòglifa: les dens del verí estan situades en la part posterior de la boca i per això, amb una mossegada difícilment n'inoculen. El cap és llarg i punxegut i no està ben diferenciat del cos. Ulls grossos amb prominents crestes supraoculars entre les quals es presenta una depressió que correspon a l'escama frontal llarga i estreta. El cos és gruixut. La cua és moderadament llarga amb relació al cos. Les escames dorsals, en nombre de 17-19 fileres en la part central, són llises amb un solc central patent. La coloració dorsal és uniforme, variant des d'un verd més o menys fosc fins a negre verdós. Poden haver taquetes més clares o més fosques distribuïdes pel cos. Lateralment, la coloració dominant és més fosca mentre que el ventre és groc, de vegades pigallat de taquetes fosques. El jove té el cap gros, ben diferenciat i amb els ulls molt grossos. Pot tenir coloració uniforme o presentar taques dorsals fosques juntament amb puntets laterals. El cap presenta unes característiques taques clares rodejades de pigment fosc en les escates supralabials i gola. |
|
Distribució mundial
|
Amenaces locals:Dues són les principals amenaces que afecten la serp verda. Per una banda els atropellaments i per l'altra la mort directa per part de l'ésser humà. Com a tots els ofidis, els atropellaments són la principal causa de mortalitat antròpica. Aquests atropellaments són especialemtn abundants a finals de la primavera i principis d'estiu i a la tardor. En el primer període acostumen a ser els animals adults els majoritàriament atropellats donada la seva gran mobilitat durant el període reproductos. A la tardor, en canvi, són els nounats els fonamentalment atropellats. Aquests, però, molts cops no són detectats pel seu petit tamany i és un impacte que habitualment queda amagat. Per altra banda, la mala prensa que els ofidis solen presentar fa que les serps siguin perseguides, tot i ser uns importants consumidors de rosegadors i altres animals perjudicials pel camp. |
Hàbitat i distribució:La majoria dels ofidis solen presentar densitats poblacionals relativament baixes, fet que comporta una baixa detectabilitat excepte en aquelles espècies més aquàtiques. La serp verda és l’ofidi més abundant al medi terrestre a tot el delta del Llobregat i a les primeres elevacions del massís del Garraf. És especialment abundant a les zones més tranquil·les de l’àrea estudiada. A les zones de conreu és més escassa donat la persecució que pateix per part de la pagesia i la gent en general. A les zones més urbanitzades i alterades és absent. Habita preferentment les zones vegetades obertes on hi hagi forta insolació, així com també espais periurbans amb vegetació ruderal i a vegades acumulacions de runes. Aquest fet junt a que sigui un depredador de mamífers i esporàdicament algun ocell fa que hi trobi els recursos i refugis necessaris. A més de la forta pressió i persecució antròpica, una altre de les principals amenaces són les vies de comunicació que fragmenten el territori i provoquen una destacada mortalitat de la serp verd per atropellament. |
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |