Pelobates cultripes
Gripau d'esperons
Característiques generalsEl gripau d'esperons és un anur de mida gran (fins a 100 mm de longitud) i d'aspecte robust. Cap curt i ample amb el musell arrodonit. Timpà absent i ulls molt grans i prominents amb la pupil×la vertical. La llengua és circular i lliure per darrera. Les extremitats són curtes i les posteriors tenen una membrana interdigital ben desenvolupada amb un característic esperó corni negre molt gros. Mai hi ha callositats nupcials. El dors és tacat o jaspiat amb taques fosques sobre un fons blanquinós, grisenc o verdós. El ventre, més clar, és blanquinós, grisenc o groguenc uniforme o amb punts poc definits. La larva és gris fosca sense taques en els primers estadis, aclarint-se a mida que es desenvolupa. L'espiracle es troba al costat esquerre. La cresta dorsocaudal és alta i finalitza en una punta afilada. Aquestes larves són les més grosses entre els anurs europeus, arribant fins i tot als 150 mm de longitud i 25 grams de pes.
|
|
Distribució mundial
|
Amenaces locals:Productes fitosanitaris. Introducció de fauna exòtica (Procambarus clarckii, Lepomis gibbosus, Trachemys scripta,). Abocaments incontrolats. Salinització de l’aqüífer superficial. Pèrdua d'hàbitat disponible. |
Hàbitat i distribució:La distribució del gripau d’esperons al delta del Llobregat s’ha vist reduïda fins a la seva desaparició en l’actualitat. No s’ha trobat indicis de reproducció dins el àrea d’estudi, tot i que s’ha de tenir en compte la baixa detectabilitat dels adults, Malgrat això, aquesta espècie pot trobar-se fàcilment durant la seva fase aquàtica. Pelobates cultripes únicament es desplacen del seu lloc de refugi per reproduir-se o en condicions d’elevada humitat relativa o pluja. Per contra les larves en cas de ser presents en una massa d’aigua són fàcilment observables i identificables per la seva grandària i perquè es localitzen preferentment a la columna de aigua. Darrerament (estiu 2010) ha estat detectada al Municipi de Gavà (David Gómez i Xavier Rivera, com pers.) a la zona del pla de ponent. Aquesta localitat es troba fora de la plana deltaica però molt a prop d'ella. Si les condicions a la plana milloren podria colonitzar-la de nou. De totes formes, aquesta darrera població es troba amenaçada pel Pla de Ponent que pretén urbanitzar una part molt important de la darrera població coneguda. Normalment es localitza a terrenys sorrencs poc compactes per la qual cosa es de suposar que antigament presentava una distribució molt àmplia al delta. Les darreres poblacion conegudes al delta es situaven a Castelldefels i Gavà. La darrera població coneguda va despaparèixer l'any 1992 com a conseqüència de la construcció del Canal Olímpic.
|
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |