Psammodromus algirus
Sargantaner gros
Característiques generalsSargantana de mida mitjana que pot arribar fins els 80 mm de longitud cap-cos. Cos de secció cilíndrica recobert per grans escates imbricades que dorsalment són carenades i ventralment semicirculars. Té el cap cònic i el coll robust i sense collaret. Cua rígida i molt llarga (fins a dues vegades i mitja la longitud cap-cos). Extremitats més aviat curtes. Els mascles tenen el cap, les extremitats i la cua més desenvolupades i els porus femorals més patents. En canvi, les femelles tenen el tronc més llarg i més línies d'escates ventrals. Coloració dorsal bruna o verd oliva més o menys fosca amb dues línies dorsolaterals groguenques. El ventre és blanquinós o nacrat. Mascles amb ocels blaves als costats anteriors. De vegades els grans animals presenten color groc a la regió gular. Juvenils més foscos amb cua de tons taronges. |
|
Distribució mundial
|
Amenaces locals:La pèrdua d'hàbitat per la proliferació de zones de serveis ha fet que hagi desaparegut de molts indrets. Per altra banda al tractar-se d'una espècie fonamentalment forestal, està absent a tota la zona agrícola, mantenint petites poblacions a les taques més grans de pinedes. No sembla presentar problemes a la zona encara que a la zona litoral és on sembla presentar millors poblacions. ha desparegut de les dunes i reredunes de Gavà i Castelldefels, encara que amb tota probabilitat la restauració d'aquests hàbitats farà que siguin recolonitzats en els propers anys amb tota probabilitat. Les poblacions de gats asilvestrats procedents dels tancaments dels càmpings litorals també ha fet disminuir la densitat de les poblacions especialment a les zones de Viladecans. |
Hàbitat i distribució:El sargantaner gros presenta actualment una distribució disjunta al Delta del Llobregat. Existeixen observacions a la franja litoral i a les zones vegetades de l’interior, ja a Sant Boi de Llobregat. A la zona d’estudi es distribueix de forma més o menys contínua per la duna i pinedes del litoral on presenta poblacions no gaire denses. És una espècie que ocupa l’estrat arbustiu ben desenvolupat sempre que hi hagi clarianes on insolar-se. En aquest sentit, a mida que el sistema de dunes va madurant, les seves poblacions es van fent força abundants. La millor població d’aquesta espècie es situa a la pineda de Can Camins i la situada entre la Bunyola i la Magarola.
|
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |