Tarentola mauritanica
Dragó comú
Característiques generalsGekònid de mida mitjana que pot assolir fins uns 160 mm de longitud total (uns 85mm de longitud cap-cos), encara que sol ésser més petit. El cos és robust i aplanat amb el cap també gros i ample. Dors amb escates molt petites, menys algunes que estan transformades en tubercles punxeguts. Les més externes es troben reunides en grups de sis o set als voltants d'una central més grossa i cònica. Els tubercles es troben disposats en unes 10 a 16 sèries longitudinals més o menys regulars i són més patents als laterals del cos i al coll. El cap és triangular, ample, aplanat, deprimit entre les òrbites i amb el musell arrodonit. Les escates del cap són molt petites. Els ulls són molt grossos, sense parpelles i amb la pupil·la vertical. El timpà és més alt que ample i en forma de croissant. Les potes curtes amb cinc dits aplanats i amples a la part distal. Sota els dits es troben de 10 a 20 lamel·les no dividides constituïdes per filaments microscòpics que actuen com a diminutes ventoses i que li serveixen per pujar per les parets i tota mena de substrats, fins i tot vidre. Només presenta dues ungles desenvolupades en els dits 3 i 4 essent les altres molt petites i retràctils en les femelles. No presenta porus femorals. Cua de la mateixa longitud que el cos amb tubercles molt prominents i punxeguts en els costats dels anells caudals. Ventre llis amb escates planes i hexagonals. Gairebé no existeix dimorfisme sexual. Els mascles són més grans que les femelles i amb el cap més gran. Coloració dorsal variable segons l’insolació i l'estat fisiològic de l'animal. Pot esser blanquinosa, gris clar, gris fosc i, fins i tot quasi negra. Poden presentar taques disposades en una mena de bandes que alternen amb bandes més clares. L'iris de l'ull és groc daurat pigallat de bru fosc. Part ventral blanquinosa, groguenca o més o menys rosada. La gola sol tenir una coloració groguenca verdosa amb taquetes grises o blau clar. La coloració dels juvenils és menys fosca i les bandes més contrastades.
|
|
Distribució mundial
|
Amenaces locals:El dragó és una de les espècies que es troba en millor situació al delta del Llobregat. Les seves poblacions s'han incrementat probablement associat a la disminució de la sargantana ibèrica ja que està utilitzant molts dels biòtops que aquesta utilitzava. |
Hàbitat i distribució:És sens dubte el rèptil més abundant a la zona d’estudi i a tot el Delta del Llobregat. Els buits que s’observen a la seva distribució corresponen a dèficits de prospecció i no a una absència real ja que ocupa tots els ambients disponibles al Delta excepte els aquàtics. Prefereix els hàbitats rupícoles i els substrats durs. Com a la zona deltaica no existeixen medis rupícoles aquesta espècie s’associa a les construccions humanes. Espècie fonamentalment nocturna a les zones humanitzades manté poblacions molt abundants i a la zona agrícola ha ocupat els biòtops abandonats per Podarcis hispanica. Per aquesta raó presenta una activitat diürna a les construccions més aïllades o abandonades. Molt probablement a la zona afectada pel desviament del riu encara es mantinguin les poblacions encara que amb densitats inferiors.
|
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |