Anguis fragilis
Vidriol
Característiques generalsEl vidriol és un rèptil d'aspecte serpentiforme amb les extremitats totalment atrofiades, fet que sovint fa que es confongui amb una serp. Malgrat el seu aspecte és un saure àpode i pot diferencia ràpidament d'un ofidi pels següents trets: ulls amb parpelles mòbils, varies fileres d'escates a la part ventral i cua autotomitzable. Encara que habitualment no supera els 250 mm de longitud cap-cos, pot arribar fins els 300 mm. El cap es gairebé cònic i és continua amb el cos sense coll diferenciat. Cos de secció circular i molt allargat de menor longitud que la cua. Presenten de 24 a 26 fileres d'escates al voltant del cos, molt llises i iguals. Presenta quatre escames preanals ben diferenciades. La cua, finalitza en punxa cornificada. No hi ha un dimorfisme sexual, encara que, normalment, els mascles són molt més uniformes de coloració i les femelles mantenen un disseny més contrastat, molt semblant al dels juvenils. Els mascles a més a més tenen el cap proporcionalment més ample. Les femelles poden assolir mides més grans. La coloració dorsal és bruna amb tonalitats daurades. Normalment la part dorsal és més clara que els costats i pot presentar-se una línia vertebral gairebé negra. De tota manera alguns individus poden presentar coloracions molt uniformes. Ventralment presenten gran variabilitat, que oscil·la des de colors clars fins animals gairebé melànics. Els juvenils presenten un disseny i coloració molt característics. Tenen el dors de color daurat metàl·lic o, fins i tot, blanquinós, contrastant molt amb els costats i el ventre que són normalment negres. Presenten, a més a més, una línia vertebral negra o fosca que pot ser discontínua. La cua és proporcionalment més curta que la dels adults. |
|
Distribució mundial
|
Amenaces locals:Les principals amenaces són la crema de rostolls i marges, el llaurat dels camps i els atropellaments. També l'excessiu ús de productes fitosanitaris per combatre els mol·luscs poden tenir una repercusió negativa ja que acaben amb una de les seves preses més importants, els llimacs. Suporten bé els ambients molt ruderelitzats i antròpics dels conreus. La mort directa per part de la població humana tampoc s'ha de menysprear ja que habitualment es confón amb una serp. |
Hàbitat i distribució:El vidriol és una espècie força críptica que habita fonamentalment l’estrat herbaci i l’horitzó 0 del sòl. Al Delta presenta una distribució aparentment discontínua, encara que molt probablement la realitat sigui una altra. Els seus hàbits subterranis i discrets fa que sigui difícil d’observar i que pugui passar fàcilment desapercebuda la seva presència. És força freqüent als vorals vegetats dels camps de conreu de tota la zona d’estudi especialment als voltants dels canals de rec, on cerca la humitat que li és necessària per viure. És menys abundant o no està present a la franja litoral de dunes on la sequedat i salinitat del medi li és molt desfavorable. Als vessants del massís del Garraf s’ha localitzat en dues quadrícules, i degut a la litologia del massís, les cites s’han donat en fons de vall on la profunditat del sòl permet una major acumulació d’humitat i un desenvolupament vegetal més frondós. El fet de conèixer millor la biologia i ecologia de la espècie ha permès utilitzar una metodologia molt més específica i efectiva a la hora de determinar la distribució del vidriol al terme municipal de Gavà. Així mateix la seva distribució real pot ser més amplia degut a la seva baixa detectabilitat.
|
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |